Assumpció Balaguer

Intèrpret

Va estudiar declamació a l'Institut de Teatre de Barcelona. Al seu inici forma part de la companyia Teatro del Arte, fundada per Marta Grau i Artur Carbonell, amb qui representa teatre clàssic espanyol, com La discreta enamorada de Lope (1941) o Eco y Narciso de Calderón (1944). Poc després passa a la companyia de José Tamayo i representa a Granada Sueño de una noche de verano, de Shakespeare, el 1946. L'any següent debuta professionalment a Madrid amb la companyia Lope de Vega, dirigida per Manuel Tamayo. Allí coneix Francisco Rabal, amb qui es casa i té dos fills. Es retira relativament dels escenaris, i durant els anys cinquanta i seixanta fa esparses incursions en el món del cinema i el teatre. D'aquestes dècades destaquen títols com La casa de la colina (1951), de Pedro Costa; La Guerra de Dios (1953) i El canto del gallo, de Rafael Gil; 091 Policía al habla (1960), de J. M. Forqué; El camino (1963), d'Anna Mariscal; María Rosa (1964), d'A. Moreno, o Los desafíos (1969), de J. L. Egea.

El 1964 abandona el teatre després de representar Después de la caída, d'Arthur Miller, sota la direcció d'Adolfo Marsillach. La seva tornada als escenaris de manera continuada i regular es produeix de la mà de José María Morera, que la dirigeix a El gran teatro del mundo (1980), de Calderón, a El baró (1983), de Moratín, i a Casa de muñecas (1983), d'Ibsen. Reprèn així la seva activitat professional d'una manera molt activa amb petit papers. Dels seus darrers títols teatrals destaquen: El pisito (2009), El tiempo es un sueño (2012) i Follies (2012). Cal esmentar alguns dels més de quaranta títols cinematogràfics en què hi ha figurat: La hoja bruja (1985), El hermano bastardo de Dios (1986), El llarg hivern (1991), Una casa en las afueras (1995), El beso de la tierra (1999) o Silencio Roto (2001). Entre les seves darreres participacions trobem Vidas pequeñas (2010), Huidas (2014) i Barcelona Nit d'Hivern (2015). Ha treballat a les ordres de Pedro Costa, Jaime de Armiñán, Imanol Uribe, Fernando Trueba, Arturo Ripstein i del seu fill, Benito Rabal.

També ha intervingut en diverses sèries de televisió, com Juncal, Truhanes, La que se avecina i Polseres vermelles.

En el seu palmarès figuren nombrosos premis i guardons, com el premi Sant Jordi a la millor actriu espanyola (1999), premi ACTUA per la seva trajectòria professional (2010), TP de Oro (2011), el Max a la millor actriu (2012) i la Creu de Sant Jordi (2013). El 2015 fou nomenada membre d'honor de l'Acadèmia de Cinema Català.

Assumpció Balaguer a la Viquipèdia

Assumpció Balaguer a enciclopèdia.cat

Capítol del programa (S)avis, de TV3, dedicat a Assumpció Balaguer