Logo Institut del Teatre

Foguerons de Sant Antoni (Mallorca)

Comparteix

16 de gener, vigília de Sant Antoni

Redactor/a: Maria Muntaner González

Trajectòria

A Mallorca, la festivitat de Sant Antoni Abat té molta tradició i està completament lligada al ritual del foc. Per aquest motiu, i encara que no tenim dades fefaents de la celebració de la festa abans del segle xiv, hi ha molts estudiosos que han vinculat determinades activitats de la celebració (com els foguerons o les beneïdes) a antics cerimonials pagans. Es tracta, doncs, d'una festa de solstici cristianitzada, i fins i tot amb vincles amb l'època preromana, de caràcter primitiu i orgiàstic.

En el cas dels foguerons, hem de tenir en compte que el foc i la seva màgia són protagonistes de molts rituals festius que poden tenir significats diversos: el triomf del bé sobre el mal, el progrés, la purificació i renovació de la vida, la victòria de la llum sobre la fosca, etc. Hem de tenir present que la llegenda de sant Antoni Abat explica que quedà orfe a l'edat de vint anys i va vendre tota l'herència que els pares li deixaren, va donar tots els doblers als pobres i es retirà a viure en un sepulcre abandonat, al desert. Allà visqué molt humilment; s'alimentava de pa i sal una vegada al dia. Per això el dimoni volgué temptar-lo de moltes maneres, però mai no ho aconseguí. Per tant, si partim de la llegenda, sembla que es fa evident l'oposició entre el bé (sant Antoni) i el mal (el dimoni), i que els foguerons es relacionen també amb antics rituals de culte al sol, és a dir, amb el guany d'hores de sol (justament a l'època de Sant Antoni, un mes després de començar el solstici d'hivern) enfront de les de fosca dels mesos anteriors; una llum, un sol que afavoreixen la fertilitat de la terra (i justament per això, amb l'objectiu d'afavorir les collites, sorgeix el costum d'escampar les cendres dels foguerons de Sant Antoni en els camps de conreu).


Continguts

Els foguerons, caramulls de llenya disposats als carrers dels pobles i ciutats el dia 16 de gener, la vigília de Sant Antoni, i que cremen durant la nit, són consubstancials amb la festa, molt estesa arreu de Mallorca. Val a dir, però, que fins als anys seixanta del segle xx la celebració sobretot s'havia conservat amb força a Artà i a Sa Pobla, i a Muro, pel que fa a les beneïdes del dia 17 de gener. La resta de les poblacions reprengueren o revifaren la festa durant les darreres tres dècades del segle passat. En l'actualitat, la gent es troba al voltant dels foguerons per torrar, cantar, glosar, beure, fer sonar la ximbomba, etc. L'encesa de foguerons sol ser el darrer dels actes de dia 16 i l'inici de la revetlla de Sant Antoni.

A Artà, l'encesa de foguerons és precedida per tot un seguit d'actes que comencen a les vuit del matí amb un berenar de xocolata i ensaïmades a ca l'obrer major (anomenada, aquests dies festius, casa des trull) i, sobre les nou, amb el primer ball dels dos dimonis, el Dimoni Gros i el Dimoni Petit. Aleshores s'inicia una cercavila (el que abans era la capta, la recaptació que duia a terme l'obreria per finançar la festa i el culte al sant) amb els dimonis acompanyats de la banda de música, l'obreria i la gent del poble, tots vestits amb camisa blanca i amb mocador vermell. Els dimonis es van aturant a diversos indrets, davant de determinades cases, i ballen mentre la gent va cantant cançons al·lusives a sant Antoni, aproximadament fins a les quatre de l'horabaixa, que van a descansar fins a les set, hora de les completes. Els dimonis esperen a fora de l'església i, en acabar les completes, amb un sermó sobre la vida del sant i el cant col·lectiu del seu elogi, a fora es fa una ballada i s'anuncia l'encesa dels foguerons amb un coet. Aleshores els dimonis volten per tot el poble, de fogueró en fogueró, fins a les dotze de la nit.

A Sa Pobla, el foc és l'element cabdal de la festa. El dia 16 de gener, a les 14.30 h, els dimonis i les cantadores de l'obreria de Sant Antoni surten de la rectoria i recorren tot el poble i van fent aturades per cantar i ballar fins a les 19.15 h, quan es col·loquen a la plaça Major al costat de les autoritats abans de començar les completes. En acabar l'ofici, els dimonis fan dos balls mentre les cantadores glosen. A Sa Pobla, a més, d'ençà de 1952 i 1983, una colla de caparrots i una de caparrots minyons, respectivament, ballen dues peces. Fins fa alguns anys, quan els caparrots acabaven de ballar, s'encenien els foguerons. Ara, però, i d'ençà de 1998, s'hi intercala un espectacle pirotècnic i musical durant el qual se simula l'encesa de l'ajuntament, que es converteix en un gran fogueró durant el temps que dura l'espectacle.

