Director, dramaturg, actor, professor, estudiós
Conegut per ser l’autor d’El retaule del flautista, forma part de l’anomenada «generació Sagarra» i de l’alternativa del teatre independent dels anys setanta. Neix a Barcelona en acabar la guerra, però la seva família, republicana, emigra el 1942 a l’Aquitània per poder trobar feina. El 1950 retorna i entra a estudiar comerç al Licée Français. Té formació de pintor i se’n conserva obra per catalogar. Al servei militar coneix Antoni Luchetti, que li encomana la passió pel teatre. Juntament amb els germans respectius, Ramon Teixidor i Alfred Luchetti, i altres persones, com Paco Candel, l'any 1963 funden El Camaleó, un grup de teatre independent amb què recorren les barriades obreres barcelonines.
Inicialment a El Camaleó, a banda d’actuar-hi, es dedica a l’escenografia. Com que volen crear un nou públic no adotzenat pels tòpics comercials, escriu obres breus –en castellà o bilingües– per a un repertori antiburgès, peces que representen com a gags d’espectacles. Jordi Teixidor en dirigeix alguns, com el de L’auca del senyor Llovet i Un féretro para Arturo (1965). També tradueix peces de Brecht, a més de col·laborar amb La Pipironda d’Àngel Carmona. Cap al 1966 s’adona que el seu castellà no és gaire fluid i fa el canvi cap al català. No obstant això, s’autotraduirà algunes de les obres al castellà.
Per El retaule del flautista rep el premi Sagarra 1968, guardó que el catapulta a la rellevància. El Camaleó i el GTI el porten de l’Aliança del Poble Nou a l’escena professional, al Capsa de Pau Garsaball, el 1971, on obté l’èxit més rotund del teatre en català de postguerra: més de 1.000 representacions seguides. Té un gran impacte a fora: fins al 1976 se’n fan una desena de muntatges en castellà i galaicoportuguès i es tradueix a l’anglès i l’alemany. L’obra aprofita la penetració escolar del català per assolir, amb diversos segells d’Ed. 62, més de quaranta reimpressions.
Es concentra en la dramatúrgia, tot i que actua escadusserament, com en la cèlebre estrena d’El Layret de Capmany i Romeu (1970) o amb el Col·lectiu Ignasi Iglésias, amb qui dirigeix una peça de Sartre. Guanya el premi Ciutat de Granollers en dues edicions (1975 i 1981). Des de l’estrena de Rebombori 2 (1977), passen vuit anys abans no torni als teatres amb un original: David, rei (1985). De fet, la crisi del marxisme dificulta la carrera dels autors més polititzats. Militant del PSUC, intervé especialment en els debats sobre la Llei del teatre català.
Entre finals dels anys setanta i la primera meitat dels vuitanta, es dedica a la docència a l’Institut del Teatre, on imparteix dramatúrgia. Dels continguts de les classes escriu l’assaig El drama, espectacle i transgressió, premi Xavier Fàbregas 1988. També compon lletres per a cantautors, crea i adapta dramàtics per a TVE i fa dramatúrgies a partir de Vallmitjana, Espriu, Goldoni o Wilde, sovint per a la companyia ambulant La Sínia del seu germà Ramon.
Guanya fins a tres vegades el guardó teatral més prestigiós del moment, l’Ignasi Iglésias (1985, 1988 i 1992), però algunes estrenes desafortunades, com la de l’atrevida Residuals (1989) pel CDGC del Romea, li complica, d’ençà, tornar a estrenar i publicar. Fins llavors havia escenificat i editat totes les seves obres, menys les breus de l’inici, però ara, sovint, queden inèdites.
Algunes, com El pati (1992), es publiquen però no s’estrenen, mentre que d’altres ni es publiquen. D’aquest període deixa, com a mínim, sis originals inèdits, algun dels quals, com Laura (1991), finalista d’un premi. Una de les premiades de l’Iglésias, Magnus, ha d’esperar tretze anys abans de ser estrenada, dins del cicle L’alternativa dels 70 a la Sala Beckett.
Lluny de l’escena, escriu algun guió per a TVC (La quimera, 1987). També es dedica a la narrativa (amb tres obres a La Magrana), sovint de gènere negre, a l’assaig i tradueix peces de Goldoni i Marivaux. Per la traducció d’Els jocs de l’amor i de l’atzar del dramaturg francès, rep un accèssit del Premi Nacional de Traducció 1991. Esbossa un projecte de telefilm per a TVC sobre la discriminació escolar, L’estrella fugaç (1997/1998), que no prospera. L’última gran obra és Führer (1998/2001) i els darrers anys participa en un parell de volums col·lectius de teatre breu, amb peces crítiques, de circumstàncies.
Mor el 2011 als setanta-un anys, amb quasi una trentena de dramàtics inèdits (entre originals, versions i dramatúrgies, ja siguin guions de TV o teatre) i set peces sense estrenar.
Teixidor defensa un teatre que s’adapti a les circumstàncies del públic i que parli del món d’avui, amb peces antirealistes, perquè construir un món nou implica evitar la mimesi.
