Ramon Gomis

Catedràtic d’endocrinologia, forma part dels dramaturgs de la «generació Sagarra». Quan estudia medicina a Barcelona, amb altres reusencs decideix fundar un grup, La Tartana Teatre-Estudi (1967-1972), que imiti el teatre independent, amb peces, primer, en sessions privades (Ionesco, Txékhov i Espriu) i, després, a l’Orfeó Reusenc. Es dediquen a difondre teatre crític, allunyat de la comercialitat. Gomis hi dirigeix peces d’autors com Wesker, Benet i Jornet, Büchner, Brecht o Puig i Ferreter. Preocupat pels conflictes socials, escriu un reportatge sobre els pescadors de Cambrils que rep un accèssit al concurs de Serra d’Or (1969), cosa que l’anima a provar la creació. Per la seva primera obra de teatre, La petita història d’un home qualsevol, fris de la vida rural al Camp de Tarragona, rep el premi Joan Santamaria 1970, que li val l’edició de l'obra a Edicions 62. Estrenada per grups independents, el TNB volia dur-la al Poliorama el 1971, però la censura ho evità. És part d’una trilogia sobre el proletariat que continua Vermell de xaloc, sobre el treball al mar, obra finalista del Sagarra (1971) que estrena la companyia Skunk de P. Monterde. Torna a quedar a un pam del Sagarra amb el dibuix de la indústria de No sap tenir les escapces (1973), refeta com a Llumí d’or, estrenada a TVE (1977). El 1984 arriba al teatre en l’escenificació de la trilogia a càrrec d’El Partiquí. Gomis també adapta El burgès gentilhome, de Molière (1971), i escriu un text experimental, Vint-i-vuit de juny (1976), per a un recull de poc tiratge.

Obre un silenci teatral de quasi quinze anys, durant el qual s’aboca a la medicina, amb múltiples estades a l’estranger. El 1982 publica la seva tesi doctoral, distingida per l’IEC. Al Clínic, ha dirigit les seccions de Diabetis i Endocrinologia, i la seva recerca ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi (2013). Havent escrit diversos contes als anys setanta —tres dels quals editats en revistes— i dues novel·les inèdites (Zooscòpia i Gènesi), reprèn la narració a partir de 1987 amb proses que retraten, d’una forma íntima, els paisatges del Camp de Tarragona, a l’estil de Pla, sovint assaonats amb referències culinàries i literàries, en títols que tenen, però, un abast local. Amb llibres com Viatge per la mar de la Frau (premi Enciclopèdia Catalana 1992), la seva prosística es fa conèixer més enllà de Reus, i se’l relaciona, per la fusió d’història, record i paisatge, amb Porcel. A més, també publica una meticulosa biografia sobre la joventut de Gabriel Ferrater (1998).

Retorna al teatre amb la publicació el 1989 de Capvespre al jardí. La peça, que segueix l’intimisme de la seva prosa, rep el premi Crítica Serra d’Or ex aequo al millor text teatral, i l’escenifica el seu amic Lluís Pasqual al Teatre Lliure. Amb una beca del CDGC, escriu Al fil de la mar (1991; Lumen, 1994), obra de maduresa que representa un homenatge pòstum a Fabià Puigserver. Tot i la beca, finalment l’obra no s’estrena, en un escenari professional, fins que la recupera el cicle L’alternativa dels 70 (2006). El CDGC també li encarrega un text per al cicle Diàlegs, d’obres de només dos personatges: El mercat de les delícies (1993), sobre el drama de la immigració del Magrib. S’allunya del teatre —malgrat monòlegs breus com el que escriu contra la guerra de l’Iraq (2003) o el crític i interessant Second life (2008)— fins al 2012, en què retorna amb Espiadimonis, que destil·la experiència vital, tant del món universitari com del caos sentimental. Iban Beltran l’estrena al Bartrina i la porta al Lliure de Gràcia. Aquest director li ha escenificat l’obra més recent, Retorn a Betlan (2016). En prepara una altra sobre la deserció republicana, a més d’una novel·la sobre els orígens. Vinculat al Lliure des del 1991, ha presidit el patronat de la Fundació Lliure entre el 2014 i el 2019. També ha participat, en diverses etapes, en la direcció del Bartrina des de la reobertura el 1997. El 2017 va ser investir doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili.

