Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 21-1-1933
Lloc de naixement: Barcelona
Redactor/a: Alba Tomàs
Identificacio/ns

Actriu 


Biografia

Nascuda al barri de Poble-Sec, a Barcelona, Julieta Serrano interpreta per primera vegada un paper dramàtic als tretze anys, quan debuta amb Don Juan Tenorio de Zorrilla (1946) en el paper de doña Inés, en una funció amateur organitzada pel seu pare per recaptar diners per al Club de Natació Montjuïc. Arran d’aquesta experiència comença a assistir a classes de declamació al Conservatori del Liceu. Allí coincideix amb Núria Espert, amb qui es trobarà de nou, després d’una temporada com a alumna a l’Orfeó de Sants, als «Infantils» del Romea, el 1950. Aquest mateix any comença a col·laborar amb la companyia Vila-Daví al Teatre Arnau. De nou al Romea, el 1951 actua, entre altres obres, a la  reposició de La filla del Carmesí, de Sagarra, i a l’èxit Bala perduda, d’Elias, amb la companyia de Pau Garsaball. El 1953 comença a treballar amb un seguit de directors que, en aquells anys, aspiraven a una renovació de l’escena mitjançant muntatges d’obres foranes (en català i, sobretot, espanyol). És el cas d’Esteve Polls (amb qui Julieta Serrano treballa a l’Orfeó Gracienc), d’Àngel Carmona (a la Cúpula del Coliseum), de Rafael Richart i Antonio de Cabo (de la companyia Teatro de Cámara de Barcelona), de Miguel Narros i de José Luis Alonso. Amb aquest darrer, l’any 1957 fa una gira per l’estat espanyol amb la companyia de José Tamayo per a la representació del Diario de Ana Frank, fet que la convenç de deixar la feina de miniaturista que fins aquell moment compaginava amb el teatre i de dedicar-se plenament a l’ofici d’actriu. Durant la gira és contractada per Miguel Narros per treballar amb la companyia de María Arias a La rosa tatuada, a Madrid, ciutat on acabarà establint la seva residència. El 1963 torna a actuar sota la direcció de José Luis Alonso en el teatre María Guerrero. En paral·lel, el 1956 debuta al cinema en un curtmetratge de Jordi Feliu, El puente. El 1965 s’estrena el seu primer llargmetratge, El juego de la oca, de Manuel Summers. El 1969 abandona un contracte de dos anys amb el Teatre Español per fer Las criadas, en companyia de Núria Espert i sota la direcció de Víctor García. S’havia d’estrenar al Teatre Victoria de Madrid, però a causa de la censura es va acabar estrenant al Poliorama de Barcelona. Si bé no va tenir un gran èxit de públic, va obtenir un gran reconeixement dels professionals del teatre i se’n va fer una gira internacional. A partir de 1966, Julieta Serrano comença a actuar per a la televisió. Primer, fent teatre televisat per als programes Estudio 1, Teatro de siempre i Novela. Més endavant actua també per a sèries televisives. El 1971 aconsegueix un gran èxit al cinema amb Mi querida señorita, de Jaime Armiñán. Treballa amb diversos directors: Alfonso Ungría, Javier Aguirre, Carlos Saura, Pedro Almodovar, etc.  Des de principis dels vuitanta fins al 1994 participa en el Proyecto Piemonte, dedicat al muntatge d’obres dramàtiques d’avantguarda i a l’organització de cursos per a la formació d’actors, directors, etc. Entre el 1991 i el 1997 forma companyia pròpia i debuta amb Viaje de un largo dia hacia la noche, d’Eugene O’Neill, sota la direcció de John Strasberg. Després va muntar Espectres, d’Ibsen, que es va representar en català i castellà. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis, com ara el Premi Sant Jordi de Cinematografia, el 1971 (per la seva interpretació a Mi querida Señorita); el premi del Foment de les Arts Decoratives Sebastià Gasch, el 2006 (per la seva trajectòria professional), la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, el 2007, o el Premi Gaudí d’Honor Miquel-Porter, el 2014. Encara ara segueix actuant al costat de directors de primera línia, com és el cas de la seva participació en el muntatge de Ricard III, de Shakespeare, al Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de Xavier Albertí.