La seva obra es pot dividir en cinc etapes:
1. Fins al 1968, amb peces breus de teatre crític i existencialista.
2. A partir d’El retaule, amb l’adopció del distanciament brechtià en una síntesi paròdica del teatre èpic i de gèneres comercials (1968-1977).
3. Interès progressiu per les neurosis de l’individu, amb el reforç del procediment paròdic (1978-1987).
4. Una línia més lírica, que va del teatre polític en vers al poema dramàtic, truncada pel fracàs de l’estrena de Residuals (1990).
5. Represa de la paròdia amb el conreu freqüent de la tragèdia i del drama sentimental (1990-1998).
En les primeres obres, Teixidor fa una crítica del capitalisme sovint tenyida d’existencialisme, com a Un féretro para Arturo (1965), via que continua a Mecano xou (1972). Utilitza la farsa, com en la versió en castellà d’El flautista, per criticar els poders fàctics. Introductor del brechtianisme a l’escena catalana, la primera versió d’El retaule no incorpora recursos com el protagonisme coral o les cançons, que li serviran, en la definitiva, per recordar al públic que assisteix a una ficció, per incentivar-li la reflexió crítica. Parodia el melodrama, i se l’ha etiquetada de «sarsuela èpica». La trilogia política la completen obres amb la influència de Brecht atenuada. A La jungla sentimental (1975), hi mescla el gènere negre i el rosa, influït per Frank V de Dürrenmatt, i a Dispara, Flanaghan! (1976), hi escenifica l’únic western del teatre català. Influït pel Théâtre du Soleil, assaja el teatre document a El rebombori (1971), coescrit amb membres d’El Camaleó, que després refà en una peça plena de fusions de plans temporals. Sovint els seus personatges juguen a adoptar altres veus, de manera que l’escena és, de fet, la paraula. Hi insisteix a El pati (1992).
Amb el pas dels anys, el brechtianisme perd influència, i els seus representants replantegen la seva producció. En el cas de Teixidor, tradueix i adapta obres de Goldoni, cosa que el mena cap a l’anàlisi de les neurosis individuals, sovint en contextos sentimentals. Aprofita el canemàs del teatre universal per fer les seves versions: de Dumas a El drama de les Camèlies (1981) i de Sòfocles a David, rei (1985), a partir de la qual recrearà de forma obsessiva el mite d’Èdip, en un interès per la recerca de la identitat que s’extrema en la sàtira pitarresca en vers La ceba (1987).
La paròdia cedeix a l’exploració de la fragmentarietat en el poema dramàtic Residuals, en què l’argument se substitueix per dos soliloquis aïllats que adopten el vers, blanc, a la recerca de lirisme, seguint tal vegada les passes de H. Müller. El que hi fa du a l’extrem el que és habitual en la seva poètica antirealista: els falsos diàlegs que manifesten les formes del pensament. J. Melendres bateja com a «Teixidor el Jove» el dramaturg que s’atreveix a abandonar la paròdia per una opció més personal, però més endavant rectifica i assevera que Teixidor finalment opta per la tragèdia per ser eficaç en una realitat cada vegada més lírica, fragmentària, en què tot és massa fràgil. Ho fa amb la recuperació del protagonista, com a Magnus (1992) o Führer (1998), antiherois que evidencien les xacres del sistema. En obres inèdites, humanitza el fatalisme de Sòfocles (Creont), incideix en la degradació que l’ambició material ha causat en els vincles familiars (La piranya) o en les relacions amoroses, definides per la mentida (La quimera o Laura). Dibuixa, a més, en una estètica propera a la d’El retaule, les desigualtats internacionals (Estat de setge, 1995).
Convençut, com defensa en els seus assajos, que el teatre s’ha de basar en el drama, és a dir, en una història que qüestioni o ratifiqui un valor col·lectiu, no aprova la deriva formalista, espectacular, dels textos dels autors joves. En les II Jornades de Debat sobre el Repertori Teatral Català (2006) conclou que «un teatre d’avui que parlés del món d’avui» no és possible mentre domini la recerca de l’èxit comercial.
Conrea una llengua esmolada, entre la vivacitat i la retòrica, i dona estatus literari a l’argot caló a El drama de les Camèlies i a la novel·la Marro (1989). A A.B. Magnus (1995) intenta provar que la faula no té gènere i que es pot traspassar del teatre a la narrativa. Cal destacar, a més, les narracions de Cromos (2002), que configuren una novel·la fragmentada.
Textos originals (teatre)
• L’auca del senyor Llovet / Un féretro para Arturo, dir. Jordi Teixidor, El Camaleó, c. 1965.
• Feliciano o la vida de un pobretón, El Camaleó, c. 1965.
• Sant Joan Baptista, El Camaleó, c. 1965.
• El flautista, dir. Alfred Luchetti, El Camaleó, 1965.
• Un féretro para Arturo, dir. César Oliva, seleccionada al Festival Palma 69 de Teatro Universitario, a càrrec de les cies. TU de Múrcia, Teatro Lebrijano, TUC de Barcelona i Teatro Universitario Alarife de Burgos, 1969.
• El retaule del flautista, dir. Jordi Teixidor, mús. Carles Berga, El Camaleó / GTI, Aliança del Poble Nou, 1970. Premi Sagarra 1968.
