Logo Institut del Teatre

Barcelona, 1884  Barcelona2-11-1964

Intèrpret

Redactor/a: Anna Maria Vila Fernández

Biografia

Emília Baró Sanz va contactar de ben jove amb el teatre a través de societats d’aficionats. Tanmateix, coneixia de primera mà el món de l’espectacle gràcies a la seva germana gran, Antònia Baró, que la introduí als circuits professionals fent petits papers amb només dotze anys. L’estiu del 1899 va actuar al teatre Euterpe de Sabadell amb una secció del teatre Romea i la temporada següent (1899-1900) va ser contractada per actuar-hi amb la companyia regular, amb Enric Borràs al capdavant. Anys després, Borràs se l’enduria a la primera campanya de teatre català que va tenir lloc a Madrid (1904).
Paral·lelament havia estrenat Blancaflor, d’Adrià Gual, i havia participat fent un paper episòdic a l’estrena d’Interior de M. Maeterlinck en les sessions del Teatre Íntim al Teatre Líric (1900). La relació amb la iniciativa modernitzadora de Gual va suposar-li el primer èxit amb La festa dels Reis o el que vulgueu, de Shakespeare, al Teatre de les Arts, el gener de 1904. D’ell estrenaria poc després Misteri de dolor i l’acompanyaria també en El casament per força, de Molière (1903) o Torquemada en el foc, de Pérez Galdós (1904).
Acabada la temporada teatral de 1905-1906 sota la direcció d’Enric Giménez al Teatre Principal, saltà de nou al Romea (1906-1907), que deixaria en entrar-hi Margarita Xirgu. Retornaria al Principal on feia campanya Gual amb els Espectacles Audicions Graner (1907-1908). Amb Josep Peypoch a la direcció, va portar les traduccions de Beaumarchais, Hauptmann o Molière per teatres de tot el país, acompanyada de Carles Capdevila, l’actor i traductor amb qui va contraure matrimoni (1908-09).
De tornada a la capital, reapareixeria sota les ordres d’Enric Giménez al Romea (1909-10). L’estiu del 1910 prendria part de l’adaptació teatral del poema verdaguerià Canigó, feta per Josep Carner i dirigida per Gual a Figueres i, després, de nou, a Les Arenes de Barcelona.
Després d’una temporada més al Romea, amb Capdevila i Jaumandreu com a empresaris (1910-11), marxà de gira amb Perer Codina per Olot, Cervera, Sant Feliu de Llobregat, Banyoles i altres teatres secundaris d’entitats particulars, on reeixí amb el drama La verge boja, d’Henry Bataille. També amb Capdevila encapçalaria les llistes del Cercle de Propietaris de Sants (1911-12). Acabada aquella gira, entrà al teatre Eldorado i, després al teatre Espanyol, com a primera actriu al costat de Jaume Borràs encapçalant l’efímera campanya del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans (1912-13), on estrenà Sainet trist o Nausica de Joan Maragall, entre altres.
Tot seguit, Josep Pous i Pagès i Enric Giménez van dirigir-la al llarg de la gira que durant el 1913 van fer per tot Catalunya i que acabaria amb una breu temporada de repertori vodevilesc al Teatre Apolo sota la batuta de Josep Santpere. La temporada 1913-14 va ser contractada per l’empresa de Ramon Franqueza al Principal barceloní, després de la qual enceta un nou període d’estades fora de la capital al costat d’Alexandre Nolla i Dolors Puchol, Enric Giménez o Jaume Borràs (1915-1916). Col·labora també en el Cicle Històric de la Comèdia Catalana organitzat per la revista El Teatre Català (abril-maig de 1915). Establerta a Barcelona, pren part com a primera actriu al costat de Guitart i August Barbosa al Saló Excelsior, i tot i que havia estat contractada per la companyia catalana d’Enric Borràs per al Novetats, va acabar incorporant-se al Romea sota l’empresa Fàbregas. Va actuar al costat del vell amic Giménez o de la prometedora Maria Vila (1917-1918; 18-19; 20-21; 23-24; 25-26; 26-27).
Després d’aquesta dècada de relativa estabilitat, actuà al llarg de tres temporades al Novetats (1929-30, 30-31 i 31-32) i també amb altres elencs d’aficionats, com els de l’Orfeó de Sants (1932-33). Ja assolida la cinquantena, Emília Baró va seguir sobre l’escenari guiat per Barbosa, al Teatre Circ Barcelonès, on estrenà El fill de la Ninon (Guansé, 1934) i al Romea, sota la direcció del seu marit. A partir del 1936, Pius Daví i Maria Vila l’incorporaren a la seva companyia, la qual va fer estades a l’Espanyol, el Romea o el Teatre Català de la Comèdia fins el 1939.
Tot i l’avançada edat i el desolador estat de la cultura catalana després de la Guerra Civil, Baró va voler participar de la represa del teatre català, ni que fos de manera puntual, en les estrenes de les obres de Josep M. de Sagarra —al costat de joves intèrprets com Núria Espert o Joan Capri— o donant suport als aficionats barcelonins, que la requeriren fins poc abans de morir, el 1964.