Significació

La trajectòria de Julieta Serrano en les arts escèniques està caracteritzada per l’habitual tensió entre dos pols sovint difícils de reconciliar. D’una banda, hi ha l’interès per un teatre i un cinema innovador i de qualitat, com posen de manifest la participació en el muntatge de Las criadas del 1969 o en el llargmetratge Mi querida señorita (que alhora va donar-li molta popularitat), els títols de les obres triades per ser representades per la seva companyia, o la implicació amb el projecte Piemonte. En el pol oposat, hi ha la necessitat de participar en projectes que s’allunyen d’aquest ideal artístic a fi de poder-se dedicar plenament i exclusiva a l’ofici d’actriu. Així mateix, cal considerar Julieta Serrano com un agent rellevant en la normalització de l’escena teatral i cinematogràfica de postguerra, tant catalana com espanyola.


Estrenes

4 juliol 1950. Els fills de ningú, de Salvador Bonavia. Companyia Vila-Daví. Teatre Arnau (Barcelona).

6 febrer 1951. Bala perduda, de Lluís Elias. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

7 novembre 1951. El marit ve de visita, de Xavier Regàs. Companyia Titular Catalana. Teatre Romea. Dir.: Lluís Orduna.

1 maig 1952. La vida d’un home, de Feliu Aleu (Jaume Gras). Teatre Romea. Companyia Titular Catalana. Dir.: Lluís Orduna.

1954. La Xarxa, de Joan Brossa [representació privada a casa del Dr. Obiols]. Dir.: Josep Centelles.

8 juny 1956. Usted no es peligrosa, de Víctor Ruiz Iriarte. Companyia de María Jesús Valdés. Teatre Windsord. Dir.: José Luis Alonso.

15 març 1957. Historia de Vasco, de Georges Schehadé. Companyia Pequeño Teatro. Palau de la Música. Dir.: Miguel Narros.

28 gener 1960. El canto de la cigarra, d’Alfonso Paso. Companyia d’A. Matas i N. Munné. Teatre Recoletos (Madrid). Dir.: Enrique Diosdado.

22 abril 1961. El amor es un potro desbocada, de Luis Escobar. Companyia d’Asunción Sancho. Teatre Barcelona. Dir.: Luis Escobar.

15 maig 1969. Amics i coneguts, de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover. Companyia de Núria Espert. Teatre Poliorama. Dir.: José Monleón.

24 agost 1980. Motín de brujas, de Josep M. Benet i Jornet  [trad. d’Amparo Tusón]. Companyia del Centro Dramático Nacional. Teatre Maria Guerrero. Dir.: Josefina Molin.

3 desembre 1985. Los abrazos del pulpo, de Vicente Molina Foix. Companyia del Centro Nacional de Nuevas Tendencias Artísticas. Teatre Olimpia (Madrid). Dir.: María Ruiz.

7 juliol 1988. Antígona entre muros, de Martín Elionzo. Teatre romà de Mèrida. Dir.: María Ruiz.

22 febrer 1991. Interview de Mrs. Muerta con sus fantasmas, d’Agustín Gómez Marcos. Teatre Olímpia (Madrid). Dir.: Carme Portaceli.  

27 setembre 1992. Don Juan último, de Vicente Molina Foix. Companyia Centro Dramàtico Nacional. Teatre María Guerrero. Dir.: Robert Wilson.

2 novembre 2011. Estimat Comadira, de Joan Ollé i Xavier Albertí (sobre textos de Narcís Comadira. Dins del festival Temporada Alta). Teatre Municipal de Girona.

4 maig 2017. Ricard III, de William Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya. Dir.: Xavier Albertí.

Cinema

1956. El puente [curtmetratge]. Dir.: Jordi Feliu. Guió: Jordi Feliu.

1966. El juego de la oca. Dir.: Manuel Summers. Guió: Pilar Miró i Manuel Summers. Producció: Cesáreo González Producciones Cinematográficas, Paraguas Films S.A./Producciones Benito Perojo/Suevia Films P.C. S.A.

