Logo Institut del Teatre

Esparreguera, 1946 

Director, Dramaturg, Estudiós, Intèrpret

Redactor/a: Ramon Aran Vilà

Biografia

Responsable d’una setantena de muntatges com a director, Joan Castells, com molts esparreguerins dedicats al teatre, es forja al planter de La Passió, primer com a actor i després, des de 1970, en tasques de direcció, que va assumir en diverses etapes fins a mitjan anys vuitanta. Fa estudis de filologia, però es dedica al teatre amb el seu germà Francesc, que encapçala el grup GOC, amb qui fa les primeres interpretacions fora de La Passió, entre finals dels seixanta i la primera meitat dels setanta. El 1973 entra a l’Institut del Teatre com a docent i, fins a 2013, hi imparteix interpretació, direcció escènica i tallers de teatre de text. Col·labora en l’Enciclopèdia Catalana (1973-1978), fa crítica teatral a Serra d’Or, Presència i Diario de Barcelona (1973-1977), s’ocupa de la secció de teatre de Tot Art de TVE (1975-1976) i, amb el seu germà, edita textos de Juli Vallmitjana a Teatre de gitanos i de baixos fons (Edicions 62, 1976).

Funda, el 1977, El Teatrí, amb el seu germà i l’actriu Lola Lizaran, entre altres, que dirigeix fins a 1986, amb una dotzena de muntatges en què sovint actua. Fan una primera aparició a TVE amb l’adaptació d’un conte d’Andersen, però els reconeixen per la dramatúrgia de Francesc Castells L’espantu (1979), sobre textos de Vallmitjana, seleccionada en el I Cicle de Teatre de «La Caixa», amb què accedeixen a nombroses sales catalanes, entre les quals el Romea. La bona acollida –és destacada al Ciutat de Barcelona– els obre les portes de sales de l’Estat espanyol, Itàlia i Alemanya. Adrecen la majoria dels muntatges a la campanya escolar de teatre de «La Caixa». Com que els seus membres van adquirint altres reptes professionals, El Teatrí es dissol cap a 1986, i Castells abandona els escenaris comercials. A la segona meitat dels vuitanta munta obres amateurs a Esparreguera i retorna al comentari teatral (sobretot a El Público). El 1988 s’ocupa de la subdirecció de l’Institut del Teatre, i el 1991 assumeix la direcció de tres edicions del Festival de Sitges, tot i que només en pot dur a terme una per problemes econòmics.

Reapareix amb Benvingudes (CDV, 1993) de Sanchis Sinisterra, i fins a l'any 2000 col·labora amb la companyia Metros del seu paisà i coreògraf Ramon Oller, per a qui dirigeix la part actoral dels muntatges, com en la cantata El martiri de sant Sebastià de la Fura dels Baus (1997). Coneixedor del teatre finès, estrena a Catalunya Harri Virtanen (1994), i el 1995 s’ocupa de La festa del blat de Guimerà al CDGC. Amb l’actor Francesc Albiol, escriu una trilogia de monòlegs (1995-1997), que la crítica aplaudeix. S’integra al consell artístic del TNC (1998-2005), en què es fa càrrec del teatre infantil i la dansa. Hi estrena, a la Sala Petita i a la Tallers, obres d’Iglésias, Ramon Oller, Jaume Cabré, Txèkhov, Manuel Veiga, una dramatúrgia de textos de Ruyra i la seva adaptació del Massagran de Folch i Torres. També impulsa la companyia Parracs, amb muntatges com ara Preversions, de J. Prévert (Espai Brossa, 1998), o Violació de límits, de Pedrolo (Beckett, 2000). Estrena quatre obres d’Albert Mestres, amb qui obté el Premi Crítica Serra d’Or al millor espectacle per Dramàtic (2002) i Dos de dos (2008). Amb ell munta la darrera gran obra, El casament d’en Terregada, de Vallmitjana, al TNC (2009).

