Carles Reig i Morell

Dramaturg

Dramaturg, narrador, poeta i traductor, té una producció ingent d’obres –de vegades signades amb àlies com «Pelagi Monjola», «Teresa Jonqueres d’Oriola», «Eduard Moliner»…–, la majoria de les quals inèdites, situables en la ruptura textualista dels anys setanta. Irreverent i contrari a cedir a la censura, publica poc i representa menys, amb fama d’autor maleït. Al batxillerat de la Seu d’Urgell coneix un dels seus valedors, Josep Albanell. Primer escriu en castellà, llengua amb què, fins als dinou anys, acaba quatre obres teatrals i dues novel·les, que crema. Del 1965 al 1966 inicia, a Barcelona, Medicina i Filosofia i Lletres, que abandona per abocar-se a l’escriptura, en una cursa en solitari pels diversos concursos del país. El primer reconeixement és com a poeta, inclòs en la Segona antologia del premi Amadeu Oller (1970), amb les peces més heterodoxes del conjunt, per bé que no ha publicat mai cap llibre de poemes. 

En teatre, guanya el Josep Ferrer de Reus (1970) amb Resclum, si més no, peça en un acte que s’havia d’editar i estrenar, cosa que no passa, sinó parcialment, amb la publicació del text revisat a la Revista del Centre de Lectura de Reus set anys després. Amb peces com Repatànies recrescències i i (finalista del Ciutat de Sabadell 1971) crida l’atenció de crítics com Xavier Fàbregas, que hi veuen una via de renovació mitjançant el qüestionament de gairebé totes les convencions, començant pel valor de l’argument, que cedeix a l’autonomia de la paraula. Malgrat que guanya diversos premis, per la falta de gosadia editorial i el mur de la censura, les seves obres hivernen, encara avui, als fons de l’Institut del Teatre i al calaix de l’autor. El 1973 es fa conèixer amb el premi Santamaria per La ingènua la violen…, i queda finalista del Sagarra i el Cap-Gros de Mataró amb Benaventurats nosaltres i Els pastorets, respectivament. Es consagra amb el premi Ciutat de Granollers 1974 per S’assaja amb noses, primer text editat (Ed. 62, 1975), que no s’arriba a estrenar. A Robrenyo, a més de traduir-hi peces de dramaturgs russos poc coneguts, l’Eduard II de Marlowe i Roses vermelles per a mi de Sean O’Casey, hi edita les altres dues obres del seu repertori publicat: l’extensa Travessa-deserts (1977) i Lotus continu (1981). El 1979 el Col·lectiu Ignasi Iglésias va dur Travessa… als escenaris: una estrena accidentada, prevista primer al Teatre Nord de la Ciutat, que la va desprogramar per considerar-la massa transgressora amb la moral. Es va acabar fent a la Cúpula Venus, que no reunia les condicions per al muntatge, mal acollit per la crítica, cosa que va descoratjar altres grups a estrenar-li textos.

Tot i que el 1973 marxa a Leeds amb la parella, participa en la fundació d’Ofèlia Dracs amb, entre altres, Joaquim Soler, amb qui comparteix un cert gust per la marginalitat i l’experimentació. A partir de mitjan anys setanta es concentra en la carrera de novel·lista, vinculable a la del Pedrolo més agosarat, amb l’empenta del premi Josep Pla 1977 per Contraataquen. Fins al 1990, en què queda finalista del premi Sant Joan per Suoreta de pedrot, es presenta en premis com el Bertrana, el Documenta o el Ruyra, i publica, sovint amb pseudònim, tres novel·les eròtiques, amb poca visibilitat editorial. El darrer llibre publicat, un cop traslladat als EUA –on viu actualment, a l’estat de Virginia– és la novel·la Llibre de les veritats poixèvoles (3 i 4, 1989), a partir de la qual emmudeix. Potser per haver-se sentit menystingut un cop la censura ja no era excusa, fomenta la llegenda de la pròpia mort, fixada el 2001. Un cop difunt, des de l’esclat d’Internet (2004) un exèrcit d’àlies, amb un entramat de mig centenar de blogs, es pot dedicar a recuperar les obres del geni, cosa que ha despertat l’interès del filòsof i poeta Eduard Batlle, que intenta «ressuscitar-lo» amb l’Institut d’Estudis Reigians. Escriptor en actiu a jornada sencera des de fa quatre dècades, que utilitza el blog com a canal de publicació, cal un equip d’investigadors per catalogar i reivindicar una obra mal coneguda i encara menys valorada, amb una cinquantena, com a mínim, d’obres inèdites, una vintena de les quals, peces teatrals.

