Xavier Romeu i Jover

Identificacio/ns

Dramaturg

Data de naixement

18-11-1941

Lloc de naixement

Barcelona

Data de defunció

12-7-1983

Lloc de defunció

Els Monjos (Alt Penedès)

Biografia

Activista, dramaturg i narrador, és conegut per haver col·laborat en el Layret de M. A. Capmany i per un breu repertori antifranquista, un teatre en clau «d’emergència», segons Romeu, que signava Jover tot i dir-se Juvé. Als quinze anys ja escriu contes, tocats de foscor, però els destrueix, juntament amb un esbós de novel·la. Cursa Enginyeria, que abandona per Filosofia i Lletres (1964). El 1975, per influx de Jaume Vidal Alcover, es llicencia en Filologia Catalana a la seu tarragonina de la UB, on impartirà gramàtica històrica i fonologia. S’implicarà activament en la Universitat de Prada, on coordinarà l’àrea de llengua fins a la seva mort. Té unes primeres fites en narrativa: el conte «L’espirall» guanya el Vida Nova (1964); «L’intrús», el Condal (1965), i el recull Allò que és intocable, el Víctor Català dels Jocs Florals de Caracas (1966). Es prodiga com a traductor, com ara de la sèrie «James Bond» d’Aymà estant al servei militar a Cadis i Madrid. Allí s’inicia com a dramaturg amb Ànima endins (c. 1966), de ressonàncies simbolistes, que J. A. Codina estrena al Romea com a Ànimes de càntir (1969), amb força mala crítica. Romeu la rebutjarà, com també Natàlia (c. 1967), que qualifica de «drama rural enrevessadíssim». 

Es fa un nom amb la peça breu Els mites de Bagot (premiada als Jocs Florals de Marsella del 1967), al·legoria sobre la falta de llibertats, molt representada per la sobrietat escènica. Però la seva obra més popular —prohibida una desena de vegades— és Ni de septentrió, ni de migdia…, versió lliure d’El cercle de guix, de Brecht, premiada a Cantonigròs (1968), amb què La Claca inicia el seu repertori de titelles. Romeu la reescriu el 1970 per a adults, que estrena El Camaleó. Participa en el món independent: entra al GTI de Nel·lo (1967-1968), on revisa la dicció de Les noces de Fígaro, tasca que també fa en muntatges de Codina (1967-69). Per al Cicle de Cavall Fort, adapta Alícia en terra de meravelles (1969). El curs 1969-1970 se’n va a estudiar dramatúrgia a Txèquia, on coneix les tesis del Cercle de Praga, que aplica a la seva obra filològica. Entre altres feines, impulsa les adaptacions de «Teatre-Joc d’equip», on versiona un conte d’Andersen (1970). D’aquesta època són un seguit d’obres no estrenades: la traducció de Les mans brutes de Sartre per al TEI de Banyoles, i, per a La Claca, una versió irreverent dels Pastorets (Assaig per a un concert) i Contarelles del meu barri. El text amb més acceptació crítica és Estat d’emergència, finalista del Ciutat de Sabadell 1971, que Moll li publica amb Els mites i Alícia (1972). Enllesteix el seu darrer original, Coloma, el 1973, en què també adapta La granja animal d’Orwell per al grup A-71, no estrenada per drets d’autor. A més, imparteix fonologia a Estudis Nous de Teatre, l’Institut del Teatre i l’Escola de l’Orfeó de Sants, per a la qual tradueix Les noces del llauner de J. M. Synge (1974). A Robrenyo hi publica la traducció d’Els gegants de la muntanya i de Bent (1982-83).

