Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 2-9-1947
Lloc de naixement: Villagarcía de Arousa, Pontevedra
Data de defunció: 1-3-2009
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Martí Romaní Picas
Identificacio/ns

Intèrpret


Biografia

José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes, neix a Villagarcía de Arousa (Galícia) l'any 1947. Fill de mariners, quan té cinc anys arriba a Barcelona i amb la seva família s'instal·la a la Barceloneta i després a Ciutat Vella, barris amb els quals sempre se sentirà molt identificat. Ja de petit li agrada explicar històries i reproduir el que sent a la ràdio al seus companys d'escola. Amb setze anys participa en les sessions de lectura que organitza l'ONCE per als afiliats. S'inicia en el món del teatre mentre estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Amb el Teatre Universitari de Cámara i després amb el Nou Grup de Teatre Universitari (dirigit per Frederic Roda i Fàbregas) actua en una sèrie de peces entre el 1966 i el 1970. Gràcies a aquestes plataformes fa de figurant en dos muntatges professionals. En primer lloc, Un enemigo del pueblo (1970), d'Henrik Ibsen, segons l'adaptació d'Arthur Miller, que dirigeix i protagonitza Fernando Fernán Gómez al Teatro Calderón de Barcelona. L'any següent forma part de l'elenc d'El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, que es representa al Port de la Selva sota la direcció d'Ernest Serrahima.

A partir d'una trobada amb Joan Ollé, fundador de Dagoll Dagom, Rubianes s'incorpora al procés de creació de No hablaré en clase l'any 1977. L'estrena té un succés extraordinari i comencen a ploure contractes per Catalunya i Espanya. En aquest moment Rubianes, que estava treballant de professor de filosofia en centres privats, pren la decisió de dedicar-se a la interpretació i inicia per tant la seva carrera teatral. Encara amb Dagoll Dagom estrena Antaviana (1978), un espectacle amb textos de Pere Calders i música de Jaume Sisa. Tot i l'èxit d'ambdós muntatges, Rubianes deixa la companyia amb ganes d'independitzar-se del col·lectiu. Albert Boadella el convida a formar part de l'equip d'Operació Ubú (1981), que es representa al Teatre Lliure. El mateix Boadella, en acabar les funcions, li aconsegueix una beca per anar estudiar a l'escola de Jacques Lecoq a París. Rubianes, però, se'n va a Cuba més d'un any; és el primer d'una llarga sèrie de viatges per tot el món, especialment al continent africà. A l'illa caribenya Rubianes treballa de ballarí al cabaret Tropicana. En un altre cabaret cubà, l'Atelier, fa un número per entretenir el públic mentre es canvia la cantant. És llavors que l'actor comença a experimentar amb el gènere del monòleg. A Cuba prepara Pay-Pay, el primer espectacle en solitari, que pren forma en les actuacions al cabaret Zarabanda de Sevilla. Finalment, s'estrena a la Cúpula Venus de Barcelona el gener del 1983 a través del mànager Toni Coll, de l'empresa Anexa i després de Fila 7. Pay-Pay inclou un dels gags més coneguts de Rubianes, el monòleg breu «La Pasión». Abans, però, Rubianes actua a Tenía dos pistolas con los ojos blancos y negros, que es representa per primer cop a la Sala Villarroel el novembre del 1981. És una versió lliure del text de Dario Fo Aveva due pistole con gli occhi bianchi e neri, dirigida per José A. Ortega i amb Rafael Álvarez El Brujo de protagonista.

A partir d'aquí se succeiran els espectacles en solitari: ¡…Ño! (1984), dirigit per Berty Tovías, company de Rubianes a Dagoll-Dagom; Sin palabras (1986), espectacle de mímica dirigit per Joan Lluís Bozzo, també membre de Dagoll-Dagom; En resumidas cuentas (1988), un recopilatori de les tres obres anteriors en què s'introdueixen nous gags i que dirigeix l'argentí Hernán Zavala; Ssscum! (1992), creat amb Damià Barbany i l'èxit del qual el situa entre els monologuistes espanyols més reconeguts; Rubianes: 15 años (1995), un altre espectacle recopilatori en el qual introdueix de manera progressiva un seguit de gags que seran el punt de partida del següent muntatge; Rubianes, solamente (1997), amb el qual es reobre la sala 1 del Club Capitol, és el monòleg més popular i recordat de l'actor.

