En aquest segon espestacle de Mal Pelo, Jordi Casanovas es va unir a Maria Muñoz i Pep Ramis per crear i interpretar la coreografia. La música, escrita per Leo Lankhuyen, i la il·luminació, dissenyada per Gina Gascoigne, evocaven una atmosfera ombrívola. Sur, perros del sur retratava la relació de dos homes i una dona en un paisatge vora el mar, tres viatgers que deambulaven. Habitaven l'escenari una taula de fusta, unes cadires i uns peixos que queien del sostre (el cel). Per a aquest espectacle Mal Pelo va comptar amb el text de l'escriptor Jordi Teixidó. Al principi de l'espectacle, Maria Muñoz i Pep Ramis s'entaulaven en un duet, s'acariciaven, però també forcejaven, com si no poguéssin evitar la situació d'estar atrapats l'un en l'altre. Jordi Casanovas encarnava un personatge que oscil·lava entre un gos i l'idiota del poble. Sí bé Sur, perros del sur és un espetacle narratiu, l'acció no transcorre de manera lineal, sinó fragmentada: les escenes i les imatges s'enllacen l'una darrere l'altra a partir de temes com els somnis, la soledat, la violència o la memòria social.
El segon espectacle d'una hora del grup Mal Pelo representa la consolidació de la poètica que havien apuntat a Quarere (1989), en què s'apropen a l'animalitat per aprofundir en el comportament humà, la vida quotidiana i la natura. Posen de manifest en l'espai públic les situacions i les actituds que afloren en la privacitat. La revelació d'allò més íntim; el gest, la mirada, l'exhibició de la fragilitat, un discurs en què no renuncien a l'humor. En la creació de l'espectacle intervenen col·laboradors de diferents disciplines, una manera de treballar que serà habitual de la companyia. Amb Sur, perros del sur, Mal Pelo forgen una narrativa fragmentada respecte a la més lineal que havien utilitzat a Quarere.
Estrenat a la Biennal de Lió el 1992, Sur, perros del sur és la primera producció de Mal Pelo amb un suport econòmic i institucional important. La productora executiva de la companyia, Montse Garcia, va coordinar una coproducció internacional de diferents teatres i festivals: la Biennal de Lió (França), Teatro Pradillo (Madrid Capital Europea de la Cultura), Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas (Madrid) i Mercat de les Flors. També van comptar amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Girona i el festival més important de dansa dels Estats Units, el Jacob's Pillow Dance Festival (Massachusetts). Al llarg de la gira nacional i internacional durant el 1992-1993 van recollir molt bones crítiques.
Dunning, Jennifer. «From Barcelona: a bit of combative affection». The New York Times (4 setembre 1993). <http://www.nytimes.com/1993/09/04/arts/review-dance-from-barcelona-a-bit-of-combative-affection.html> [Consulta: 24 novembre 2016]
Mal Pelo. L'animal a l'esquena. Girona: Mal Pelo, 2000.
Sánchez, José. A. «Espacios rítmicos». A: Sánchez, José. A (dir). Artes de la escena y de la acción en España: 1978-2002. Cuenca: Ediciones Universidad Castilla-La Mancha, 2006, p. 239-268. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2299068> [Consulta: 24 novembre 2016]
Articles sobre Mal Pelo a ARTEA:
<http://archivoartea.uclm.es/artistas/mal-pelo/>
<http://archivoartea.uclm.es/textos/mal-pelo-de-fabulas-y-pajaros/>
<http://archivoartea.uclm.es/obras/la-calle-del-imaginero/>
Fitxa de Mal Pelo a redescena.net: <https://www.redescena.net/compania/30979/mal-pelo/>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
