Logo Institut del Teatre
Subtítol: Drama en tres actes i en vers
Autor/s: Eduard Vidal i Valenciano
Local estrena: Teatre Principal de Barcelona
Data estrena: 4 abril 1865
Lloc publicació: Barcelona
Editorial/s: Impremta de Jaume Jepús
Data publicació: 1865
Redactor/a: Anna Maria Vila Fernández
Descripció

Drama en vers heptasíl·lab —a excepció d’un soliloqui de la protagonista, en decasíl·lab (Acte II, E3)—, que narra el conflicte d’amor i interessos entre Maria, filla de Joan Llobet; Fidel, pescador i cosí de Maria, i Pau Gleba, un antic carlí convertit en mariner itinerant. Hi ha dos personatges més, l’Andreu i el Badó, un orfe acollit per Joan. L’acció té lloc en un poble català costaner i l’únic espai és la sala de cals Llobet, una casa humil.

En temps de les carlinades i per treure la família de la pobresa, Joan ven informació al bàndol facciós a canvi de diners. En assabentar-se’n els liberals, l’afusellen, però no mor. Pau Gleba, un propietari que ho havia deixat tot per la causa carlina, el salva i el fa hereu i responsable del negoci mentre ell segueix la lluita. Amb la victòria liberal, Pau es veu obligat a fugir i s’enrola a bord del vaixell Caritat. Passat el temps, decideix acollir-se a un indult i tornar a casa. Aleshores, Joan, per rescabalar-se de l’antic deute, decideix oferir-li la seva filla, Maria, perquè s’hi casi. Ella cedeix per acomplir el desig patern, a pesar que està enamorada de son cosí Fidel, cosa que Joan ignora. 

Tot es torça quan Maria exposa el cas a Fidel i decideix posar fi a la relació per estricta obediència al pare. Fidel no ho vol assumir i l’acusa d’haver mantingut un fals amor durant tots aquells anys. Decideix salpar l’endemà mateix malgrat els esforços de Badó per reconciliar els joves. Mentrestant, Pau s’assabenta dels sentiments entre els cosins a través d’Andreu. Pres per la ira, ja que s’havia enamorat de Maria honestament i no volia casar-se amb ningú que no el volgués d’igual manera, demana explicacions al pare. En el clímax de l’obra, el pare repudia la filla per haver-li ocultat la seva relació amb Fidel, i Pau i Fidel se senten maltractats per una Maria que es veu acusada per tots cantons, malgrat que ella havia sigut obedient al pare i sincera amb el cosí des del dia de la prometença amb el vell mariner. 

Finalment, l’embull es resol feliçment gràcies a l’habilitat de Badó esvaint dubtes i malentesos entre els personatges respecte de l’actuació honesta de la seva estimada Maria, d’una banda, i arran d’un conflicte antic de Pau en una estada a L’Havana —va contraure un deute que ara es veu obligat a tornar—, de l’altra. En darrer terme, el deute de Joan amb Pau el paga el mateix Badó, de tal manera que els amants segueixen el seu camí i tota ofensa queda perdonada.


Significació

És considerat el primer intent reeixit de drama romàntic escrit íntegrament en català, basat en ambients i personatges catalans contemporanis, escenificat en un teatre de primer nivell i a càrrec d’actors professionals, en el marc de la Renaixença cultural i literària del segle XIX. 

Tot i que alguns escriptors havien fet ja incursions en el gènere dramàtic —vegeu Artís (1933) per als precedents—, sembla que cap altre drama no assoliria tan bona acollida i ressò entre el públic i, especialment, la crítica com el de Vidal. En mots d’Antoni Careta a Lo Gay Saber (1879), Tal faràs, tal trobaràs «obrí una nova via [...], lo públic avesat a riure veient representar en català aprengué de sentir-hi i plorar-hi». Segons el testimoni de Conrad Roure (1926: 169-173) Frederic Soler va començar a escriure drames en català, un cop convençut de la viabilitat. Tant Curet (1967: 192) com Fàbregas (1986: 302) consideraren l’obra una nova fita en l’evolució de la nostra escena en termes d’ambició estètica i d’equiparació al repertori en castellà; en definitiva, en termes d’una major exigència de qualitat de les estrenes catalanes després del primer esclat obtingut amb les gatades. 

No obstant això, Carme Morell (1995), en la línia contextualitzadora d’Artís, rebaixà les lectures eufòriques sobre l’èxit real de l’estrena i desmitificà l’impacte d’aquest drama, sovint erigit com el primer escrit en català després d’anys de decadència. Per bé que menys rotundament del que s’ha afirmat, no es pot negar que la recepció positiva de Tal faràs, tal trobaràs va contribuir a la normalització i la dignificació del fet d’escriure, programar o assistir a obres formals i serioses que traspassessin l’àmbit de la comicitat.

Formalment, l’obra té un argument senzill i poblat dels llocs comuns propis de la literatura sentimental i lacrimògena. Els personatges que el despleguen encarnen unívocament la bondat, l’honor o l’honestedat, virtuts que al final han de ser llegides en clau didàctica i moralitzadora. S’emmarca en el gènere melodramàtic de base costumista, en què es combinen escenes o parlaments de gran efectisme i ampul·lositat retòrica, propi del drama romàntic, amb uns diàlegs on flueix una llengua rica i natural, que permetien la identificació del públic amb uns personatges propers i arrelats a la pròpia cultura.


Bibliografia

Artís, Josep. «La llegenda del teatre català. Deure de justícia». Mirador, núm. 209 (2 febrer 1933), p. 8.

Bacardit, Ramon; Gibert, Miquel M. El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos i teoria dramàtica. Segle XIX. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut del Teatre, 2003.

Careta Vidal, Antoni. «Lleugeres consideracions sobre el teatre català». Lo Gay Saber, any II, núm. 7-8 (1-15 abril 1879). Reproduït A: Bacardit, Ramon; Gibert, Miquel M. 2003, p. 507-515.

Fàbregas, X. «Frederic Soler i el teatre del seu temps». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1986, p. 291-363.

Fàbregas, X. Història del teatre català. Barcelona: Ed. Millà, 1978.

Foguet i Boreu, Francesc. «Vigència del teatre d’Eduard Vidal i Valenciano». A: 150 anys de música: Societat Coral El Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs, 2012. Disponible a Dipòsit digital de documents de la UAB. [Consulta: gener 2017]

Güell Barceló, Manel. «Eduard Vidal i Valenciano adaptador teatral de La taverna (L’Assomoir), de Zola». A: Domingo, Josep M.; Gibert, Miquel M. El segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el Teatre català al segle XIX. El Vendrell, 28-30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000, p. 357-375.

Güell Barceló, Manel. Biografia (provisional) d’Eduard Vidal i Valenciano. Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1999.

Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial: PAM, 1995.

Solé i Bordes, Joan. «Notes sobre el teatre d’Eduard Vidal i Valenciano». A: Miscel·lània Penedesenca. Vol 4. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 1981, p. 203 i següents.

Vidal i Valenciano, Eduard. Tal faràs, tal trobaràs. Drama en 3 actes i en vers. Barcelona: Impr. Jaume Jepús, 1865. Disponible a Google Llibres. [Consulta: 23 abril 2020]


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x