Jaume Piquet i Piera

Director, dramaturg, emprenedor, escenògraf

Fill de pagesos d’una masia de les Corts de Sarrià, Jaume Piquet va començar a treballar d’aprenent de manobre a l’Espanya Industrial. En veure les millors condicions laborals i econòmiques dels gravadors, va decidir aprendre’n l’ofici i establir un taller al primer pis del carrer del Peu de la Creu. Assidu espectador de teatre i àvid lector de tota obra dramàtica que li caigués a les mans, aviat es va sentir empès a escriure’n de pròpies. La primera presa de contacte amb l’escena, segons relaten les fonts, fou una substitució d’urgència d’un actor de la companyia d’Emili Arolas, al Teatre de Sarrià. Piquet va oferir-se a cobrir-lo i reeixí de tal manera que el director es prestà a estrenar-li, en agraïment, una de les seves primeres peces. Encoratjat per l’aplaudiment dels espectadors i amb l’ajuda d’alguns actors amb qui havia fet amistat, com el còmic Jaume Molgosa, va seguir fent incursions puntuals a teatres secundaris, com l’Odèon, mentre seguia treballant de gravador.

A pesar que ja al novembre del 1868 va interessar-se per l’empresa dels teatres Tirso i Espanyol, menats aleshores per Francesc Monné i Josep Bassas, no fou fins al final de la temporada 1871-1872 quan va exercir per primer cop de gestor al capdavant d’algunes funcions de final de campanya del teatre Odèon. Aquella fou la darrera en què Joaquim Dimas gestionaria el teatre del carrer Hospital, en estat d’inexorable decadència després de la sortida de Frederic Soler al Romea. Davant de l’oportunitat de negoci, Piquet hi invertí els estalvis i s’hi establí a partir de l’any 1872-1873 com a empresari, director i dramaturg durant quinze anys consecutius.

En tant que gestor, es caracteritzà des de bon principi per una ferma voluntat d’atendre la pràctica totalitat de funcions al capdavant d’aquell espai escènic. Així, com a dramaturg, va produir més de 150 obres, tant en català com en castellà, que omplien la bigarrada cartellera i que li estalviaven drets d’autor. Com a director escènic, procurava assegurar que els intèrprets reproduïen amb fidelitat els seus textos des del tornaveu, maldant-los si s’esqueia. També dedicava temps a la recerca d’atuells, mobles, vestits i altres recursos per a l’escenografia, que tant se servia de la simplicitat (com a Dos llençols i un vestit negre, on dues cadires dels Encants serviren de motiu per a una confessió hilarant entre dos sords) com de l’espectacularitat més efectista en drames històrics o els de «gran aparat» (com en el cas de La pau d’Espanya, per a la qual s’estrenaren arcs del triomf; o a De Pedralbes a Pekin, que acabava amb una comparsa de xinesos, ossos i micos, segons recollí Artís). Com a empresari, excel·lia promocionant les funcions a través d’anuncis de premsa i cartells, i ajustava els preus fins al límit, conscient, en tot moment, que el seu públic no podia permetre’s gaires luxes. Per dinamitzar el local, va disposar-hi un saló de lectura de premsa perquè els concurrents poguessin estar al dia dels darrers esdeveniments que, per altra banda, no va dubtar a literaturitzar en moltes de les seves obres, pamflets polítics ara, episodis sobre catàstrofes naturals, adés.

Jaume Piquet va fer del Teatre Odèon un negoci rendible, a pesar de la poca qualitat artística de les produccions que s’hi representaven. Al marge del lucre personal, en nombroses ocasions va preferir dedicar els guanys a obres benèfiques, l’assistència social o la caritat. Per exemple, amb els productes obtinguts de La monja enterrada en vida, el seu més gran èxit, va comprar pans per repartir entre els necessitats, i no va dubtar a escriure una peça a propòsit, després d’unes inundacions a Múrcia, per destinar-ne els beneficis als afectats.

Tot i demostrar una capacitat de treball extraordinària, una greu sordesa el va anar limitant, fins al punt que calia comunicar-s’hi per escrit. El 1887, en extingir-se el contracte que tenia amb Anton Xuriguer, propietari de l’edifici on estava instal·lat l’Odèon, va decidir retirar-se a la seva torre de Sarrià, on diposità totes les pertinences del teatre, des d’aleshores convertit en fonda. Tot i fer pública la intenció d’adquirir uns terrenys per erigir un nou local on, anys a venir, hi hauria el Paral·lel, no arribà a executar-ho. Jaume Piquet morí solter i sense descendència el 1896. El funeral, tot un esdeveniment, fou el darrer cop d’efecte teatral, tal com relaten les cròniques.

