Ramon Oller
Estrena: Auditori del Castell de Peralada, 14-8-2003
Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet
Ramon Oller adapta la novel·la Carmen (1845), de Prosper Mérimée, en espectacle de dansa contemporània. Situa l'acció en un terrat d'una fàbrica de tabac a Sevilla. Sense ambientar l'acció en una època determinada, fusiona tradició i contemporaneïtat tant a través de la coreografia com de la narració. En aquest muntatge de la companyia Metros, el coreògraf utilitza passatges de l'òpera de Georges Bizet (1875) i els combina amb temes de Martirio, qui a l'estrena i en diferents actuacions a Barcelona també cantava en directe. Diferents versions de l'havanera de l'òpera apareixen al llarg de l'espectacle com a leitmotiv, i, a més a més, al final és cantada en francès per Martirio, però en un estil aflamencat. L'escenografia, dissenyada per Joan Jorba, té un aspecte artificial —fet a propòsit— que contrasta amb la frescor de les bates que duen les dones i les camises dels homes. El vestuari ideat per Mercè Paloma és senzill, sensual i juvenil, però també utilitza mantons de Manila, pintes i vestits de flors exuberants. En aquesta reinterpretació de Carmen, Oller prescindeix de toreros i militars.
La història no s'explica des de la perspectiva de Don José, com a l'òpera de Bizet, sinó des de la mirada de la mateixa Carmen. Per a Oller, els trets essencials del personatge de Carmen són: el sentit de llibertat, viure el present, el rebuig als lligams i la sensualitat. El coreògraf s'endinsa en la lluita de la protagonista per aferrar-se a la llibertat i no lligar-se a cap home, i la dibuixa com una gata que salta pels terrats. La Carmen felina d'Oller s'enamora genuïnament de José, però no vol dependre d'ell. El coreògraf va treballar el personatge amb la ballarina Sandrine Rouet.
Pel que fa al moviment, Oller aflamenca el seu llenguatge coreogràfic a través de bracejos i taloneig, com és el cas d'alguns personatges com Millo —Escamillo. La coreografia també s'aflamenca en l'escena de la baralla a la fàbrica entre Micaela, la xicota de José, i Carmen, en què s'uneixen les altres treballadores. Oller escull dos ventalls com a armes de la confrontació per retratar la discussió. La baralla s'acaba quan una de les treballadores llança un cubell d'aigua a Carmen. L'aigua és un símbol recurrent en el muntatge; per exemple, quan Carmen mor en mans de José, la cisterna es dispara i inunda l'escenari.
El repartiment de papers de l'estrena va ser el següent: Sandrine Rouet (Carmen), Mari Carmen García (gitana), Jesús de Vega (José), María Cabeza de Vaca (Micaela), Susana García (Manuela) i Guillaume Jauffret (Millo). En el paper de treballadores de la fàbrica i mossos: Javier García, Joana Rañé, Sònia Martínez, Lluís Pascual, Vicent Colomés, Josep Humet i Yanelis Brooks. Alícia Pérez-Cabrero va treballar en el procés de creació com a assistent de coreografia.
L'adaptació d'aquest clàssic és l'espectacle més reeixit i emblemàtic de la companyia Metros i de Ramon Oller. Carmen va ser un encàrrec del Festival del Castell de Peralada i va ser coproduït amb el Teatre Lliure, el Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès, Metros Companyia de Dansa i Oller Danza S.L., i va comptar amb la col·laboració del Gran Teatre de la Passió d'Olesa i Anexa.
Després d'haver treballat i reinterpretat diferents relats clàssics del teatre i el ballet, com Romy & July (1997) o Duérmete ya (1995) —versió de La bella dorment—, Ramon Oller ja havia demostrat la seva habilitat per construir coreografies narratives. Si bé adaptar Romeu i Julieta era un repte, llegir amb una mirada fresca la novel·la de Mérimée també ho era, atès que Carmen ha estat adaptada sovint en dansa per coreògrafs com Roland Petit, Alfonso Alonso, John Cranko, Mats Ek o Antonio Gades. El treball sobre personatges femenins que el coreògraf havia desenvolupat en altres peces culmina amb la caracterització de Carmen. Oller transforma l'eterna seductora i dona fatal en una noia seductora però vulnerable, gelosa de la seva llibertat. La força sensual es manté, però és l'esperit lliure el que defineix el personatge i fa que sigui més contemporani.
Estrenada a Peralada l'agost de 2003, aquesta producció de la companyia Metros va ser presentada a diferents teatres de Barcelona —com el Teatre Lliure, el Victòria i el Condal— i de Madrid i va girar per França. Abans d'estrenar-la al Joyce Theatre de Nova York el març de 2007, Metros també va ballar Carmen a Amsterdam i a Londres. En algunes ocasions, a Barcelona les representacions als teatres es van perllongar per l'afluència de públic.
Cal destacar el talent, la qualitat i el treball dels ballarins de la companyia, tant els que van participar en l'estrena com els que van seguir en les representacions de 2006 i de 2007: Christian Lozano, Mari Carmen García, Arnau Castro, Daniel Corrales, Sandrine Rouet, Susana García, Javier García, Vicente Palomo, Raúl Heras, Sara Enrich, Sau Ching Wong o Sonia Martín. Un cop dissolta la companyia Metros, Ramon Oller ha seguit muntant aquest espectacle amb altres companyies de dansa, com el Ballet dels Teatres de la Generalitat (València, 2009), i també va girar per la Xina.
Sandrine Rouet a Carmen. Foto: Robbie Jack
Sandrine Rouet a Carmen. Foto: Quim Llenas
http://www.gettyimages.es/detail/fotograf%C3%ADa-de-noticias/january-11-2007-theater-of-madrid-madrid-spain-fotograf%C3%ADa-de-noticias/89427421#january-11-2007-theater-of-madrid-madrid-spain-dress-rehearsal-of-the-picture-id89427421
Les fotografies digitalitzades de Carmen estan a Getty Images, la resta són de mala qualitat.
Vídeo. Fragments de Carmen. Companyia Metros.
Vídeo. Entrevista a Ramon Oller i representació de Carmen al Joyce Theatre de Nova York.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
