Logo Institut del Teatre

Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 3-5-1949 

Director

Redactor/a: Martí Romaní Picas

Biografia

Joan Font i Pujol s'inicia en el món del teatre a través de les representacions d'Els Pastorets i La Passió al seu poble natal, Olesa de Montserrat. Ja de bon principi s'interessa pel folklore i la teatralitat lligats a la tradició catalana, els espectacles de carrer i les possibilitats escèniques i expressives de les màscares. Amb només disset anys es trasllada a Barcelona per ampliar la seva formació als Estudis Nous, on coneix Albert Boadella, Albert Vidal, Maria Aurèlia Capmany, Josep Anton Codina i Josep Montanyès. L'any 1968, amb José Tamayo, participa d'ajudant de direcció en el nou muntatge de La Passió, en el qual s'actualitza i es modernitza la posada en escena. A la vegada, s'encarrega de la il·luminació dels espectacles de varietats de Capmany i Jaume Vidal Alcover a La Cova del Drac (Varietats 2 o La cultura de la Coca-Cola, 1969; Varietat de varietats, 1975); també fa d'il·luminador a La fira de la mort (1970), text de Vidal Alcover representat pel Grup d'Estudis Teatrals d'Horta. Es titula a l'Institut del Teatre (1970) i estudia amb Jacques Lecoq a la seva escola de París (1971).

En els cercles del teatre independent neix, a Barcelona, Comediants el 19 de novembre de 1971, companyia de la qual és membre fundador. Mentre Font és a França, el grup es consolida. Un any després estrena a Olesa de Montserrat Non plus plis, la primera obra del grup, una gran festa protagonitzada per elements característics de la cultura popular (capgrossos, gegants) en què es reflexiona sobre les estructures de poder i la temporalització de la vida a través de les festivitats. A partir d'aquest moment, Font treballa incansablement amb Comediants com a actor, creador i director. A Non plus plis segueixen Catacroc (1973), Taller (1976), Plou i fa sol (1976), Sarau de gala (1976) i Sol, solet (1978), primer espectacle des d'un escenari a la italiana. A fi d'afavorir el treball del col·lectiu, el 1976 la companyia es trasllada a Canet de Mar, on el 1983 adquireixen uns terrenys (Vil·la Soledat) que esdevenen, a partir de 1987, el Centre de Creació La Vinya. L'arribada a la població del Maresme coincideix amb la celebració de les Sis Hores de Cançó i el festival Canet Rock, en el qual dinamitzen les animacions de carrer de la mà de la Companyia Elèctrica Dharma. El 1980, en el marc de la Biennal de Venècia, Maurizio Scaparro convida Comediants a recuperar la celebració del carnaval. Aquesta experiència internacional representa un gran impuls per a la companyia. Al mateix temps, Font, col·laborant amb l'Ajuntament de Tàrrega i Xavier Fàbregas (com a cap del Servei de Cinematografia i Teatre de la Generalitat de Catalunya), impulsa la primera Fira del Teatre, Trifulques i Xim-Xim al Carrer, embrió de FiraTàrrega, un dels certàmens de teatre més importants de Catalunya. A continuació, Font dirigeix espectacles com Dimonis (1981), un dels espectacles de Comediants que més espectadors han vist, Alè (1984), La nit (1987) i Mediterrània (1991).

L'incendi del seu espai de creació (1990) fa que Font i la companyia es plantegin abandonar el projecte. Això no obstant, l'activitat continua, i l'any 1992 és un dels més actius del col·lectiu: destaquen les participacions a l'Exposició Universal de Sevilla (presentació de la mascota i cavalcada diària, La màgia del temps) i als Jocs Olímpics de Barcelona (presentació de la mascota i acte de cloenda). La coordinació d'aquests muntatges demostra que Font s'ha especialitzat en la direcció de grans esdeveniments i espectacles multitudinaris. A partir de 1992 la companyia afronta dificultats econòmiques que en canvien l'organització. El 2 de febrer de 1995 s'estrena al Teatre Romea Llibre de les bèsties, una versió de l'obra de Ramon Llull a partir de màscares animals, que confirma la importància de les màscares en el treball creatiu de Font. Val a dir que representa el primer espectacle de text de Comediants.