A mitjan anys setanta, es concentra en la filologia i la narrativa. Obté el Víctor Català 1975 amb una primera versió de La mort en punt, després de quedar-ne finalista el 1971. També prova la novel·la amb Ascendent Escorpió (1979), finalista de l’Estelrich 1974. Segons Jaume Fuster, en va deixar dues d’inèdites, una de les quals Alternativa zero. A més, escriu un conte amb Ofèlia Dracs a Deu pometes té el pomer (1980). Després de formar part del col·lectiu Trencavel (Canigó, 1974-1976), s’aboca a la militància independentista, que es concreta en l’entrada el 1978 al PSAN, per al qual, entre altres coses, dirigeix el seu òrgan, Lluita. L’activisme li estronca la creació: escriu un grapat d’articles polítics, una part dels quals recollits a Ascendent Catalunya (1987). Mor d’accident de trànsit el juliol del 1983, als quaranta-un anys, cosa que va evitar la maduració d’una carrera literària naixent. Va deixar inèdits un assaig inacabat sobre Rosa Luxemburg i, pel que fa al teatre, cinc originals, dues versions i dues traduccions, com també una gran part de la seva narrativa. Malauradament, el seu arxiu gairebé s’ha perdut. El 2013 es va celebrar el Simposi Xavier Romeu, amb ponències, entre altres, de Josep Guia i Maria Conca, que n'han elaborat una biografia (2018).

Significació

Concep el teatre com a revulsiu, que empra —com fa el seu «déu particular», Manuel de Pedrolo— l’absurd per subratllar les condicions d’una societat sense llibertat. Un cop aixecada la censura, opta per l’article per combatre idees i per la narrativa per exposar la seva visió del món. Tot i tesis ben nítides, el seu teatre evita solucions tranquil·litzadores. Per bé que socialista, no confia en la linealitat de Brecht, com es palesa en la versió farsesca d’El cercle de guix. La seva poètica, poc naturalista, també beu, tanmateix, del teatre èpic i de Beckett. Si bé s’inicia amb l’esquemàtica Ànima endins, més metafísica que no política, derivada tal volta de Camus i Julien Green, va guanyant ofici de la mà de J. A. Codina, que el confronta a l’escena. En aquest sentit, cal destacar l’Alícia com un brillant exercici lingüístic, tot i que la part dramàtica —amb un Carroll turmentat per les obligacions— no es desenrotlla prou. Romeu s’enfronta al crític més influent del moment, X. Fàbregas, cosa que fa que se’n ressenti la projecció. Això no evita que Estat d’emergència sigui una fita del teatre en clau per l’equilibri entre el propòsit i la solució dramàtica. Demostra el seu nivell com a escriptor amb la impostació del registre col·loquial, amb un to punxant, que complementa amb solucions antirealistes, com a Els mites i Estat… L’última obra, Coloma, inèdita, és diferent de la resta pel to elevat i per la profunditat psicològica. Contrasta, en el marc de la Guerra dels Segadors, dues visions del país i hi exposa, amb ressò de Sòfocles, el materialisme més cru. Confegida com a homenatge a L’ombra de l’escorpí de Capmany, la maduresa com a dramaturg s’hi revela amb una màquina tràgica que es despulla com un engany enginyós.

Estrenes

Teatre original

• Els mites de Bagot, premi Ignasi Iglésias dels Jocs Florals de Marsella 1967, dir. J. A. Codina, Alpha-63, Granollers, 1968. X. Romeu hi participa com a músic. Reestrenada amb dir. de Codina i R. Salvat, amb Els Joglars, Nits d’Art de Banyoles, 1968. Per la facilitat de muntatge, l’han estrenada molts més grups, entre altres el CIE-Farsa, dir. Lluís Tuneu, Manresa, 1973. Versió televisiva, dir. Maria Elena Monràs, ad. Xavier Fàbregas, Taller de comèdies, TVE, 1977.
• Ànimes de càntir, dir. J. A. Codina, Teatre Experimental Català, T. Romea, 1969.
• Pluja d’estiu o estat d’emergència, finalista del premi J. Aladern de Reus i del Ciutat de Sabadell 1971, dir. Lluís Farré i Feliu Formosa, 6x7, Amics de les Arts, Terrassa, 1972.