No abandona mai el vincle amb Esparreguera, on impulsa el Festival Lola (2003). Torna a la direcció de La Passió (2005-2006), que deixa per encapçalar l’ESAD (2006-2009). També ha estat professor, entre altres, de l’Escuela Navarra de Teatro. Va escriure la peça inèdita Magdalena Ullet, l’absent (1993). Darrerament s’ha concentrat en la narrativa, amb un volum de contes enllestit (Històries trobades) i un de narracions, en preparació.


Significació

Decebut de la qualitat de les estrenes del moment, després de comprovar el rigor de les companyies Odin Teatret, d’Eugenio Barba, i el TEC de Cali, d’Enrique Buenaventura, que feien estada a Barcelona, el 1977 és esperonat a fundar El Teatrí, un grup de «teatre de laboratori» que, partint de zero, pretenia desenvolupar un mètode propi a partir del treball individual dels actors, inspirat, en part, en Grotowski. Tot i que potser aspiraven a un teatre d’art, a la pràctica es van concentrar en teatre per a públic infantil, sense menystenir les incursions en l’absurd de Ionesco, que va influir el primer text original de Castells, El dèria T. T. (1985). L’obra no va rebre gaire bona crítica, cosa que potser va fer que no es prodigués com a autor. Malgrat que voldria dirigir sovint dramatúrgies seves com la de La dama de les camèlies (1998), quan n’ha estrenat, d’aquesta faceta sovint se n’ha encarregat Carles Batlle, que ha fet duet amb ell en molts muntatges. Versiona Brecht en diverses peces, un gust pel teatre èpic que intenta recuperar en les edicions de 2005 i 2006 de La Passió, que havia derivat cap a la farsa.

Amb un estil que busca la senzillesa escenogràfica, s’interessa per les fonts del teatre català popular del segle xix i principi del xx, possiblement per la seva implicació en La Passió. A més d’editar Vallmitjana, amb el seu germà munta Carnestoltes, setze voltes (1969), amb fragments de Robrenyo i de Lo rei Micomicó de Terrades. També estudia el Misteri d’Elx (Serra d’Or, 1973) i el teatre català profà del segle xviii i el xix (Estudios Escénicos, 1975). Escenifica, a més de Vallmitjana, peces de Rusiñol, Guimerà i Iglésias. Tot plegat connecta amb la recuperació del vodevil en voga als anys vuitanta, de la qual participa El Teatrí, amb una peça de Labiche i l’homenatge al Paral·lel de Josep Sanpere escrit per Francesc Castells.

L’etapa post-Teatrí es reorienta cap a la fusió de text i dansa, una via que potencia amb Ramon Oller, de qui es dedica a dirigir la part interpretativa dels muntatges, potser per la priorització del treball dels actors feta a El Teatrí. L’interès per la dansa, de fet, fa que hi centri l’única edició que dirigeix del Festival de Sitges (1991), que volia especialitzar en el petit format, una preferència que continua el seu successor, Joan Ollé. Com a director d’escena, sobresurt en peces de repartiment escàs, com els monòlegs de Francesc Albiol o les que escriu Albert Mestres.


Estrenes

Text original i direcció (teatre):

El dèria T. T. El Teatrí, Esparreguera, 1985. Reposada al Teatre Regina, 1985.
El microfonista, amb Francesc Albiol, monòleg interpretat per F. Albiol. Festival Grec, Teatre Adrià Gual, 1996.
Ja ve, amb Francesc Albiol, monòleg interpretat per F. Albiol, en l’espectacle La TRÍAde (Em vec el bec / El microfonista / Ja ve). Festival de Sitges, 1997.