La trajectòria d’aquest factòtum teatral és indestriable de la del teatre Odèon, espai clau, juntament amb el Romea, a l’hora d’entendre com va tenir lloc la recuperació d’una escena estable en català a Barcelona pels volts de la segona meitat del Dinou. El seu predecessor, Joaquim Dimas, va facilitar que autors com Frederic Soler, Josep M. Arnau, Eduard Aulés o Conrad Roure —fins aleshores tancats a pisos i circuits privats— hi fundessin La Gata i, doncs, que disposessin d’un espai públic per al nou repertori informal, contestatari i còmic en català. Jaume Piquet, pres el relleu, va fer d’aquell local un veritable epicentre dramàtic per a les classes més populars de la ciutat. Mentre la nòmina de nous dramaturgs van repartir-se entre el Romea, el Liceu o el Novetats, convençuts de la necessitat d’explorar gèneres de major ambició formal i literària, el sarrianenc va monopolitzar l’Odèon amb les seves produccions. Anaven dirigides a aquells que, havent rigut amb La Gata i que, lluny de l’alta literatura —sorgida de l’entorn dels Jocs Florals i la de la generació de la Renaixença—, buscaven seguir rient i gaudint d’emocions fortes, truculència, efectisme i passions violentes. No en va, aquell teatre era conegut com l’Escorxador.

Dins del seu prolix repertori, s’hi troben peces de circumstàncies, episodis d’actualitat tant política (Lo pronunciament, Un voluntari de Cuba), com bèl·lica i escrits ad hoc (El setge de la immortal Girona, La Seu d’Urgell); relats d’història sagrada i profana (Herodes o la degollació dels Innocents, La Inquisició militar), programats a les diades corresponents (La perla de Barcelona, L’enterro de Carnaval); melodrames lacrimògens i fantàstics (Lo castell fantasma); amables comèdies de costums (Triquines i fil·loxeres, La gossa de D. Cristòfol); gatades (El rosari de l’Aurora), i segones parts d’obres cèlebres (Don Juan Tenorio, Guillermo Tell, etc.). En definitiva, Piquet se servia de rumors (com en La monja enterrada en vida), fets reals, personatges o trames d’altres obres teatrals coneguts, i els transformava en una peça apta per al consum d’un espectador de l’Odèon.

Feia ostentació de la seva facilitat per arranjar o escriure les obres en poques hores i no s’amagava tampoc a l’hora d’admetre que mancava pertot la pretensió estètica o artística. En mots seus: «Hi ha persones que fan poca feina i mal feta; l’autor d’aquest drama si la fa dolenta, en canvi en fa molta, y váyase lo uno por lo otro [...]. Si la bona voluntat fos mèrit literari, lo Sr. Piquet fora l’autor millor del món».

Per a Josep Yxart, el seu mèrit havia sigut conèixer bé el cor de l’espectador. N’observava les reaccions des del mateix pati de butaques i jugava amb els mecanismes escènics, que dominava des d’un accentuat instint dramàtic, per aconseguir l’impacte, l’ensurt o la riallada. D’altra banda, Josep Artís denunciava la fama immerescuda d’haver introduït un tipus de repertori vulgar, escabrós i tremendista, malgrat que ja feia dècades que es representava a la ciutat, ni que fos marginalment o només en castellà. Per contra, reclamava una lectura objectiva que valorés la tasca de Piquet a l’hora de popularitzar el teatre, especialment en català, entre les classes treballadores gràcies a aquell instint per al negoci dramàtic.

—(1868). Gat i gos. Comèdia en un acte. Estrena al Teatre Odèon (15 febrer 1873). Estrenada després amb el subtítol: Gat i gos o Sogra i nora. Manuscrit conservat a Madrid, BNE: 14336/9.

—(1872). Qui trenca paga. Comèdia en un acte. Estrena al Teatre Odèon (17 novembre 1872).

—(1872). La cançó d’en Tururut. Comèdia en un acte. Estrena al Teatre Odèon (27 desembre 1872).

—(1873). La reina Isabel d’Hongria o L’àngel de la caritat. Drama en 3 actes. Estrena al Teatre Odèon (9 març 1873).

—(1873). Mal usar no pot durar. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (23 març 1873).