Significació

Emília Baró va ser una de les actrius de caràcter més rellevants de l’escena de preguerra, que va sobresortir, especialment, en les interpretacions del nou repertori que Adrià Gual va programar dins del cicle del Teatre Íntim i en les sessions del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans. Foren dignes de memòria les estrenes de L’auca del senyor esteve (Rusiñol, 1917); Nausica (Maragall, 1904); Sainet trist (Guimerà, 1910), o Judit (Sagarra, 1929), entre moltes altres de la seva extensa trajectòria, sempre lligada al teatre català.
Casada amb Carles Capdevila, actor i traductor de moltes de les obres universals que va estrenar amb el guiatge d’Adrià Gual, va esdevenir una primera intèrpret absoluta i imprescindible per a la corrent renovadora del teatre en català de les primeres dècades del XX, corrent que buscava elevar la categoria de l’escena i posar-la a l’alçada dels corrents modernistes i simbolistes europeus, sortint del clos de l’humorisme i el localisme. Tanmateix, en una entrevista realitzada per a la revista D’ací i D’allà (1927) —en què es mostra una actriu culta i amb coneixement vast sobre l’art dramàtic i la interpretació—, defensava el valor de la tradició dramàtica en qualsevol intent de renovació i li atribuïa un paper de fonament per a les noves estètiques.
Curet (1967) recordava l’actriu en termes de finor d’esperit, de suavitat en la forma, amb una veu clara i d’agradosa musicalitat. Carles Soldevila va subratllar-ne la capacitat per assumir tant papers còmics com tràgics o dramàtics amb naturalitat, a l’alçada dels grans intèrprets amb qui va actuar, com Enric i Jaume Borràs o Maria Morera. En darrer terme, distingien Baró per allunyar-se d’una interpretació intuïtiva i fruit de l’observació del natural: «La intel·ligència i l’estudi presideixen constantment la seva tasca. No es limita a sentir el personatge, sinó que diríeu que procura comprendre’l» (L’Esquella de la Torratxa, 1928).