L'any 2015, la festa de Sant Antoni de Sa Pobla fou declarada Festa d'Interès Cultural pel Consell de Mallorca. Val a dir, a més, que es tracta d'una festa tan arrelada que, fa anys, un grup de poblers, amb Antoni Torrens al capdavant, pensaren de reproduir la festa, en petit format, a Barcelona, on molts mallorquins residien com a estudiants. Així, d'ençà de 1992, la darrera setmana de gener, cada any, durant tres dies, se celebren activitats relacionades amb la festa de Sant Antoni al barri de Gràcia de Barcelona, amb els caparrots de Sa Pobla, els dimonis d'Albopàs i els xeremiers. La darrera nit s'encén el fogueró a la plaça de la Virreina i es torra, es beu, es glosa i es balla. La festa, amb els anys, ha anat creixent, i s'hi han afegit carrers del barri amb fogueró propi.

A Manacor, a les 14.15 h del dia 16 de gener surten de cal Baciner (l'encarregat del recapte i, temps enrere, cap de l'obreria i administrador dels doblers rebuts) els dimonis (el Dimoni Gros i dos dimonis boiets), sant Antoni i un grup de sonadors que, davant la Sala de la Vila, fan la repicada general que anuncia l'inici d'un recorregut pel poble cantant i ballant. A les set de l'horabaixa es du a terme la colcada i, mitja hora més tard, les completes i els goigs de Sant Antoni. En acabar, els dimonis encenen el primer fogueró davant la rectoria mentre una forta tronada anuncia l'encesa de la resta dels foguerons del poble i la volta que faran els dimonis d'un fogueró a l'altre. Val a dir que el tret distintiu dels foguerons de Manacor respecte dels d'altres localitats de l'illa de Mallorca és el fet que en aquests foguerons s'hi cremen ninots o escenes completes elaborades pels mateixos ciutadans (i que molts estudiosos han vinculat a les falles valencianes) i que alguns d'aquests foguerons participen d'un concurs i, per tant, d'alguna manera, competeixen entre ells. És en aquest punt on més traspua el component crític de la festa, en tant que s'hi vehiculen sovint protestes de caire popular, denúncies satíriques, etc., un element present en la festivitat a través de les gloses a Sa Pobla, o de l'Argument a Artà, que a Manacor pren força en la crema d'aquests ninots als foguerons.

A Muro, on les grans fogueres sempre han tengut un lloc rellevant, la revetla s'inicia amb el ball dels Tres Tombs davant l'ajuntament. Quan els dimonis dels Tres Tombs acaben els tres balls que fan, es retiren i entren en escena els dimonis de Sa Pedrera, que, amb un espectacular correfoc, són els encarregats de donar el tret de sortida a l'encesa dels foguerons.

Cal destacar també els foguerons de Pollença, Son Servera, Capdepera... Però val a dir que, en l'actualitat, hi ha pocs indrets de Mallorca on, per Sant Antoni, no s'encenguin foguerons.


Bibliografia
  • Genovart, Gabriel. Antropologia de la festa de Sant Antoni. L'antic ritual del foc a Artà, Sa Pobla, Pollença, Muro i Manacor. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2014.
  • Gili Ferrer, Antoni. Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà. Palma: Documenta Balear, 1997.
  • Ginard, Rafel. Calendari folklòric. [Manuscrits de la Fundació Casa Museu i Consell de Mallorca, actualment en vies de digitalització]; en trobareu algun extracte a: <http://www.cmvillalonga.org/adjunts/docs/554.pdf]>
  • Janer Manila, Gabriel. Calendari de festes de les Illes Balears i Pitiüses. Barcelona: Editorial Altafulla; Fundació de Serveis de Cultura Popular, 1992.
  • Vives Riera, Antoni. Les festes de Sant Antoni a Manacor. Ritual, identitat i mobilització al segle xx. Palma: Lleonard Muntaner Editor; Institut d'Estudis Baleàrics, 2009. Disponible a: <http://www.fbofill.cat/sites/default/files/1480%20Sant%20Antoni%20Manacor%20def.pdf]>

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x