Versions

• Ni de septentrió, ni de migdia, ni de llevant, ni de ponent, gent o A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou, versió per a titelles, premi Teatre de Camí de Cantonigròs 1968, dir. Joan Baixas i Teresa Calafell, La Claca, 1968.
• Alícia en terra de meravelles, dir. J. A. Codina, titelles de J. Baixas i T. Calafell, Cicle de Teatre Cavall Fort, T. Romea, 1969.
• Ni de septentrió..., versió per a adults, accèssit al premi Joan Santamaria 1970, lectura dramàtica, dir. Josep Montanyès, Centre d’Estudis d’Expressió, 1970.
• El que fa el vell de casa sempre està bé, de H. C. Andersen, representada en diverses escoles, a partir del 1970.
• A tot arreu se’n fan..., dir. Jordi Bayona, El Camaleó, Barcelona, 1971.
• Calaix de sastre, representació fragmentària de Ni de septentrió..., versió per titelles, dir. Joan Baixas i Teresa Calafell, La Claca, 1971.
• A tot arreu se’n fan..., dir. J. A. Codina, Grup de Teatre de l’Orfeó de Sants, 1972.
• A tot arreu..., dir. Armonía Rodríguez, cies. S’estira i s’arronsa / Universitat Lliure de Teatre, Campanya de Teatre de La Caixa, Mataró, 1979. Reestrenada al Cicle de Teatre Cavall Fort, T. Romea, 1979.
• La roda del molí [versió d’A tot arreu se’n fan…], dir. Lluís Tuneu, SAC, Sala Loiola, Manresa, 1981.

Traduccions

• Les noces del llauner, de John M. Synge, dir. Lluís Gómez, Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, Institut Britànic de Barcelona, 1974.
• Bent, de Martin Sherman, trad. X. Romeu, Eduard Compte, Sergi Mateu i Iago Pericot, dir. I. Pericot, ad. Àngel Alonso, cia. Teatre Metropolità de Barcelona, Centre Catòlic de l’Hospitalet de Llobregat, 1982.
• Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello, dir. Xicu Masó, T. Lliure, 1990.

Actor

• Els baixos fons, de Gorki, trad. Jordi Bordas i Elena Vidal, dir. Francesc Nel·lo, GTI, 1968.

Col·laboració en la dramatúrgia

• Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de Maria Aurèlia Capmany, dir. J. A. Codina, Amics de les Arts, Terrassa, 1970. Reestrenes: 1976, dir. J. A. Codina, La Roda, Sala Villarroel / 1992, dir. J. A. Codina, T. Adrià Gual, I.T. / 2011, lectura dramàtica, dir. J. A. Codina, T. Goya. Versió televisiva, Layret, dir. Lluís M. Güell, ad. M. A. Capmany, Lletres catalanes, TVE, 1978. 

Algunes revisions de dicció

• Les noces de Fígaro, de Beaumarchais, dir. i ad. Francesc Nel·lo, GTI, Aliança del Poble Nou, 1967.
• La rosa i l’anell, de William M. Thackeray, dir. i ad. J. A. Codina, Alpha 63, T. Romea, 1968.
• Dones, flors i pitança, de M. A. Capmany, dir. J. A. Codina, La Cova del Drac, 1968.
• Juli Cèsar, de Shakespeare, dir. J. A. Codina, Alpha 63, plaça de l’Ajuntament, l’Hospitalet de Llobregat, 1968.
• Vent de garbí i una mica de por, de M. A. Capmany, dir. J. A. Codina, Nova Companyia de Barcelona, T. Romea, 1968.
• La farsa dels metges, de Molière, trad. Adrià Gual, ad. Jaume Vidal Alcover, dir. Joan Maria Gual, TAC, Saló del Tinell, 1973.