• El retaule del flautista, dir. Feliu Formosa, El Camaleó / GTI, T. CAPSA, 1971.
• El retablo del flautista, dir. col·lectiva, Tábano, T. Reina Victoria, Madrid, única funció el 4 agost 1971.
• Un féretro para Arturo, dir. Joaquín Arbide, Teatro Tabanque, Sevilla, 1971.
• Mecano xou, dir. Pep Torrents, sala Martin’s, 1972.
• Sísif o els planys de la soferta, dir. Ventura Pons, mús. La Trinca, T. Poliorama, 1972. Finalista del premi Josep Aladern de Reus 1970.
• El retablo del flautista, dir. Joaquín Arbide, Teatro Tabanque, Sevilla, 1972.
• El retablo del flautista, Teatro Lebrijano, carrers i places de Lebrija, 1972.
• O retábulo do flautista, trad. Rui Lebre, dir. Artur Ramos, Grupo de Teatro Oliva, concurs de Teatro Amador da Secretaria de Estado da Informação e Turismo, Setúbal, 1973.
• El retablo del flautista, dir. Valentín Redín, El Lebrel Blanco, T. Gayarre, Pamplona, 1973.
• El retablo del flautista, Teloncillo Teatro, 1974.
• El retablo del flautista, dir. Juan Margallo, Grupo Topo, T. Benavente, Madrid, 1974.
• La jungla sentimental, dir. J.A. Codina, La Roda, T. de la Passió, Esparreguera, 1975. Reposada a la Sala Villarroel, 1975. Premi Ciutat de Granollers 1975.
• O retábulo do frautista, trad. Agustín Magán, Teatro de Cámara Ditea, San Domingos de Bonaval, 1975. Reposada a la IV Mostra de Teatro Galego Abrente, Ribadavia, 1976.
• Ratas y rateros, versió d’El retaule de Grupo Internacional de Teatro, T. Cadarso, Madrid, 1976. Reposada a la Biennal de Venècia 76.
• Dispara, Flanaghan!, dir. Pau Monterde, El Globus, Cicle de Teatre de Granollers, 1976.
• El retablo del flautista, Tespis, I Festival de Teatro Independiente de Andalucía, Universitat de Granada, 1977.
• Rebombori 2, dir. Jordi Teixidor, La Principal de la Vila, Congrés de Cultura Catalana, T. Bartrina, Reus, 1977. Reposada al Grec 77.
• El retaule del flautista, dir. Conrad Oliver, Grup Teatral Ceretà, Cicle Cavall Fort, sala Sarrià, Barcelona, 1985.
• Un féretro para Arturo, dir. Enrique Fernández, La Fragua, 1985.
• David, rei, dir. Enric Flores, GAT, T. Regina, 1986. Premi Ignasi Iglésias 1985.
• Residuals, dir. Jordi Mesalles, CDGC, en un espectacle amb Alfons Quart de Josep Maria Muñoz Pujol, T. Romea, 1990. Premi Ignasi Iglésias ex aequo 1988. Premi Crítica Serra d'Or 1991 al millor text teatral.
• La ceba, dir. Joaquim Vilà i Folch, Triangle Teatre del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat, 1993. Premi Ciutat de València Eduard Escalante 1987.
• El retaule del flautista, dir. Joan Lluís Bozzo, Teatre de l’Univers, T. Condal, 1996.
• Residuales, dir. Ramon Teixidor, Sala de Teatro de la Universidad de Málaga, Campus d'El Ejido, 1999.
• La ceba, dir. Joan Raja, La Vaguetina, Sala Artenbrut, 2001.
• Sota la capa del cel, amb Gerard Vázquez, dir. Dolors Vilarasau, Tetrateatre, Any del Mil·lenari del Monestir de Sant Cugat, 2003.
• Conyo!, AADPC/AAT, Tercera Marató de Monòlegs de l’AAT, I.T., 2003.
• Magnus, dir. Oriol Broggi, cicle L’alternativa dels 70, Temporada Alta, 2005. Reposada a la Sala Beckett, 2005. Premi Ignasi Iglésias 1992.
• El pati, lectura dramàtica, dir. Víctor Muñoz, cicle L’alternativa dels 70, Obrador de la Sala Beckett, 2005.
• El bisbe de la Seu, dir. Roger Cònsul, II Festa dels Miracles de Santa Maria d’Àneu, Esterri d’Àneu, 2012.
Textos originals i dramatúrgies (TV)
• Un fèretre per a l’Artur, trad. i ad. Jordi Teixidor, dir. Joan Bas, Taller de comèdies, TVE, 1975.
• Mecano xou, ad. Jordi Teixidor, dir. Pep Torrents, Taller de comèdies, TVE, 1976.
• La jungla sentimental, ad. Jordi Teixidor, dir. Lluís M. Güell, Lletres catalanes, TVE, 1976.
• Maquillatge, de Jaume Melendres, ad. Jordi Teixidor, dir. Orestes Lara, Taller de comèdies, TVE, 1976.
• El retaule del flautista, ad. Jordi Teixidor, dir. Antoni Chic, Lletres catalanes, TVE, 1977.
