Paquita Ferràndiz

Francesca Ferràndiz Castells

Francesca Ferràndiz Castells, més coneguda com a Paquita Ferràndiz, debuta amb set anys amb La glòria, de mossèn Ramon Garriga. Inicia així una dilatada vida als escenaris amb companyies catalanes i castellanes. El 1931 entra a la companyia de Pius Daví i la seva dona, Maria Vila, formada el 1925, que es constituí en la titular del Romea des del 1927 fins al 1933. Amb ells representa Les aventures d'en Titelleta (1931) i La volta al món en patinet (1932), totes dues de J. Canigó; Reina (1935), Roser florit, La cançó de la filla del marxant (1936), de Sagarra; Marieta cistellera, de S. Bonavia (1936); Barraques a Montjuïc (1936), de Gimeno i Navarro, o Barris baixos, d'Elias, durant la guerra.

Després del conflicte civil reprèn la seva carerra i el 1941 treballa per a Enrique Guitart, amb qui estrena Mañana, el amor, La Morocha i Nuestro marido. L'any següent entra a formar part de la companyia espanyola de María Fernanda Ladrón de Guevara i representa consagrats dramaturgs espanyols, com Benavente (La enlutada), els germans Álvarez Quintero (La Malvaloca), Méndez Herrera (Una vista en la noche), Marquina (María, la viuda) o Pemán (Una loba). L'any 1945 estrena un parell d'obres a la companyia madrilenya de Guadalupe Muñoz Sampedro, i des del 1946 fins al 1949 es dedica bàsicament al Romea a comèdies catalanes (Sagarra, Guimerà, Regàs, Bonavia, Lluís Elias). Durant els anys cinquanta només participa en Bala perduda (1951), d'Elias; La cura d'amor (1951), de J. Villanova, i Camarada Cupido (1955), de Regàs. El silenci es trenca amb Joc de taula (1962), d'Enric Ortenbach, i continua amb la seva activitat professional entrant a la companyia titular del Teatro Candilejas, on representa peces catalanes —com Els fugitius de la plaça (1964), de Sempronio— i castellanes —com El retablo de las maravillas (1964). La temporada 1968-1969 entra en la companyia del Teatre Nacional de la Ciutat de Barcelona i representa Cervantes, Molière, Salom. S'allunya dels escenaris i ja no hi torna més sinó en comptades ocasions: Les troianes (Sartre-Eurípides, 1974), Les arrels (A. Wesker), Pigmalió (Bernard Shaw, 1981) o El cafè de la Marina (1983) del seu estimat Sagarra, del qual al llarg de la seva carrera havia representat nombrosos títols, com El prestigi dels morts (1946), La fortuna de Sílvia (1947), Ocells i llops (1948), L'hereu i la forastera (1949), Les vinyes del Priorat (1950) o Soparem a casa (1960).

Només va aparèixer en tres pel·lícules: Noche de verano (1963), Investigación criminal (1970) i Fraude matrimonial (1976).

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona (1981) i la Creu de Sant Jordi (1983). 

Estrenes de Paquita Ferràndiz a teatro.es

Paquita Ferràndiz a l'arxiu digital històric del Teatre Romea

Paquita Ferràndiz a la Viquipèdia