Estrenes

30 gener 1899. Blancaflor. Cant popular harmonitzat per a l’escena. Adrià Gual. Teatre Líric. Sessió del Teatre Íntim.
Gener 1899. Interior. Maurice Maeterlinck. Traducció de Pompeu Fabra. Teatre Líric. Sessió del Teatre Íntim.
6 abril 1900. La filla del mar. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
1903. El casament per força. Molière. Traducció de Maurici Vilomara. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
9 novembre 1903. El barber de Sevilla. Comèdia en 4 actes. Pierre A. Caron de Beaumarchais. Traducció de Carles Capdevila. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
1904. La festa dels reis o el que vulgueu. William Shakespeare. Traducció de Carles Capdevila. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
13 gener 1904. Misteri de dolor. Drama de món en 3 actes. Adrià Gual. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
19 abril 1904. La morta. Quadre dramàtic breu en un acte. Pompeu Crehuet. Teatre Romea.
14 febrer 1906. La bona gent. Obra en 4 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Companyia de J. Borràs.
20 abril 1906. Scherzo. Comèdia en un acte. Josep Pous i Pagès. Teatre Principal. Dir. Adrià Gual.
27 novembre 1906. Les angúnies del repòs. Comèdia en 3 actes. Josep Morató. Teatre Romea.
17 gener 1907. La santa espina. Rondalla en 3 actes i 6 quadres. Àngel Guimerà i Enric Morera. Teatre Principal, Espectacles i Audicions Graner.
6 març1907. La resurrecció de Llàtzer. Pas bíblic en 1 acte. Àngel Guimerà i Enric Morera (música). Teatre Principal, Espectacles i Audicions Graner.
1 gener 1908. Papà ministre. Drama en 3 actes. Gerolamo Rovetta. Traducció de Narcís Oller. Teatre Principal.
16 gener 1908. La reina vella. Rondalla en 3 actes. Àngel Guimerà i Enric Morera (música). Teatre Principal.
22 abril 1908. El detectiu Sherlock Holmes. Comèdia melodramàtica. Adaptació escènica de les novel·les d’A. Conan Doyle per William Gillette i Pierre Decourcelle. Traducció al català de Salvador Vilaregut. Teatre Principal.
18 octubre 1909. Flors i violes. Comèdia en 2 actes. Pompeu Crehuet. Teatre Romea.
12 febrer 1910. Cors de dona. Drama en 3 actes. Santiago Rusiñol i Gregorio Martínez Sierra. Teatre Romea.
25 febrer 1910. Dol d’«alivio». Farsa en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
9 març 1910. Mai se fa tard si el cor és jove. Avel·lí Artís i Balaguer. Teatre Romea.
12 abril 1910. L’únic consol. Drama. Ramon Suriñach i Sengies. Teatre Romea.
14 abril 1910. Sainet trist. Tres actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Teatre Català.
26 setembre 1910. Burgeseta. Comèdia en 3 actes. Domènec i Vicenç Corominas prats. Teatre Romea.
10 novembre 1910. La noia maca. Comèdia en 3 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Romea. Teatre Català.
6 desembre 1910. Donzell qui cerca muller. Follia amorosa en un preludi i 3 actes. Adrià Gual. Teatre Romea.
21 desembre 1910. L’amor vetlla. Comèdia en 4 actes. G. A. Caillavet i Robert de Flers [traducció de Carles Capdevila]. Teatre Romea.
14 gener 1911. Ombres d’amor. Fantasia en 1 acte. Josep Burgas. Teatre Romea.
6 abril 1912. Nausica. Tragèdia en 3 actes. Joan Maragall. Teatre de Catalunya (Eldorado). Temporada del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
16 març 1912. El tresor. Comèdia en 3 actes. Josep Morató. Teatre Catalunya.
30 març 1912. La verge del mar. Quadre poemàtic en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre de Catalunya (Eldorado). Temporada del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
20 abril 1912. L’esbojarrada. Antoni Muntañola. Teatre Catalunya.
27 abril 1912. El despatriat. Comèdia en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre de Catalunya (antic Eldorado). Temporada del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
4 maig 1912. El gran Aleix. Drama en 2 actes. Josep Puig i Ferreter. Teatre Catalunya.
18 maig 1912. Desamor. Drama en 2 actes. Josep Puig i Ferreter. Teatre Catalunya.
15 novembre 1912. L’home de palla. Drama en 2 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Espanyol. Temporada del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
27 novembre 1912. Epitalami. Tragèdia en 1 actes. Ambrosi Carrión. Teatre Espanyol. Temporada del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
20 desembre 1912. La casa de tothom. Comèdia en 3 actes. Josep Morató. Teatre Espanyol. Temporada del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
30 gener 1914. La lepra. Sainet en un acte. Santiago Rusiñol. Teatre Principal.
12 maig 1917. L’auca del senyor Esteve. Comèdia en 5 actes i 10 quadres. Santiago Rusiñol. Teatre Victòria.
12 febrer 1918. La casa de l’art. Peça en un acte. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