Com a director amb La Tartana, sembla buscar, més aviat, un to expositiu que s’allunyi del dramàtic, partint del teatre com a escola de ciutadania. La seva obra dramàtica té dues fases molt marcades: la de la trilogia obrera, amb les estructures col·lectives com a protagonistes, i la que enceta Capvespre al jardí, preocupada per la intimitat del personatge, desarrelat dels conflictes socials. En la primera etapa, l’influeixen peces que dirigeix, com ara el realisme no naturalista de Woyzeck (Büchner) o l’ètica del Drama d’humils (Puig i Ferreter). Aconsegueix un ritme vertiginós per la successió de flaixos que representen escenes típiques de la vida social, amb la intenció de desemmascarar-ne els mecanismes d’opressió naturalitzats. La seva llengua és sòbria i eficaç, amb un toc dialectal que el defineix. El brechtianisme de La petita història queda matisat per la derivada mítica i impressionista de Vermell de xaloc i l’emergència del personatge a Llumí d’or, la més equilibrada de les tres.

El 1976 ja és conscient que s’ha esgotat la seva proposta, que vetava el món propi de l’autor, i es comença a plantejar un teatre psicològic, que d’ençà de Capvespre sembla jugar a l’autoficció, en una recerca de l’essencialitat —en personatges i espais— oposada a la fragmentació prèvia. Partint del neorealisme italià i de Txékhov, busca la transcendència de la quotidianitat, en obres sense acció més enllà del diàleg, i els silencis de tipus desenganyats, exemples de la societat líquida que, com a Espiadimonis, tenen la mentida com a moneda de canvi sentimental. Excel·leix en la recreació d’ambients, amb un simbolisme amb tant o més pes que els habitants. La seva peça més destacada és, tal volta, Al fil de la mar, per la capacitat de suggerir la complexitat d’un món amb el mínim de paraules. Potser per la seva perspicàcia, és un dels autors que més ha analitzat, amb totes les seves neurosis, l’autonomia creixent de la dona respecte de l’home, fins al punt de sacrificar-lo per alliberar-se’n a El mercat de les delícies, una de les seves obres més inquietants.

Teatre original

• La petita història d’un home qualsevol, premi Joan Santamaria, lectura dramàtica. Dir.: Lluís Pasqual. Centre de Lectura de Reus, 1970. Se’n fa una altra al Centre d’Estudis d’Expressió (dir.: J. Montanyès, 1970).
• La petita història... Dir.: Ernest Saté, Agrupació Maragall, Sant Cugat, 1971. Altres representacions: 1971 (dir.: Francesc Arnó. Casal Català de Buenos Aires, T. Margarida Xirgu); 1971 (dir.: Anna Bosch. TAC. Sala d’Actes de l’Escola de Treball, Granollers); 1972 (fragment dins el muntatge Reus, París i Londres. Dir. i ad.: Lluís Pasqual. T. Bartrina); 1973 (dir.: Lluís Tuneu, CIE. Sala Loiola, Manresa); 1980 (dir.: Manel Montserrat. Patronat Cultural i Recreatiu, Cornellà de Llobregat). 
• Vermell de xaloc. Dir.: Pau Monterde, Skunk, funció clandestina, 1971. Estrena oficial a Amics de les Arts, Terrassa, 1972. Finalista del premi Sagarra 1971 com a Perot Rovira. 
• Llumí d’or, finalista del premi Sagarra 1973. Dir.: Sergi Schaaff, Lletres catalanes, TVE, 1977. Es va doblar a l’italià per la RAI. Prèviament es titulava No sap tenir les escapces. 
• Parlar a tres veus. Dir.: Ferran Rovira. El Partiquí. Escola Tècnica Professional del Clot, 1984. Espectacle a partir de La petita història, Vermell de xaloc i Llumí d’or. 
• Capvespre al jardí. Dir. Lluís Pasqual. T. Bartrina, 1990. Reposada al Teatre Lliure, 1990. Premi ex aequo Crítica Serra d’Or 1989 al millor text teatral. Versió televisiva: dir.: Josep Montanyès i Lluís Pasqual, TVE, 1994. Altres representacions: 1991 (Còlax, Companyia de Teatre del Maresme. Sala Cabanyes, Mataró); 1998 (dir.: Maria Miralda. Amics de les Arts, Terrassa); 2010 (dir.: Dària Ferrando. Dimecresalesnou. Festa Major de Premià de Mar); 2010 (fragment dins la dramatúrgia Que demà me’n recordi, selecció de Fina Masdeu, dir. i ad.: Rosa Mateu. CAER. T. Bartrina, Reus).
• El mercat de les delícies. Dir.: Rafael Duran. CDGC, Teatre Romea, 1993. Altres representacions: 2001 (dir.: Enric Estany. Grup ICC Teatre Obert, I Cicle de Teatre de Butxaca, Centre Cultural de les Corts).
• La petita història d’un home qualsevol, versió sintètica, Nit de Teatre, Ràdio 4, 1995. 
• Viatge per la mar de la Frau. Dir.: Dolors Juanpere, Col·lectiu La Vitxeta, cicle de lectures En veu alta, Sala d’Actes del Centre de Lectura de Reus, 1996. Adaptació de l’obra homònima en prosa.
• Al fil de la mar. Dir.: Marcel Duran. Sotacabina. T. Lluïsos de Gràcia, Barcelona, 1996. Altres representacions: 2006 (dir.: Manuela Lorente, Cicle L’Alternativa dels 70. Versus Teatre).
• Què hi fa tota aquesta gent al bell mig de la plaça. Tercera Marató de Monòlegs de l’AAT. Institut del Teatre, 2003. 
• Second life: Homenatge a Samuel Beckett, en l’espectacle El mort: 15 monòlegs. Dir.: M. À. Fernàndez, Oriol Grau i Jordi Vall. Teatre Fortuny, Reus, 2008.
• Espiadimonis. Dir.: Iban Beltran, Teatre Bartrina, Reus, 2012. Reposada al Teatre Lliure de Gràcia, 2012. 
• Retorn a Betlan. Dir.: Iban Beltran, lectura dramàtica. T. Magatzem, Tarragona, 2016.