Amb un estil inconfusible –també en les traduccions– que defineix una síntesi de laboratori (arcaismes, paraules creades, violències sintàctiques, eufonies…) i deu popular, busca provocar les classes benpensants amb sexe i violència explícits, escatologia i degradació, connectant amb l’expressionisme i el teatre de la crueltat. Els anys setanta, en ple desprestigi del text i de l’autor dramàtic, Reig representa la contumàcia del literat. En un dels primers textos teòrics, el pròleg a Roses vermelles per a mi (1976), defensa l’autonomia de la lectura teatral. Amb peces bigarrades, reconeix que cal un gran esforç per escenificar-les, però no li importa. No es defineix com a dramaturg, sinó com a escriptor, tant d’obres de teatre que són «novel·les en forma de guió teatral» com de novel·les que són «peces de teatre novel·lades». De fet, aspirava a consagrar-se en la novel·la i utilitza el teatre per assajar-hi el diàleg fins a principis dels vuitanta: Lletovaris als faldars és l’última obra clarament teatral (1982). Darrerament, ha apostat per una via intermèdia: novel·les en forma de diàlegs, sense cap acotació, difícils de situar, com Enneàquer (2015). 

Les seves peces, tot i el joc literari, no són només esteticistes, sinó que vehiculen, tocades d’un absurd aparent, metàfores contra les formes de domini, des de l’antifranquisme de la paràbola d’Els pastorets o la sediciosa Repatànies recrescències i i, fins a la condemna antimasclista de Travessa-deserts. Amb una vèrbola prominent –una de les més brillants de la seva generació–, les seves obres, bastides a partir de la dissolució del conjunt, solen contenir fragments d’antologia, per bé que la crítica sovint les troba descompensades, tal volta per la llargària excessiva o la iteració de certs recursos. N’és destacable l’ús de les acotacions com a terreny d’un personatge més, una mena d’alter ego de l’autor.

Teatre original

• Travessa-deserts, dir. Santiago Sans, Col·lectiu Ignasi Iglésias, Cúpula Venus, 1979.
• Travessa-deserts, lectura dramàtica, dir. Lurdes Barba, cicle L'alternativa dels 70, SGAE, Sala Mompou, 2006.

Traduccions 

• Roses roges per a mi, de Sean O’Casey, ad. Josep M. Benet i Jornet, dir. F. Nel·lo, Josep Montanyès i Josep M. Segarra, Assemblea d’Actors i Directors, Festival Grec, T. Grec, 1976.

• Eduard II, de Christopher Marlowe, dir. Òscar Molina, II Mostra de Teatre Gai i Lèsbic, Centre Urbà de les Arts i l'Espectacle (SAT), 1995.

Teatre original

• S’assaja amb noses. Premi Ciutat de Granollers 1974. Pròleg de Josep Albanell. Barcelona: Edicions 62, 1975. (El Galliner; 30)
• Travessa-deserts. Pròleg de Guillem-Jordi Graells. Mataró: Robrenyo, 1977. (Teatre de tots els temps; 12)
• Fenyut resclum, Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 299-308 (octubre-juliol 1977), p. 130-135. Versió revisada de Resclum, si més no.. <https://bit.ly/3ivwNvz> [Consulta: 1 març 2022].
• Lotus continu. Recomanat al premi Ciutat d’Alcoi 1976. Introducció de Flore Fraissard traduïda per Eduard Moliner [pseudònims de l’autor]. Mataró: Robrenyo, 1981. (Teatre de tots els temps; 21)

