Logo Institut del Teatre

Operació Ubú / Ubú President / Ubú President o els últims dies de Pompeia

Comparteix
Autor/s: Albert Boadella i Els Joglars
Redactor/a: Martí Romaní Picas
Descripció

Aquesta trilogia és un conjunt d'espectacles d'Albert Boadella i Els Joglars al voltant de la figura d'Ubú, personatge creat per Alfred Jarry a Ubu roi (1896). El 1981 el Teatre Lliure, dirigit per Lluís Pasqual, convida Albert Boadella a crear un espectacle amb la companyia estable del teatre. La proposta inicial és adaptar l'obra de Jarry. A fi d'actualitzar-ne el caràcter provocatiu i trencador, Boadella, fidel al seu mètode de treballar amb improvisacions, basteix una versió lliure del text en què Ubú esdevé l'Excels, una caricatura de Jordi Pujol, al cap d'un any del seu nomenament com a president de la Generalitat de Catalunya. Encara que els diàlegs sorgeixen d'una sèrie d'exercicis d'improvisació, és Boadella qui signa el text i assumeix el paper d'autor dramàtic, una figura que la companyia havia rebutjat en els primers muntatges perquè prioritzava la creació col·lectiva. Al grup d'intèrprets del Lliure se n'hi afegeixen alguns d'Els Joglars. Operació Ubú és una nova col·laboració del director amb Fabià Puigserver en la direcció escenogràfica i la confecció del vestuari després de Mimetismes (1966), Mary d'Ous (1973), Àlias Serrallonga (1976) i M-7 Catalònia (1979). Les màscares i figurins que dissenya, utilitzats sobretot en les escenes de psicodrama, s'empraran en els muntatges posteriors.

Pel que fa a l'espai escènic, Puigserver crea una escenografia simple i funcional que es divideix en un espai on tenen lloc els psicodrames i un altre, situat a la platea, que acosta la representació a l'espectador. El vestuari d'Ubú i les màscares, de pell i fetes a mà, s'inspiren en els dibuixos que Jarry mateix va fer del personatge. En els muntatges següents, Boadella s'encarrega de la direcció escenogràfica i situa una tarima esglaonada en forma de piràmide que, segons l'escena, suggereix diversos espais.

L'any 1995 Boadella decideix recuperar l'Ubú i en fa un nou muntatge, Ubú President, en què es manté l'estructura d'Operació Ubú però es posen al dia tant els personatges com les referències a l'actualitat. Quan l'any 2001 Els Joglars celebren quaranta anys d'existència reprenen l'obra en el si d'una trilogia sobre dues grans figures catalanes, en què inclouen Josep Pla (La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla, 1997) i Salvador Dalí (Daaalí, 1999). Anteriorment la companyia ja havia agrupat alguns dels seus espectacles en tríades: per una banda, El joc (1970), Cruel Ubris (1971) i Mary d'Ous (1972) es van presentar de manera conjunta al Teatre Capsa l'any 1974; per una altra, M-7 Catalònia (1978), Laetius (1980) i Olympic Man Movement (1981) també formen un tríptic. En aquest cas, el punt en comú és una estructura dramàtica en què es trenca la quarta paret per acostar l'obra al públic: les peces són, respectivament, una conferència, un documental i un míting.

Argument

Operació Ubú (1981)

L'Excels, president de la recuperada Generalitat de Catalunya, pateix una sèrie de tics que, en tant que figura pública, el comprometen. Al cap de pocs dies ha de fer un discurs important i necessita tractar amb prestesa la seva patologia a fi d'evitar ser la riota de tothom. De la mà de la seva esposa, l'Excelsa, demana ajuda al Doctor Oriol. El psiquiatra proposa treballar a partir de la tècnica del psicodrama. Per fer aflorar l'inconscient de l'Excels, desfermar els seus instints i desbloquejar tot allò que ha reprimit, la parella presidencial assisteix a un total de cinc sessions en què participen el psiquiatra i un equip d'actors. A través de l'ús de màscares, Excels i Excelsa esdevenen Pare Ubú i Mare Ubú i improvisen escenes de l'obra de Jarry.