Al llarg dels anys noranta i principi de 2000, Font crea i dirigeix amb Comediants un gran nombre d'espectacles per a espais i ocasions molt diverses, com ara inauguracions i cerimònies de cloenda, anuncis de televisió, grans celebracions, l'animació de parcs temàtics (per exemple, Port Aventura, 1995-1996), festivals, actes esportius, etc. El muntatge de La flauta màgica (1999), al Liceu, inaugura les relacions de Font amb el món de l'òpera. A aquest projecte el seguirà la versió per a públic familiar La petita flauta màgica, estrenada el 2001 i que encara avui es representa. També de 2001 és BI: Dos mons, dues mirades, amb la col·laboració de la Companyia Acrobàtica de la Xina, que Font havia conegut en el muntatge d'El sol d'Orient (1999). La incursió en el terreny operístic continua amb Orfeo ed Euridice (2002), D'òpera (2003), amb fragments de diverses òperes, i la sarsuela La verbena de la Paloma (2004).

Amb l'arribada de Sergi Belbel a la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya (temporada 2005-2006), Font forma part del comitè assessor del teatre fins a l'any 2008. Des de 2007 s'ha centrat en la direcció artística d'òperes, produïdes per Comediants i estrenades arreu del món: La cenerentola (2007-2008); Faust-Bal (2009); L'italiana in Algeri (2009); Il barbiere di Siviglia (2011).

A banda de les produccions amb la companyia de Canet de Mar, Font ha participat com a director artístic en tota mena de propostes teatrals i escèniques: Uuuuh!, de Gerard Vázquez (2006); El gran secret / El petit secret, amb Albert Espinosa (2006); Tren de somnis, de Jordi Sabatés (2007); Las mil y una noches, amb Frederic Amat i Paco Ibáñez (2008); Esperando a Godot, de Samuel Beckett (2012), una producció d'Excéntrica Producciones estrenada a Sevilla; Fantasia by Escribà, amb el pastisser Christian Escribà (2014); Fang i Setge: el musical del 1714 (2014); Suite de l'aigua, de Carlota Baldrís (2014).

A més a més, de la mà de Comediants, col·labora en projectes audiovisuals, editorials, pedagògics i expositius. L'any 2012 es presenta el documental Comediants: amb el sol a la maleta, un repàs dels 40 anys d'història de la companyia.


Significació

La carrera artística de Joan Font amb Comediants, exercint de director, creador i actor, ha significat la reivindicació d'un teatre festiu, lúdic i participatiu, amb la voluntat d'acostar-se al públic. Des de Non plus plis, Font ha creat un llenguatge propi arrelat en el folklore català, les festes tradicionals i la mitologia mediterrània, que es vehicula a través d'una concepció molt visual dels espectacles. En conseqüència, Font integra múltiples codis i elements escènics com ara el gest, les màscares, la música, el text, la màgia, la dansa, les projeccions i els efectes visuals. Font ha aplicat el seu imaginari en la confecció de tota mena d'espectacles i intervencions teatrals, parant especial atenció en la invasió de l'espai públic. També ha impulsat iniciatives culturals tan diverses com ara la recuperació del Teatre Odeón de Canet de Mar, la Fira Tàrrega, el Mercat de les Flors o la Sala Villarroel. A la vegada, les seves obres, fonamentades d'inici en el treball del col·lectiu, van servir des dels anys setanta per recuperar l'activitat teatral a Catalunya i l'Estat espanyol. A través de les gires i dels encàrrecs arreu, Font ha permès la internacionalització de la cultura catalana. Encara avui, Joan Font és un dels directors catalans amb més projecció internacional, fet que la direcció artística d'òperes a teatres de tot el món demostra.

Reconeixements

A Comediants:

1980. Premi Ciutat de Barcelona a l'obra Sol, solet.
1980. Premi Radio España al millor espectacle de l'any a Madrid a l'obra Sol, solet.
1980. Premi Serra d'Or a la millor aportació teatral a Barcelona a l'obra Sol, solet.
1983. Premi Nacional de Teatre, atorgat pel Ministeri de Cultura.
1987. Premi Nacional d'Activitats Teatrals, atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
1989. Premi Ercilla al millor espectacle teatral per La nit.
1994. Premi Europa Nuove Realtà Teatrali.
1995. Premi a la Trajectòria Teatral, concedit pel Festival de Teatre Clàssic d'Almagro.
1996. Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
1997. Premi del públic i premi del jurat al millor espectacle del Festival Internacional de Belgrad per Dimonis.
2000. Medalla d'Or al mèrit en Belles Arts, atorgada pel Ministeri de Cultura.