—(1873). Ripoll y Berga. Episodi en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (13 abril 1873).

—(1873). La victòria de Puigcerdà. Drama en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (27 abril 1873).

—(1873). Un somni de l’absolutisme o L’entrada triomfant de Savalls a Barcelona. Pasillo bufo satíric burlesc en 1 acte i 4 quadres. Estrena al Teatre Odèon (11 maig 1873).

—(1873). Donya Blanca la postissa o El banquete d’en Savalls a Ribas. Episodi en 2 actes i 2 quadres. Estrena al Teatre Odèon (22 maig 1873).

—(1873). El sometent general de Catalunya. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (15 juny 1873).

—(1873). Gat per llebra. Gatada en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 desembre 873)

—(1874). Un canvi de ministeri. Joguet en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (19 març 1874).

—(1874). Assassinat del carrer de l’Aurora! Drama en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (2 maig 1874).

—(1874). La mort de l’absolutisme o Les tropes a Bilbao. Episodi de circumstàncies en 2 actes dividits en 5 quadres. Estrena al Teatre Odèon (14 maig 1874).

—(1874). Un magatzem de criatures. Adaptació del disbarat en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 juny 1874).

—(1874). Els carlins a Puigcerdà. Episodi en 3 actes. Estrena al Teatre Odèon (26 juliol 1874).

—(1874). Els tres cornetes. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (20 setembre 1874).

—(1874). De Barcelona a Pedralbes o El dimarts de Carnaval. Comèdia en 3 actes i en vers Estrena al Teatre Odèon (22 febrer 1874).

—(1874). L’estrella amb cua. Comèdia d’actualitat en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (19 juliol 1874).

—(1874). El sargento Rompe y Rasga. Adaptació al català del capritx còmic ballable. Estrena al Teatre Odèon (2 novembre 1874).

—(1874). Las cançons de la fornal. Quadre de veïnat en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (28 desembre 1874).

—(1875). Enredos de Carnaval. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 febrer 1875).

—(1875). La festa del sant del avi. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (27 febrer 1875).

—(1875). Una anada a Montserrat. Sarsuela en un acte i en vers. Música de Frederic Turell. Estrenada al Gran Teatre del Liceu (5 maig 1875).

—(1875). La viuda d’en Serrallonga. Drama en 5 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (9 maig 1875).

—(1875). A Montserrat! Quadre de costums catalanes en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (27 maig 1875).

—(1875). La seu d’Urgell. Melodrama en 4 actes dividits en 8 quadres. Estrena al Teatre Odèon (29 agost 1875).

—(1875). De Pedralbes á Pekin. Extravagància en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (3 octubre 1875).

—(1875). La mar! Joguet en 1 acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (10 octubre 1875).

—(1875). La filla de Satanás. Comèdia en 3 actes, 2 quadres en vers. Estrena al Teatre Odèon (17 octubre 1875).

—(1875). De Barcelona al món nou. Guasa bufoilusoria en 2 llargs actes. Estrena al Teatre Odèon (5 desembre 1875).

—(1876). La pau d’Espanya. Comèdia en 2 actes. Estrena al Teatre Odèon (12 març 1876).

—(1876). Lo castell del fantasma. Melodrama fantàstic i d’aparat en 4 actes i 15 quadres. Estrena al Teatre Odèon (26 març 1876).

—(1876). Del primer al tercer pis. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (21 maig 1876).

—(1876). El gall de la Passió. Capritx en 2 quadres i en vers. Estrena al Teatre Odèon (6 agost 1876).

—(1876). El ninot de don Pascual. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (15 octubre 1876).

—(1876). Lo dia dels morts. Gatada d’aparat en 3 quadres i en vers. Estrena al Teatre Odèon (5 novembre 1876).

—(1876). El bombo del regiment. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (26 novembre 1876).

—(1877). La pell del diable. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 gener 1877).

—(1877). La fi del món. Guasa de circumstàncies en 2 actes dividits en 5 quadres. Estrena al Teatre Odèon (21 gener 1877).

—(1877). L’enterro de Carnaval. Disbarat en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 febrer 1877).

—(1877). El rosari de l’Aurora. Gatada en 2 actes dividits en 5 quadres. Estrena al Teatre Odèon (8 abril 1877).

—(1877). Doña Joana Tenorio y Doña Luisa Mejía. Paròdia (disbarat) en 2 actes dividits en 4 quadres. Estrena al Teatre Odèon (27 maig 1877).

