Logo Institut del Teatre
Subtítol: Quatuor per a quatre veus
Autor/s: Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoine Cayrol
Local estrena: Teatre Romea de Barcelona
Data estrena: 1964
Lloc publicació: Barcelona
Editorial/s: Barcino
Data publicació: 1980
Redactor/a: Jordi Sales i Bernús
Descripció

Quatre dones i el sol (Quatuor per a veus femenines) de Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoine Cayrol.

Estrena: Teatre Romea, 1964.

Primera edició: Barcelona, editorial Barcino, col·lecció «Tramuntana» dins Obra teatral.

La peça està estructurada en tres actes i sense escenes numerades.

L’acció se situa cap a l’any 1943. La Segona Guerra Mundial ha trastocat les vides de tot un país i ha empitjorat les d’aquest poblet del Capcir aïllat per la neu, el fred i la broma.

El primer acte comença amb l’arribada de l’estiu, moment esperat per tothom. Som en una casa pagesa acomodada. Janet, l’home de la casa, ha marxat a cercar un nou mosso per ajudar-los amb la feina perquè els homes joves del poble són a la guerra i els homes més grans no tenen menester de treballar havent-se enriquit venent menjar a la gent que fuig afamada de la ciutat. Mentrestant, s'aniran presentant els quatre personatges femenins. Dues dones que ronden la cinquantena: Margarida, esposa de Janet, i Vicenta, la seva cunyada. Dues joves: Adriana, filla de Janet i de Margarida, i Bepa, l’esposa del seu fill presoner a Alemanya.

A partir del segon acte, la vinguda del nou mosso accelerarà l’acció. Desencadenarà l’evolució dels personatges, que esdevindran dinàmics per un efecte dominó, i actuarà com a element pertorbador d’un ordre establert. El triangle amorós que havia tingut lloc en el passat entre el mosso Batista, Vicenta i Margarida sembla que es reproduirà en la següent generació amb Adriana, Bepa i el nou mosso. Allò que realment va succeir fa uns vint-i-cinc anys, una ferida encara no cicatritzada, ens serà revelat en dos temps. Primer, quan Vicenta revela el nom del seu amor i, més endavant, quan confessarà que es va enamorar d’ell, i que Margarida no tan sols l'hi va prendre sinó que es dona a entendre que potser el va assassinar. Vicenta, incapaç de venjar-se'n, intentarà suïcidar-se sense èxit, perquè la mateixa Margarida la salvarà de la mort. Vicenta viurà una triple humiliació, primer per haver estat salvada per ella, més endavant, perquè Margarida es casarà amb el seu germà i, tercer, perquè posarà al seu fill el nom de Batista, com el seu amor perdut.

Ara, la història sembla repetir-se i les dues dones joves que viuen vigilades, amb poca llibertat de moviments cercaran una sortida als seus desitjos més interiors desvetllats pel mosso. El clímax arribarà quan Vicenta, gràcies a la comprensió de Bepa, prendrà consciència d’haver viscut un moment únic, d’haver «estimat», i decidirà d’alliberar-se amb el suïcidi, ara que ja no li ho impedirà ningú. El cercle es tanca al final del tercer acte i aquest fet de llibertat es pot interpretar com la possibilitat d’un nou món, l’imaginari, i la fi d’una societat que comença a esquerdar-se, que canvia irreversiblement. El futur de les tres dones, Adriana, Bepa i Vicenta està estretament lligat. Vicenta ha encetat i mostrat el camí, camí que passa per la fuita d’aquest món, només possible gràcies a la llibertat d’escollir, al refús de l’autoritat, ras i curt, gràcies a la rebel·lia.


Significació

Quatre dones i el sol va ser la darrera peça i la més completa i complexa del dramaturg. Fou estrenada al teatre Romea, el 1964, amb una posada en escena d’Esteve Albert i reestrenada més endavant, el 1990, amb escenificació de Ramon Simó amb un notable èxit. A partir d’aquest moment, veritable tombant per a l’autor, hi haurà nombroses represes de l’obra, sobretot als anys 2000 i fins i tot darrerament.

L’obra va ser escrita en dos temps: el primer acte data del 1955 i els dos altres actes es van afegir el 1961. Jordi Pere Cerdà va crear una peça original en molts aspectes. La seva afició per la música es fa palesa en el subtítol musical de l’obra: Quatuor per a veus femenines i dona una pauta de lectura precisa. També quan experimenta amb una doble trama paral·lela en el temps, cíclica, en què el present permet de tancar el cercle imperfecte del passat en un desenllaç enigmàtic, d’una gran poesia. Jordi Pere Cerdà proposa un teatre que té la intenció de «rehabilitar» la imatge de la pagesia tan malmesa pel naturalisme o el ruralisme que traspuen la majoria de les obres literàries. Amb aquest fi proposa un teatre de «paraules», volgudament psicològic, en què els personatges mostren les seves pors, els seus sentiments... La configuració de l’espai, del moviment escènic tan minimalista, té quelcom de tràgic, de simbòlic, i denota diversos nivells d’interpretació. En un clar paral·lelisme, els personatges, sense ser soldats, són tan presoners com ells i, malauradament, d’aquesta microsocietat gairebé «petrificada» ningú no pot escapar. Això sí, potser tenen dret a somiar amb uns instants de felicitat, encara que només sigui amb un estiu molt curt, amb l’arribada del sol.


Bibliografia

Badosa, Cristina. «El teatre de Jordi Pere Cerdà: sexe i poder al "recer pairal"». Aïnes Noves (Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan), núm. 3 (2011), p. 83-114.

Calvo, Ramon Amador. «L’obra teatral de Jordi Pere Cerdà». Teatre català contemporani. Monografia: Entorn de l’obra de Jordi Galceran. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008. <http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=30801

Simó, Ramon. A: Cerdà, Jordi Pere. Quatre dones i el sol. Barcelona: Lumen: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1993, p. 141‑154. (Teatre català contemporani: els textos del Centre Dramàtic; 3)

Susanna, Àlex (prefaci.). A: Cerdà, Jordi Pere. Quatre dones i el sol. Barcelona: Lumen: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1993, p. 9‑11. (Teatre català contemporani: els textos del Centre Dramàtic; 3)


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x