• Perduts al pàrquing, de Víctor Mora, ad. Jordi Teixidor, dir. Sergi Schaaf, Lletres catalanes, TVE, 1978.
• L’hereu Paituví, dir. José Carlos Garrido, Històries obertes, TVE, 1978.
• Sempre que vulguis, dir. Mercè Vilaret, sèrie de quatre episodis, Novel·la, TVE, 1980.
• Santiago Rusiñol: la vida, dir. Orestes Lara, TVE, 1981.
• El drama de les Camèlies o el mal que fa el teatre, dir. Roger Justafrè, Teatre, TVE, 1983. Premi Ciutat de Granollers 1981.
• Guions per a la sèrie El show de la família Pera, dir. Joan Pera, TVE, 1983-1984.
• La quimera, dir. Francesc Nel·lo, 13x13, TVC, 1987.
• El retaule del flautista, dir. Ricard Reguant, TVC, 2013.
Dramatúrgies
• Tot això del Vietnam, versió i direcció d’un guió previ de Jordi Bayona, El Camaleó, 1967.
• El laberint grotesc, d’Espriu, dir. Joan Ollé, La Sínia, Campanya de «la Caixa» de teatre a les escoles, 1979-1980.
• El mentider, de Goldoni, a partir de la traducció d’Alfred Luchetti, dir. Alfred Luchetti i Lourdes Barba, Col·lectiu Ignasi Iglésias, Festival Grec, 1980.
• Rují, de Juli Vallmitjana, dir. Josep Maria Sagarra, La Sínia, Festival de Sitges, 1981. Premi Artur Martorell 1981 al millor muntatge inèdit.
• Mirandolina, a partir de La locandiera de Goldoni, dir. Ramon Teixidor, La Sínia, Campanya de «la Caixa» de teatre a les escoles, 1982-1983. Versió televisiva titulada La Mirandolina, dir. Ricard Reguant, TVC, 1990.
• Simó de Canterville, d’Oscar Wilde, La Sínia, Campanya de «la Caixa» de teatre a les escoles, 1983-1984.
• La parella singular, de Neil Young, a partir de la traducció d’Eulàlia Vidal, dir. Ramon Teixidor, Teatre de l’Univers, Villarroel, 1989.
• QUEmexpliQUE, a partir de textos d’Hugo Ball, Kurt Schwitters, Ernst Jandl, Helmut Heissenbüttel, Friedhelm Kändler i Christian Atanasiu, trad. al castellà de Christian Atanasiu, Jordi Teixidor fa la dramatúrgia d’algun dels textos, dir. Raquel Capdet, Festival Grec, Sala Artenbrut, 1996.
Traduccions
• El proceso de Lúculo, de Brecht, dir. Jordi Teixidor, El Camaleó, 1966.
• Els lleons de sorra, de Maurice Yendt, dir. Francesc Alborch, U de Cuc, Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1979.
• L’autèntic amic, de Goldoni, dir. Jordi Teixidor, La Sínia, Oliana, 1985.
• El joc de l’amor i de l’atzar, de Marivaux, dir. Calixto Bieito, La Infidel, T. Principal de Vilanova i la Geltrú, 1986.
Altres direccions
• La zapatera prodigiosa, de Lorca, El Camaleó, 1968.
• La puta respetuosa, de Sartre, Col·lectiu Ignasi Iglésias, Casal Catòlic de Sant Andreu, 1977.
• Revolta de bruixes, de J.M. Benet i Jornet, taller a l’Institut del Teatre, 1982.
Escenografies
• Obres primerenques d’El Camaleó.
• La batalla del Verdún, de J.M. Rodríguez Méndez, dir. Àngel Carmona, La Pipironda, esc. Jordi Teixidor i Florenci Clavé, 1964. Hi actua.
• Coriolà, de Shakespeare, dir. Alfred Luchetti, Col·lectiu Ignasi Iglésias, Casal Catòlic de Sant Andreu, 1977. Hi actua.
Altres interpretacions
• Obres primerenques d’El Camaleó.
• Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de M.A. Capmany i X. Romeu, dir. J.A. Codina, Amics de les Arts, 1970. Participa en la reestrena, dir. J.A. Codina, sala Adrià Gual de l’I.T., 1992.
• Un hombre es un hombre, de Brecht, dir. J.A. Hormigón, GAT, T. Romea, 1975.
Teatre original
• Un féretro para Arturo, a Yorick, 34, trad. Miguel Alcaraz, 1969, p. 46-54.
• El retaule del flautista (Ed. 62, «Llibres de l’Escorpí», núm. 3), pròleg de Jaume Fuster i «Notes de muntatge» de Jordi Teixidor i Carles Berga, 1970. Reedicions: •Teatre (Ed. 62 / Orbis, «Història de la literatura catalana», núm. 18), 1984. • El retaule del flautista (Ed. 62, «El Cangur», núm. 221), edició i pròleg de Jaume Melendres, 1996. • Comèdies (Proa, «Les Eines», núm. 15), ed. de Francesc Vernet, 2001. • El retaule del flautista (Ed. 62, «Educaula», núm. 31), estudi introductori de Carme Ballús, 2009.