Dramatúrgia i direcció (teatre):


Companys de viatge, de H. C. Andersen. El Teatrí, ad. col·lectiva, Campanya de teatre a les escoles «La Caixa» 1978-1979. Hi actua.
En Joan brut, de Carles Riba. El Teatrí, ad. col·lectiva, c. 1980. Hi actua.
Nyam-nyam, de Harri Virtanen, trad. Timo Laiho, ad. Carles Batlle i Joan Castells, CDV. Teatre Alegria, Terrassa, 1994.
Em vec el bec, amb l’actor Francesc Albiol, monòlegs de Molière, Txèkhov, Valle-Inclán i Shakespeare, interpretat per F. Albiol. Festival de Sitges, 1995.
Parracs, de Bertolt Brecht i J. R. Becher, trad. Feliu Formosa i Joan Oliver. Parracs. Fira de Teatre de Tàrrega, 1996.
Preversions. Per riure en societat, de Jean Prévert, trad. Joan Castells, Miquel Desclot i Rosa-Victòria Gras. Parracs. Espai Joan Brossa, 1998.
Violació de límits, de Manuel de Pedrolo, ad. Joan Castells i Tono Saló. Parracs. Sala Beckett, 2000.
Acte poètic contra la guerra de l’Iraq, tria de poemes de totes les èpoques. Sala Petita del Teatre de la Passió d’Esparreguera, 2003.
Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana, d'Albert Mestres, ad. Joan Castells i Albert Mestres. La Patacada. Festival de Sitges, 2003.
L'espantu i la gitana verge, de Juli Vallmitjana. Festival Lola. Sala Petita de la Passió, 2003.
Me lo veo venir, trad. d’Albert de la Torre d’Em vec el bec. Teatro Lara, Madrid, 2004. Reestrena al Teatro Lara, 2010.
Poemes de fàbrica, de Miquel Martí i Pol. Fàbrica tèxtil de la colònia Sedó d’Esparreguera, 2005.
Les aventures extraordinàries d'en Massagran, de Josep Maria Folch i Torres. Sala Tallers del TNC, 2005.
Sota el bosc lacti, de Dylan Thomas. Tramateatre. Festa Major d’Esparreguera. El Teatret, 2012.
Advertència per a embarcacions petites, de Tennessee Williams, trad. Jaume Melendres. El somriure bàrbar. Versus Teatre, 2013.
Follia, de Sam Shepard. Tramateatre. Festival Lola, El Teatret, 2016.


Direcció (teatre):