1967. Crónica de nueve meses. Dir.: Mariano Ozores. Guió: Mariano Ozores i Javier Pérez Pellón. Producció: Productores Exhibidores Films Sociedad Anónima (PEFSA)/Italian International Film.

1971. El hombre oculto. Dir.: Alfonso Ungría. Guió: Luis Mamerto López-Tapia, Emilio Martínez Lázaro, Augusto M. Torres i Alfonso Ungría. Producció: Mota Films.

1971. Mi querida señorita. Dir.:Jaime de Armiñán. Guió: Jaime de Armiñán i José Luis Borau. Producció: El Imán/Incine.

1971. Tirarse al monte. Dir.: Alfonso Ungría. Guió: Alfonso Ungría. Producció: Mota Films/Profilmes.

1972. Laia. Dir.: Vicenç Lluch. Guió: Vicenç Lluch i Jaume Vidal Alcover, a partir de la novel·la homònima de Salvador Espriu. Producció: PAC Films.

1972Marianela. Dir.: Angelino Fons. Guió: Alfredo Mañas, a partir de la novel·la homònima de Benito Pérez-Galdós. Producció: Cámara Producciones Cinematográficas S. A.

1973. Grandeur Nature. Dir.: Luis García Berlanga. Guió: Rafael Azcona i Luis García Berlanga. Producció: Jet Films/Uranus Productions/Verona Produzione.

1973. La prima Angélica. Dir.: Carlos Saura. Guió: Rafael Azcona i Carlos Saura. Producció: Elías Querejeta P. C.

1973. Vera, un cuento cruel. Dir.: Josefina Molina. Guió: Josefina Molina i José Sámano, a partir del relat “Véra”, d’Auguste de Villiers de l’Isle-Adam.

1974. El amor del capitán Brando. Dir.: Jaime de Armiñán. Guió: Jaime de Armiñán i Juan Tébar. Producció: Incine Producción/Impala S. A.

1977. Soldados. Dir.: Alfonso Ungría. Guió: Antonio Gregori i Alfonso Ungría, a partir de la novel·la Las buenas intenciones, de Max Aub. Producció: Antonio Gregori P. C.

1978. Vámonos, Bárbara. Dir.: Cecilia Bartolomé. Guió: Sara Azcárate, Cecilia Bartolomé i Concha Romero. Producció: In-Cine Compañía Industrial Cinematográfica/Jet Films.

1979. Recuerdos al mar [curtmetratge inclòs en la pel·lícula Cuentos para una escapada]. Dir.: Carles Mira. Guió: Carles Mira. Producció: Gipeca Producciones.

1980. Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. Dir.: Perdo Almodóvar. Guió: Pedro Almodóvar. Producció: Figaró Films.

1983. Un geni amb l’aigua al coll. Dir.: Josep Lluís Comerón. Guió: Josep Lluís Comerón. Producció: Fígaro Films/In-Cine Compañía Industrial Cinematográfica.

1983. Entre tinieblas. Dir.: Pedro Almodóvar. Guió: Pedro Almodóvar. Producció: Tesauro S. A.

1986. Matador. Dir.: Pedro Almodóvar. Guió: Pedro Almodóvar i Jesús Ferrero. Producció: Compañía Iberoamericana de TV/TVE.

1987. Material urbà. Dir.: Jordi Bayona. Guió: Jordi Bayona. Producció: Vision Films S. A.

1988. Mujeres al borde de un ataque de nervios. Dir.: Pedro Almodóvar. Guió: Pedro Almodóvar. Productora: El deseo S. A./Lauren Film S. A.

1989. Monte bajo. Dir.: Julián Esteban Rivera. Guió: Julián Esteban Rivera. Producció: Julián E. Rivera P. C.

1990. Átame. Dir.: Pedro Almodóvar. Guió: Pedro Almodóvar. Producció: El Deseo S. A.