Dramatúrgia

• El burgès gentilhome, de Molière (trad. J. Carner). Cia. Folch i Torres del Ministerio de Información y Turismo. L’Hospitalet, 1971.

Director de peces amb La Tartana

• Textos de Ionesco, lectura dramàtica, muntatge col·lectiu. Casa de Ramon Gomis, Reus, c. 1965. 
• Farses de Txékhov, muntatge col·lectiu. Casa de Joan Mèlich, Reus, c. 1965. 
• Fragments de Ronda de mort a Sinera, d’Espriu. Casa de Pere Prats-Sobrepere, Reus, c. 1966-67. Reestrenada al Teatre de l’Orfeó Reusenc, 1967. 
• Les arrels, d’Arnold Wesker (trad. Enric Dachs). Codir.: Lluís Pasqual, 1968. 
• Woyzeck, de Georg Büchner (trad. Carme Serrallonga). Codir.: Josep Borrell. Teatre de l’Orfeó, 1969. Reposada al Teatre Bartrina, 1969. 
• Espectacle-6, que inclou Drama d’humils, de Joan Puig i Ferreter, Tòpic, d’Espriu, i dramatúrgies d’«Els anys feliços» de Xavier Amorós i d’«In memoriam» de Gabriel Ferrater. Teatre de l’Orfeó, 1970. 
• El confident, de Bertolt Brecht, lectura dramàtica (trad. Josep Escoda). Centre de Lectura de Reus, 1970. 
• Cançons perdudes, de Josep M. Benet i Jornet. Codir.: Lluís Pasqual i Josep Borrell. Teatre de l’Orfeó, 1971.