• El retablo del flautista, trad. Jordi Teixidor, a Yorick, 43, 1970, ps. 19-53. Reedicions: • El retablo del flautista (Escelicer, «Teatro», núm. 714), 1972. • El retablo del flautista(Algar), introducció de Salvador Bataller, 2012.
• La jungla sentimental (Ed. 62, «Els llibres de l’Escorpí», núm. 29), pròleg de l’autor, 1975.
• The Legend of the Piper, a 3 Catalan dramatists (Engendra Press), trad. George E. Wellwarth, 1976.
• Dispara, Flanaghan! (Ed. 62, «Els llibres de l’Escorpí», núm. 33), pròleg de Feliu Formosa, 1976.
• Rebombori 2, (Ed. 62, «Els llibres de l’Escorpí», núm. 41), 1978.
• La jungla sentimental, trad. Jordi Teixidor, a Estreno, vol. 5, núm. 2, introducció de Vinyet Panyella, 1979.
• El drama de les Camèlies o el mal que fa el teatre, (Ed. 62, «Els llibres de l’Escorpí», núm. 80), 1984.
• David, rei, (Llibres del Mall / Institut del Teatre, «Biblioteca Teatral», núm. 49), pròleg d’Àlex Broch, 1986.
• La ceba (Ajuntament de València / Ed. Víctor Orenga), 1987. Reedició: • La ceba (Ed. 62, «El Galliner», núm. 156), pròleg de Joaquim Vilà Folch, 1997.
• Residuals, (Institut del Teatre, «Biblioteca teatral», núm. 118), pròleg de Jaume Melendres, 1989.
• El pati (Ed. 62, «El Galliner», núm. 131), 1992.
• Magnus (Institut del Teatre, «Biblioteca Teatral», núm. 82), pròleg de Jaume Melendres, 1994. Reedició: • amb Al fil de la mar de Ramon Gomis (RE&MA 12 / L’Obrador de la Sala Beckett, «En cartell», núm. 13), epíleg de Francesc Foguet, 2005.
• El bisbe de la Seu, a DDAA: Brufera d’estiu (Pagès, «Teatre de butxaca», núm. 9), 1998, p. 73-77.
• Führer (Proa, «Óssa Major / Teatre», núm. 12), pròleg de Jaume Melendres, 2001.
• La quimera [versió castellana], a MORALES, Antonio (ed.): Antología de teatro para gente con prisas (Granado: Dauro, «El público», núm. 1), 2001.
• Conyo!, a DDAA: Monòlegs: Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis (AADPC/SGAE, «Teatre-Entreacte», núm. 47), 2003, p. 109-111.
Teatre original inèdit (sense guions per a TV)
• L’auca del senyor Llovet, 1964.
• Feliciano o la vida de un pobretón, c. 1965.
• Sant Joan Baptista, c. 1965.
• El flautista, 1965.
• Sísif o els planys de la soferta, 1969.
• A Frame for the Piper, traducció d’El retaule a l’anglès de John Fletcher, s.d.
• Der Raltenfaenger von Pimburg, traducció d’El retaule a l’alemany d’Eustati Antonov, s.d.
• El Rebombori, escrita amb Armonía Rodríguez, José Luis Gómez i Jaume Melendres, 1971. Finalista del premi Ciutat de Sabadell 1971.
• Mecano xou, 1972.
• O retábulo do flautista, trad. Rui Lebre, 1973.
• O retábulo do frautista, trad. Agustín Magán, 1975.
• Fragments, primera versió de Residuals, c. 1988.
• La quimera [versió catalana], segona versió del text emès el 1987, 1990.
• Creont o Apunt d’Antígona, 1990.
• Laura, 1991. Finalista del premi Antoni Santos de Sitges 1991.
• La piranya, 1994.
• Estat de setge, 1995.
• Residuales, trad. Jordi Teixidor, c. 1999.
• Sota la capa del cel, amb Gerard Vázquez, 2002.
Traduccions i adaptacions dramàtiques
• Meridianos y paralelos, de Jaume Melendres, a Yorick, 45, gener-febrer del 1971, p. 19-57.
• La reina ha relliscat [àlbum], d’Alfons Roure i Josep M. Torrents, Pu-put!, 1977.
• Prosas satíricas y poéticas, de Leopardi, Fontamara, «Alejandría», 1981.
• L’autèntic amic, de Goldoni (Ed. 62, «Llibres de l’Escorpí», núm. 106), 1986.
• Mirandolina, de Goldoni (Ed. 62, «El Galliner», núm. 136), 1991. Reedició: • Comèdies (Proa, «Les Eines», núm. 15), ed. de Francesc Vernet, 2001.
• El joc de l’amor i de l’atzar, de Marivaux, accèssit al Premi Nacional de Traducció 1991 (Ed. Institut del Teatre, «Biblioteca Popular del Teatre Universal», núm. 37), pròleg de Jordi Teixidor, 1993.
Algunes traduccions i adaptacions inèdites (sense versions per a TV)
• El proceso de Lúculo, de Brecht, 1966.
• El senyor Puntila i el seu criat Matti, de Brecht, c. 1966.
• El laberint grotesc, sobre textos d’Espriu, 1979.