L'espectacle mostra seqüències de la vida del president al llarg d'un pròleg, dos actes i disset escenes. La trama s'organitza en tres plans diferents. En primer lloc, els intèrprets del Lliure es dirigeixen al públic i expliquen com es van dur a terme les sessions. Al pròleg, un actor llegeix una carta que suposadament ha enviat el Doctor Oriol a Boadella. En un altre pla, es mostren les vicissituds de la vida presidencial i els problemes que els tics causen a l'Excels, a la vegada que se succeeixen una sèrie de situacions còmiques dels guardaespatlles. Pel que fa al tercer, es desenvolupen les escenes adaptades d'Ubu roi, és a dir, les sessions del psicodrama. Finalment, la teràpia embogeix l'Excels i el sumeix en un estat de paranoia en què es confon amb el seu personatge, el Pare Ubú.


Ubú President (1995)

Han passat uns quants anys de l'arribada de l'Excels a la Generalitat de Catalunya i la seva presidència s'ha consolidat. Un problema de logopèdia (no se l'entén quan parla) obliga l'Excels i la seva muller a visitar de nou el Doctor Oriol, que recorre altra vegada al psicodrama. Urgeix solucionar el problema perquè el president ha de fer aviat un discurs a l'esplanada de Montserrat. En aquesta versió només s'exposen tres sessions de psicodrama. Les escenes en què l'Excels exerceix de president són més nombroses i propicien un seguit de situacions còmiques, com ara la visita de la Reina Mare. Cadascun dels quadres ve precedit pels compassos, interpretats per dos trombons, de peces de música popular, com sardanes o sarsueles. Finalment, tot i el rebuig inicial a la teràpia, l'Excels es torna boig i l'Ubú el domina de manera que creu ser Déu. En el discurs a Montserrat, presidit per una Moreneta a mida natural, es fa palès que la teràpia no ha funcionat i que els problemes de logopèdia persisteixen.


Ubú President o Els últims dies de Pompeia (2001)

L'obra segueix l'esquema del muntatge anterior però s'actualitzen les picades d'ullet a la realitat. Pujol havia anunciat recentment que aquella seria la seva última legislatura. Per aquest motiu Boadella dibuixa l'Excels com un home decrèpit que presenta un quadre de depressió. Aquest és el causant d'acudir al Doctor Oriol, a qui el protagonista confon amb la seva nèmesi, Pasqual Maremàgnum, la caricatura de Pasqual Maragall. L'Excels no es treu mai el pijama. Si en el primer Ubú era un home tan ocupat que no tenia temps ni per anar al vàter, ara sembla més un jubilat que un president. En aquesta posada en escena guanyen protagonisme personatges com Pasqual Maremàgnum, Arturito Mas o els fills de l'Excels. La mort de la Reina Mare va forçar l'adaptació de l'escena en què apareixia. En la nova versió, una actriu es fa passar per ella a fi de demostrar a l'Excels que encara és un polític reputat a qui visiten figures de renom. A l'escena final, la caricatura de Pasqual Maragall pren el relleu de l'Excels i es converteix en el nou Ubú.


Significació

El muntatge d'Operació Ubú representa el primer projecte de Boadella que no produeix Els Joglars. Després de disset anys amb la companyia, és el primer espectacle que elabora per encàrrec. Paral·lelament, el Teatre Lliure, que compleix cinc anys d'existència, inaugura amb aquesta obra una sèrie de col·laboracions amb directors externs a la companyia. Tot i que Operació Ubú no va causar el rebombori de l'Ubú de Jarry i el seu famós «merdre» inicial, el muntatge d'Ubú President i la nova versió posterior van suposar el rebuig de bona part de la societat catalana i, especialment, de les institucions del país. Si en el primer muntatge Boadella s'havia guanyat l'enemistat dels partidaris de Pujol, ara s'hi sumaven els sectors pròxims a Maragall.