Teatre original

• La petita història d’un home qualsevol. Pròleg de Xavier Fàbregas. Barcelona: Edicions 62, 1970. (El Galliner; 4)
• Vermell de xaloc / Llumí d’or. Pròlegs de Pau Monterde i Josep M. Benet i Jornet. Barcelona: Edicions 62, 1976. (El Galliner; 32)
• Vint-i-vuit de juny. A: La Tronada (Reus), carpeta núm. 1, 1976. 
• Capvespre al jardí. Pròleg de Josep M. Benet i Jornet. Barcelona: Edicions 62, 1989. (El Galliner; 111)
• Al fil de la mar. Pròleg d’Enric Gallén. Barcelona: CDGC: Lumen, 1994. (Teatre Català Contemporani; 6) • Reeditada amb Magnus, de Jordi Teixidor. Barcelona: RE&MA 12, 2005 (En cartell. L’alternativa dels setanta; 13). Titulada prèviament Vilafortuny. 
• El mercat de les delícies. A: Diàlegs 1, amb l’obra La festa, de Teresa Cunillé. Pròleg de l’autor. Barcelona: CDGC: Lumen, 1996. (Cultura Teatre; 9)
• Què hi fa tota aquesta gent al bell mig de la plaça. A: Diversos autors. Monòlegs: Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis. Barcelona: AADPC: SGAE, 2003, p. 47-50. (Teatre-Entreacte; 47)
• Second life: Homenatge a Samuel Beckett. A: Diversos autors. El mort: 15 monòlegs. Tarragona: Arola, 2009, p. 51-56. (Textos del Centre d’Arts Escèniques de Reus; 9)
• Espiadimonis. Pròleg d’Enric Gallén. Tarragona: Arola, 2011. (Textos del Centre d’Arts Escèniques de Reus; 16)

Teatre original inèdit

• El mercat de les delícies, primera versió, amb més personatges, c. 1996. 
• Retorn a Betlan, 2016.

Novel·la inèdita

• Zooscòpia, presentada al premi Bertrana 1971.
• Gènesi, presentada al premi Sant Jordi 1971.

Narrativa

• «Una Zervidora». Revista del Centre de Lectura de Reus, ,4a època, núm. 207 (novembre 1969), p. 777. 
• «Gargots per a l’insomni». El Pont,núm. 41 (1970).
• «Tres al sis i sis al nou». Revista del Centre de Lectura de Reus, 4a època, núm. 236 (juliol 1972), p. 7-8.
• Antologat a: Amorós, Xavier [et al.]. 1a mostra de narrativa reusenca. Reus: Centre de Lectura de Reus, 1980. (Creació; 3)

Prosa

• La mar de la Frau: de Salou a Cambrils. Fotografies de Josep Borrell. Tarragona: El Mèdol, 1987. 
• Barques i fogons: de Vinaròs a Calafell, amb Gerard Vergés i Josep Gual. Fotografies de Joan Farré i dibuixos d’Antoni Latre, pròleg d’Antoni Mateu i glossari de Josep Lluís Savall. Tarragona: El Mèdol, 1990. (L’Agulla; 3)
• Paisatge de tardor. Fotografies de Josep Borrell. Ed. Ramon Gomis, 1990. 
• Cròniques de la Costa Daurada. Barcelona: Columna, 1992.
• Reus, un passeig per la ciutat, amb Josep Borrell. Mataró: Zeus Edicions, 1994. 
• Viatge per la mar de la Frau. Premi Narrativa Enciclopèdia Catalana 1992. Barcelona: Proa, 1995. (A Tot Vent; 335)
• El Gabriel Ferrater de Reus. Barcelona: Proa, 1998. 
• Costa Daurada: Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000. 
• Terres de l’Ebre: Catalunya sud. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002. 
• Del gust de menjar i altres delícies. Fotografies de Josep Borrell. Reus: Pragma, 2003. (Els Fruits Saborosos; 1)
• Retrats més o menys impertinents. Reus: Centre de Lectura de Reus, 2008. (Assaig, 110)

Alguns assaigs científics
• Hiperinsulinisme a la cirrosi hepàtica. Tesi doctoral dirigida per Alfonso Balcells. Barcelona: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, 1982. Premi ex aequo Leandre Cervera de l’IEC (1985). 
• ¡Hijo mío, soy endocrinólogo!. Il·lustracions d’Alfons López. Barcelona: Mayo, 2003. 
• La fi de la diabetis? Cèl·lules mare, l’esperança de la biomedicina. Alzira: Bromera; València: Publicacions de la Universitat de València, 2006. (Sense Fronteres; 21)

Pròlegs i epílegs

• Autors diversos. Jardí de marbre. Premis literaris del Baix Camp per a joves. Reus: Òmnium Cultural del Baix Camp, 1992.
• Amorós, Xavier. Història sentimental. Pròleg de Lluís Pasqual i epíleg de Ramon Gomis. Barcelona: Columna, 1993. 
• Amades, Joan. Oracioner i refranyer mèdics. Tarragona: L’Agulla de Cultura Popular, 2008. (Biblioteca Joan Amades: Tradicions Populars; 38)