—(1877). Les festes de la Mercè. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (30 setembre 1877).

—(1877). El bombo màgic. Extravagància màgica en un acte. Estrena al Teatre Odèon (21 octubre 1877). Manuscrit conservat a Barcelona, Biblioteca de Catatalunya: Ms. 1081/2 (f. 35-64).

—(1877). Turcs i russos o Paga, que és gata. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (11 novembre 1877).

—(1878). Un fill de Carlos d’Espanya o De la taverna al Palau. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (12 maig 1878).

—(1878). La casa de Satanás. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (17 novembre 1878).

—(1878). Carrer Nou, número 5. Comèdia en un acte. Estrena al Teatre Odèon (15 desembre 1878).

—(1879). Les dobletes de cinc duros. Comèdia en un acte. Estrena al Teatre Odèon (18 maig 1879).

—(1879). La vetllada de Sant Joan o Lo ball d’en Serrallonga. Melodrama d’aparat en 1 acte i en vers. Versió del ball popular. Estrena al Teatre Odèon (24 juny 1879).

—(1880). El capità manaia. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 març 1880).

—(1880). Cipayos y coraceros. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (13 juny 1880).

—(1880). Els polvos per a matar rates. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (18 juliol 1880).

—(1880). La llet de burra. Capritx còmic fantàstic en 1 acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (2 novembre 1880).

—(1880). Una novillada. Capritx còmic en un acte. Estrena al Teatre Odèon (28 desembre 1880).

—(1882). Caure en la trampa. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (1 octubre 1882).

—(1883). L’estrenyacaps. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (2 setembre 1883).

—(1883). Figures de moviment. Disbarat en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (2 desembre 1883).

—(1885). La célebre catalana Santa Madrona. Drama històric en 4 actes. Estrena al Teatre Odèon (1 març 1885).

—(1885). El brau tinent Capriles. Episodi dramàtic de circumstàncies en 4 quadres. Estrena al Teatre Odèon (4 octubre 1885).

—(1885). Llarg i prim! Extravagància lírica còmica i ballable en un acte i en veres Estrena al Teatre Odèon (30 novembre 1885).

—(1886). Sense calces. Disbarat en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (24 octubre 1886).

—(1887). El desig d’un albercoc. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (9 gener 1887).

Piquet i Piera, Jaume (1868). Lo pronunciament. Comèdia en 1 acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (18 octubre 1868). Barcelona: Imp. De la vidua e hijos de Gaspar.

—(1869). Per fondo que es faci el foc. Comèdia en 2 actes i en vers. Barcelona: Impr. De Gómez e Inglada.

—(1870). El port de salvació. Drama en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Tirso de Molina (22 novembre 1868) i reestrenada a l’Odèon (6 febrer 1870). Barcelona: Imp. De Gómez e Inglada. [Primer títol, segons Artís (Material): Extravíos de juventud o Defectes d’un mal vici. Drama bilingüe en 3 actes i en vers. Manuscrit conservat a Madrid: BNE, ms. 14284/8].

—(1870a). Catalans! Fora les quintes! Episodi d’actualitat en un acte i en vers. Títols en les estrenes: ¡Catalans, abaix les quintes! i ¡I visca la llibertat! Estrenada al Teatre Espanyol (10 desembre 1871). Barcelona: Est. Lluís Tasso.

—(1871). Herodes o La degollació dels Innocents. Drama escrit en vers català. Estrenat al Teatre Espanyol (1871). Barcelona: Est. Lluís Tasso.

—(1871a). La Inquisición de Barcelona. Drama en 6 actes dividits en dos parts. Estrena al Teatre Odèon (24 gener 1869). Barcelona: Est. Tipogràfic de Lluís Tasso.

—(1871b). La Inquisició militar o Carlos d’Espanya. Drama de gran espectacle històric contemporani en 6 actes dividits en 3 èpoques i un epíleg. Reestrenada al Teatre de Sarrià (abril 1870). Barcelona: Estampa de Lluís Tasso. [Primera estrena sota el nom de Carlos d’Espanya o La ciutadella inquisitorial al Teatre Odèon (23 maig 1869)].

—(1871c). La infància de Jesucrist o Els pastorets en Betlem. Drama sacre-bíblic-dramàtic escrit en vers català en 4 actes i un epíleg. Música de Joan Carreras. Estrenat al Teatre Espanyol (24 desembre 1871). Barcelona: Est. Tipogràfic de Lluís Tasso.