Els Ubús de Boadella i Els Joglars no són tant una adaptació de Jarry com una mostra de la voluntat d'ésser inclements amb el poder i els poderosos, de reivindicar l'esperit del dramaturg francès de trencar amb les convencions establertes. L'Ubú, més que una caricatura, és una representació universal del tirà. Tot i això, els diferents muntatges recorren la trajectòria política de Pujol i esdevenen una crònica caricaturesca dels seus anys de presidència. Boadella insisteix a criticar l'apropiació de certs símbols en pro de la construcció d'un determinat nacionalisme català. D'aquesta manera, el director carrega contra el control dels mitjans de comunicació, la corrupció, la xenofòbia, els elements tradicionals de la cultura catalana i el bastiment d'un discurs oficial en què Catalunya és el centre del món. Operació Ubú és un gran èxit al Teatre Lliure i té una bona rebuda tant de públic com de crítica.

Sobretot a partir del muntatge de 1995 Boadella es guanya l'animadversió de molts catalans. D'aquesta manera s'inicia el divorci de Boadella i Els Joglars amb Catalunya. Tot i que el centre de creació segueix sent la finca d'El Llorà, al municipi de Rupit i Pruit (Osona), on la companyia hi té instal·lada la cúpula geodèsica on assagen, i que Boadella manté la casa de Jafre (Baix Empordà), les relacions amb els teatres i el públic català es tensaran fins al punt que el 2006 la companyia pren la decisió de no actuar més a Catalunya. 

 

Posades en escena

Operació Ubú. Estrena: Teatre Lliure (Barcelona), 30 gener 1981. Una producció del Teatre Lliure. Creació i direcció: Albert Boadella. Ajudant de direcció: Glòria Rognoni. Espai escènic i figurins: Fabià Puigserver. Vestuari: Isabel Abellán. Repartiment: Jesús Agelet (Els Joglars), Anna Lizaran (Cia. Lliure), Joaquim Cardona (Els Joglars), Pepe Rubianes, Imma Colomer (Cia. Lliure), Antoni Sevilla (Cia. Lliure), Joan Ferrer (Cia. Lliure), Jaume Sorribas (Els Joglars), Lluís Homar (Cia. Lliure). Es va representar al mateix teatre fins al 7 de juny de 1981. Es van fer un total de 111 funcions amb un total de 35.993 espectadors, amb una mitjana de 324 espectadors per funció.

Ubú President. Estrena: Teatre Municipal de Girona, 18 ocubre 1995. Direcció i espai escènic: Albert Boadella. Ajudant de direcció: Lluís Elías. Màscares i figurins: Fabià Puigserver. Vestuari: Dolors Caminal. Repartiment: Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Ramon Llimós, Minnie Marx, Josep M. Fontserè, Xevi Vilà, Jesús Agelet, Begoña Alberdi, Àssun Planas, Lluís Elias. Es va representar fins al 31 de maig de 1997. Va fer temporada al Teatre Tívoli (Barcelona) i després, entre febrer i maig de 1996, al Nuevo Apolo de Madrid. A continuació, va fer gira per Espanya.

Ubú President o els últims dies de Pompeia. Estrena: Teatre Poliorama (Barcelona), 28 novembre 2001. Direcció, dramatúrgia i espai escènic: Albert Boadella. Ajudant de direcció: Lluís Elías. Màscares i figurins: Fabià Puigserver. Vestuari: Dolors Caminal. Repartiment: Jesús Agelet, Xavier Boada, Jordi Costa, Ramon Fontserè, Minnie Marx, Rosa Nonell, Montse Puig, Jordi Rico, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Pep Vila. Es va representar fins l'1 de març de 2003 a diversos llocs d'Espanya.

 

Premis

— 1981: Premi Ciutat de Barcelona a Joaquim Cardona per la seva interpretació a Operació Ubú.
— 1996: Premi de la Crítica teatral de Barcelona a Ramon Fontserè per la millor interpretació de la temporada a Ubú President. Premi al millor muntatge teatral no valencià als VI Premios Turia (València).
— 1997: Premi Miguel Mihura de Teatre a Pilar Sáenz a la millor interpretació femenina pels seus personatges a Ubú President.
— 1998: Premio Max de las Artes Escénicas al millor autor teatral a Albert Boadella per la creació de l'obra Ubú President.
— 2002: «Els Millors de 2002». La selecció dels espectadors del Teatre Metropol i del Teatre Auditori del Camp de Mart elegeix com a millor direcció teatral a Albert Boadella per Ubú President o els últims dies de Pompeia.
— 2004: Premi al millor actor de la temporada 2002-2003 del Teatro Guerra (Lorca) a Ramon Fontserè per l'espectacle Ubú President o los últimos días de Pompeya.