Publicacions

Teatre original

• Estat d’emergència / Els mites de Bagot / Alícia en terra de meravelles. Pròleg de Maria Aurèlia Capmany. Palma de Mallorca: Moll, 1972. (Raixa; 90).

Teatre original inèdit

• Ànima endins o Ànimes de càntir, c. 1966 / 1969.
• Natàlia, c. 1967.
• Assaig per a un concert, c. 1970.
• Contarelles del meu barri, c. 1971.
• Coloma, 1973.

Versions

• El que fa el vell de casa sempre està bé, de H. C. Andersen (La Galera, «Teatre Joc d’Equip», núm. 1, 1970). 

Versions inèdites

• Ni de septentrió, ni de migdia, ni de llevant, ni de ponent, gent, o A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou: versió molt lliure i no gaire didàctica en forma de farsa sobre el tema: El cercle de guix caucasià de Bertolt Brecht, 1968. El 1970 n’acaba una versió per a adults. Posteriorment, en fa diverses adaptacions, per a titelles i adults, com la que es titula La roda del molí.
• George i la vaca tossuda, sobre La rebel·lió dels animals de George Orwell, 1973.

Traduccions teatrals

• Amo, Montserrat del. Esclops i taronges. Barcelona: La Galera, 1971. (Teatre Joc d’Equip; 5).  
• Preguntas y respuestas sobre la vida y la muerte de Francisco Layret, abogado de los obreros de Cataluña, versió bilingüe català-castellà. Pròleg de Joan-Anton Benach. Madrid: Pipirijaina, 1976. (Textos; 3).
• Sherman, Martin. Bent. Traducció de Xavier Romeu, Eduard Compte, Sergi Mateu i Iago Pericot. Pròleg de Xavier Romeu. Mataró: Robrenyo, 1982. (Teatre de tots els temps; 23)
• Pirandello, Luigi. Els gegants de la muntanya. Pròleg de Frederic Roda. Mataró: Robrenyo, 1982. (Teatre de tots els temps; 24).

Traduccions teatrals inèdites

• Les mans brutes, de Jean-Paul Sartre, c. 1969-70.
• Les noces del llauner, de John M. Synge, 1974.

Col·laboració en la dramatúrgia

• Capmany, Maria Aurèlia. Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Pròlegs de Xavier Romeu i Maria Aurèlia Capmany. París: Edicions Catalanes de París, 1971.
Reedicions:
- Barcelona: La Magrana, 1976. • Presentació de Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Institut del Teatre, 1992. (Biblioteca teatral; 80)
- Capmany, Maria Aurèlia. Obra completa. Edició a cura de Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Columna: Diputació de Barcelona, vol. v, 1997.
- Nou pròleg de Guillem-Jordi Graells. Tarragona: Arola, 2011. (Textos a part / Teatre contemporani; 87).

Narrativa

• La mort en punt, premi Víctor Català 1975. Barcelona: Selecta, 1976 (Col·lecció Antílop; 8). Havia estat finalista del Víctor Català 1971. Abans d’editar-se es titulava Mort petita i reunia molts contes que van ser suprimits. Del volum, el conte «Un cas infamant» es reedita a Avui (19 juliol 1987), p. 34.
• «Eros, azimut, tres». A: Dracs, Ofèlia. Deu pometes té el pomer. Barcelona: Tusquets, 1980. Múltiples reedicions.

Narrativa inèdita

• [Contes] (1963-1970), setze narracions inèdites, possiblement suprimides de La mort en punt.
• Allò que és intocable, premi ex aequo dels Jocs Florals de Caracas, 1966.
• «La tràgica mort de la baronessa Von Mündlich», 1977. S’havia de publicar a Epsilon. 

Novel·la

• Ascendent escorpió. Pròleg de l’autor. Laia, 1979 (Les Eines;  46). Finalista del premi Estelrich 1974 com a Journal i presentada al Bertrana 1976 com a A frec del meu nom.