Rubianes és un home de teatre, però compagina els monòlegs amb el cinema (Barrios altos, 1987; El perquè de tot plegat, 1995; El crimen del cine Oriente, 1997; etc.) i les aparicions a televisió. A part de nombrosos papers secundaris en diverses sèries, entre el 1995 i el 1997 Rubianes protagonitza Makinavaja, comèdia de Televisió Espanyola basada en els personatges del còmic d'Ivà. Però la popularitat de l'actor no només prové de la ficció, sinó també de les entrevistes, format amb el qual se sent especialment còmode. Entre elles destaca «L'entrevista del mil·lenni» (1999), un programa de TV3 en què Toni Soler i l'equip de Malalts de tele van entrevistar Rubianes durant nou hores.

El 2006 dirigeix Lorca eran todos, una obra sobre la mort del poeta Federico García Lorca. Rubianes sent una profunda admiració per l'escriptor, al qual havia dedicat la tesi de llicenciatura. N'escriu el guió al llarg del 2005 a Nairobi en el transcurs d'una de les estades periòdiques al continent africà. El 20 de gener del 2006, entrevistat per Albert Om al programa El club de Televisió de Catalunya arran de l'estrena de Lorca eran todos, Rubianes fa unes declaracions sobre la unitat d'Espanya que desfermen una gran polèmica en ser considerades un ultratge a la pàtria. Des de sectors ultradretans i mitjans de comunicació afins s'inicia una campanya de desprestigi de l'actor i l'espectacle que provoquen la presentació d'una querella en què s'inclou Om. A més, la pressió mediàtica força Rubianes a cancel·lar les representacions al Teatro Español, que llavors dirigia Mario Gas.

La polèmica deixa molt tocat Rubianes, que marxa de nou a Etiòpia de manera indefinida. Des d'allà prepara i comença a assajar el seu últim espectacle, La sonrisa etíope (2008), que s'articula en dos eixos principals: un seguit de monòlegs sobre les vivències de l'actor al continent africà i les danses d'unes ballarines etíops. El 21 d'abril de 2008 Rubianes ha d'interrompre les funcions a causa d'un càncer de pulmó que acabarà amb la seva vida l'1 de març del 2009.


Significació

Pepe Rubianes és un dels actors i còmics més carismàtics de l'escena catalana i espanyola de final de segle XX i principi del XXI. Va participar en alguns dels espectacles més destacats del teatre contemporani català, com ara Antaviana i Operació Ubú. A partir de Pay-Pay va crear un estil molt personal de fer monòlegs basat en el binomi autor-actor que ha rebut tota mena de qualificatius: actor còmic, home-teatre, joglar contemporani, bufó, xarlatà, mim, showman, pallasso, etc. Les seves obres es basteixen a l'entorn d'uns denominadors comuns: el llenguatge corporal, l'expressivitat del gest, un ampli repertori d'onomatopeies i sons vocals, una manera de parlar molt popular i la narració d'experiències més que la concatenació d'acudits. Així, va popularitzar el gènere i el va portar a un altre nivell, lluny de l'stand-up comedy d'arrel anglosaxona. Va saber connectar amb el gran públic, mostrant-se com un home lliure, que no tenia pèls a la llengua i que deia el que pensava, fent de la seva experiència vital, passada pel sedàs del surrealisme i amb un to grotesc, el material ideal per a la ficció. La popularitat de Rubianes la demostren les contínues i reeixides aparicions a televisió: Internet Movie Database llista més de vuitanta intervencions en tota mena de programes. Rubianes, solamente es va estrenar el 1997 i no es va deixar de representar fins al 2007, de manera que és un dels espectacles que ha estat més temps en cartell a Barcelona.

L'any 2006 va rebre el Premi Internacional d'Humor Gat Perich.

El Club Capitol, el teatre on va fer més temporades, li va dedicar el 2009 una de les seves sales.