Algunes obres de teatre originals inèdites o difoses en blogs propis

• Resclum, si més no. Premi Josep Ferrer de Reus 1970.
• Repatànies recrescències i i, 1970. Finalista del premi Ciutat de Sabadell 1971.
• Pretèrits, desorbitats, rèprobes, 1970. És la revisió de la segona part de Repatànies recrescències ii. <https://bit.ly/3L7b0GF> [Consulta: 1 març 2022]. 
• L’oli, l’ala i l’olor, 1971. Part 1, 2 i 3. [Consulta: 1 març 2022]. 
• Els pastorets, 1972. Finalista del premi Cap-Gros de Mataró 1973. <https://bit.ly/3Nei1rg> [Consulta: 1 març 2022]. 
• La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa, premi Joan Santamaria 1973. És la revisió de la primera part de Repatànies recrescències ii.<https://bit.ly/36s8mN0> [Consulta: 1 març 2022].
• Polifem a l’atzucac de la glòria, 1973. Part 1, 2 i 3. Consulta: 1 març 2022]. Primera part de la tetralogia De mòmies malfaixades.
• Benaventurats nosaltres. Finalista del premi Sagarra 1973.
• Escopòfils. Finalista del premi Ciutat de Granollers 1973.
• Carreró de mala mort, c. 1973-1976. Segona part de la tetralogia De mòmies malfaixades. <https://bit.ly/3L028mm> [Consulta: 1 març 2022]. 
• Polifems fora d’estudi o Faula d’Anaula, 1976. Tercera part de la tetralogia De mòmies malfaixades. <https://bit.ly/3Izk05K> [Consulta: 1 març 2022]. 
• Procònsul, presentada al premi Ciutat de Granollers 1976.
• Programació nacional còdolo-calapetenca, c. 1973-1977. <https://bit.ly/3D6ePt4> [Consulta: 1 març 2022].
• Enderrocs amb rates, c. 1973-1977. <https://bit.ly/353VY5c> [Consulta: 1 març 2022].
• Edat, durada d’estada i probabilitats de migració, c. 1973-1977. <https://bit.ly/3wv3G3G> [Consulta: 1 març 2022]. 
• L’obra asmàtica del besavi, c. 1973-1977. . <https://bit.ly/3Ni00IH> [Consulta: 1 març 2022].
• Un escarabat de llauna, 1977. <https://bit.ly/3D8mdE5> [Consulta: 1 març 2022]. 
• Rei Polifem amb Garrots i Guillotines per Barret, c. 1977. Quarta part de la tetralogia De mòmies malfaixades.  <https://bit.ly/3tz5Tcx> [Consulta: 1 març 2022].  
• Cotlliure, c. 1980s. Possible peça perduda de la qual es conserva un pròleg signat per Dolors d’Arret [pseudònim de l’autor].
• Lletovaris als faldars, 1982. Part 1, 2 i 3. [Consulta: 1 març 2022].
• Fascinació amb el peó, 2006. Diàleg sense acotacions. <https://bit.ly/3qyOj6t> [Consulta: 1 març 2022].
• Paladí Valentí, l’Anna el contradiu, 2006. Prosa narrativa en forma de diàleg. Signada com a Eleuteri Qrim Qatalà. <https://bit.ly/3twFWKI> [Consulta: 1 març 2022].
• The Catalonian Blunder, or Asspain is not an Option, 2009. Peça de teatre breu bilingüe, amb fragments prosificats. <https://bit.ly/3Lh84rn> [Consulta: 1 març 2022].

Traduccions de teatre

• O’Casey, Sean. Roses vermelles per a mi. Pròleg de Carles Reig. Mataró: Robrenyo, 1975. (Teatre de tots els temps; 4)
• Griboièdov, A. S. Llàstima de seny. Pròleg de Carles Reig.  Mataró: Robrenyo, 1976. (Teatre de tots els temps; 7)
• Vixnievski, Vsevolod V. Una tragèdia optimista. Pròleg de Carles Reig. Mataró: Robrenyo, 1977. (Teatre de tots els temps; 9)
• Marlowe, Christopher. Eduard II. Pròleg de Carles Reig. Mataró: Robrenyo, 1978. (Teatre de tots els temps; 14)
• Ivanov, Vsevolod. Tren blindat 14-69. Pròleg d’Aleksandr Lipkov. Mataró: Robrenyo, 1979. (Teatre de tots els temps; 18).

 
Narrativa

• «Pujant les escales amb el tortell als dits», en una antologia no identificada del 1965.
• «Jo toco la trompeta». El Pont, núm. 62 (1973), p. 25-26.
• «A cap no estima i duen noms que res no li diuen». Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 296 (juliol del 1977), p. 98-99.
• «D’un altre llampurneig estel·lar» i «Una crítica constructiva». A: DD. AA. Escriptors lleidatans contemporanis: primera antologia. Mataró: Robrenyo, 1979, p. 104-117.
• «Crida general». Butlletí de la Fundació Paulí Bellet: Associació de Catalans de l’Àrea de Washington, núm. 2 (octubre 1989).