 

Edicions

Boadella, Albert. M-7 Catalònia i Operació Ubú. Edició a cura de Francesc Castells. Barcelona: Ed. 62, 1985. (Cara i creu; 46)

Versió castellana: Boadella, Albert. Ubú president o Los últimos días de Pompeya / La increíble historia del Dr. Floit & Mr. Pla / Daaalí. Edició de Milagros Sánchez Arnosi. Madrid: Cátedra, 2006. (Letras Hispánicas; 584)

Versió catalana: Boadella, Albert. Albert Boadella. Vol. 2. Transcripció i edició de Lluís Elias. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre, 2007.


Bibliografia

Abellan, Joan. Els Joglars: Espais. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2002.

Abellan, Joan. La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars. Anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El Joc a Daaalí). Tesi doctoral dirigida per Carles Batlle. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, 2008. <http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4839/jam1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y>

Badiou, Maryse. «Boadella sense Joglars». A: Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia. Madrid: Centro de Documentación Teatral, 1987, p. 69-74. (Cuadernos El Público; 29)

Boadella, Albert. Memorias de un bufón. Madrid: Espasa Calpe, 2001.

Buckenham, Jill. «Conversa amb Albert Boadella. Els Ubús i el teatre com a poesia, tradició, essència i oposició». Journal of Catalan Studies, núm. 10 (2007), p. 154-171.<http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/jocs/2007/jocs_a2007n10p154.pdf>

Buckenham, Jill. Transgression and Progression: The Ubú Plays of Els Joglars. Tesi doctoral. Kent: University of Kent, Department of Hispanic Studies, 2008.

Buckenham, Jill. «La sátira política: Els Joglars y Ubú». Insula: Revista de Letras y Ciencias humanas, núm. 733 (2011), p. 12-16.

Castells, Francesc. «Els Joglars: Vida i obres». A: Boadella, Albert. M-7 Catalònia i Operació Ubú. Edició a cura de Francesc Castells. Barcelona: Ed. 62, 1985, p. 259-313. (Cara i creu; 46)

Corral, Anna. Música y dramaturgia: Dramaturgia musical y escenográfica en Els Joglars. Tesi doctoral dirigida per Julio Murillo Puyal. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Francesa i Romànica, 2009.

Corral, Anna. «1964: Première mise en scène d’Ubu roi en Catalogne. La proposition scénique de Pilar Aymerich». Çédille: Revista de estudios franceses, núm. 12 (2016), p. 89-105. <https://cedille.webs.ull.es/12/05corral.pdf>

Corral, Anna (coord.). «El teatro de la verdad suprema»Els Joglars, medio siglo de vida. Insula: Revista de Letras y Ciencias humanas, núm. 773 (maig 2011).

Fondevila, Santiago. «Un lúcido pesimismo». La Vanguardia, (1 desembre 2001), p. 54. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/2001/12/01/LVG20011201054LVB.pdf>

Fontserè, Ramon. Tres peus al gat: Diari d’un actor. Barcelona: Ed. 62, 2001.

Graells, Guillem-Jordi; Bueso, Antonio (eds.). Fabià Puigserver. Barcelona: Diputació de Barcelona: Fundació Teatre Lliure: Associació d’espectadors del Teatre Lliure: Institut del Teatre, 1996.

Herreras, Enrique. Los Diez mandamientos de la ley de Els Joglars: Reflexión litúrgico-estético-política sobre cuarenta años de gran teatro y prodigiosos escándalos. Alzira: Algar, 2005.

Huerta Calvo, Javier. «Boadella: El bufón en la Corte». Pygmalion, núm. 1 (2010), p. 83-94. <https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4674055.pdf>

Joglars, Els. La guerra de los 40 años. Madrid: Espasa Calpe, 2001.