Des del 2018, Pepe Rubianes té un carrer amb el seu nom a Barcelona, el Carrer de Pepe Rubianes, antigament Carrer Almirall Cervera, al barri de la Barceloneta.


Estrenes

No hablaré en clase, de Dagoll-Dagom. Estrena: L'Aliança del Poblenou (Barcelona), 25 febrer 1977. Creació col·lectiva. Direcció: Joan Ollé i Josep Parramón. Repartiment: Araceli Bruch, Glòria Martí, Josep Lluís Arrévola, Pepe Rubianes, Josep Parramón.

Antaviana, de Dagoll-Dagom i Pere Calders. Estrena: Sala Villarroel (Barcelona), 27 setembre 1978. Música i cançons: Jaume Sisa. Coreografia: Agustí Ros. Repartiment: Joan Lluís Bozzo, Assumpta Rodés/ Montse Guallar, Miquel Periel, Pepe Rubianes, Anna Rosa Cisquella, Mar Targarona/ Núria Nebot, Berty Tovías.

Operació Ubú. Estrena: Teatre Lliure (Barcelona), 30 gener 1981. Una producció del Teatre Lliure. Creació i direcció: Albert Boadella. Ajudant de direcció: Glòria Rognoni. Espai escènic i figurins: Fabià Puigserver. Vestuari: Isabel Abellán. Repartiment: Jesús Agelet, Anna Lizaran, Joaquim Cardona, Pepe Rubianes, Imma Colomer, Antoni Sevilla, Joan Ferrer, Jaume Sorribas, Lluís Homar.

Tenía dos pistolas con los ojos blancos y negros, de Dario Fo. Estrena: Sala Villarroel (Barcelona), 12 novembre 1981. Direcció: José A. Ortega. Escenografia: Damián Galán. Música: Carles Miras. Producció: La Favorita. Repartiment: Maite Álvarez, Gloria Muñoz, Rafael Álvarez “El Brujo”, Damián Galán, Guillermo Galán, Felipe R. Gallego, Carles Miras, Pepe Rubianes, Manuel Serrano.

Pay-Pay. Estrena: Cúpula Venus (Barcelona), 11 gener 1983. Creació i interpretació: Pepe Rubianes.

¡…Ño! Estrena: Sala Villarroel (Barcelona), 7 novembre 1984. Creació i interpretació: Pepe Rubianes. Direcció: Berty Tovías.

Sin palabras. Estrena: Club Helena (Barcelona), 6 desembre 1986. Creació i interpretació: Pepe Rubianes. Direcció: Joan Lluís Bozzo.

En resumidas cuentas. Estrena: Teatre Victòria (Barcelona), 1 març 1988. Creació i interpretació: Pepe Rubianes. Direcció: Hernán Zavala. Vestuari: Antonio Belart.

¡Por el amor de Dios!, de Pepe Rubianes i Pep Molina. Estrena: Fira de Teatre de Tàrrega, 7 setembre 1990. Direcció: Pep Molina. Vestuari: Antonio Belart. Música: Josep M. Bardagí. Repartiment: Pepe Rubianes i Cristina Dilla.

Ssscum! Estrena: Teatre Municipal La Faràndula (Sabadell), el 12 de juny de 1992. Creació i interpretació: Pepe Rubianes. Direcció i vestuari: Damià Barbany.

Rubianes: 15 años. Estrena: Sala Villarroel (Barcelona), 5 setembre 1995. Creació, direcció i interpretació: Pepe Rubianes. Il·luminació: Josep Parramón.

Rubianes, solamente. Estrena: Club Capitol (Barcelona), el 28 de novembre de 1997. Creació, direcció i interpretació: Pepe Rubianes. Il·luminació: Josep Parramón.

Lorca eran todos. Estrena: Club Capitol (Barcelona), 27 gener 2006. Creació i direcció: Pepe Rubianes. Escenografia: Antonio Belart. Il·luminació: Josep Parramón. Repartiment: Alejandra Jiménez, Jonatan Minaya, Eloi Benet, Maite Molina, Jesús Brañas, Ainhoa Roca, Esteban Labari, Silvana Pérez, Emili Pere, Marian Bermejo, Laura González.