Novel·la 

• Contraataquen. Premi Josep Pla 1976. Barcelona: Destino, 1977. Titulada originàriamentEl lector suca.
• Meuques!. Barcelona: Mario Acosta: Publicaciones Trazo, 1980. (Travessa-deserts)
• Monjola, Pelagi [pseudònim]. Contagiï’l. Pròleg de Remei Jonqueres d’Oriola [pseudònim]. Mataró: Robrenyo, 1981.
• Jonqueres d’Oriola, Remei [pseudònim]. Llimac rural. Pròleg d’Eduard Moliner [pseudònim]. Mataró: Robrenyo, 1981.
• Llibre de les veritats poixèvoles. València: Edicions 3 i 4, 1989. (Narratives 3i4; 17)

Alguns reculls inèdits de prosa narrativa o difosos en blogs propis

• Instantànies d’adés, 1979.

• N’Iu Oblit, Ciutadà, 2004-. <https://bit.ly/3IzQNb6> [Consulta: 1 març 2022].

• Definicions o Vidriols als salpassers o Aclucallades o Enneàquer, 2004-2015. Més que no pas narrativa, és més aviat un recull de prosa. <https://bit.ly/3tDaieG> [Consulta: 1 març 2022].

• Cat Alone, 2006-2008. Entre la prosa i la narrativa. Escrit en anglès. <https://bit.ly/3qzmPOi> [Consulta: 1 març 2022].

• Les Faules de n’Arquimbau Cuca, 2021-2022. Publicades per «Roure Vilòbit». <https://bit.ly/3qwQZS9> [Consulta: 1 març 2022].

• Oblidats tantost, 2021. Publicat per «Roure Vilòbit». <https://bit.ly/3wAoUxi> [Consulta: 1 març 2022].

Algunes novel·les inèdites o difoses en blogs propis

• Adotzenat calvari pels barris meretricis, s.d. <https://bit.ly/3ixMJ0c> [Consulta: 1 març 2022].
• Lliteló de palla per a l’espantall, 1969. <https://bit.ly/3tz7Tl3> [Consulta: 1 març 2022]
• A l’Irak tot d’ànecs. Presentada al premi Sant Jordi 1972.
• Hipotiposi del buit sifonòfag. Presentada al premi Sant Jordi 1973.
• Traient seny pels queixals del foc, post.1976. Signada per Carles Reig, Teresa d’Arret i Vrathi Galiva. <https://bit.ly/3JD2y1D> [Consulta: 1 març 2022].
• Mil o més fulls de pèlag insidiós. Finalista al premi Bertrana 1978.
• Espahí espiat com el raten els tèrmits del temps, c.1977-1978. Signada com a Mercè Goril·la i Rels. <https://bit.ly/3tA3Gh9> [Consulta: 1 març 2022].
• La formació d’una illa. Presentada al premi Joaquim Ruyra 1983.
• Lletra feta córrer als coneguts. Seleccionada al premi Documenta 1985.
• The River in the Capsule, 1986. En anglès. <https://bit.ly/3IDgcjU> [Consulta: 1 març 2022].
• Al conflent de les fal·leres o plec de poixèvoles veritats, 1989. <https://bit.ly/3Jzad11> [Consulta: 1 març 2022].
• Suoreta de Pedrot. Finalista del premi Sant Joan 1990.
• Tothom en aixecar’s fa cara de pallàs, 2004. <https://bit.ly/3tAH8fS> [Consulta: 1 març 2022].
• Chemistries of offensive breath, 2005. En anglès. <https://bit.ly/3JBCsMy> [Consulta: 1 març 2022].
• Reialme de la pols, 2006. <https://bit.ly/3NfqwSV> [Consulta: 1 març 2022].
• Lucille and Maud, 2006. <https://bit.ly/3JCJWiq> [Consulta: 1 març 2022].
• Les entrevinenteses d’en Gaietà Penós; les penes d’en Gaietà Entrevingut, 2006-2010. <https://bit.ly/354BtFx> [Consulta: 1 març 2022].
• Closca closa, desclosa closa, 2013. Prosificació deL’oli, l’ala i l’olor. <https://bit.ly/3umQ2wR> [Consulta: 1 març 2022].
• Jakarta 1986, 2015. <https://bit.ly/3L6DnF5> [Consulta: 1 març 2022].
• Aristarc Verdura, mort, 2007-2016. Signada com a Eleuteri Qrim Qatalà. <https://bit.ly/36iVJ7e> [Consulta: 1 març 2022].
• Cony-i-cul-i-cultura, 2016. <https://bit.ly/358J1qY> [Consulta: 1 març 2022].
• Nux vòmiker, 2016. Prosa en forma de diàlegs, difícil de classificar. Signada per Mònika Vòmiker. <https://bit.ly/3N9bRIO> [Consulta: 1 març 2022].
• Xibom sa darrera corranda, 2017. <https://bit.ly/3IAetfh> [Consulta: 1 març 2022].