• Els lleons de sorra, de Maurice Yendt, 1979.
• Rují, sobre textos de Juli Vallmitjana, 1981.
• Simó de Canterville, d’Oscar Wilde, 1984.
Narrativa
• Marro (La Magrana, «La Negra», núm. 26), 1988.
• A. B. Magnus (La Magrana, «La Negra», núm. 59), 1995.
• Cromos: Històries de Barcelona (La Magrana, «Les ales esteses», núm. 89), 2000.
Traduccions de narrativa
• Pels segles dels segles, de Núria Pompeia, traducció al castellà (Ed. 62), 1971.
• Don Quixot, de Cervantes, traducció al català de l’adaptació d’Armonía Rodríguez (La Busca), 2005.
Assaig
• El drama, espectacle i transgressió (Institut del Teatre, «Monografies de teatre», núm. 29), 1989. Premi Xavier Fàbregas 1988.
• L’estructura del drama clàssic (La Busca), 2002.
• Manual de la rima (La Busca), 2005.
Cançons
• El Retaule del flautista (Hispavox), 1972.
• Per a Mort de gana-show, de La Trinca, 1973.
• «Sant Boi 1976» i «El rebombori del pa 1789», a El cant del poble, de Núria Feliu (Belter), 1977.
• «Fes-me mal, Johnny», «No us caséssiu pas, noietes» i «Complanta del progrés», adaptacions de textos de Boris Vian, a Vota, Motta!, de Guillermina Motta (Pu-put!), 1977.
• Traduccions per a Una bruixa com les altres, de Guillermina Motta (Discophon), 1981.
Altres pròlegs
• Els enamorats, de Goldoni, trad. de Jaume Melendres (Ed. Institut del Teatre, «Biblioteca Popular del Teatre Universal», núm. 36), 1993.
• Carnaval de cendres, de Gerard Vázquez (AADPC/SGAE, «Teatre-Entreacte», núm. 34), 2001.
• La lluna dins un pou, d’Enric Rufas (AADPC/SGAE, «Teatre-Entreacte», núm. 37), 2002.
• El parque de atracciones de Helena Garfunkel, de Jaume Melendres, a ADE-Teatro, 109, gener-març del 2006.
Algunes entrevistes
Bartomeus, Antoni. «Jordi Teixidor». A: Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació. Barcelona: Curial, 1976, p. 166-178. (Col·lecció La mata de jonc)
Castillo, David. «Jordi Teixidor: entre la creació d’argot i el mite edípic». El Temps, núm. 247 (13-19 març 1989), p. 82.
Delgado, Josep-Francesc; Fàbregas, Maria-Rosa. «Sobre el panorama teatral d’avui: l’enquesta continua encara». Serra d’Or, núm. 292 (gener 1984), p. 49-50.
Monleón, José. «Entrevista con Jordi Teixidor». Primer Acto, núm. 133 (juny 1971), p. 25-33.
Pi de Cabanyes, Oriol; Graells, Guillem-Jordi. «Jordi Teixidor». A: La generació literària dels 70. Barcelona: Pòrtic, 1971, p. 25-34. (Llibres de Butxaca)
Picas, Jaume. En totes direccions (Ràdio Barcelona), 21 abril 1971.
Pérez Coterillo, Moisés (mod.). «Escribir en España: Mesa redonda 2». El Público, cuadernos, núm. 9 (desembre 1985), p. 40-64.
Vázquez, Gerard. «Entrevista a Jordi Teixidor». (Pausa), núm. 23 (març 2006), p. 27-34.
Vendrell, Jordi. «“La meva màxima ambició artística seria inventar una tragèdia actual”». Avui (6 febrer 1989), p. 40.
Algunes conferències / taules rodones
Castells, Joan; Graells, Guillem-Jordi. «Mesa Redonda. Barcelona». Dins el dossier «El autor en su entorno social». Pipirijaina, núm. 6-7 (agost-setembre 1974), p. 54-58.
«Parlem de teatre: El Retaule del Flautista», amb Gemma Brió, Ramon Teixidor i Joan Lluís Bozzo, Ateneu Barcelonès. Secció de Teatre, 15 novembre 1996.
«La generació Sagarra», amb Jaume Melendres. Cicle 40 aniversari del teatre independent, Ateneu Barcelonès. Secció de Teatre, 9 març 2001.
«Dramaturgs dels 70, testimoni d’una marginació?», taula rodona amb Francesc Foguet (mod.), Ramon Gomis, Josep Maria Benet i Jornet i Manuel Molins. II Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Barcelona: Institut del Teatre: Facultat de Lletres de la UAB, 2006. A: Santamaria, Núria: Foguet, Francesc (eds.). La revolució teatral dels setanta. Punctum: GELCC, 2010, p. 143-173.
Alguns textos de Jordi Teixidor
«A la recerca d’un teatre popular». Serra d’Or, núm. 116 (maig 1969), p. 71-72.
«Notes de muntatge», amb Berga, Carles. A: El retaule del flautista. Barcelona: Ed. 62, 1970, p. 13-19.
«Brecht, hoy». Yorick, núm. 43 (setembre 1970), p. 55.