La Passió d’Esparreguera, de Ramon Torruella. Forma part del comitè de direcció, 1970-1977. I en diverses etapes els anys vuitanta. També hi actua fins a l'actualitat. Reprèn la direcció el 2005 i el 2006.
L'espantu, de Juli Vallmitjana, ad. Francesc Castells. El Teatrí. I Campanya de teatre de «La Caixa». Sala del Casal de Mataró, 1979. El jurat la selecciona per a la campanya. Destacada als Premis Ciutat de Barcelona de 1979. Hi actua.
Quin jove més embalat, d’Eugène Labiche, trad. Jordi Coca. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1980-1981. Hi actua.
El bon policia, de Santiago Rusiñol. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1981-1982. Hi actua.
El vodevil, de Francesc Castells. El Teatrí. Centre Cultural de l’I. T., Terrassa, 1981. Hi actua.
El bon policia, seguida dels monòlegs L’escudellòmetro, La minyona suïcida i La primera carta, de Santiago Rusiñol, c. 1982. Hi actua.
Les cadires, de Ionesco, trad. Bonaventura Vallespinosa. El Teatrí. Teatre Lliure, 1983.
Demà Jerusalem, d’Élie-Georges Berreby. El Teatrí. Centre Catòlic de l’Hospitalet de Llobregat, 1984.
La llei d’herència, de Santiago Rusiñol. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1984-1985. Hi actua.
La Passió de fra Anton, reconstrucció d’una peça medieval. Mil·lenari de la vila, plaça de l’Església d’Esparreguera, 1985.
L’ós i Un prometatge, de Txèkhov. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1985-1986. Hi actua.
Madame de Sade, de Yukio Mishima. Cia. La Passió. Escorxador d’Esparreguera, 1986.
El facinerós és al replà, de Joe Orton. Cia. La Passió, Escorxador d’Esparreguera, 1986.
El suïcida, de Nikolai Erdman. Cia. La Passió, Escorxador d’Esparreguera, 1987.
Vint per vint, de Joan Barbero. Cia. Vint per vint, plaça del Centre d’Esparreguera, 1988.
Carmen, de Bizet. Cia. La Passió, Sala Petita de la Passió, 1989.
Per un sí, per un no, de Nathalie Sarraute. Cia. La Passió, Sala Petita de la Passió, 1990.
Benvingudes, de José Sanchis Sinisterra. Trànsit Companyia de Dansa i El Teatro Fronterizo, coreografia de Maria Rovira. Sala Beckett, 1993.
Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb Lola Lizaran i Alfred Luchetti, 1994.
La festa del blat, d’Àngel Guimerà, ad. Carles Batlle, CDGC. Teatre Romea, 1995. Versió televisiva a Temporada de teatre, TVC, 1996.
Sota el bosc lacti, de Dylan Thomas. Inauguració de l’any acadèmic a l’I. T., 1997.
El cant de la Sibil·la, textos dels segles xii i xiii. Coral de la Passió, Església d’Esparreguera, 1997.
La barca nova, d’Ignasi Iglésias, ad. Carles Batlle. Sala Petita del TNC, 1999.
Pluja seca: carta del Papa a la reina Maria, de Jaume Cabré. Sala Petita del TNC, 2001.
Dramàtic, d’Albert Mestres. Espai Joan Brossa, 2002. Premi Crítica Serra d’Or 2003 al millor espectacle teatral.
Ran del camí, de Txèkhov, trad. Joan Casas i Nina Avrova. Sala Petita del TNC, 2002.
La partida, d’Albert Mestres, lectura dramàtica. Festival de Sitges, 2002.
Esthetic Paradise, de Victoria Szpunberg, lectura dramàtica. Festival de Sitges, 2002.
Un ram de mar, a partir de textos de Joaquim Ruyra, ad. Carles Batlle i Pep Paré. Sala Petita del TNC, 2004.
16.000 pessetes, de Manuel Veiga. Sala Tallers del TNC, 2005.
La importància de ser Franc, d’Oscar Wilde, ad. Jaume Melendres, dir. Joan Castells, Carme Saltor i Marta Puig. Tramateatre i Fundació Lola Lizaran. Patronat Parroquial d’Esparreguera, 2005.
Àfrica 30, de Mercè Sàrrias. Festival Lola, El Teatret, 2005.
Pervertimento, de José Sanchis Sinisterra. Festival Lola, El Teatret, 2006.
Dos de dos, d’Albert Mestres. Brossa Espai Escènic, 2008. Premi Crítica Serra d’Or 2009 al millor espectacle teatral.
El casament d'en Terregada, de Juli Vallmitjana, ad. Albert Mestres. Sala Petita del TNC, 2009.
Jardí de dones, de Jaume Melendres, lectura dramàtica. Cia. Centre Dramàtic del Bages. Sala Petita del Teatre Kursaal, Manresa, 2009.
El Mikado o el poble de Titipú, de Dagoll-Dagom. Cia. de la Passió d’Esparreguera i Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera. Festa Major d’Esparreguera, Teatre de la Passió, 11 juliol 2010.
La bella Helena, de Jacques Offenbach, ad. Peter Hacks. Cia. de la Passió i Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera. Teatre de la Passió, 2011.
La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès, trad. Sergi Belbel. Festival Lola, Sala Petita de la Passió, 2011.
El casament, de Bertolt Brecht. Beques Lola Lizarán, Festival Lola, Patronat Parroquial, 2014.
Safira, de Magí Sunyer, lectura dramàtica. Teatre El Magatzem, Tarragona, 2014.