Traduccions no teatrals

• Blumer, Giovanni. La Revolución cultural china: 1965-1967. Barcelona: Península, 1972. (Historia, ciencia, sociedad; 87)
• Baechler, Jean. Los fenómenos revolucionarios. Traducció de Carles Reig i Núria Vidal. Barcelona: Península, 1974. (Ediciones de Bolsillo; 3)
• Mailer, Norman. Caníbales y cristianos. Barcelona: Península, 1975. (Ediciones de Bolsillo; 424)
• Mailer, Norman. Días de gracia y arena. Barcelona: Península, 1976. (Ediciones de Bolsillo; 463)
• Armitage, Neil. Scarface. Barcelona: Edicions 62, 1993. (Seleccions de la Cua de Palla; 134). Primera versió, inèdita, 1991 [Consulta: 1 març 2022].

Poesia 

• «D’un recull: dues mostres». A: Colomines, Joan (ed.). Segona antologia (1968-1969-1970): premi de poesia per a inèdits Amadeu Oller. Barcelona: Impta. Barcelonesa, 1970, p. 66-67.
• Antologat a Seabra, Manuel de (trad. i ed.). Antologia da Novíssima Poesia Catalã. Lisboa: Futura, 1974.
• «Aquí èpica en fruita». Datat el 1973. Inclòs en el catàleg de l’exposició d’EQUIP BUTIFARRA!. Lleida és la pera. Lleida: Delegació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), 1979.
• Moliner, Eduard. [Pseudònim]. «Visitats debades», Butlletí de la Fundació Paulí Bellet: Associació de Catalans de l’Àrea de Washington, núm. 12 (setembre 1993).
• «Parxís». Serra d'Or, núm. 292 (gener 1984), p. 2.

Alguns aplecs de poesia inèdits o difosos en blogs propis

• Mals de cap i un altre envitricoll. Presentat al premi Carles Riba 1970.
• Bo-botons de plom, plom, plom. Presentat al premi Carles Riba 1971. Part 1, 2, 3, 4 i 5. [Consulta: 1 març 2022].
• Vilanetes a betzef, 1985.
• 1931 i 1962, poema llarg, 2006. <https://bit.ly/3iu7Noy> [Consulta: 1 març 2022].
• Recull sense títol de 55 poesies numerades publicat dins el blog L’ilerget qui abuixint ensinistra els huracans, 2007-2021. <https://bit.ly/3qwE8PI> [Consulta: 1 març 2022].

Híbrids de poesia i narrativa difosos en blogs propis

• Tres o quatre poemes de la vida escrits per n’Arquimbau Cuca per a anar remugant durant un viatge interior de tres o quatre jornades, 2006. <https://bit.ly/37XIBEV> [Consulta: 1 març 2022].
• Fortor de Palterot, 2006. Signada com a Eleuteri Qrim Qatalà <https://bit.ly/35cSmOA> [Consulta: 1 març 2022].
• Truites, 2006-2007. <https://bit.ly/3IAHTtK> [Consulta: 1 març 2022].
• La Veu del Poble, 2006-2008. Publicat per Roure Vilòbit. <https://bit.ly/3IzoRnt> [Consulta: 1 març 2022].
• Eleuteri Qrim Qatalà, 2009–2016. <https://bit.ly/36qI9P5> [Consulta: 1 març 2022].
• Rerialles d’escorrialles de lleterades ínfimes o Escorrialles de lleterada mínima, 2016-2019. <https://bit.ly/3tyHPXd> [Consulta: 1 març 2022].
• Empudegant la boïga [diari íntim d’en Roure Vilòbit] o Treballant la boïga, 2019-2021. <https://bit.ly/3DdyvLB> [Consulta: 1 març 2022].