«Los amigos del Teatro Español de Toulouse. José Martín Elizondo». Yorick, núm. 52 (abril-juny 1972), p. 62-64.
«La impotencia». Dossier «El autor en el Teatro Comercial». Pipirijaina, núm. 6-7 (agost-setembre 1974), p. 44-45.
«Pròleg». A: La jungla sentimental. Barcelona: Ed. 62, 1975, p. 5-9.
«La alternativa del teatro catalán». El Viejo Topo, núm. 1 (octubre 1976), p. 57-58.
«Una Frustració: la proposició de llei de teatre». Estudis Escènics, núm. 23 (juny 1983), p. 19-48.
«El teatro independiente (1963-1975): La “generació del Sagarra”». A: Paseo por el teatro catalán 1929-1985 (entre dos congresos). El Público, cuadernos, núm. 4 (maig 1985), p. 52-55.
«Un conflicte de caràcters». A: Goldoni, Carlo. Els enamorats. Trad. Jaume Melendre. Barcelona: Institut del Teatre, 1993, p. 5-11.
«El joc de Marivaux». A: Marivaux, Pierre de. Trad. Jordi Teixidor. Barcelona: Institut del Teatre, 1993, p. 5-12.
«El mes d’un dramaturg». Serra d’Or, núm. 399 (març 1993), p. 20.
Textos sobre Jordi Teixidor
Abellan, Joan. «Dos pájaros muertos de un tiro: Residuals y Alfons IV, en el Romea de Barcelona». El Público, núm. 80 (setembre-octubre 1990), p. 72-73.
Alcaraz, Miguel. «Yorick promociona». Yorick, núm. 34 (maig 1969), p. 5-22.
Arbonès, Jordi. Teatre català de postguerra. Barcelona: Pòrtic, 1973.
Areny, Maria (coord.). El Retaule del Flautista: Jordi Teixidor. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1998. (Col·lecció El Gust per la lectura)
Ballús, Carme. «Estudi preliminar». Teixidor, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Ed. 62, 2009, p. 11-36.
Batlle, Carles. «Magnus, de Jordi Teixidor». (Pausa), núm. 15 (novembre 1993), p. 85-86.
Benach, Joan-Anton. «Adéu a l’heroi d’El retaule». El Temps, núm. 1398 (29 març 2011), p. 92-93.
Benach, Joan-Anton. «Una cebolla mal cocinada». La Vanguardia (12 maig 2001), p. 54.
Bordes, Jordi. «Mor Jordi Teixidor». Avui (17 març 2011), p. 34.
Broch, Àlex. «La jungla sentimental: una estrena esperada». Canigó, núm. 425 (29 novembre 1975), p. 30-31.
Broch, Àlex. «Flanaghan, un tret curt». Canigó, núm. 453 (12 juny 1976), p. 30-31.
Broch, Àlex. «Estructura i funcions a l’obra dramàtica. Anàlisi d’El retaule del flautista». Estudios Escénicos, núm. 21 (setembre 1976,) p. 11-27.
Broch, Àlex. «David, rei, dins l’obra dramàtica de Jordi Teixidor». A: Teixidor, Jordi. David, rei. Barcelona: Llibres del Mall: Institut del Teatre, p. 5-21.
Broch, Àlex. «Allò que el vent s’endugué: Ballester, Teixidor, Melendres». Serra d’Or, núm. 627 (març 2012), p. 58-60.
Camps, Christian. «Jordi Teixidor, Cromos». Revue d’Études Catalanes, núm. 3 (2000), p. 312-313.
Coca, Jordi. «Teatre de segona divisió?». Serra d’Or, núm. 554 (febrer 2006), p. 55-57.
Diversos autors. Ramon Teixidor. Barcelona: AADPC, 2001.
Desumbila, Josep. «Compta ben poc qui hi posa la llavor». Avui (12 juliol 1978), p. 24.
[El Público]. «Escribir en España: Quién es quién». El Público, cuadernos, núm. 9 (desembre 1985), p. 71.
Espinàs, Josep M. «Aquell Paral·lel català». Avui (18 desembre 1977), p. 32.
Fàbregas, Xavier. «Entre la sarsuela i Brecht, una síntesi possible». Serra d’Or, núm. 126 (març 1970), p. 59-60.
Fàbregas, Xavier. «A propósito de El Retaule del Flautista». Yorick, núm. 43 (setembre 1970), p. 56-57.
Fàbregas, Xavier. «El retaule del flautista i l’experiència del Capsa». Serra d’Or, núm. 140 (maig 1971), p. 55.
Fàbregas, Xavier. «Meccanoxou, de Jordi Teixidor». Serra d’Or, núm. 150 (març 1972), p. 58-59.
Fàbregas, Xavier. «L’auca del senyor Llovet o els planys de la soferta, de Jordi Teixidor». Serra d’Or, núm. 155 (agost 1972), p. 58-60.
Fàbregas, Xavier. «Deu anys de teatre independent». Serra d’Or, núm. 159 (desembre 1972), p. 49-67.
Fàbregas, Xavier. «Jordi Teixidor abans i després d’El retaule». Serra d’Or, núm. 190 (juliol 1975), p. 53-55.