Novel·la inèdita

• Alternativa zero, presentada al premi Bertrana 1978.
• [novel·la no identificada]: segons Jaume Fuster, en va deixar dues d’inèdites.

Traduccions de narrativa

• Fleming, Ian. Només es viu dues vegades. Barcelona: Aymà, 1964. (Enjòlit. Sèrie James Bond)
• Fleming, Ian. Al servei secret de sa majestat. Barcelona: Aymà, 1965. (Enjòlit. Sèrie James Bond)
• Fleming, Ian. Sabotatge. Barcelona: Aymà, 1966. (Enjòlit. Sèrie James Bond)
• Bailly, Claude. Nicoló i el llangardaix blau. Barcelona: La Galera, 1968. (Els grumets de la Galera)
• Istrati, Panaït. Kyra kyralina. Epíleg de Jaume Vidal Alcover. Barcelona: Nova Terra, 1972. (J. M.; 4)
• Fallet, René. El otro Hitler. Barcelona: Dopesa. 1976. (Novela-nivola; 12).
• Ernaux, Annie. Los armarios vacíos. Barcelona: Galba, 1976.

Assaig

• Col·labora en la part contemporània del Diccionari biogràfic (Albertí Editor), 4 vol., 1966-1970.
• [Rosa Luxemburg i la qüestió nacional], inacabat.

Traducció d’assaig

• Karol, K. S. La Xina de Mao. Apèndixs de Santi Soler i Josep M. Brunet. Barcelona: Edició de materials, 1967. (Història immediata; 7)
• Areán, Carlos. Comprendre la pintura. Barcelona: Teide, 1969. (Què cal saber; 9)
• Laffont, Robert; Anatole, Christian. Història de la literatura occitana. Traducció de Xavier Romeu i Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Dopesa, 1973. 2 vol. (Pinya de rosa; 8-9)
• Egnell, Erik; Peissik, Michel. URSS: La empresa frente al Estado. Barcelona: Dopesa, 1975.  
• Gutton, Philippe. El joc dels nens. Traducció de Xavier Romeu i Helena Jürgens. Barcelona: Nova Terra, 1975. (Nadal; 39).

Obra filològica

• Col·labora a: Pey, Santiago. Diccionari de sinònims, idees afins i antònims. Pròleg de Jordi Rubió i Balaguer. Barcelona: Teide: Lavínia, 1970.
• Les Homilies d’Organyà: algunes observacions sobre [e] i altres consideracions fonètiques. Tesi de llicenciatura dirigida per Ramon Cerdà Massó. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1975. Inèdita.
• Breu diccionari ideològic amb correspondència castellana. Pròleg de l’autor. Barcelona: Teide, 1976. Reedicions, en la mateixa editorial:
- 2a ed.: Versió corregida, 1979.
- 3a ed.: amb pròleg de J. Vidal Alcover, 1981.
• Manual de fonologia catalana. Barcelona: Barcanova, 1983. Segona edició corregida el 1987.
• Romeu, Xavier (dir.). Diccionari Barcanova de la Llengua. Pròleg d’Albert Jané. Barcelona: Barcanova, 1985. Diverses reedicions.
• «Evolució d’algun topònim del rodal de Sant Pere de Riudebitlles». Societat d’Onomàstica. Butlletí interior, núm. 31 (1988), p. 19-25.

Obra pedagògica

• Vergés, Oriol. El món d’avui. Temes de geografia i d’història. Col·laboració literària de X. Romeu, F. Soler Quintana i Miquel Oller. Barcelona: Teide, 1976.
• Fortuny, Montserrat; Comelles, Mercè; Romeu, Xavier. L’Arada 2: llengua catalana: E.G.B. cicle inicial, segon curs. Tarragona: Tàrraco, 1981. 2 vol. X. Romeu s’hi encarrega de l’adaptació dels textos literaris del llibre dels alumnes. 