Crítica literària inèdita

• Llibre secret de n’Arquimbau Cuca i Moixó, 1986–. Inclou tant comentaris d’obres com traduccions al català. <https://bit.ly/3wveRta> [Consulta: 1 març 2022].

Textos de Carles Reig

• «Pròleg». A: O’Casey, Sean. Roses vermelles per a mi. Mataró: Robrenyo, 1975, p. 5-17.
• «Introducció». A: Griboièdov, A. S. Llàstima de seny. Mataró: Robrenyo, 1976, p. 5-35.
• «Interfaci». A: Vixnievski, Vsevolod V. Una tragèdia optimista. Mataró: Robrenyo, 1977, p. 5-25.
• «Pròleg. Marlowe podia». A: Marlowe, Christopher. Eduard II. Mataró: Robrenyo, 1978, p. 5-17.
• Text de presentació. Escriptors lleidatans contemporanis: primera antologia. Mataró: Robrenyo, 1979, p. 104-105.
• «Inèdites: operació d’intempèrie». Ressò de Ponent: revista de l’Ateneu Popular de Ponent, núm. 65 (1988), p. 32-34.
• «Un altre lleidatà que es perd per Barcelona». Urc. Monografies literàries de Ponent, núm. 1 (1989) p. 60-64.
• «La poesia és el negoci». Avui Cultura (10 febrer 1990), p. ii.
• «Pedrolo». Diari de Lleida (25 agost 1990).

Entrevistes 

• Albanell, Pep. «De, sobre, amb Carles Reig». Serra d’Or, núm. 209 (febrer 1977), p. 27-29.
• Bartomeus, Antoni. «Carles Reig». A: Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació. Barcelona: Curial, 1976, p. 320-333. Aquesta entrevista es pot llegir, parcialment, al Diario de Lérida(8 gener 1977), p. 7.
• Comellas, Jaume. «Travessa deserts, una estrena a la fi possible». Avui (2 març 1979), p. 26.
• Porta, Lluís. «Carles Reig Morell: Lleidatà del mes de Gener». Diario de Lérida (10 gener 1977), p. 7.
• Rovira Tarrés, Pedro. «Carles Reig Baró [sic]: Un leridano ganador del Josep Pla con Contra-ataquen». Diario de Lérida(7 gener 1977), p. 16.