La sonrisa etíope. Estrena: Club Capitol (Barcelona), 2 gener 2008. Creació i interpretació: Pepe Rubianes. Direcció escènica: Pep Molina. Ajudant de direcció: Cristina Dilla. Vestuari i escenografia: Antonio Belart. Il·luminació: Josep Parramón. Coreografia: Melaku Habtegebriel. Ballarines: Amelwork Terefe, Fitsum Kebede, Mesknech Gebreselassie, Samarawit Mitku, Yemisrach Belachew.

 

Cinema i televisió

Aparicions més destacades:

El crimen del cine Oriente (1997). Direcció: Pere Costa.

Makinavaja (TV) (1995-1997). Direcció: Carlos Suárez i José Luis Cuerda.

El perquè de tot plegat (1995). Direcció: Ventura Pons.

Cucarachas! (1993). Direcció: Toni Mora.

No et tallis ni un pèl (1992). Direcció: Francesc Casanova.

Boom Boom (1990). Direcció: Rosa Vergés.

Barrios altos (1987). Direcció: José Luis García Berlanga.

Un parell d'ous (1985). Direcció: Francesc Bellmunt.

La batalla del porro (1981). Direcció: Joan Minguell.


Publicacions

Rubianes, Pepe. Me'n vaig. Badalona: Ara Llibres, 2007.

Rubianes, Pepe. Poemas africanos. Badalona: Ara Llibres, 2010.

Rubianes, Pepe. Después de despedirme: Inédito. Pròleg i edició de Josep Forment. Barcelona: Alrevés, 2014.


Bibliografia

Barberà, Carme [et al.]. NGTU: Del teatre universitari al teatre independent. Barcelona: Associació ADB, 2014.

Boluda Martín, Ricard. «Historia, temática y poética de los monólogos de Pepe Rubianes: La Trilogía inicial (1983-1987)». Assaig de teatre: Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 43 (2004), p. 183-210. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146024>

Boluda Martín, Ricard. Historia, temática y poética de los monólogos de Pepe Rubianes: La Trilogía inicial (1983-1987). Treball final de màster dirigit per Ricard Salvat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, 2004.

Brasó, Anna. «Tocats per un somriure». Assaig de teatre: Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 65 (2008), p. 181-183.

Brasó, Anna. «Visitaré l’infern (a Pepe Rubianes)». Assaig de teatre: Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 72 (2009), p. 235-240. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146491>

Escamilla, David. Pepe Rubianes: Radiografía de un hombre libre. Barcelona: Ediciones del Bronce, 1999.

Escamilla, David. Rubianes 100x100: La historia de un hombre libre. Barcelona: Planeta, 2009.

Flavià Pons, Carles. ¡Rubianes, payaso! Conversaciones a platea vacía. Premià de Mar: El Clavell, 1996. (Jabeque; 3)

Huerga, Manuel (dir.); Arcarazo, Lluís (guió). Pepe & Rubianes [documental]. Espanya: Versátil Cinema, 2011.

Rubianes, Pepe. Gran enciclopèdia catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0246072.xml>

Rios Carratalá, Juan Antonio. Espíritu de mambo: Pepe Rubianes. Vigo: Academia del Hispanismo, 2013. (Biblioteca contemporánea; 13)

Rubianes, Pepe. Me’n vaig. Badalona: Ara Llibres, 2007.


Enllaços

Pàgines web

Fitxa de Pepe Rubianes al Centro de Documentación Teatral, amb llista d’estrenes i documents: <http://teatro.es/profesionales/pepe-rubianes-jose-rubianes-alegret-5691>

Fitxa de Pepe Rubianes a la Gran enciclopèdia catalana: <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0246072.xml>

Fitxa de Pepe Rubianes a Internet Movie Database: <http://www.imdb.com/name/nm0747978/>

Pàgina web de la Fundació Pepe Rubianes: <http://fpeperubianes.org/>

Breu biografia a la pàgina del Premi Internacional d’Humor Gat Perich: <http://www.gatperich.org/index.php/ca/premiats/2006-pepe-rubianes>

 

Articles i crítiques

Article de Santiago Fondevila a La Vanguardia sobre l’estrena de En resumidas cuentas: <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1988/02/27/LVG19880227-037.pdf>

Article de Santiago Fondevila a La Vanguardia sobre la preparació a Etiòpia de La sonrisa etíope: [1] <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2007/11/12/LVG200711120341LB.pdf> i [2] <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2007/11/12/LVG200711120351LB.pdf>

Crítica de Joan-Anton Benach a La Vanguardia de Lorca eran todos: http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2006/01/29/LVG200601290551LB.pdf.