Direcció d’actors (muntatges de dansa o musicals):

Aquí no hi ha cap àngel, basat en textos de Mercè Rodoreda, coreografia de Ramon Oller. Metros. L’Espai, 1992.
Estem divinament, de Ramon Oller. Metros. Mercat de les Flors, Espai B, 1992.
Retratos en la memoria, de Ramon Oller. Metros i Centro Andaluz de Danza. Festival Internacional de Dansa de Sevilla, 1995.
Duérmete ya, de Ramon Oller, dir. Ramon Oller. Metros. Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor, 1995.
Romeo & Julieta. Barbacoa passional, idea de Serguei Prokófiev, dir. Ramon Oller. Metros. Teatre Grec, 1996.
Romy & July, de Ramon Oller. Metros. Teatre Poliorama, 1997.
El martiri de sant Sebastià, de Debussy i D’Annunzio, dir. Àlex Ollé i Carles Padrissa. La Fura dels Baus. Festival de Peralada, 1997. Reposada al Teatre de l'Òpera de Roma, 1997.
Corre, corre, diva, de Ramon Oller, mús. Lluís Vidal. Metros. Festival de Peralada, 1998.
Frontera. El jardí dels crits, de Ramon Oller. Sala Tallers del TNC, 2000.


Dramatúrgia i direcció en tallers formatius:

La dama de les camèlies, d’Alexandre Dumas fill. I. T., La Cuina, 1998.
L'hort dels cirerers, de Txèkhov. I. T., Teatre Alegria, 2006.
L’espantu, de Juli Vallmitjana. I. T., 2007.
Mares@Brecht, de Bertolt Brecht. I. T., Teatre Ovidi Montllor, 2008.
El peso del humo, a partir d’Auggie Wren’s Christmas Story, de Paul Auster. Escuela Navarra de Teatro, 2013.


Direcció en tallers formatius:

L’espantu, de Juli Vallmitjana, ad. Francesc Castells. I. T., 1996.
El pària, d’August Strindberg. I. T., 1997.
La temporada a l’hivernacle, de Joan Abellan. I. T., 1999.
L’home i les armes, de George Bernard Shaw. I. T., 2000.
Electra, de Sòfocles. I. T., 2001.
La mort dins una baralla de naips, de Manuel Veiga. I. T., 2002.
La gavina, de Txèkhov. I. T., 2003.
La gaviota, de Txèkhov. Escuela Navarra de Teatro, 2004.
El casament (1919), de Bertolt Brecht. I. T., 2004.
El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare. I. T., 2009.
Electra, de Sòfocles. Taller de l’I. T., 2010.
La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, ad. Jaume Melendres. I. T., 2011.  
El tiempo y los Conway, de J. B. Priestley. Escuela Navarra de Teatro, 2011.
Advertència per a embarcacions petites, de Tennessee Williams, trad. Jaume Melendres. I. T., 2012.


Interpretació (teatre):

Carnestoltes, setze voltes, a partir de textos de Josep Robrenyo i Abdó Terrades, dir. Francesc Castells. GOC. Teatre de la Passió, 1969.
Berenàveu a les fosques, de Josep M. Benet i Jornet, dir. Francesc Castells. GOC. Teatre de la Passió, 1972.
Por, de Jordi Bergonyó, dir. Francesc Castells. GOC. Teatre de la Passió, 1974.
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, dir. J. A. Codina. Sala Adrià Gual de l’I. T., 1992.


Dramatúrgia i interpretació (TV):

El company de viatge, versió del conte d’Andersen, dir. Lluís Maria Güell. El Teatrí. Terra d’escudella, TVE, 1978. Hi actua.
Festa dels nassos (Primera part), dir. Enric Frigola. El Teatrí. Quitxalla, TVE, 1980. Hi actua.
El rei de Carnestoltes, de la sèrie Tip-Tap, dir. Enric Frigola. El Teatrí. Quitxalla, TVE, 1981. Hi actua.


Direcció i dramatúrgia (ràdio):

Síntesi de La Passió d’Esparreguera. Ràdio Barcelona, 1976.


Publicacions

Teatre original:

El microfonista, amb Francesc Albiol, traducció d’Albert de la Torre, Escena, 39 (maig de 1997), p. 35-41.


Teatre original inèdit:

El dèria T. T., 1985.
Magdalena Ullet, l’absent, 1993.
Ja ve, amb Francesc Albiol, 1997.