A Joan Font:

2011. Medalla d'Honor del Festival Castell de Peralada.


Estrenes

Amb Comediants

1972. Non plus plis. Olesa de Montserrat: <http://comediants.com/?p=234>.

1973. Catacroc. Vigo: <http://comediants.com/?p=243>.

1975. Moros i cristians.

1976. Revetlla o Ball per a tothom.

1976. Taller. Olesa de Montserrat: <http://comediants.com/?p=252>.

1976. Plou i fa sol. Esterri d'Àneu: <http://comediants.com/?p=254>.

1976. Sarau de gala. Palma de Mallorca: <http://comediants.com/?p=256>.

1978. Sol, solet. Granollers: <http://comediants.com/?p=259>.

1980. Carnaval de Venècia, recuperació de la festa en el marc de la Biennal: <http://comediants.com/?p=865>.

1981. Dimonis. Venècia: <http://comediants.com/?p=261>.

1984. Alè. Maison des Arts. Créteil, París: <http://comediants.com/?p=263>.  

1987. La Nit. Mercat de les Flors, Barcelona: <http://comediants.com/?p=265>.

1989. Nit de Nits. La Vinya, Canet de Mar: <http://comediants.com/?p=267>.

1991. Mediterrània. III Festival Tardor, Mercat de les Flors, Barcelona: <http://comediants.com/?p=270>.

1992. La màgia del temps. Exposició Universal de Sevilla: <http://comediants.com/?p=272>.

1992. El Foc de la Festa. Acte de cloenda dels Jocs Olímpics, Barcelona: <http://comediants.com/?p=947>.  

1992. Mare Nostrum. Exposició Universal de Sevilla: <http://comediants.com/?p=274>.

1993. Viatge per la Mediterrània. La Vinya, Canet de Mar: <http://comediants.com/?p=278>.

1993. Primavera mediterrània. La Vinya, Canet de Mar: <http://teatro.es/estrenos-teatro/primavera-mediterranea-15915>.

1994. Obrim el somni. Acte de cloenda del XL Festival de Mérida: <http://teatro.es/guiarte/comediants-s-a-542/estrenos/y-al-final-un-espejismo-obrim-el-somni-obrim-el-somni-y-al-final-un-espejismo-16755>.

1994. Viatge per l'humor i els cinc sentits, amb Los-Los i Rosseland Musical. La Vinya, Canet de Mar: <http://comediants.com/?p=280>.

1995. Llibre de les bèsties, a partir de l'obra de Ramon Llull. Teatre Romea, Barcelona: <http://comediants.com/?p=282>.

1995. Una vella paraula, una bella pràctica. Estadi Olímpic, Barcelona: <http://comediants.com/?p=951>.

1995. Onceanía. V Muestra Estatal de Teatro de la ONCE. Mercat de les Flors, Barcelona: <http://teatro.es/guiarte/comediants-s-a-542/estrenos/onceania-20045>.

1996. La Pedrera: Un edifici en moviment. La Pedrera, Barcelona: <http://comediants.com/?p=953>.

1996. Soplo heroico. Festival de Teatro Clásico, Mèrida: <http://teatro.es/estrenos-teatro/soplo-heroico-20805>.

1996. Anthologia. Teatre Victòria, Barcelona: <http://comediants.com/?p=285>.

1997. EuroBasket, cerimònia d'obertura. Palau d'Esports, Badalona: <http://comediants.com/?p=978>.

1997. T:E:M:P:U:S. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona: <http://comediants.com/?p=288>.

1998. El somni d'un rei. San Lorenzo de El Escorial: <http://comediants.com/?p=955>

1998. O Rapaz de Papel. Festival Dos Cem Dias. Teatre Trinidade, Lisboa: <http://comediants.com/?p=290>.

1999. El sol d'Orient, amb el Circ de Pequín. Gran Teatre Imperial de Port Aventura, Salou: <http://comediants.com/?p=294>.

1999. Premis Max, cerimònia d'entrega. L'Auditori, Barcelona: <http://comediants.com/?p=951>.

1999. La flauta màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart i Emanuel Schikaneder. Teatre Victòria, Barcelona: <http://comediants.com/?p=296>.

1999. 100 pel 2000. Ritual del compte enrere. La Pedrera, Barcelona: <http://comediants.com/?p=298 i http://comediants.com/?p=1148>.

1999. Zenit. Festival Midem. Cannes: <http://comediants.com/?p=292>.

2000. Meravelles de Cervantes, a partir de textos de Miguel de Cervantes, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Teatro de la Comedia, Madrid: <http://comediants.com/?p=303>.

2001. BI: Dos mons, dues mirades, amb la Companyia Acrobàtica de la Xina. Teatre s. XXI, Pequín: <http://comediants.com/?p=311>.

2001. Boccato di Cardinale. Barcelona: <http://comediants.com/?p=306>.

2001. La petita flauta màgica. Sala Foyer del Gran Teatre del Liceu, Barcelona: <http://comediants.com/?p=308>.

2001. 25 dies x 25 anys. Palau de la Virreina, Barcelona: <http://teatro.es/guiarte/comediants-s-a-542/estrenos/25-dies-x-25-anys-18294>

2002. Orfeo ed Euridice, de Christoph Willibald Gluck. Festival de Peralada. Auditori Jardins del Castell, Peralada: <http://comediants.com/?p=313>.

2002. L'ocell de la imaginació, cloenda de Salamanca 2002 Ciutat Europea de la Cultura, Salamanca: <http://comediants.com/?p=989>.

2002. Pastís d'aniversari. 50è Aniversari del Festival Internacional de Cinema. Sant Sebastià: <http://comediants.com/?p=1156>.

2003. Mundials de Natació, cerimònia d'obertura. Palau Sant Jordi, Barcelona: <http://comediants.com/?p=980>.

2003. D'òpera. Teatre Condal, Barcelona: <http://comediants.com/?p=315>.

2004. La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón i Ricardo de la Vega. Festival de Granada. Palacio de Carlos V, Granada: <http://comediants.com/?p=320>.

2004. L'arbre de la memòria. Fòrum de les Cultures, Barcelona: <http://comediants.com/?p=317>.

2005. Les mil i una nits. Còrdova: <http://comediants.com/?p=324>.

2005. Elogi de la bogeria. Festival Internacional de Teatre Clàssic. Almagro: <http://comediants.com/?p=322>.

2006. 125 La Vanguardia. Sala Oval del Palau Nacional de Catalunya, Barcelona: <http://comediants.com/?p=999>.

2006. Mozart Andante. 55è Festival Internacional. Santander: <http://comediants.com/?p=937>.

2007. La bataille de l'eau contre la sécheresse. Le Festiv'eau. Noisy-le-Grand (París): <http://comediants.com/?p=899>.

2008. Palau 100, inici dels actes de celebració del Centenari del Palau de la Música. Palau de la Música, Barcelona: <http://comediants.com/?p=959>.

2008. La Ventafocs, de Gioachino Rossini i Jacopo Ferretti. Gran Teatre del Liceu, Barcelona: <http://comediants.com/?p=1273>.

2008. Cosmocaixa. Barcelona: <http://comediants.com/?p=604>.

2009. Terpsícore, Terpsícore. Festival Internacional de Danza de Itálica. Santiponce (Sevilla): <http://comediants.com/?p=939>.

2009. Les arts inunden San Javier. Obertura del 40è Festival de Teatre i Dansa. San Javier (Múrcia): <http://comediants.com/?p=943>.

2009. Faust-Bal. Fernando Arrabal i Leonardo Balada. Teatro Real,Madrid: <http://comediants.com/?p=1261>.

2009. L'italiana in Algeri. Angelo Anelli i Gioachino Rossini. Teatro Real, Madrid: <http://comediants.com/?p=1259>.

2009. Allegro Vivace. Gran Teatre del Liceu, Barcelona: <http://comediants.com/?p=315>.

2010. Skribo. Cosmocaixa, Barcelona: <http://comediants.com/?p=626>

2011. Perséfone: Variaciones mortales. Festival Txèkhov. Tereza Durova's Teatrium na Serpukhovke, Moscou: <http://comediants.com/?p=635>

2011. El regal del bicentenari. Festival de Peralada. Peralada: <http://teatro.es/guiarte/comediants-s-a-542/estrenos/el-regal-del-bicentenari-regal-del-bicentenari-el-61465>.

2011. Il Barbiere di Siviglia. Gioachino Rossini i Cesare Sterbini. Houston Grand Opera, Houston: <http://comediants.com/?p=1013>.

Altres

1969. Varietats II o La cultura de la Coca-cola [il·luminació], de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, amb el Grup Ca-Barret!. La Cova del Drac, Barcelona: <http://teatro.es/estrenos-teatro/varietats-2-o-la-cultura-de-la-coca-cola-62334>.

1970. La fira de la mort [il·luminació], de Jaume Vidal Alcover, amb el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, IV Premi de Teatre de Sitges. Sitges: <http://teatro.es/estrenos-teatro/fira-de-la-mort-la-la-fira-de-la-mort-8050>.