Editor

• Debat sobre els Països Catalans: ponències i comunicacions de les Jornades de debat sobre els Països Catalans. Presentació de Xavier Romeu. Barcelona: Curial [et al.], 1977.

Articles

• Ascendent Catalunya. Obra política. Selecció, biografia, bibliografia i introducció de Gustau Navarro i Pere Ribera. Sant Boi de Llobregat: Edicions Lluita, 1987. (El Martinet; 3).

Bibliografia

Entrevistes

• Bartomeus, Antoni. «Xavier Romeu». A: Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació. Barcelona: Curial, 1976, p. 266-280. (La mata de jonc; 6)
• Figueres, Josep Maria. «Xavier Romeu o la revolta de la intel·ligència». Avui (30 maig 1976), p. 26.
• Pi de Cabanyes, Oriol; Graells, Guillem-Jordi. «Xavier Romeu». A: La generació literària dels 70. Barcelona: Pòrtic, 1971, p. 91-100. (Llibres de Butxaca). Publicada anteriorment: «De la requesta que fou feta a Xavier Romeu». Serra d’Or, núm. 139 (abril 1971), p. 31-32.

Alguns textos de X. Romeu

• «Explicació preliminar». A: Capmany, M. A.; Romeu, X. Preguntes i respostes… París: Edicions Catalanes de París, 1971.
• «L’obra de Pedrolo corre món». Presència (19 juny 971), p. 10-11. Entrevista a Manuel de Pedrolo.
• «[Text del programa de mà d’Alícia en terra de meravelles]». A: Romeu, X. Estat d’emergència. Palma de Mallorca: Moll, 1972, p. 123-124.
• «Serra d’Or, un patufet?». Serra d’Or, núm. 172 (gener 1974), p. 1-2. Carta al director contra les crítiques de Xavier Fàbregas.
• «La por al diàleg». Serra d’Or, núm. 178 (juliol 1974), p. 32.
• «L’art i la informació». Canigó, núm. 380 (18 gener 1975), p. 16.
• «Dachau pròxim». A: Sherman, Martin. Bent. Mataró: Robrenyo, 1982, p. 5-14.