—(1871d). Anar per llana i sortir-ne esquilat. Comèdia bilingüe en 2 actes, en vers. Estrena al Teatre Odèon (abril 1870). Barcelona: Est. de Lluís Tasso.

—(1871e). Campi qui pugui! Joguina en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (28 abril 872). Barcelona: Est. Lluís Tasso.

—(1871f). Un cop de cap. Comèdia catalana en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (21 abril 1872). Barcelona: Est. de Lluís Tasso.

—(1871g). Un embustero de marca. Disbarat en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (23 maig 1869). Barcelona: Est. Lluís Tasso.

—(1871h). Jesús en el temple o El noi perdut. Drama tradicional, sacre, bíblic, dramàtic en 3 quadres. Barcelona: Imp. De Lluís Tasso.

—(1879). Triquines y fil·loxeres. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (19 març 1879). Barcelona: Est. Tip. Successors de N. Ramírez.

—(1879a). El sitio de la inmortal Gerona o La independencia de Cataluña. Drama en 6 actos dividido en 13 cuadros, escrito en presencia de la interesante novela de D. Manuel Angelón titulada: ¡Atrás el extranjero! Barcelona: Establ. Tip. De los Sucesores de N. Ramírez y Cía. [Data d’estrena desconeguda].

—(1879b). El 14 de octubre o La inundación y ruinas de Murcia. Drama de gran aparato en 3 actos y 3 cuadros. Estrena al Teatre Odèon (9 novembre 1879). Barcelona: Est. Tip. Suc. De N. Ramírez y Cía.

—(1882). Don Juan Tenorio (segunda parte). Drama en 6 actos y en prosa. Barcelona: Establ. Tip. De los Sucesores de N. Ramírez y Cía. [Data d’estrena desconeguda].

—(1882a). Cristóbal Colón. Drama de espectáculo en 9 actos. Estrenada al Teatre Odèon. Barcelona: Imp. Sucesores de N. Ramírez i Cia.

—(1882b). De panxa al sol. Comèdia catalana en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (22 febrer 1873). Barcelona: Imp. N. Ramírez y Cía.

—(1882c). La gossa de D. Cristòfol o El llaç escorredor. Quadre de moda, bromista (...) en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (9 novembre 1881). Barcelona: Imp. Successors de N. Ramírez.

—(1882d). Cristóbal Colón. Drama de espectáculo en 9 actos. Estrenada al Teatre Odèon. Barcelona: Imp. Sucesores de N. Ramírez i Cia.

—(1883). La mà negra. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (26 març 1883). Barcelona: Imp. Suc. De N. Ramírez y Cía.

—(1883a). La catàstrofe de Casamicciola. Episodio dramático en 3 cuadros. Estrena al Teatre Odèon (15 agost 1883). Barcelona: Imp. Sucesores de N. Ramírez.

—(1885). La monja enterrada en vida o Secrets d’aquell convent. Comèdia original en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (6 març 1887 amb el nom d’Aquella monja!!). Barcelona: Imp. Suc. De N. Ramírez y Cía.

—(1887). Josep, Pep i companyia o La festa dels fusters. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (19 març 1878). Barcelona: Estampa dels successors de N. Ramírez.

—(1888). Dos llençols i un vestit negre. Gatada en 3 actes i en vers. Barcelona: Imp. Suc. N. Ramírez. Estrena al Teatre Odèon (1 juny 1873).

—(1890). La perla de Catalunya o La reina de les Mercès. Drama d’espectacle en 5 actes dividits en 15 quadres. Barcelona: Impremta de Henrich. [Títols en les estrenes: La perla de Barcelona o La reina de les Mercès, estrena al Teatre Odèon (23 setembre 1877); reestrenada com a La patrona de Barcelona o La Verge de les Mercès (1883)].

—(1891). Joan Garí en las montanyas de Montserrat. Drama tradicional en 3 actes i un pròleg. Estrenat al Teatre Tirso de Molina (1 abril 1872). Barcelona: Impr. De Henrich.

—(1891a)Un voluntari de Cuba o L’honra d’un jornaler. Melodrama de costums en 5 actes i 7 quadres en vers. Estrena al Teatre Odèon (23 abril 1876). Barcelona: Impremta de Henrich.

—(1900). Quatre soldats i un cabo. Capritx bufo-còmic ballable en un acte. Estrena al Teatre Odèon (30 maig 1878). Barcelona: Imp. J. Collazos.