Algunes entrevistes

• Albesa, Isaac. «“Gabriel Ferrater va ser un mite per a la gent de la meva generació”». Presència (19 abril 1998), p. 41. 
• Bartomeus, Antoni. «Ramon Gomis». A: Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació. Barcelona: Curial, 1976, p. 179-193.
• Ciércoles, Marta. «“Els pàncrees artificials ja estan força avançats”». El Punt Avui (26 setembre 2013), p. 28.
• Crespo, Esther. «Teatro y medicina me interesan por igual». La Vanguardia. Salud (6 juny 1990), p. 8.
• Fermal, A.; Navas, A. «Gent jove: Ramon Gomis, un candidat per al Centre de Lectura». Reus. Semanario de la Ciudad (17 maig 1975), p. 10.
• Gabrich, Fernando. «Ramon Gomis i de Barbarà». Memoro. El banc de la memòria (22 maig 2016). <https://bit.ly/3JA6hNB> [Consulta: 1 març 2022].
• Gomila, Andreu. «Individus de la societat líquida». Ara. Time Out, núm. 208 (febrer-març 2012), p. 53.
• Lorente, Manuela. «Al fil de la mar i l’escriptura de Ramon Gomis. Elements». Pausa, núm. 23 (març 2006), p. 75-80.
• Lucas, Blanca (ed.). «Autor contemporani: aposta ambigua». Conversa entre Josep M. Muñoz Pujol i R. Gomis. El Temps (18 juny 1990), p. 86-88. 
• Pasqual, Lluís. «Ramon Gomis. Premi Joan Santamaria 1970». Revista del Centre de Lectura de Reus, 4a època, núm. 215-2 (agost de 1970), p. 872-874. 
• Pi de Cabanyes, Oriol; Graells, Guillem-Jordi. «Ramon Gomis». A: La generació literària dels 70. Barcelona: Pòrtic, 1971, p. 237-246.
• Sola, Joan de. «Chequeo a nuestra ciudad: diálogo con Xavier Amorós y Ramon Gomis». Reus. Semanario de la Ciudad (26 juny 1971), p. 26-27.
• Sotorra, Andreu. «Ramon Gomis: Entre la ciència i la dramatúrgia, s’afegeix als autors que arriben als escenaris». Avui. Diumenge (8 octubre 1989), p. 29.

Algunes taules rodones i conferències

• Castells, Joan; Graells, Guillem-Jordi. «Mesa redonda. Barcelona». Pipirijaina, núm. 6-7 (agost-setembre 1974), p. 54-58.
• «Parlar a tres veus». Conferència sobre la seva obra teatral. Aula del Centre de Lectura de Reus (29 novembre 1984). 
• «Apunts per a una biografia». A: Simposi Gabriel Ferrater, in memoriam. Barcelona, 1997. Editada a Oller, Dolors; Subirana, Jaume (ed.). Gabriel Ferrater, in memoriam. Barcelona: Proa, 2001, p. 379-397. (Biblioteca Literària; 3)
• «Dramaturgs dels 70, testimoni d’una marginació?». Taula rodona amb Francesc Foguet (mod.), Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet i Manuel Molins. II Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Barcelona: Institut del Teatre; Facultat de Lletres de la UAB, 2006. Editada a Santamaria, Núria; Foguet, Francesc (ed.). La revolució teatral dels setanta. Lleida: Punctum; GELCC, 2010, p. 143-173.

Alguns textos de R. Gomis

• «Brecht i el teatre alemany. Un exemple». Revista del Centre de Lectura de Reus, 4a època, núm. 194 (octubre 1968), p. 614-615. 
• «La poesia escènica de Joan Brossa». Els Marges, núm. 4 (maig 1975), p. 103-106. 
• «Gabriel Ferrater: Esbós de biografia juvenil». Serra d’Or, núm. 213 (juny 1977), p. 33-36. 
• «Una costa sin literatura». La Vanguardia. Revista (21 agost 1990), p. 6. 
• «Pròleg». A: El mercat de les delícies. Barcelona: CDGC; Lumen, 1996, p. 9.
• «Joan Blanchart, escenògraf». Revista del Centre de Lectura de Reus, 6a època, núm. 24 (març 1996), p. 17. 
• «Addictes al Teatre Bartrina (Declaració programàtica del Teatre Bartrina)», amb Xavier Filella i Lluís Graells. Revista del Centre de Lectura de Reus, 6a època, núm. 38 (novembre 1997), p. 9.
• «Ramon Gomis de Barbarà». A: Tàpies, Antoni [et al.]. Honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili. Discursos d’investidura. 1991-2021. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2021, p. 401-405.