22 setembre 1918. Rei i senyor. Tragèdia domèstica en 3 actes. Josep Pous i Pagès. Teatre Romea.
9 novembre 1918. Stevenson, l’hoste milionari. Comèdia en 3 actes. Laureà Orbok. Traducció de Carles Capdevila. Teatre Romea.
5 desembre 1919. La vídua alegre. Comèdia satírica en 3 actes. Alexandre P. Maristany. Teatre Romea.
26 abril 1920. Sor Marianna. Drama en 1 acte i en prosa. Júlio Dantas. Traducció d’Ignasi Ribera i Rovira. Teatre Romea.
18 abril 1921. La fal·lera de l’amor. Comèdia en 3 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
7 octubre 1921. El jardinet de l’amor. Comèdia en 3 actes i en vers. Josep M. de Sagarra. Teatre Romea.
31 gener 1922. La dona que se’n va de casa. Comèdia en 3 actes. Alexandre P. Maristany. Teatre Romea.
10 març 1922. Els germans Karamàzov. Obra en 5 actes. Fiodor Dostoievski. Adaptació escènica de Jacques Copeau i Jean Croué. Traducció de Josep M. Millàs-Raurell. Teatre Romea.
28 desembre 1923. El vidu trist. Comèdia en 3 actes. Joaquim Montero. Teatre Romea.
20 maig 1920. Cançó d’una nit d’estiu. Un acte. Josep M. de Sagarra. Teatre Romea.
10 octubre 1923. Les veus de la terra. Poema dramàtic en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Romea.
18 març 1924. Cada cosa al seu lloc. Comèdia en 2 actes. Pompeu Crehuet. Teatre Romea.
21 octubre 1924. Les noies enamorades. Sainet en 2 actes i 2 quadres. Avel·lí Artís i Balaguer. Teatre Romea.
9 octubre 1925. Seny i amor, amo i senyor. Comèdia en 3 actes. Avel·lí Artís i Balaguer. Teatre Romea.
27 novembre 1925. El casament de conveniència. Comèdia en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
30 octubre 1928. Les llàgrimes d’Angelina. Comèdia en 2 actes i en vers. Josep M. de Sagarra. Teatre Novedades.
16 abril 1929. Judit. Poema dramàtic en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Novetats.
5 octubre 1929. La filla del Carmesí. Poema en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Novetats.
20 gener 1930. L’abisme. Comèdia dramàtica en 3 actes. Carme Montoriol. Teatre Novetats.
19 abril 1930. El cas del senyor Palau. Farsa en 3 actes i en vers. Josep M. de Sagarra. Teatre Novetats.
17 octubre 1930. La corona d’espines. Poema dramàtic en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Novetats.
2 març 1931. La perla negra. Comèdia romàntica en 3 actes i en vers. Josep M. de Sagarra. Teatre Novetats.
27 setembre 1934. El fill de la Ninon. Drama en 4 actes. Domènec Guansé. Teatre del Circ Barcelonès. Gran Companyia Catalana de Teatre Popular. Dir.: August Barbosa.
18 març 1936. Marieta cistellera. Sainet vuitcentista en 3 actes. Salvador Bonavia. Teatre Espanyol.
15 desembre 1948. Galatea. Farsa en 3 actes i 6 quadres del nostre temps. Josep Maria de Sagarra. Teatre Victòria.
17 novembre 1949. L’hereu i la forastera. Poema en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Romea.
18 abril 1950. Els comediants. Poema en 3 actes. Josep M. Sagarra. Teatre Romea.
9 novembre 1950. Les vinyes del Priorat. Poema en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Romea.
6 febrer 1951. Bala perduda. Comèdia en 3 actes. Lluís Elias. Teatre Romea.
7 novembre 1951. El marit ve de visita. Comèdia en 3 actes. Xavier Regàs. Teatre Romea.
15 febrer 1952. L’alcova vermella. Comèdia dramàtica en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Romea.
26 novembre 1952. L’amor viu a dispesa. Comèdia en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Romea.
15 gener 1953. La tercera vegada. Rapsòdia ximple. Farsa còmica en 3 actes. Lluís Elias. Teatre Romea.
16 abril 1958. El pobre d’esperit i els altres. Comèdia en 2 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Guimerà (Barcelona).
27 gener 1960. El senyor Perramon. Adaptació lliure de L’avar (Molière) en 2 parts i 6 quadres. Josep M. de Sagarra. Teatre Candilejas.


Bibliografia
  • Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.
  • Espasa, Eva. «Actrius». A: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del xx. Vic: Eumo, 2006.
  • Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 3, s'obre amb l’epígraf «Baró Sanz, Emília». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
  • Lluelles, Enric. «Les nostres actrius. Una conversa amb Emília Baró». A: D’ací i D’allà, n. 116, agost 1927, p. 248-249.
  • s. n. «Emília Baró» A: De Tots Colors, n. 25, juny 1908, p. 386.
  • s. n. «El carro de farsas. Emilia Baró» A: Destino, n. 1422, 7 de novembre de 1964, p. 63.
  • s. n. «Com són els nostres actors. Emília Baró». A: L’Esquella de la Torratxa, n. 2552, 18 de maig de 1928, p. 326.
  • Soldevila, Carles. «In memoriam. El fallecimiento de Emilia Baró» A: La Vanguardia (08.11.1964), p. 13 (18.05.1928), p. 326.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x