Enric Guitart Soldevila

Va nèixer en el número 1 del carrer de la Cera de Barcelona en una familia d’extracció social modesta. De ben jovenet s’interessà pel teatre bo i treballant en companyies amateurs.

Va contraure matrimoni amb Emília Matas Najaro, també actriu. Un dels fills d’aquest matrimoni, Enric Guitart Matas, amb el pas del temps seguiria les passes dels pares fins a esdevinir un important actor de l’escena catalana.

El 1882 va irrompre en el teatre professional, treballant per a la companyia de Lleó Fontova amb la qual estrenà La creu trencada d’Alfons Solà.

A partir del 1890 s’incorporà a la companyia d’Antoni Tutau en el Teatre Novetats amb la qual hi col·laborà fins al 1895. Hi interpretà repertori de teatre d’Albert Llanas, Joaquim Riera i Bertran, Josep Feliu i Codina i Manuel Rovira i Serra, entre altres autors. Cal destacar, però el seu treball en l’estrena d’obres d’Àngel Guimerà: La sala d’espera (2 de desembre del 1890), La boja (15 de novembre del 1890), En Pòlvora (20 de maig del 1893), en la qual feia el paper de Gori, Maria Rosa, en la qual interpretà Calau (24 de novembre del 1894) i Les monges de Sant Aiman (24 d’abril del 1895).

En la temporada 1896-1897 treballà al Teatre Romea amb la companyia que dirigia Enric Borràs. Si bé no va participar en l’estrena a la ciutat de Barcelona de Terra baixa (11 de maig del 1897), amb el pas del temps s’acabà convertint en un dels seus primers actors. Fins al punt que amb l’estrena de La filla del mar (6 d’abril del 1900) hi interpretà el paper de Pere Màrtir.

Participà en la nòmina d’actors de l’Agrupació “Vetllades Avenir”, dirigida per Felip Cortiella. En la temporada 1904-1905 rellevà en la direcció del Teatre de les Arts Adrià Gual, tot programant obres del repertori del teatre català.

Posteriorment passà a dirigir la companyia del Foment del Teatre Català.

Des del 1909 treballà en la companyia del Teatre Romea. El 1910 i 1911 tornà a estrenar obres d’Àngel Guimerà: Sainet trist (Teatre Romea, 14 d’abril del 1910) amb Emília Baró i Maria Morera. I el 1911, La reina jove (Teatre Principal, 15 d’abril) amb Alexandre Nolla ,Margarida Xirgu i Maria Morera.

Més endavant treballà per diverses companyies: la que dirigia Enric Giménez el 1920 i la de Maria Vila i Pius Daví que el 1925 ocupava el Teatre Barcelona. I en la temporada 1929-1930 passà a fomar part de la companyia d’Elena Jordi que, aleshores, posava en escena amb èxit de públic diversitat de vodevils en el Teatre Goya.

Compaginà el teatre amb el cinema. Formà part de la nòmina d’actors de dos curts produïts per Films Barcelona (Diorama): Tierra baja (1907), codirigit per Fructuós Gelabert i Narcís Cuyàs, i Guzmán el bueno, amb Margarida Xirgu en el repartiment, dirigit també per  Fructuós Gelabert.

I participà en llargsmetratges com ara El cuervo del campamento (1914), produïda per Segre Films, codirigit per Fructuós Gelabert i Josep de Togores, amb escenes rodades a la muntanya de Montjuïc.

Morí en el seu domicili de Nou de la Rambla, 81.

Enric Guitart va ser molt actiu a finals del segle XIX i principis del XX i va treballar a les principals companyies del moment. També va estar entre els actors pioners dins el primer cinema català.

Curet, Francesc, Història del teatre català, Enciclopèdia Catalana Aedos, Barcelona, 1967, 390 i 391.

Diccionari Biogràfic, Albertí Editor, Barcelona, 1966.

Enciclopèdia Universal Ilustrada Espasa Calpe.

Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona,1981.

Gómez García, Manuel, Diccionario Akal de teatro, Ediciones Akal, S. A., Madrid, 1997.

IMDb (Base de dades sobre cinema i TV):

http://www.imdb.com/name/nm0347565/?ref_=nv_sr_2