Alguns textos sobre R. Gomis

• Aznar, Manuel. «El somni d’anar nord enllà o les immigrants magribines en el teatre català actual». A: Diversos autors. I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l’actualitat. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 129-176.
• Bargalló, Josep. «Paisatge de tardor. Ramon Gomis, la natura i els homes com a protagonistes». Avui Cultura (21 juliol 1990), p. vii. 
• Bargalló, Josep. «Cròniques de la Costa Daurada. L’evocació poètica d’un país, més enllà de la crònica». Avui Cultura (20-6-1992), p. V [27]. 
• Benach, Joan-Anton. «Premi Santamaria; enguany, teatre. Ramon Gomis, amb La petita història d’un home qualsevol». Serra d’Or, núm. 129 (juny 1970), p. 25-26. 
• Benach, Joan-Anton. «Gomis, de los márgenes al epicentro». La Vanguardia. Suplemento (3 maig 1990), p. 11. 
• Benach, Joan-Anton. «Capvespre al jardí. Crepúsculo de incertidumbres». La Vanguardia (4 maig 1990), p. 51. 
• Benach, Joan-Anton. «Al fil de la mar. El teatro de la espera». La Vanguardia (24 març 2006), p. 58. 
• Benach, Joan-Anton. «Espiadimonis. Sentiments arbitraris». La Vanguardia (1 març 2012), p. 31. 
• Benach, Joan-Anton. «Les dues represes de Ramon Gomis». El Temps (13 març 2012), p. 76-77. 
• Benet i Jornet, Josep M. «La trilogia teatral de Ramon Gomis vista des de la seva conclusió: Llumí d’or». A: Gomis, R. Vermell de xaloc / El llumí d’or. Barcelona: Edicions 62, 1975, p. 10-16. 
• Benet i Jornet, Josep M. «El retorn de Ramon Gomis». A: Gomis, R. Capvespre al jardí. Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 7-12.
• Caran, Josep Maria. «Woyzeck representada por La Tartana». Revista del Centre de Lectura de Reus, 4a època, núm. 198 (febrer 1969), p. 663-664. 
• Comellas, Jaume. «Vermell de xaloc, de Ramón Gomis: otra pequeña historia de un hombre cualquiera». Yorick, núm. 55-56 (desembre 1972), p. 116-117. 
• Comellas, Jaume. «Lluís Pasqual dirigeix l’estrena de l’obra Capvespre al jardí amb el Teatre Lliure». Avui (27 abril 1990), p. 39. 
• Desumbila, Josep. «Llumí d’or. Cara i creu». Avui (10 febrer 1977), p. 26. 
• Espuny, Jofre d’. «Reus: una institució en crisi». Presència (14 juny 1975), p. 9. 
• Fàbregas, Xavier. «Pròleg». A: Gomis, R. La petita història d’un home qualsevol. Barcelona: Edicions 62, 1970, p. 9-20.
• Fàbregas, Xavier. «Cançons perdudes, de Josep Maria Benet i Jornet». Serra d’Or, núm. 137 (febrer 1971), p. 57. 
• Fàbregas, Xavier.«Vermell de xaloc de Ramon Gomis». Serra d’Or, núm. 158 (novembre 1972), p. 56. 
• Fàbregas, Xavier.«Ramon Gomis: Al capdavall d’una polèmica». Avui (23 maig 1976), p. 26. 
• Filella, Carina. «Cares noves i menys recursos per al Bartrina». El Punt Avui. Cultura (21 setembre 2012), p. 23. 
• Fondevila, Santiago. «Ramon Gomis reflexiona sobre la inmigración en El mercat de les delícies». La Vanguardia (12 desembre 1993), p. 62. 
• Gallén, Enric. «Pròleg a Al fil de la mar». A: Gomis, R. Al fil de la mar. Barcelona: CDGC: Lumen, 1994, p. 9-14. 
• Gallén, Enric.  «Dramaturgs sense tradició. A propòsit de la “generació del Premi Sagarra”». A: Diversos autors. I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l’actualitat. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 103-128. 