Massip, Francesc. «El menys excels». Avui, (1 desembre 2001), p. 41.  <http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/avui/av01270.pdf>

Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Crònica d’una història polèmica». A: Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia. Madrid: Centro de Documentación Teatral, 1987, p. 25-35. (Cuadernos El Público; 29)

Racionero, Lluís i Bartomeus, Anton. Mester de joglaria: Els Joglars, 25 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Península, 1987.

Sagarra, Joan de. «Festival Boadella». La Vanguardia, (1 febrer 1981), p. 58. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1981/02/01/LVG19810201-058.pdf>

Sagarra, Joan de. «Máscaras para un aniversario». La Vanguardia, (25 gener 1981), p.1 i 43.  <http://hemeroteca.lavanguardia.com/edition.html?edition=Ed.%20General&bd=25&bm=01&by=1981&ed=25&em=01&ey=1981>

Sánchez Arnosi, Milagros. «Introducción». A: Boadella, Albert. Ubú president o Los últimos días de Pompeya / La increíble historia del Dr. Floit & Mr. Pla / Daaalí. Edición de Milagros Sánchez Arnosi. Madrid: Cátedra, 2006, p. 11-74. (Letras Hispánicas; 584)

Santos de Oliveira, Rogério. El proceso creativo teatral: Conceptualización y análisis a través de su aplicación a la obra de Albert Boadella y Els Joglars. Tesi doctoral dirigida per Manuel Pérez Jiménez. Universidad de Alcalá, Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Filología, 2010.

Saumell, Mercè. Teatre contemporani de dramatúrgia visual a Catalunya: 1960-1992: Aportacions formals, connexions amb el panorama internacional. Tesi doctoral dirigida per Ricard Salvat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, Facultat de Lletres, 2007.


Enllaços

Pàgina web de la companyia Els Joglars: <http://www.elsjoglars.com/index.php>

Fitxa d'Els Joglars a la Gran Enciclopèdia Catalana: <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0034717.xml>

Fitxa de l’espectacle de 1995 al Centro de Documentación Teatral: <http://teatro.es/estrenos-teatro/ubu-president-20118>

Fitxa d’Els Joglars al Centfro de Documentación Teatral: <http://teatro.es/guiarte/els-joglars-1064>

Fitxa d’Albert Boadella al Centro de Documentación Teatral: <http://teatro.es/profesionales/albert-boadella-866>

Cronologia del teatre català (1943-2008): <http://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/10934/4027651/adjunt1.pdf>

Diversos programes de mà del muntatge de 1995, al Centro de Documentación Teatral: <http://teatro.es/estrenos-teatro/ubu-president-20118/documentos-on-line/otros-documentos>

Article de Joan de Sagarra a La Vanguardia sobre la preparació d’Operació Ubú, amb nombrós material gràfic del vestuari i les màscares de Fabià Puigserver: <http://hemeroteca.lavanguardia.com/edition.html?edition=Ed.%20General&bd=25&bm=01&by=1981&ed=25&em=01&ey=1981>

Fotografies de Colita d’Operació Ubú, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:328249>

Fotografies de Josep Ros Ribas d’Operació Ubú, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:255940>

Conjunt de vídeos en què Albert Boadella comenta Ubú President o els últims dies de Pompeia a Libertad Digital: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLmJpVZOspIEdGeJiBMGUod8IAdTI_DpdL>

Fotografies de la trilogia d’espectacles per celebrar el 40è aniversari de la companyia, entre ells Ubú President o els últims dies de Pompeia: <http://www.elsjoglars.com/produccion.php?idPag=trilogia_fotos>

Fotografies d’Ubú President a la web de la companyia: <http://www.elsjoglars.com/produccion.php?idPag=ubu_fotos>

Recull de premsa d’Operació Ubú a la web de la companyia: <http://www.elsjoglars.com/produccions/prensa_operacioubu.pdf>

Recull de premsa d’Ubú President a la web de la companyia: <http://www.elsjoglars.com/produccions/prensa_ubu.pdf>


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x