Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

¿Qué pasó con las Magdalenas?

Autor/s: Ramon Oller - Cia. Metros
Local estrena: Mercat de les Flors
Data estrena: 23 abril 1990
Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet

Descripció

Aquest espectacle és una reinterpretació de la figura de Maria Magdalena inspirada en el text Feux, de Marguerite Yourcenar. Ramon Oller va ambientar l'espectacle a l'Andalusia del pintor Julio Romero de Torres, imaginari plasmat a través de la pintura escenogràfica que va realitzar Óscar Olivar. El disseny de l'escenografia i el vestuari van anar a càrrec de César Olivar, i la il·luminació, de Keith Yetton. Oller i el director teatral de l'obra, Òscar Molina, van barrejar referències de la història bíblica amb situacions domèstiques (tasques com cosir o resar), i van indagar en les dependències que sorgeixen de les relacions i eleccions vitals a través de la dramatúrgia de Carme Portacelli. Els actors Lola Lizaran (Magdalena) i Ferran Audi (Joan) recitaven els textos que els ballarins ballaven. La música de l'espectacle combinava la partitura original d'Òscar Roig amb temes de Rocío Jurado, Lavente, Imperio Argentina i Perlita Cádiz. L'elenc de ballarins que van estrenar l'obra són Clara Andermatt, Marta Carrasco, Jordi Cortés, José Jiménez, Anne Morin, Ramon Oller, Alicia Pérez-Cabrero, Cristina Peraire, Carles Salas, Mercedes Recacha i Eva López.

Significació

¿Qué pasó con las Magdalenas? és un punt d'inflexió en la trajectòria coreogràfica de Ramon Oller, un espectacle en què comença a trobar i defineix la seva línia artística. En aquesta quarta producció de Metros, el coreògraf va mostrar una evolució cap a un estil personal impregnat de teatralitat i fisicitat en el moviment. Si bé a Nofres Oller va incloure més interpretació en la coreografia, i a Sols a soles es va endinsar en la teatralitat, amb ¿Qué pasó con las Magdalenas? el coreògraf combina des del seu imaginari personal els diferents elements escènics: música, text, escenografia, pintura i dansa. En el camp coreògrafic, Oller compon amb destresa duets i passatges grupals dels quals emanen canvis d'emocions ben dibuixats d'un gest a un altre. El crític d'El País, Roger Salas, va escriure: «El coreógrafo catalán parece que madura rápido en cuestión de creación de movimientos» (Salas, 1990). I Marjolijn van der Meer, crítica de La Vanguardia, en la seva crítica va recalcar la sensibilitat de Ramon Oller per retratar la psique femenina —un treball que culminarà més endavant amb Carmen (2003)— i la capacitat per evocar un ambient quotidià sobre l'escenari.

Aquest espectacle va ser coproduït pel Mercat de les Flors, el Centro Nacional de Nuevas Tendencias i el Festival Aix-en-Provence. Ramon Oller va aconseguir entrar en el circuit francès amb Sols a Soles; després de ¿Qué pasó con las Magdalenas?, Ramon Oller comença a treballar com a coreògraf freelance: va ser convidat al Centre Coreogràfic de Tours a crear amb la Companyia de Jean-Cristophe Maillot.

Bibliografia

Martín, Julia. «Pasiones desordenadas». El País, (18 maig 1990). <http://elpais.com/diario/1990/05/18/cultura/642981618_850215.html> [Consulta: 8 novembre 2016]

Sesé, Teresa. «El coreógrafo Ramon Oller recrea la vida de María Magdalena en su último montaje». La Vanguardia, (23 març 1990). <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1990/03/23/pagina-37/33007171/pdf.html?search=Ramon%20Oller> [Consulta: 8 novembre 2016]

Van der Meer, Marjolijn. «Oller y los misterios de la mente femenina». La Vanguardia, (26 març 1990). <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1990/03/23/pagina-40/33008502/pdf.html?search=Ramon%20Oller> [Consulta: 8 novembre 2016]