1991. Ho sap el ministre? Dir.: Josep M. Forn. Guió: Anna Llauredó, Enrique Llovet, Diego Santillán, Jaume Subirana. Producció: Aura Films.

1991. Salsa rosa. Dir.: Manuel Gómez Pereira. Guió: Yolanda García Serrano, Manuel Gómez Pereira, Juan Luis Iborra, Joaquín Oristrell. Producció: Cristal P. C./Audiovisuales Nebli.

1992. El amante biblingüe. Dir.: Vicente Arnada. Guió: Vicente Arnada, a partir de la novel·la homònima de Juan Marsé. Producció: Lolafilms/Cartel/Sogpaq/Atrium Productions.

1993. La febre d’or. Dir.: Gonzalo Herralde. Guió: Guillem-Jordi Graells, a partir de la novel·la homònima de Narcís Oller. Producció: TVE/TV3.

1993. Cràpules!. Dir.: Toni Mora. Guió: Toni Mora i Dolores Payás. Producció: Duffy Films.

1995. Nexe. Dir.: Jordi Cadena. Guió: Jordi Cadena, Gustau Hernández Mor. Producció: In Vitro Films.

1995. Alma gitana. Dir.: Chus Gutiérrez. Guió: Yolanda García Serrano, Manuel Gómez Pereira, Juan Luis Iborra, Joaquín Oristrell. Producció: Samarkanda.

1996. Un cos al bosc. Dir.: Joaquim Jordà. Guió: Joaquim Jordà. Producció: Sodegasa/Els Quatre Gats/Films de l’Orient.

1997. La Moños. Dir.: Mireia Ros. Guió: Mireia Ros. Producció: Adai Filmes S.L./Bailando con todos S.L.

1998. Carícies. Dir.: Ventura Pons. Guió: Sergi Belbel i Ventura Pons, a partir de l’obra de teatre Carícies, de Sergi Belbel. Producció: Els Films de la Rambla/TVE/TV3.

1999. Cuando vuelvas a mi lado. Director: Gracia Quejereta. Guió: Elías Quejereta i Gracia Quejereta. Producció: Sogetel.

1999. Marta y alrededores. Dir.: Nacho Pérez de la Paz i Jesús Ruiz. Guió: Nacho Pérez de la Paz i Jesús Ruiz. Producció: Clave Producciones/Alta Films.

2000. Nosotras. Dir.: Judith Colell. Guió: Jordi Cadena, a partir de la novel·la Dones, d’Isabel Clara-Simó. Producció: Canal +/Producciones Cinematográficas del Mediterráneo S.L./TV3.

2001. Sagitario. Dir.: Vicente Molina Foix. Guió: Vicente Molina Foix. Producció: Fernando Colomo P.C.

2001. Arderás conmigo. Dir.: Miguel Ángel Sánchez. Guió: Miguel Ángel Sánchez. Producció: Lotus Films/TVE/Canal +.

2004. La mirada violeta. Dir.: Nacho Pérez de la Paz i Jesús Ruiz. Guió: Nacho Pérez de la Paz i Jesús Ruiz. Producció: Mundo Ficción/Violeta Films.

2007. ¿Y a mí quién me cuida?. Dir.: Ángeles González-Sinde. Guió: Pepa Álvarez i Carmen Pombero. Producció: Omnibus Pictures/Steinweg Emotion Pictures.

2008. Un poco de chocolate. Direcció Aitzol Armaio. Guió: Aitzol Armaio i Michel Gatzambide, a partir de la novel·la Un tranvia en SP, d’Unai Elorriaga. Producció: Luisa Matienzo/Melchor Miralles/Miguel Torrente.

2011.Mil cretins. Dir.: Ventura Pons. Guió: Ventura Pons, a partir del recull de contes homònim de Quim Monzó. Producció: Els Films de la Rambla.

2012. La última isla. Dir.: Dácil Pérez Guzmán. Guió: Lola Herrero i Dácil Pérez Guzmán. Producció: Fausto Producciones Cinematogràficas/Rainbow Videoproducciones/Sakai Films/TV3.