Alguns textos sobre X. Romeu

• Albanell, Pep. «Sentir la literatura i la política». El País. Quadern de cultura (17 juliol 1983), p. 2.
• Arbonès, Jordi. Teatre català de postguerra. Barcelona: Pòrtic, 1973.
• Balcells, Salvador. «El Xavier Romeu que vaig conèixer». Lluita, núm. 288 (juliol 2013), p. 12-13. Monogràfic Xavier Romeu: vida, obra i compromís.
• Bargalló, Josep. «El professor Xavier Romeu». Lluita, núm. 288 (juliol 2013), p. 15. Monogràfic Xavier Romeu: vida, obra i compromís.
• Bartomeus, Antoni. «La història de Layret clandestí». Presència (15 maig 1976), p. 21-22. Entrevista a Josep Anton Codina.
• Benach, Joan-Anton. «Un fenómeno convergente». A: Capmany, Maria Aurèlia; Romeu, Xavier. Preguntas y respuestas... Preguntas y respuestas... Madrid: Pipirijaina, 1976, p. 1-2.        
• Buch, Roger. L’herència del PSAN. Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual. Barcelona: Base, 2012. (Base històrica; 82)
• Capmany, Maria Aurèlia. «Teatre-document». A: Capmany, Maria Aurèlia; Romeu, Xavier. Preguntes i respostes... París: Edicions Catalanes de París, 1971.
• Capmany, Maria Aurèlia. «Xavier Romeu i l’experiència teatral». A: Romeu, Xavier. Estat d’emergència. Palma de Mallorca: Moll, 1972, p. 7-10.
• Capmany, Maria Aurèlia. «Vint-i-cinc anys de “Víctor Català”». Serra d’Or, núm. 196 (gener 1976), p. 33.  
• Capmany, Maria Aurèlia. «Ascendent escorpió, de Romeu». Avui (21 abril 1979), p. 15.
• Carbó, Joaquim. L’Ofèlia i jo. Lleida: Pagès editors, 2004. (Lo Marraco; 141)
• Castells, Joan. «Cap espectacle en català». Presència (18 octubre 1975), p. 24. Sobre l’estrena frustrada de l’adaptació de La revolta dels animals pel grup A-71.
• Castells, Joan. «Layret. El valor d’una estètica austera». Presència (15 maig 1976), p. 20.
• Codina, Josep Anton. Sense títol. Pròleg a Els mites de Bagot. A: Romeu, Xavier. Estat d’emergència. Palma de Mallorca: Moll, 1972, p. 93-95.
• Conca, Maria. «El lingüista compromès amb la llengua catalana». Lluita, núm. 288 (juliol 2013), p. 16-17. Monogràfic Xavier Romeu: vida, obra i compromís. 
• Conca, Maria; Guia, Josep. A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu. Lleida: Edicions El Jonc, 2018. (Muixeranga; 19)
• Dalmau, Ferran. «Xavier Romeu: una vida de teatre, de novel·la, de viatges, d’amors i de lluites». A: Lletra per a la batalla: Memòria literària de l’esquerra independentista. Lleida: El Jonc, 2015, p 123-129. (Muixeranga; 16)
• DDAA. Simposi Xavier Romeu: vida, obra i compromís. Barcelona: PSAN: Espai Vilaweb, 5-6 juliol 2013. Amb la participació de Josep Anton Codina, Isabel-Clara Simó, Montserrat Niubó, Vicent Partal, Joan Rendé, Josep Bargalló, Maria Conca, Montserrat Palau, Sofia Lozano, Josep Guia, Jordi Moners i Quico Romeu.
• Desumbila, Josep. «Els mites de Bagot. Anacronismes». Avui (6 juliol 1977), p. 22.
• Elias, Jordi. «A tot arreu... Uns que no paren». Presència (18 juliol 1970), p. 13.
• Equip Català d'Estudi. «Layret: preguntes i respostes». Presència (15 maig 1976), p. 20-21.
• Fàbregas, Xavier. «Els mites de Bagot. Crònica de les estrenes». Serra d’Or, núm. 105 (juny 1968), p. 121.
• Fàbregas, Xavier. «Notes breus». Serra d’Or, núm. 108 (setembre 1968), p. 78. Publicació d’una carta de M. A. Capmany discutint la crítica de X. Fàbregas d’Els mites de Bagot.
• Fàbregas, Xavier. «Alícia en terra de meravelles. El Cicle de teatre de Cavall Fort». Serra d’Or, núm. 114 (març 1969), p. 67-68.
• Fàbregas, Xavier. «Ànimes de càntir. Les sessions del dilluns». Serra d’Or, núm. 115 (abril 1969), p. 88-89. 
• Fàbregas, Xavier. «Pluja d’estiu o Estat d’emergència de Xavier Romeu». Serra d’Or, núm. 149 (febrer 1972), p. 58. 