Foguet, Francesc. «Temps d’atrocitats». Avui. Cultura (4 abril 2002), p. 15.
Foguet, Francesc. «Magnus». A: Teixidor, Jordi; Gomis, Ramon. Al fil de la mar / Magnus. Barcelona: RE&MA 12, 2005, s.n.p.
Formosa, Feliu. «Notas dispersas sobre El Retaule del Flautista». Yorick, núm. 43 (setembre 1970), p. 57-59.
Formosa, Feliu. Per una acció teatral. Barcelona: Ed. 62, 1971. (Llibres de l’Escorpí; 28)
Formosa, Feliu. «Pròleg». A: Teixidor, Jordi. Dispara, Flanaghan! Barcelona: Ed. 62, 1976, p. 5-7.
Fuster, Jaume. «Pròleg». A: Teixidor, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Ed. 62, 1970, p. 5-11.
Galceran, Jordi. «Jordi Teixidor: David, rei». Revista de Catalunya, núm. 5 (febrer 1987), p. 180-181.
Gibert, Miquel M. «El retaule d’un dictador». El Periódico de Catalunya. Llibres (7 desembre 2001), p. 21.
Graells, Guillem-Jordi. «Els autors de la ’generació del Premi Sagarra’, assaig de nòmina». (Pausa), núm. 23 (març 2006), p. 17-21.
March, Martí. «Encara fem comèdia». Assaig de teatre, núm. 50-51 (2006), p. 269-270.
Marfany, Joan-Lluís. «El Realisme històric: El teatre». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (dirs.). Història de la literatura catalana. Vol XI. Barcelona: Ariel, 1986, p. 275-281.
Masó, Ángeles. «Rují: drama gitano a la catalana». La Vanguardia (11 abril 1982), p. 37.
Melendres, Jaume. «Amb un gran passat a l’horitzó». A: Teixidor, Jordi. Residuals. Barcelona: Institut del Teatre, 1989, p. 5-12.
Melendres, Jaume. «Una Generació mutant». Pausa, núm. 9-10 (setembre-desembre 1991), p. 28-30.
Melendres, Jaume. «Els mapes del temps». A: Teixidor, Jordi. Magnus. Barcelona: Institut del Teatre, 1994, p. 5-12.
Melendres, Jaume. «Un teatre diferent». A: Teixidor, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Ed. 62, 1996, p. V-XXIX.
Melendres, Jaume. «La tragèdia de la tragèdia contemporània». A: Teixidor, Jordi. Führer. Barcelona: Proa, 2001, p. 9-14.
Muñoz Pujol, Josep Maria. El cant de les sirenes: petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990). Barcelona: Ed. 62, 2008. (Biografies i memòries; 76)
Ordóñez, Marcos. «Residuals i Alfons IV: L’imaginari excessiu». A: Molta comèdia. Barcelona: La Campana, 1996, p. 144-146.
Padullés, Xavier. «Les companyies del Teatre Independent a Barcelona durant el franquisme». Assaig de Teatre, núm. 43 (2004), p. 175-182.
Pérez, Gonzalo. «La ceba, un divertiment, amb una mica de mala llet de Jordi Teixidor». El Periódico de Catalunya. Exit (17 maig 2001), p. 2.
Rodríguez, Mariángeles. «El discurso del poder en la transicion española». A: Saiz, Vanesa; López, Ana María (eds.). Los discursos del poder: Actas del XIV Congreso de la Asociación Española de Semiótica. Madrid: UCLM, febrer 2014, p. 82-98. (Estudios; 135)
[s.n.]. Contemporary Catalan Theatre: a Sample. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Institució de les Lletres Catalanes, 199(?).
Sansano, Biel. «Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 1939-2011)». Estudis Romànics, núm. 34, p. 776-778.
Sirera, Rodolf. «El retaule del flautista de Jordi Teixidor». Serra d’Or, núm. 181 (octubre 1974), p. 107-108.
Vilà, Joaquim. «La jungla sentimental, de Jordi Teixidor». Serra d’Or, núm. 195 (desembre 1975), p. 113.
Vilà, Joaquim. «Dispara, Flanaghan! de Jordi Teixidor». Serra d’Or, núm. 202 (juliol 1976), p. 55.
Vilà, Joaquim. «La interessant experiència de Rují». Avui (4 maig 1982), p. 38.
Vilà, Joaquim. «El retaule del flautista». Serra d’Or, núm. 315 (desembre 1985), p. 104.
Vilà, Joaquim. «David, rei». Serra d’Or, 326 (novembre 1986,) p. 73-74.
Vilà, Joaquim. «De l’escriptura dramàtic». Serra d’Or, núm. 359 (novembre 1989), p. 58.
Vilà, Joaquim. «Jordi Teixidor: Residuals». Serra d’Or, núm. 367 (juliol-agost 1990), p. 104.
Vilà, Joaquim. «El retaule del flautista: mirant enrera amb nostàlgia (o amb ira)». Serra d’Or, núm. 443 (novembre 1996), p. 55-56.
Vilà, Joaquim. «La marginació del flautista». A: Teixidor, Jordi. La ceba. Barcelona: Ed. 62, 1997, p. 7-16.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar