Logo Institut del Teatre

Barcelona, 1868  Barcelona1939

Director, escenògraf, intèrpret

Redactor/a: Carles Morell

Biografia

Enric Giménez, en una primera etapa, va ser dibuixant i escultor. Va arribar a participar en la construcció del monument a Colom i en la de l'Arc de Triomf. De fet, aquesta primera dedicació li va servir més endavant per participar en el global de l'escena. No només va actuar i dirigir, sinó que també va dissenyar decorats i escenografies. Així i tot, l'interès pel teatre ja li venia de família. Tant el seu pare, Manuel Giménez, com el seu oncle, Miquel Giménez, ja havien fet d'actors en diversos muntatges amateurs.

 

L'any 1894 va començar a dedicar-se exclusivament al teatre i va entrar a la companyia del Teatre Novetats, dirigida per Enric Borràs. Aquest mateix any va participar en l'estrena del drama Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. El procés culmina, després d'una visita d'Adrià Gual, amb la incorporació a la companyia Teatre Íntim l'any 1898. Va ser en aquesta companyia que va col·laborar en la renovació de l'escena catalana. Teatre Íntim va incorporar obres d'autors clàssics, com Sòfocles o Shakespeare, i autors contemporanis que estaven revolucionant el panorama europeu, com ara Ibsen, Hauptmann o Čapek. També van estrenar obres d'autors catalans, com ara Rusiñol o Guimerà.

 

Una de les incorporacions destacables per la seva modernitat va ser la del personatge Sherlock Holmes, d'Arthur Conan Doyle.

 

L'any 1908 va participar en la primera adaptació cinematogràfica de Terra baixa en el paper protagonista de Manelic. La relació amb el cinema, però, va seguir, i va arribar a dirigir l'any 1909 La Dolores, juntament amb Fructuós Gelabert.

 

Va començar a ensenyar declamació i recitació a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (que esdevingué l'Institut del Teatre en passar a dependre de la Diputació) des la seva creació per part de la Mancomunitat l'any 1915. Entre els alumnes que va tenir, la més destacada va ser Margarida Xirgu. Entre els anys 1934 i 1936 dirigeix la institució en substitució de Joan Alavedra, expulsat arran dels Fets d'Octubre, que va tornar al càrrec el 1936. A l'arxiu Ricard Salvat del Museu de les Arts Escèniques es conserven els quaderns que contenen els seus apunts per a les lliçons.


Significació

Com a home de teatre, va destacar la seva implicació en pràcticament tots els àmbits de producció i escenificació de l'obra. A més, va ser professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (més endavant Institut del Teatre), on va ser mestre de futurs actors de l'altura de Margarida Xirgu.


Estrenes

24 novembre 1894. En el paper de Badori a l'obra Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Teatre Novetats, Barcelona.

20 abril 1906. En el paper de Jordi a l'obra Scherzo, de Josep Pous i Pagès. Teatre Principal, Barcelona. 

16 gener 1908. La reina vella, d'Àngel Guimera. Teatre Principal, Barcelona.

15 abril 1911. La reina jove, d'Àngel Guimerà. Teatre Principal, Barcelona.

18 desembre 1917. En el paper de Damià, pretendent de Francina, a l'obra Garidó i Francina, de Joan Puig i Ferreter. Teatre Romea, Barcelona.

10 gener 1918. En el paper d'Andreu a l'obra Rondalla d'esparvers, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea, Barcelona.

19 abril 1918. En el paper de Jan-Toni a l'obra Al cor de la nit, d'Àngel Guimerà. Teatre Romea, Barcelona.

7 octubre 1919. En el paper de Serní a l'obra Dijous Sant, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea, Barcelona.

17 octubre 1919, 17. En el paper d'El senyor Pelegrí a l'obra Flacs naixem, flacs vivim..., de Josep Pous i Pagès. Teatre Romea, Barcelona.

7 octubre 1921. En el paper d'Agustí a l'obra El jardinet de l'amor, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea, Barcelona.

30 octubre 1935. Roser florit, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea, Barcelona.

 

 

 

 


Bibliografia
  • Artís-Gener, Avel·lí. «Enric Giménez y el teatro catalán», La Vanguardia (28-5-1989), p. 65.
  • Foguet i Boreu, Francesc. Teatre, guerra i revolució: Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.
  • Salvatierra, Carmina. «Els quaderns pedagògics d'Enric Giménez i Lloberas. La tècnica de l'actor». A: Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014, p. 115-138.

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x