 

Series televisives (col·laboracions rellevants)

1971. Tres eran tres. Direcció i guió: Jaime de Armiñán. TVE.

1981. Cervantes. Dir.: Alfonso Ungría. Guió: Eugenio Martín, Manolo Matji, Isaac Montero, Daniel Sueiro. TVE.

1987. Vida Privada [mini sèrie]. Guió: Francesc Betriu, Jaime Gil de Biedma, Gustau Hernández, Juan Marsé, a partir de la novel·la homònima de Josep M. de Sagarra. Dir.: Francesc Betriu. TVE.

1988. Gatos en el tejado. Dir.: Alfonso Ungría. Guió: Joaquín Oristrell. TVE.

1991. L’enfant des loups. Dir.: Philippe Monnier. Guió: Régine Deforges. TVE i FR3.

1991. Las chicas de hoy en día. Dir: Fernando Colomo. Guió: Fernando Colomo, Pedro Febrero, Joaquín Oristrell. TVE.

1992. Quico el progre. Dir.: Ricard Reguant. Guió: José Luis Martín. TV3.

1996. Turno de oficio: diez años después. Direcció: Juan Echanove i Manolo Matji. Guió:Jorge Barriuso, Juan Bas, Jesús Díaz,  Miguel Ángel Fernández,  Fernando León de Aranoa, Joaquim Jordà. TVE.

1996. Todos los hombres son iguales. Dir.: Jesús Font. Guió: Juan Luis Iborra, Ignacio del Moral Ituarte, Joaquín Oristrell, Inés París, Manuel Gómez Pereira, David Planell. Telecinco.

2001. Temps de silenci. Dir.: Xavier Borrell. Guió: Enric Gomà, Gisela Pou i Rodolf Sirera. TV3

2002. A medias. Dir.: José Camacho. Guió: Toni Bertrán, José Camacho, Marc Cistaré, Tom Fernández, Abraham Sastre. TVE.

2002. Mirall trencat. Dir.: Orestes Lara. Guió: Josep M. Benet i Jornet, a partir de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. TV3.

2004. Los 80. Dir.: Fernando Colomo. Guió: Juan Vicente Pozuelo. Telecinco.

2011. Historias robadas. Dir.: Belén Macías. Guió: Carlos Cruz, Eva Cruz, Mónica Martín-Grande, Manuel Ríos San Martín, Enrique Vil. Antena 3.


Bibliografia

Videografia

Hécuba, un sueño de pasión.
2006. Documental sobre la professió de l’actor, en el qual és entrevistada, entre altres, Julieta Serrano. Dir.: José Luis López-Linares i Arantxa Aguirre. Guió: Arantxa Aguirre. Producció: López-Li Films S.L. / Fundación AISGE

Julieta Serrano. 2007. Guió:  J. M. García Ferrer i Martí Rom. Realització: Martí Rom. Producció: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.


Enllaços

Entrevista de Montserrat Roig a Julieta Serrano, dins del programa «Personatges», de TVE (10 agost 1978): <http://www.rtve.es/alacarta/videos/personatges/arxiu-tve-catalunya-personatges-julieta-serrano/3408446/> [Consulta: 29 desembre 2017]

Entrevista de Jaume Figueras a Julieta Serrano al programa «Fora de Sèrie», de TV3: <http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/fora-de-serie/jaume-figueras-i-julieta-serrano-a-fora-de-serie/video/5671313/> [Consulta: 29 desembre 2017]

Entrevista d’Eduardo Vallejo (AISGE) a Julieta Serrano (30 agost 2013): <http://www.aisge.es/julieta-serrano> [Consulta: 29 desembre 2017]

Julieta Serrano a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Julieta_Serrano_i_Romero>

Entrevista a Julieta Serrano a El País: <https://smoda.elpais.com/celebrities/julieta-serrano-he-sido-hetero-toda-mi-vida-aunque-he-tenido-fama-de-lo-contrario/>

Llistat d’estrenes de la base de dades del Centro de Documentación de Teatral, de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música: <http://teatro.es/profesionales/julieta-serrano-julieta-serrano-romero-6105/estrenos>


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x