Textos sobre Carles Reig

• Albanell, Pep. «Carles Reig, guanyador del Santamaria». Serra d’Or, núm. 167 (agost 1973), p. 57.  
• Albanell, Pep. «La “metafísica política” d’en Carles Reig». A: Reig, Carles. S’assaja amb noses. Barcelona: Edicions 62, 1975, p. 7-18.
• Albanell, Pep. «Reig i Soler, dos llops solitaris». Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 292 (març 1977), p. 36-37.
• ARTZ [Pedro Rovira Tarrés]. «Profeta en su propia tierra».Diario de Lérida (8 gener 1977), p. 4.
• Bartoll Teixidor, Eduard. «Travessa-deserts». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, [s. d.]. <https://bit.ly/3wzqZJP> [Consulta: 1 març 2022].
• Batlle, Eduard. «Carles Reig: Contra la mort de la llum». Núvol(8 abril 2014).
• Benach, Joan-Anton. «Carles Reig o la lògica del navegant solitari». L’Hora, núm. 6 (25 març 1979), p. 39.
• Casas, Joan. «El miratge de la “nova dramatúrgia catalana”». Serra d’Or, núm 481 (gener 2000), p. 34-37.
• Castellanos, Jordi. «Carles Reig: Contraataquen». Els Marges, núm. 11 (1977), p. 126.
• Coca, Jordi. «Teatre de segona divisió?». Serra d’Or, núm. 554 (febrer 2006), p. 55-57.
• Cònsul, Isidor. «Les “meuques” de Carles Reig». Avui (28 gener 1981), p. 24.
• Corbert, José Luis. «Estreno de Travessa-deserts, de Carles Reig». La Vanguardia (9 març 1979), p. 43.
• Delgado, Josep-Francesc. «El Teatre català actual i la crisi d’autors». Serra d’Or, núm. 296 (maig 1984), p. 47-48.
• Fàbregas, Xavier. «Aquest món del teatre». Serra d’Or, núm. 184 (gener 1975), p. 54. 
• Fàbregas, Xavier. «Pre-biografia de Carles Reig». Serra d’Or, núm. 187 (abril 1975), p. 87-88.
• Fàbregas, Xavier. «Cristopher Marlowe en català». Serra d’Or, núm. 267 (desembre 1981), p. 101.
• Graells, Guillem-Jordi. «Pròleg». A: Reig, Carles. Travessa-deserts. Mataró: Robrenyo, (1977), p. 5-13.
• Graells, Guillem-Jordi. «Els autors de la “generació del Premi Sagarra”, assaig de nòmina». Pausa, núm. 23 (març 2006), p. 17-21.
• Guillamon, Julià. «Pep Albanell: la consciència de la generació». Avui. Diumenge (26 maig 1985), p. 4-5.
• Martínez Gili, Raül-David. «Elements de teoria per a una lectura del discurs experimental. Entre sistema de coneixement universal i pràctica subversiva particularista». A: Pons, Margalida (ed.). Textualisme i subversió: Formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2007, p. 381-420.
• Orlova, Vera. «Llibre de poixèvoles veritats. La metàfora verbal de la novel·la». El Temps(21 maig 1990), p. 96.
• Pérez de Olaguer, Gonzalo. «El Travessa-deserts». El Periódico(10 març 1979), p. 19.
• Pi de Cabanyes, Oriol (coord.). «Reig i Morell, Carles». A: Qui és qui. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991, p. 220-221.   
• Picornell, Mercè. «Transgressió i metaficció en la narrativa experimental postfranquista: L’adolescent de sal, Contraataquen i Sòlids en suspensió». Journal of Catalan Studies, núm. 10 (2007), p. 80-103.
• Pons, Agustí. «Carles Reig: els límits de la ficció». Avui (22 maig 1977), p. 21. 
• Porter, Marta. «Autors recuperats en vida». Avui (3 desembre 2005), p. 39.
• Prats, Modest. «El lector suca. Les novel·les, una alarma». Presència(10 juliol 1976), p. 27.
• Puig, Fruitós. «Contraataquen. Radiografia d’un poder». Faig arts, núm. 6 (1977), p. 33-34.
• Pujol, Valerià. «La dècada eròtica». Avui Cultura (17 setembre 1989), p. 13-14.
• Salvat, Virgili i. [Pseudònim no identificat]. «Girona, postmoderna». Avui (14 setembre 1986), p. 22.
• Sansano, Biel. «L’espai absent». Caràcters, núm. 35 (abril 2006), p. 43.  
• Scòpius, Doctor [Joan Rendé]. «Contagiï’l. La primavera la sang altera i que per molts anys». Avui (3 abril 1981), p. 7.
• [Sense firma]. «Carles Reig Morell, leridano del mes de enero». Diario de Lérida(12 juny 1977), p. 12.
• Soler, Joaquim. «Apocalíptics i integrats. Teatre i futur». Avui (22 gener 1989), p. 56.
• Vilà i Folch, Joaquim. «Tercer Cicle de Teatre de Granollers». Serra d’Or, núm. 184 (gener 1975), p. 49-50.
• Vilà i Folch, Joaquim. «Llibres de teatre: L’escomesa dels investigadors i la pertinàcia dels autors». Serra d’Or, núm. 209 (febrer 1977), p. 39-40.
• Vilà i Folch, Joaquim. «Carles Reig i Travessa deserts». Avui (16 desembre 1977), p. 23.
• Vilà i Folch, Joaquim. «La penosa travessia del desert per la Cúpula Venus». Avui (11 març 1979), p. 27.
• Vilà i Folch, Joaquim. «Travessa-deserts. Notes de teatre». Serra d’Or, núm. 236 (maig 1979), p. 56-58.

Batlle, Eduard; Sesma, Alfred. Institut d’Estudis Reigians. Pàgina web que difon l’obra de Carles Reig i en rastreja els blogs. <https://bit.ly/3JziPEF> [Consulta: 1 març 2022].

McCracken, O’Donovan. [Pseudònim de Carles Reig]. Rereteatre. 2008-2013. Bloc en què es publica una part dels inèdits teatrals de Carles Reig. <https://bit.ly/3itLTBA> [Consulta: 1 març 2022].