Isaac Albéniz

Compositor

29-5-1860

Camprodon, Ripollès

18-5-1909

Cambo, Lapurdi, França

El seu pare, agent de duanes, fou destinat a Camprodon i el 1863 es va traslladar amb la família a Barcelona, fet que va facilitar que Isaac cursés estudis musicals amb Narcís Oliveras; uns estudis que el 1868 va continuar a Madrid amb José Mendizábal, al Real Conservatorio. La seva formació musical desigual es va completar durant dos mesos del 1876 a la Hochschule für Musik de Leipzig, i del 1876 al 1879, gràcies a una beca del rei Alfons XII, amb Louis Brassin al Conservatoire de Brussel·les, on obtingué el primer premi del curs. La llegenda diu que Albéniz fou rebutjat del Conservatoire de París per una criaturada mentre li feien l'examen d'ingrés, i també que va conèixer i tractar Franz Liszt. En diverses ocasions, el futur pianista va prendre la iniciativa de viatjar a indrets tan llunyans com Cuba o els Estats Units pels seus propis mitjans, però són informacions no documentables. El 1882 s'inicià en el món del teatre, ocupat per la fascinació de la sarsuela espanyola, mentre continuava la carrera de solista, d'acompanyant del violinista E. Fernández-Arbós o del violoncel·lista A. Rubio; també estudià composició amb F. Pedrell, que en destacà el talent natural. El 1883 es casà amb Rosina Jordana Larrinaga (1863-1945), amb qui tingué cinc fills: quatre nenes (Blanca, María Cristina, Enriqueta i Laura) i Alfonso. Laura fou una pintora de gran cultura i poliglota, que esdevingué una col·laboradora eficient del seu pare. Les necessitats econòmiques familiars i l'incert futur el portaren a oferir constantment concerts, així com a fer exhibicions pianístiques a la parada dels pianos Érard durant el temps de l'Exposició Universal del 1888.

El 1890 es traslladà a Londres i fou contractat per l'empresari Henry Lowenfeld per estrenar-hi obres d'autors anglesos. Gràcies a la renda anual proporcionada a partir del 1893 pel banquer Francis Money Coutts, es pogué dedicar a la composició amb la condició, només complerta a mitges, que havia de fer servir els textos del banquer. Van sorgir, doncs, les òperes Henry Clifford, Pepita Jiménez i Merlin, així com les cançons «To Nellie», «The Gifts of the Gods», «The Caterpillar» i «Art Thou Gone for ever Elaine?». Contrariant, però, Money Coutts, l'any següent es traslladà a París i, amb l'ajut d'Ernest Chausson, es relacionà amb els prohoms de la música francesa, com ara V. d'Indy, G. Fauré, C. Debussy, P. Dukas i A. Roussel, tot protegint els músics espanyols que arribaven a la capital francesa i fent possible que D'Indy es traslladés a Barcelona per dirigir un cicle de concerts històrics que fou molt rellevant per a la normalització musical catalana. Els primers anys del segle xx foren especialment productius en l'àmbit de la creació per a piano amb la consecució de la Suite Ibèria, formada per quatre quaderns que comprenen dotze peces, estrenades successivament per la pianista francesa vinculada a Catalunya Blanca Selva. La seva mort prematura a quaranta-nou anys es degué a la poca cura en el menjar i beure característics d'un músic com ell, amb fama de bon vivant.

Albéniz resumeix el paradigma del compositor i pianista característic dels anys de canvi del segle xix al xx: una formació essencialment pràctica i una inclinació cap als temes de referent espanyol, en alguns casos amb un toc pintoresc, però resolts amb un clar gust per l'exhibició de complexitat tècnica i harmònica que el singularitzava respecte dels seus contemporanis. També és propi d'Albéniz l'acostament al món líric, imperatiu en els anys en què aquest gènere triomfava arreu, però sense manifestar el talent wagnerià al qual aspiraven molts compositors o la lleugeresa sarsuelística que feia mal efecte en els cenacles modernistes catalans. Tanmateix, el que caracteritza aquest compositor és la seva obra pianística, en què destaquen la Suite española núm. 1, Recuerdos de viaje i la Suite Ibèria.

En el camp escènic, Albéniz va compondre diverses obres de projecció discreta en el món de l'espectacle: les sarsueles Catalanes de Gracia (perduda, text de Rafael Palomino, 1882), Cuanto más viejo (text de Mariano Zappino y Garibay, 1882), San Antonio de la Florida (text d'Eusebio Sierra, 1894) i La real hembra (text de Cristóbal de Castro, 1902); l'opereta Poor Jonathan (perduda, text de Charles H. E. Brookfield, 1893), i les òperes The Magic Opal (partitura perduda, text d'Arthur Law, 1892), Henry Clifford (text de Francis Money Cutts, 1895), Pepita Jiménez (text de Francis Money Cutts sobre la novel·la realista de Juan Valera, 1896) i Merlin (text de Francis Money Cutts, 1902). Les tres òperes amb text de Money Cutts van ser estrenades a Barcelona (les dues primeres al Liceu, el 1895 i el 1896, i la tercera al Tívoli, el 1950). Això testimonia l'escassa projecció de la seva creació lírica.

• Clark, W. A. Isaac Albéniz. A Guide to Research. Nova York, 1998.
• Clark, W. A. Isaac Albéniz. Portrait of a Romantic. Oxford University Press, 1999.
• Collet, H. Albéniz y Granados. París, 1926.
• Franco, E. Albéniz y su tiempo. Madrid, 1990.
• Guerra, A. Isaac Albéniz. 1886.
• Iglesias, A. De la dificultad del gran piano de Isaac Albéniz. Madrid, 1988.
• Laplane, G. Albéniz, sa vie, son oeuvre. París, 1958.
• Romero, J. Albéniz. Barcelona, 2002.
• Ruiz, V. Isaac Albéniz. Madrid, 1948.

El Museu de la Música de Barcelona conserva documentació fotogràfica de l’autor i el seu piano.

• https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Composiciones_de_Isaac_Alb%C3%A9niz

Xosé Aviñoa