Crítica de Joan-Anton Benach a La Vanguardia de La sonrisa etíope: <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2008/01/18/LVG200801180421LB.pdf>

Article de Carlos Márquez Daniel a El Periódico sobre l’espai públic dedicat a Pepe Rubianes: <http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/bitstream/65324/39087/1/Article%20del%20diari.pdf>

Crítica de Joan-Anton Benach a La Vanguardia de l’estrena de Sin palabras: <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1987/04/02/LVG19870402-050.pdf>

Article de Santiago Fondevila a La Vanguardia sobre l’estrena de Sin palabras:

<http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1987/03/29/LVG19870329-053.pdf>

Crítica de Joan-Anton Benach a La Vanguardia de l’estrena de Rubianes, solamente: <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/1997/12/20/LVG19971220-051.pdf>

Article sobre el judici a Rubianes a La Vanguardia: <http://www.lavanguardia.com/politica/20080620/53485213380/pepe-rubianes-sera-juzgado-por-ultraje-a-espana-por-sus-declaraciones-en-tv3.html>

 

Entrevistes

Entrevista amb Albert Om al programa El club l’any 2006: <https://www.youtube.com/playlist?list=PL4IKFnvlt-V3t8g7W6Gi5g5dXlNlXAKn1>

Una conversación solamente, entrevista amb Andreu Buenafuente l’any 2007: <https://www.youtube.com/watch?v=J7J9g87MTLE>

Fragments de “L’entrevista del mil·leni”, programa especial de Malalts de tele: <https://www.youtube.com/watch?v=DfpFhk78Qdk> i <https://www.youtube.com/watch?v=2XWUeDZrUKw>

 

Espectacles

Un fragment de No hablaré en clase amb Pepe Rubianes: <http://www.rtve.es/alacarta/videos/humor-en-el-archivo-de-rtve/rubianes-su-primera-actuacion-para-television-dagoll-dagom/433877/>

Un fragment d’Antaviana amb Pepe Rubianes: <https://www.youtube.com/watch?v=UOzYAx90A4w>

Rubianes actuant a la Cúpula Venus l’any 1983: <https://www.youtube.com/watch?v=TRs7zy1NhRQ>

“La Pasión”, monòleg que forma part de Pay-Pay, il·lustrat amb figures de Playmobil: [1] <https://vimeo.com/38625057> i [2] <https://www.youtube.com/watch?v=fGH3k5saXGQ>

¡…Ño!, espectacle complet emès per Televisió de Catalunya l’any 1987: <https://www.youtube.com/watch?v=o2H5ElSi4KU&list=PLEB1972367819FDFA>

Lorca eran todos, espectacle complet: <https://www.youtube.com/watch?v=dHJCMCEvSp8>

La sonrisa etíope, espectacle complet: <https://www.youtube.com/watch?v=I0K0qFtBFho>

 

Pel·lícules i programes

Pepe & Rubianes, documental complet: <https://www.youtube.com/watch?v=8hxpsGNvNpQ>

Programa Còmics de Televisió de Catalunya en homenatge a Pepe Rubianes: <https://www.youtube.com/watch?v=f98mAj1Y0M4>

Programa sobre El crimen del cine Oriente: <https://www.youtube.com/watch?v=yTlfr3Cvzu8>

Fragment d'El perquè de tot plegat amb Pepe Rubianes: <https://www.youtube.com/watch?v=gk9o7JMxCZQ>

En memoria de Pepe Rubianes, programa de Televisió Espanyola: <http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-memoria-de/memoria-pepe-rubianes/525176/>


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x