Dramatúrgies:

Nyam-nyam, de Harri Virtanen, trad. Timo Laiho, ad. Carles Batlle i Joan Castells. CDV, 1994.
Me lo veo venir, amb Francesc Albiol, traducció i presentació d’Albert de la Torre, Escena, 39 (maig de 1997), p. 29-35.
Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana, ad. Joan Castells i Albert Mestres, en un volum conjunt amb Do’m: drama en tres actes, d’Enric Casasses (RE&MA 12, «En cartell», núm. 7), 2003.
Les aventures extraordinàries d’en Massagran, de Josep Maria Folch i Torres. Proa, 2005 (Óssa Major; 53).


Narrativa inèdita:

Històries trobades, 2016.


Assaig:

El Molino (un music-hall de Barcelona), amb Jordi Coca i Joan Fontcuberta, 1977, inèdit.
Esparreguera, cent anys d’història gràfica (1880-1980), amb Francesc Castells i Joan Serra Alert. Ajuntament d’Esparreguera, 1983.
«Guia urbana de la diversió». A Sánchez, Alejandro (dir.). Barcelone 1888-1929 : modernistes, anarchistes, noucentistes ou la création fiévreuse d’une nation catalane. Autrement, 1992 (Mémoires; 30); Alianza, «Memoria de las ciudades».
«Un espai per al cerimonial de darrera el teló». A: Prats, Llorenç (ed.): La Passió d’Esparreguera: impressions antropològiques. Editorial A3, 2001.
El món del teatre: crèdit de síntesi, amb Àngels Zamora, Roger Llobet, Ricard Martínez i David Barba. Proa, 2002 (Les Eines; 21).


Edicions:

Teatre de gitanos i de baixos fons, de Juli Vallmitjana, edició de Joan Castells i Francesc Castells. Edicions 62, 1976 (Antologia catalana; 85). Conté Els jambus, Els Zin-calós, La gitana verge i El casament d’en Terregada.
Sara i Eleonora, de Carles Batlle. Bromera, 1997 (Bromera/Teatre; 14).


Pròlegs:

Por, de Jordi Bergonyó. Edicions 62, 1974 (El Galliner; 23).
Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet. Robrenyo, 1976 (Teatre de tots els temps; 5).
Nus, de Joan Casas. Institut del Teatre, 1991 (Biblioteca teatral; 75).
Introducció a Teatre en viu (1977-1982), de Xavier Fàbregas. Institut del Teatre, 1995 (Monografies de Teatre; 34).
Les veus de Iambu, de Carles Batlle. Edicions 62, 1999 (El Galliner; 170).


Bibliografia

Algunes entrevistes:

  • — «"El teatre no és només diversió, és patrimoni"», Regió7 (7 maig 2006), p. 12-13.
  • [Escola Pau Vila]. «Entrevista a Joan Castells, director de La Passió». Web del centre, c. 2005 [Consulta: 1 novembre 2016].
  • Badiou, Maryse. «El Teatrí, un permanente sofoco presupuestario». El Público (18 març 1985), p. 44-45.
  • Casado, Anna. «L’entrevista. Joan Castells [director teatral]», Regió7. Cap de Setmana (20 juny 2003), p. 12.
  • Comellas, [Jaume]. «El Dèria T. T., una visió en clau d'absurd de les relacions humanes». Avui (1 febrer 1985), p. 29.
  • Fàbregas, Xavier. «El nou col·lectiu El Teatrí». Avui (7 juliol 1978), p. 20.
  • Favà, Maria. «La gent: Joan Castells, el jueu set-cents d'Esparreguera». Avui (11 abril 1982), p. 48.
  • Mata, Toni. «"Vallmitjana va conèixer tant l'èxit com l'escàndol"». Regió7 (31 octubre 2009), p. 45.
  • Rodríguez, Carlos. «Joan Castells: “Sitges pondrá todo el énfasis en el creador”», ADE-Teatro, 21 (maig 1991), p. 10-12.
  • Sotorra, Andreu. «Joan Castells: "El festival Internacional de Sitges es dedicarà aquest any a la dansa"». Avui (19 gener 1991), p. 40.
  • Vilà, Joaquim. «El Teatrí: dos anys d'existència». Avui (25 juliol 1979), p. 25. Entrevista col·lectiva.