—(1907). Un safareig. Sainet de costums catalans en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (28 setembre 1873). Sant Feliu de Llobregat: Imp. Sanfeliuense.

—(1907a). Un poca vergonya. Comèdia còmica ballable en un acte i vers. Estrena al Teatre Odèon (3 octubre 1873). Sant Feliu de Llobregat: Imp. Sanfeliuense.

—(1914). Un savi per força. Disbarat en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (2 febrer 1874). Barcelona: Biblioteca «Teatro Mundial».

—(1914a). Las huelgas o Els amos i els dependents. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (19 març 1881). Barcelona: Biblioteca «Teatro Mundial».

—(s. d. a). El curandero de Sans. Pssatge còmic i satíric en un acte i en vers copiat del natural amb colors més o menys vius. Estrena al Teatre Odèon (14 agost 1881). Barcelona: Est. Lluís Tasso.

—(s. d. b). L’aigua de la Puda. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (30 gener 1881). Barcelona: Est. de La Renaxensa.

—(s. d. c). Petards i petardistes. Comèdia de moda en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (19 abril 1881). Barcelona: Imp. N. Ramírez y Cía.

—(s. d. d). Un dia de mala lluna. Quadre de costums catalans en un acte i en vers. Barcelona: Imp. Lluís Tasso.

 Obres referides:

 —(1868). Un engany a mitges! Joguina bilingüe en un acte i en vers. Madrid, BNE: Ms. 14492/13.

—(1878a). Julieta y Romeo. Drama en 5 actos y en prosa. Manuscrit conservat a Barcelona: Biblioteca de Catalunya, ms. 9237/1.

—(1878b). La venganza de Romeo. Drama en 5 actos y 9 cuadros. Manuscrit conservat a Barcelona: Biblioteca de Catalunya, ms. 9237/2.

—(1878c). Los hijos de Eduardo. Manuscrit conservat a Barcelona: Biblioteca de Catalunya, ms. 9237/3.

Altres obres referides, versions/adaptacions/traduccions atribuïdes a Piquet no localitzades o sense poder certificar-ne la filiació:

Elisenda de Moncada, Los traficantes de esclavos, La abadia de Castro, El corazón de una madre, Doña Marta de Pinedo, La monja sangrienta, La esclavitud de los blancos (segunda parte de La cabaña de Tom), Nuevos dramas de taberna, El hijo del verdugo de Londres, Guillermo Tell, Nuevo Trapero de Madrid, Amor maternal, Cornelia o La víctima de la Inquisición, Pablo y Virginia, El jorobado y el rey, La inocencia del patíbulo, Maria! La pastora de los Alpes, Catalina Patrich, Faust! o Un pacto con Satanás, Margarita de Sandoval, Maria! O La hija de un jornalero, La urraca ladrona, La mendiga, El pueblo catalán y el general Bassa, La hija del sereno de París, Norma, La dama de las Camelias, Eulalia la catalana, El conde de Monte Cristo, La mano del muerto, La venganza de un galo, Cuatro reyes para un trono, Rigoletto o El bufón del rei Francisco I de Francia, La expulsión de los jesuitas en España, Amor hasta la tumba, El diablo predicador, San Antonio de Padua, Mala hija y madre desventurada, El valeroso Sansón, El sastre conspirador, Tras de cuernos, penitencia, De tejedor a millonario, El sagristán cancanista.

Capdevila, Carles. «De l’Odeon al Romea». D’Ací, d’Allà, núm 1 (gener 1918), p. 48-54.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.

Elías de Molins, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (apuntes y datos). Barcelona: Imp. De Fidel Giró, 1889.

Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 17, sobre amb l’epígraf «Piquet i Piera, Jaume». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Treballs i articles (2). Sobre n. 21 amb l’epígraf «Jaime Piquet». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

P. Del O. [Roca i Roca, Josep]. «Crònica». L’Esquella de la Torratxa, n. 912 (3 juliol 1896), p. 420-421.

Piquet, Jaume. La monja enterrada en vida. Barcelona: Adesiara, 2014. Edició a cura d'Albert Mestres. Introducció de Ramon Bacardit. 

Roca i Roca, Josep. «La semana en Barcelona». La Vanguardia, (5 juliol 1896), p. 4.

———. «L’Odeon». L’Esquella de la Torratxa, n. 448 (13 agost 1887), p. 449-452.

Saltiveri, Antoni. «Jaume Piquet y Piera». Lo Teatro Regional, núm. 230 (4 juliol 1896).