Dirigida per María Muñoz i Pep Ramis, La Calle del Imaginerio és la primera producció que realitzen amb cinc intèrprets en escena. Així doncs, s’hi sumen Enric Fàbregas, Jordi Casanovas i Idoia Zabaleta vestits per la dissenyadora Paulette Boschung. La Calle del Imaginerio és una faula sobre l’espai públic i el privat ambientada en un poble oblidat. Sota el disseny de llums d’Eduard Inglés, la faula es tradueix en un espectacle la coreografia del qual ve determinada per l’espai escènic creat per Ramis: una casa de fusta construïda en làmines, la qual cosa permet que es transformi i que se’n despleguin finestres i portes. L’ambientació rural –la presència de pollastres i sardines– comú en el treball de Mal Pelo, posa de relleu les relacions entres els cinc intèrprets i les més ancestrals lligades amb la terra. La música i l’espai sonor creats per Agustí Fernández s’entrellaça amb els diàlegs i els monòlegs que sorgeixen enmig de l’acció física i la coreografia. Al llarg de l’espectacle d’una hora els cinc intèrprets passen per diferents estats d’ànim i mostren relacions ben diferents entre ells, que oscil·len de la gelosia a l’amor, de la tristesa a la ironia, dels somnis a la realitat.
Marta Serrahima i Pepa Padamón van produir aquest espetacle coproduït per Internationales Sommertheater Hamburg, lNAEM (Ministeri de Cultura), ICUB (Ajuntament de Barcelona) i Mal Pelo.
Com a Sur, perros del sur (1992), Mal Pelo a La Calle del Imaginero torna a recórrer a l’espai públic per fer una manifestació d’allò privat. La companyia, que va arrencar el 1989, durant la dècada dels anys noranta va consolidar la seva contemporaneïtat caracteritzada per una manera de crear i un tipus de producció artística totalment coherents. Allunyats del frenesí i el soroll urbans, la companyia de Celrà (Girona) se centra en personatges i situacions senzilles, dels quals destil·la humanitat i poesia. La Calle del Imaginero, com bé suggereix el títol de l’espectacle, és un recull de petits gests que representen un imaginari fet de realitat i fantasia que pertany a tothom.
Per als seus espectacles María Muñoz i Pep Ramis utilitzen un llenguatge de moviment sobri, lliure i adaptable a l’espai o els altres elements de la posada en escena. Per aquest motiu, La Calle del Imaginero demostra una riquesa de composició que no només es basa en la qualitat coreogràfica –vocabulari de moviments, ritme o textures– sinó també en el so de les paraules i els diàlegs o els monòlegs. És a dir, el treball de simbiosi entre els diferents materials artístics, un dels grans trets distintius de la companyia.
Sánchez, J. A. Archivo Virtual Artes Escénicas. [Consulta: 11 desembre 2017]
Van Der Meer, Marjolin. «Si las paredes hablaran». La Vanguardia (19 març 1997).
Vendrell, Ester. La Dansa a Catalunya 1975 -2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. 4 vols. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.
Web de la companyia Mal Pelo: <www.malpelo.org>
Enregistrament de La Calle del Imaginero disponible a la Biblioteca de l'Institut del Teatre: <http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:38130&fromLocationLink=false&theme=teatre>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