 

Alguns articles:

  • — «Carta als actors». Setsetset: la revista d’Esparreguera, 119 (juny-juliol 2011), p. 17.
  • — «El pedagog i director d'actors». Pausa, tercera època, 32 (2010), p. 101-108 (Monogràfic Ramon Simó).                               
  • — «El teatre i el Congrés de la Cultura Catalana». Presència (23 agost 1975), p. 20.
  • — «El valor festiu de la representació». L’Espai, 6 (2003), p. 28-34.                                       
  • — «Els premis de teatre (1963-1973)». Els Marges, 4 (maig 1975), p. 106-116.                     
  • — «Finlandia, más allá de nuestra realidad. Pequeño informe de dos viajeros», amb Helena Pimenta. ADE-Teatro, 25 (abril 1992), p. 50-51.
  • — «La historiografía teatral catalana, en la encrucijada». El Público, 58-59 (juliol-agost 1988), p. 40-42.
  • — «La programación en el Teatro Nacional de Catalunya». ADE-Teatro, 91 (2002), p. 152-156.
  • — «La Temporada del Grec. Un pas cap a l’autogestió teatral». Serra d’Or, 203 (setembre 1976), p. 55-57.  
  • — «Manifest d'adhesió al pensament de Jaume Melendres, escenificador». Estudis Escènics, 37 (tardor 2010), p. 111-125 (Monogràfic Jaume Melendres).                                 
  • — «Comediants, 15 años: utilización y transgresión de la fiesta». El Público. Suplementos, 27 (octubre 1987), p. 46-55.
  • — «El Globus a l'avantguarda». Presència (22 novembre 1975), p. 26.                                  
  • — «El Lliure hacia un nuevo modelo de teatro. Aspira a una sede en las Arenas». Primer Acto, 218 (1987), p. 108-112.
  • — «El nen, espectador de teatre», Presència (8 novembre 1975), p. 24-25.                           
  • — «El teatro popular en la Edad Media y el Renacimiento. Simposio internacional sobre la historia del teatro». El Público, 58-59 (juliol-agost 1988), p. 35-39.                                          
  • — «El valor d'una estètica austera». Presència (15 maig 1976), p. 20.
  • — «Els elements escènics de la Festa o Misteri d'Elx». Serra d’Or, 171 (desembre 1973), p. 101-104.                                   
  • — «Esparreguera: 16.000 espectadores cada año». El Público, 43 (abril 1987), p. 39-41.
  • — «Joaquim Vilà i Folch, qui farà la teva tasca?». Serra d’Or, 456 (desembre 1997), p. 91-93.
  • — «La Passió d’Esparraguera, teatre més enllà del teatre», Hamlet, 3 (15 abril 2010), p. 28-29.                                                 
  • — «La tradició i el model interpretatiu català». Pausa, tercera època, 21 (2005), p. 69-74.
  • — «Materials relatius al teatre català profà dels segles xviii i xix», Estudios escénicos, 19 (abril 1975), p. 13-46.                     
  • — «Muntar Brossa: opinions recollides i elaborades per Joan Castells, Carles Batlle i Joan Casas», Pausa, 12 (juny 1992), p. 52-56.
  • — «Titelles avui: II Festival de Titelles de Barcelona». Serra d’Or, 178 (juliol 1974), p. 53-56.
  • Castells, Joan. «Juli Vallmitjana, un clàssic novell», amb Francesc Castells. Serra d’Or, 150 (març 1972), p. 55-57.

