Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 3-4-1909
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 30-11-1997
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Enric Ciurans
Identificacio/ns

Estudiosa


Biografia

Va néixer al barri de Sant Martí de Provençals en una família d'idees liberals. Es va educar a l'Escola Francesa, on va iniciar el seu idil·li amb el món dels idiomes, després de quedar òrfena de pare a nou anys. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i en va obtenir la llicenciatura el 1931, any en què va iniciar la tasca pedagògica participant en la fundació de l'Institut Escola del Parc, que s'inspirava en la Institución Libre de Enseñanza. Va fer una estada d'un any a la Residencia de Estudiantes de Madrid (1932) per poder cursar el doctorat, atès que era obligatori en l'època anar-hi per poder-hi optar, i en tornar s'incorporà a l'Institut Escola de Sarrià, on exercí la docència fins l'esclat de la Guerra Civil.

El 1939 fundà i dirigí l'Escola Isabel de Villena llogant un vell edifici a Sarrià. Així va iniciar una aventura pedagògica durant el franquisme en què ensenyà en llengua catalana mantenint, dins les moltes limitacions del període, un esperit lliure i crític, passant desapercebuda per les autoritats del període, circumstància que n'impedí el tancament. Entre les professores de l'escola figurava Maria Aurèlia Capmany, amb qui la uní una gran amistat. Totes dues van participar en la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) el 1960. A partir d'aleshores s'especialitzà a impartir classes de dicció, en un moment particularment difícil per a la llengua catalana. Participà en altres projectes de formació teatral, com els Estudis Nous de Teatre impulsats per Albert Boadella en els anys setanta.

La seva facilitat per conèixer i aprendre idiomes la dugué a desenvolupar una fonamental tasca de traducció d'autors francesos, alemanys, anglesos, grecs, grecollatins, hebreus i, fins i tot, russos.

Gràcies a la seva amistat amb Ricard Salvat entrà en intensa relació amb el teatre de Bertolt Brecht i en traduí La bona persona de Sezuan. El mateix Salvat la va dur a l'escena, amb Núria Espert interpretant el paper protagonista, i l'obra es va convertir en una fita fonamental del teatre català dels anys seixanta. De Brecht traduí altres textos, com Galileu Galilei. També participà activament en els muntatges de textos de Salvador Espriu, com Ronda de mort a Sinera, que muntà la Companyia Adrià Gual. A més, traduí obres d'Anton Txèkhov, Jean Genet, Georg Büchner, Alfred Döblin, Friedrich Dürrenmatt, Frank Wedekind, Heinrich von Kleist i Menandre, entre molts d'altres.

Va col·laborar activament amb la Companyia Flotats traduint diversos textos que escenificà la companyia, com Una jornada particular, d'Ettore Scola (Teatre Condal, 1984). També va col·laborar amb el Teatre Lliure traduint Leonci i Lena, de Büchner, que dirigí Lluís Pasqual (Teatre Lliure, 1977), o El balcó, de Jean Genet que també muntà Lluís Pasqual (Teatre Lliure, 1980).

Amb l'arribada de la democràcia la seva tasca pedagògica i la vinculada al món teatral foren àmpliament reconegudes amb la concessió de diversos premis, com la Creu de Sant Jordi (1989), el Ciutat de Barcelona (1992), el Premi Nacional d'Arts Escèniques (1993) i el premi ADB (1997), concedit pocs dies abans del seu decés.


Significació

Pedagoga, traductora i experta en la dicció de la llengua catalana. Carme Serrallonga ha estat una figura rellevant del teatre català de la segona meitat del segle XX gràcies a la seva tasca, tot sovint fosca, com a traductora i mestra de la dicció catalana, en uns moments molt difícils del teatre en la nostra llengua sota el règim franquista. Estretament vinculada a Maria Aurèlia Capmany, fou un dels pilars de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, i més endavant d'altres escoles d'interpretació sorgides a l'escalf del teatre independent, i companyies molt rellevants com el Teatre Lliure o la Companyia Flotats. La seva ingent tasca com a traductora va permetre ampliar el repertori de peces representades en la nostra llengua, veient com les principals companyies del país estrenaven les seves traduccions d'obres del repertori universal.


Publicacions

 

 

 


Bibliografia

«Homenatge Carme Serrallonga». Assaig de Teatre (Barcelona: AEIT), núm. 15 (març 1999).

Espinàs, Josep M. Identitats. Converses a TV3. Barcelona: La Campana, 1986.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x