Sol, solet

Sol, solet és un espectacle del grup Comediants estrenat el 1978 que assolí un gran èxit i que consolidà la companyia com una de les punteres del teatre català. Va obtenir diversos reconeixements, com el premi Ciutat de Barcelona 1980, primer guardó que el grup va obtenir en la seva exitosa trajectòria. A més, per aquest espectacle va rebre, també, el premi Radio España al millor espectacle representat a Madrid el 1980; el Long Play al millor espectacle del 1980, el premi El Espectador y la Crítica, 1980, i el Premi Serra d'Or, a la millor aportació teatral a Barcelona, del 1980. L'estrena de l'espectacle coincidí amb una exposició de materials festius antics. Arran de l'estrena, la companyia féu una gira per Islàndia, després s'estigué set setmanes a Madrid i més endavant viatjà a França, Iugoslàvia, etc., fins a arribar a Austràlia en una mostra del poder universal del seu llenguatge escènic.

L'espectacle s'inspira en la tonada popular «Sol, solet» que es canta a les escoles (com anteriorment l'espectacle Plou i fa sol), i en bona mesura s'adreça a tots els públics, però de manera especial als infants. Com en altres espectacles, Comediants proposa un tema mític i còsmic, a l'abast de tothom, per plantejar la necessitat de viure d'una manera diferent, en major harmonia amb aquests elements.

Es tracta d'un muntatge força complex, creat a partir de les tècniques i els recursos de diversos gèneres, des de la Commedia dell'Arte fins a les ombres xineses, combinades amb una imaginació desbordant, amb l'objectiu d'oferir una crítica implacable adreçada al poder civil i religiós en un moment que Catalunya despertava del malson del franquisme. El plantejament, però, com escriu Moisés Pérez Coterillo, era força naïf: «Sol, solet ni siquiera ha caído en la tentación del ecologismo. Su única reivindicación es el juego. El suyo es un mundo feliz, situado en las antípodas de Huxley. En Sol, solet no se detecta sarcasmo alguno».

Aquest espectacle esdevingué també un llibre-objecte de cobertes metàl·liques dissenyat per Salvador Saura i Ramon Torrente. El llibre obtingué també el Premio Nacional de Cultura a la millor edició i el Laus al millor disseny gràfic. En el pròleg del llibre es pot llegir: «el feix de papers que tens a les mans recrea la il·lusió d'un mite universal que fa possible l'explicació cosmogònica de l'existència. És una projecció d'un conjunt d'experiències lligades a la lluminositat, el calor, la periodicitat, la desaparició, el retorn, la fecunditat, la vida i la mort. Llegeix i mira aquest opuscle com si fos un tractat que fa apologia del foc sagrat de la convivència».