 

Conferències / taules rodones:

  • «On són els dramaturgs?», amb Joan Castells (coord.), Pasqual Alapont, Pep Albanell, Marta Albir, Francina Gómez i Maria Agustina Solé, I Simposi sobre el Teatre Infantil i Juvenil (Universitat Autònoma de Barcelona), 29 de setembre de 2006. Publicada a Foguet, Francesc; Santamaria, Núria (ed.). Dramatúrgia al país de les meravelles? Punctum. GELCC, juny de 2008, p. 73-100.

 

Textos sobre Joan Castells:

  • — «Benvingudes. Entre el teatre i la dansa», Avui (5 desembre 1993), p. 46.
  • — «Dramàtic. Persona». Avui (14 gener 2002), p. 36.
    Fàbregas, Xavier. «El Dèria T. T. Un montaje con poca gasolina». La Vanguardia (7 febrer 1985), p. 27.
  • — «Em vec el bec. Impossibles possibles», Avui (6 maig 1996), p. 40.
  • — «La barca nova. Sempre s’exagera», Avui (18 octubre 1999), p. 57.
  • — «Nyam-nyam. Tan lluny, tan a prop», Avui (18 febrer 1994), p. 49.
  • — «De Josep M. de Sagarra a Àngel Guimerà», Serra d’Or, 432 (desembre 1995), p. 80-82.
  • — «El vodevil», Serra d’Or, 268 (gener 1982), p. 57.  
  • — «La dèria del Teatrí i Joan Castells, al Regina», Avui (10 febrer 1985), p. 37.
  • — «Pedrolo i la memòria (i II)», Serra d’Or, 486 (juny 2000), p. 64-66.                                   
  • — «Pluja seca. Entre poc i massa». Avui (5 febrer 2001), p. 34.
  • «La pre-selecció de la Primera Campanya de Teatre (i II)», Avui (26 maig 1979), p. 20. Enquesta a Xavier Fàbregas, Hermann Bonnín i Ricard Salvat sobre L'espantu.
  • Badiou, Maryse. «La Passió d’Esparreguera o quan el teatre esdevé factor de canvi», Serra d’Or, 546 (juny 2005), p. 52-56.
  • Benach, Joan-Anton. «El casament d'en Terregada. Un gran friso barriobajero». La Vanguardia (18 octubre 2009), p. 44.
  • Coca, Jordi. «Pedrolo i la memòria (I)», Serra d’Or, 484 (abril 2000), p. 97-99.
  • Gomila, Andreu. «Vallmitjana, per fi!». Avui (13 octubre 2009), p. 45. 
  • Jané, Jordi. «Preversions. Perversió incondicional», Avui (2 novembre 1998), p. 41.
  • Madariaga, Iolanda G. «Ran del camí. Tirats a la vorera», Assaig de Teatre, 32 (juny de 2002), p. 229-230.
  • Massip, Francesc. «16.000 pessetes. Memòria urgent», Avui (3 març 2005), p. 46.
  • Mata, Toni, «Jardí de dones. Una decisió per a tota la vida», Regió7 (13 novembre 2009), p. 49.
  • Olivares, Juan Carlos. «Un ram de mar. Ruyra i la bellesa del buit», Avui (11 gener 2004), p. 50.
  • Ordóñez, Marcos. «La festa del blat. Arqueologia aplicada», Avui (16 octubre 1995), p. B4 [32].
  • Pérez de Olaguer, Gonzalo: «Ran del camí, un atractiu Txékhov de joventut», El Periódico de Catalunya. Exit (11 febrer 2002), p. 48.
  • Pérez, Xavier. «Aquí no hi ha cap àngel. Vestits blancs, àngel negre», Avui (9 juny 1992), p. 44.
  • Ragué-Arias, Maria-Josep: «Dramàtic. Cançó de bressol», Assaig de Teatre, 29-31 (desembre 2001 – març 2002), p. 459-460.
  • Santamaria, Núria: «Glossofília escènica», L’Avenç, 289 (març 2004), p. 53-56.
  • Vilà, Joaquim: «L’espantu. El Teatrí, del carrer al laboratori», Avui (17 juny 1979), p. 22.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x