• Fuster, Jaume. «Mort per la seva mala estrella». El País. Quadern de cultura (17 juliol 1983), p. 2.
• Graells, Guillem-Jordi. «Presentació». A: Capmany, Maria Aurèlia; Romeu, Xavier. Preguntes i respostes... Barcelona: Institut del Teatre, 1992, p. 5-9.
• Graells, Guillem-Jordi. «Els autors de la “generació del Premi Sagarra”, assaig de nòmina». Pausa, núm. 23 (març 2006), p. 17-21.
• Graells, Guillem-Jordi. «Presentació». A: Capmany, Maria Aurèlia; Romeu, Xavier. Preguntes i respostes... Tarragona: Arola, 2011, p. 7-10.
• Graells, Guillem-Jordi. Josep Anton Codina. Una fita en el paisatge teatral. Barcelona: Institut del Teatre Edicions, 2019. (Converses; 4)
• Massip, Francesc. «Capmany i Romeu: contra l’amnèsia històrica». Avui Cultura (21 març 1993), p. 32
• Moners, Jordi. «Xavier Romeu: les dues cares de la lluna». Lluita, núm. 102 (agost 1983).
• Niubó, Montserrat. «Algunes consideracions sobre el teatre de Xavier Romeu». Lluita, núm. 288 (juliol 2013), p. 14-15. Monogràfic Xavier Romeu: vida, obra i compromís.
• Navarro, Gustau; Ribera, Pere. «Breu biografia de Xavier Romeu» i «Introducció». A: Romeu, Xavier. Ascendent Catalunya. Sant Boi de Llobregat: Edicions Lluita, 1987, p. 7-14.
• Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Ànimes de càntir. Crítica teatral de Barcelona». Yorick, núm. 33 (abril 1969), p. 58.  
• Pi de Cabanyes, Oriol. «Trencavel». La Vanguardia (28 setembre 2006), p. 29.
• Picornell, Mercè. «Trencavel, Ignasi Ubac i la (re)construcció de la literatura catalana». A: Pons, Margalida (ed.). Textualisme i subversió: Formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985). Textos i estudis de cultura catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2007, p. 81-126.
• Picornell, Mercè. «Retòriques de manifest. Aproximació a la producció crítica del col·lectiu “Trencavel” (1974-1976)». A: Panyella, Ramon (ed.). La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum: TRILCAT, 2007, p. 537-549.
• Prats, Modest. «A frec del meu nom. Les novel·les, una alarma». Presència (10 juliol 1976), p. 27.
• Rendé, Joan. «Francesc Layret a l’escenari públic: Una obra per a recuperar la nostra història». Avui (23 abril 1976), p. 19. Entrevista a M. A. Capmany.  
• Ribera, Pere. «Un any sense Xavier Romeu». Avui (15 juliol 1984), p. 11-12.
• Rosselló, Ramon X. «Renovació i compromís polític en la literatura dramàtica de la dictadura franquista: entorn a la idea d’un teatre “en clau”». A: Carbó, Ferran (ed.). Les literatures catalana i francesa: postguerra i “engagement”. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, p. 355-370. (Biblioteca Abat Oliba; 228)
• Scòpius, Doctor [Joan Rendé]. «La mort en punt». Avui (13 juliol 1983), p. 10.
• [Sense firma]. «La pre-selecció de la Primera Campanya de Teatre (i ii)». Avui (26 maig 1979), p. 20. Enquesta a Xavier Fàbregas, Hermann Bonnín i Ricard Salvat sobre A tot arreu se’n fan de bolets quan plou.
• Sirera, Josep-Lluís. «Les noces del llauner, de John M. Synge». Serra d’Or, núm. 178 (juliol 1974), p. 56-57.
• Tomàs, Albert. «Pluja d’estiu o Estat d’emergència». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, [s. d.]. <https://bit.ly/3uAkqnM> [Consulta: 1 març 2022].
• Vidal i Alcover, Jaume. «Notícia de l’escriptor desaparegut». Avui (13 juliol 1983), p. 31.
• Vilà i Folch, Joaquim. «Estat d’emergència. Tres llibres de teatre». Serra d’Or, núm. 171 (desembre 1973), p. 94-95.  
• Vilà i Folch, Joaquim. «Els bolets han trigat a sortir». Avui (11 novembre 1979), p. 27.

Enllaços

   
• Perfil de X. Romeu a la pàgina de l’AEC.
• Pàgina del PSAN dedicada a X. Romeu, amb articles seus publicats a Lluita.
• Selecció d’articles polítics a The Marxists’ Internet Archive.

Redactor/a

Ramon Aran Vilà