• Gallén, Enric.  «Pròleg». A: Gomis, R. Espiadimonis. Tarragona: Arola, 2011, p. 9-12. 
• Guillamon, Julià. «Navegando por el mar del espíritu». La Vanguardia (8 març 1996), p. 45. 
• Hernández, Pau Joan. «El jove Ferrater». Avui Cultura (28 maig 1998), p. xv. 
• Llop, Ramon. «La Tartana, Teatre Estudi: Teatre independent des de Reus». Kesse, núm. 48: El teatre al Camp de Tarragona (gener 2015), p. 8-13.
• López, César. «Espiadimonis. Relacions volàtils». El Periódico (2 març 2012), p. 63.
• March, Martí. «Al fil de la mar. Arquitectures de la mort». Assaig de Teatre, núm. 52-53 (2006), p. 345-347. 
• Marfany, Joan-Lluís. «El realisme històric: El teatre». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (dir.). Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, vol. xi, 1988, p. 275-281. 
• Massip, Cinta. «Al fil de la mar. Símbols per a una rebel·lió». Avui Cultura (9 febrer 1995), p. v. 
• Massip, Cinta; Massip, Francesc. «El teatre de Ramon Gomis». Revue d’Études Catalanes, núm. 3 (2000), p. 215-227.
• Massip, Francesc. «Un altre model és possible? El que no s’ha fet des del teatre públic». Serra d’Or, núm. 547-548 (juliol-agost 2005), p. 22-25. 
• Massip, Francesc.  «Al fil de la mar. Homenatge a Fabià Puigserver». Avui (30 març 2006), p. 43. 
• Massip, Francesc.  «L’espiadimonis. Els rostres de la por». El Punt Avui (13 febrer 2012), p. 45. 
• Monterde, Pau. «Perot Rovira, entre la realitat i el mite». A: Gomis, Ramon. Vermell de xaloc. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 5-9. 
• Pasqual, Lluís. «La Tartana. Grup de teatre independent». Revista del Centre de Lectura de Reus, 4a època núm. 224, (juny 1971), p. 1007-1010. 
• Pérez, Sandra. «Ramón Gomis, teatro y medicina se dan la mano». Diari de Tarragona (6 març 2022), p. 19.
• Pérez, Xavier. «Capvespre al jardí. Els ocells misteriosos de Ramon Gomis». Avui (4 maig 1990), p. 34. 
• Pérez, Xavier. «El mercat de les delícies. Les restes del naufragi». Avui (15 desembre 1993), p. 46. 
• Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Capvespre al jardí. Acoso y derribo de la mediocridad». El Público, núm. 79 (juliol-agost 1990), p. 28-29. 
• Porcel, Baltasar. «Sustancia real». La Vanguardia (22 febrer 1996), p. 23. 
• Porcel, Baltasar. «Canejan. Una medida del infinito». La Vanguardia. Vivir (6 novembre 2007), p. 8-9. 
• Serra, Rosa. «El TAC a Granollers o l’artesania de fer teatre». Lauro: Revista del Museu de Granollers, núm. 8 (1994), p. 24-39. 
• Soler, Marc. «Viatge per la mar de la Frau. Entre temps i espai, el present». Avui Cultura (21 desembre 1995), p. vii.
• Tricaz, Carlos. «Teatro de Cámara y ensayo “La Tartana”». Reus. Semanario de la Ciudad (28 octubre 1967), p. 8.
• Vilà i Folch, Joaquim. «Ramon Gomis: Capvespre al jardí». Serra d’Or, núm. 366 (juny 1990), p. 74-75.
• Vilà, Joaquim. «El mercat de les delícies de Ramon Gomis». Serra d’Or, núm. 410 (febrer 1994), p. 78.

• Alguns articles de R. Gomis a la Revista del Centre de Lectura de Reus (portal RACO).
• Biografia centrada en les fites mèdiques, al web de l’Ajuntament de Reus.