1975. Varietat de varietats [il·luminació], de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, amb el Grup Ca-Barret!. La Cova del Drac, Barcelona: <http://teatro.es/estrenos-teatro/varietat-de-varietats-62332>.

1991. Els aprenents de bruixot [actor], de Lars Kleberg, dirigida per Josep Montanyès. Centre Dramàtic del Vallès. Teatre Alegria, Terrassa: <http://teatro.es/estrenos-teatro/aprenents-de-bruixot-4813>.

1993. Judith de Welp, d'Àngel Guimerà. Canet de Mar: <http://teatro.es/estrenos-teatro/judith-de-welp-16383>.

2006. Uuuuh!, de Gerard Vázquez. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona: <https://www.tnc.cat/ca/uuuh-05_06>.

2006. El gran secret / El petit secret, d'Albert Espinosa. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona: <https://www.tnc.cat/ca/el-petit-secret>.

2007. Tren de somnis, de Jordi Sabatés. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona: <https://www.tnc.cat/ca/tren-de-somnis>.

2007-2008. La cenerentola, de Gioachino Rossini i Jacopo Ferreti. Houston Grand Opera, Houston: <http://comediants.com/?p=1263>.

2008. Las mil y una noches, amb Frederic Amat, Paco Ibáñez et al. L'Auditori, Barcelona: <http://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-paco-ibanez-capitanea-barcelona-espectaculo-inspirado-mil-noches-20081015233953.html>.

2012. Esperando a Godot, de Samuel Beckett. Teatro Central, Sevilla: <http://teatro.es/estrenos-teatro/esperando-a-godot-60874>.

2014. Fantasia by Escribà, amb el pastisser Christian Escribà. Marina Bays Sands, Singapur: <http://www.pasteleria.com/noticia/201402/1560-fantasia-by-escriba-en-singapur-recreara-a-tamano-real-un-mundo-onirico-comestible>.

2014. Fant i setge: El musical de 1714, de Josep Pedrals, Salvador Brotons i Marc Rosich. Teatre de la Passió, Olesa de Montserrat: <http://teatro.es/estrenos-teatro/fang-i-setge-el-musical-de-1714-119107>.

2014. Suite de l'Aigua, de Carlota Baldrís. L'Auditori, Barcelona: <http://carlotabaldris.com/estrena-de-la-suite-de-laigua-lauditori-de-barcelona/>.

2015. El màgic elixir, d'Alberto Garcia Demestres. Teatre de Sarrià, Barcelona: <http://www.nuvol.com/noticies/el-magic-elixir-a-sarria/>.

 Cinema i televisió [amb Comediants]

1976-1979. Terra d'escudella (TV). Direcció: Lluís Maria Güell, Roger Justafré, Mercè Vilaret et al.                            

1982. Somni d'un carrer. Direcció: Joan Martí Valls.

1985. Karnabal. Direcció: Carles Mira.

1990. Teveo denoche (TV). Direcció: Comediants.

1993. Hem fet el 10! (TV). Direcció: Comediants.

2000. Babaouo. Direcció: Manuel Cussó-Ferrer.

2012. Comediants: Amb el sol a la maleta. Direcció: Elisenda Dalmau i Héctor Muniente.


Publicacions

Comediants. Sol Solet: Versió lliure, sensorial, lliure i còsmica i literària de l'espectacle Sol Solet. Direcció artística: Salvador Saura i Ramon Torrente. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1983 (2a edició en castellà, 1984; 3a edició en català, 1986; versió francesa: Soleil Soleil. Tolosa: Ed. Milan).

— La Nit. Direcció artística: Salvador Saura i Ramon Torrente. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1987 (2a edició, 1988; 3a edició, 1990).

— Somnis: Un llibre per llegir a les fosques. Barcelona: Aliorna, 1987.

— Comediants: Agenda perpètua. Ideació: Joan Font i Comediants. Guió i selecció del material: Jaume Bernadet, Jin Hua Kuan, Joan Font i Paca Sola. Barcelona: Institut del Teatre; Diputació de Barcelona; Barcanova, 1998.

Font i Pujol, Joan. Retorn a Olesa. Olesa de Montserrat: Paper d'Estrassa, 2008.

— «La màscara del teatre». Hamlet, núm. 4 (2010), p. 4.


Bibliografia

Enllaços

Pàgines web

Breu història de Comediants: <http://teatro-independiente.mcu.es/grupos/comediants.php>.


Entrevistes

Crítiques

 

Imatges

 

Vídeos

 

Articles i altres documents


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x