Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 4-4-1852
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 29-12-1924
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Clara Beltrán Catalán
Identificacio/ns

Figurinista


Biografia

Lluís Labarta va ser un artista que consagrà la vida professional a la il·lustració i a la projecció de figurins per al teatre.

Va cursar estudis a la Llotja, on va estar matriculat del 1862 al 1869 en assignatures com ara Aplicació de la Geometria al Dibuix en General, Geometria del Dibuixant, Dibuix d'Aplicació, Dibuix de l'Antic i Vestuari, Colorit i Composició i Anatomia i Perspectiva, entre d'altres. Va completar la formació al taller del pintor i escultor Antoni Fabrés, amb qui col·laborà posteriorment en alguns projectes decoratius. També va ser deixeble del dibuixant, aquarel·lista i litògraf Eusebi Planas, que amb el temps es va convertir en el seu gendre en casar-se amb la seva filla, Beatriz Planas Franquesa.

Labarta va començar la trajectòria professional dedicant-se, primerament, al dibuix litogràfic, dissenyant invitacions, entrades, carnets de ball o cartolines publicitàries, i després a la pintura decorativa. En col·laboració amb Antoni Fabrés va intervenir el 1887 en la decoració del sostre del Teatre Principal de Barcelona, ​​destruït per un incendi, i el 1888, en la del Teatre Espanyol a la mateixa ciutat, al costat de Fèlix Urgellès i Tomàs Moragas. També va dur a terme les decoracions per al saló de descans del Teatre Novetats, on va representar diversos gèneres escènics i cicles teatrals. Igualment va participar en decoracions efímeres, com la realitzada amb motiu del ball de disfresses del carnaval del 1889 al Teatre Líric de Barcelona.

Una de les seves facetes destacades va ser la de cartellista, amb què va guanyar diversos premis en concursos. En el camp de la il·lustració va dissenyar ex-libris i va il·lustrar novel·les, obres literàries i també revistes com Ilustración Ibérica, Lo Teatro Català, La Ilustració Catalana, La Ilustración Ibérica La Publicitat, entre d'altres.

Va ser el seu mestre, Eusebi Planas, qui el va introduir en el món del dibuix de figurins per a obres teatrals, cavalcades i uniformes civils i militars, en els quals va demostrar els seus grans coneixements de la història del vestit, així com gran domini dels gestos i expressions. Alguns dels més cèlebres són els realitzats per a Urganda la desconeguda (1896), La Fada (1897), Jesús de Natzaret (1894) i De la terra al sol (1879), entre molts d'altres. El Centre de Documentació de l'Institut del Teatre conserva centenars de figurins acolorits d'algunes de les seves obres més destacades. Els seus coneixements sobre indumentària el portarien a escriure La indumentaria histórica a l'escena i Nocions d'indumentària, i també el treball no editat Indumentària militar. Banderes, en els quals es fa patent les seves aptituds pedagògiques.

També va conrear el vessant de docent treballant com a professor de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i a la Llotja, com a professor auxiliar. Igualment està considerat com un dels personatges il·lustres de Sitges per haver realitzat el disseny dels gegants (1897).

A la Biblioteca de Catalunya se'n conserven tres àlbums amb nombrosos dibuixos a ploma, alguns aquarel·lats, la majoria dels quals són representacions de personatges masculins i femenins i sovint acompanyats de refranys; figurins amb indumentària d'època; litografies sobre cartolina, i al·legories femenines modernistes que representen les arts i les estacions, entre altres temàtiques.

Va morir el 29 de desembre de 1923 havent assolit un gran renom i essent considerat com a «mestre indiscutible» al seu camp.


Significació

Va conrear amb igual mestratge la il·lustració, la pintura, el dibuix i la creació de figurins. Encara que la seva figura avui no sigui prou reconeguda, va ser un dels principals il·lustradors de la seva època i un dels més destacats figurinistes. Segons Marc Jesús Bertran fou «el reivindicador de la importància i transcendència de la indumentària a l'escena».


Estrenes

(Selecció)

1874. La redoma encantada. Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatre Principal. Barcelona

1879. De la terra al sol. J. Molas y N. Manent. Teatre Tivoli. Barcelona

1883. Aida. Antonio Ghislanzoni. Gran Teatre del Liceu. Barcelona

1886. La africana. Eugène Scribe. Teatre Circ Barcelonès. Barcelona

1886. Lo país de l'olla. Josep Coll i Britapaja. Teatre Tívoli. Barcelona

1887. Las mil y una noches. Teatre Tivoli. Barcelona

1889. Alí Baba. Albert Vanloo i William Busnach. Teatre Tivoli. Barcelona

1889. Carmen. Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Teatre del Liceu. Barcelona

1889. El señor feudal. Eduardo de Bray. Teatre Tivoli. Barcelona

1889. Judes de Kerioth. Federic Soler. Teatre Romea. Barcelona

1891. La sirena. Teatre Novetats. Barcelona

1891. María Magdalena. Antoni Ferrer i Codina. Teatre Català. Teatro Novedades. Barcelona

1892. Surcouf el pirata. Perez Cabrero. Teatre Tivoli. Barcelona

1893. El siglo que viene. Miguel Ramos Carrión. Teatre Tivoli. Barcelona

1894. Jesús de Nazareth. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona

1894. Miss Robinson. Lluís Graner. Teatre Tívoli. Barcelona

1896. Urganda la desconocida. Francisco Sánchez del Arco. Ricard Moragas. Teatro Novedades. Barcelona

1897. Garín. Tomás Breton. Teatre Tivoli. Barcelona

1897. La Fada. Josep Massó i Torrents. Teatre Prado de Sitges.

1897. Nuestra señora de París. Calixto Navarro.Teatre Novetats. Barcelona

1898. Andrea Chénier. Luigi Illica. Gran Teatre del Liceu. Barcelona

1898. Javotte. Gran Teatre del Liceu. Barcelona

1899. Cuento de hadas. Teatre Tívoli. Barcelona

1899. El Comte Arnau. Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona.

1899. La Walkíria. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona

1899. Tristano e Isotta. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona

1902. El Anillo Mágico. Joaquín Arques. Teatre Novetats. Barcelona. Barcelona

1904. El camí del sol. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Barcelona.

1916. La Dolores. Josep Feliu i Codina. Gran Teatre del Liceu. Barcelonac.

1895. Mujer y reina. Teatro de la Zarzuela (Madrid)

c. 1900-1930. Euda d'Uriac. Àngel Guimerà

c.1900-1930. Abelard i Eloísa. Francisco Vila

c.1900-1930. El Hotel eléctrico

c.1900-1930. Excelsior. Luigi Manzotti. Teatre Novetats. Barcelona

c.1900-1930. Kerbinon.


Publicacions

«El hierro forjado en Cataluña». Hispania, núm. 46 (15 gener 1901).

«El Carnaval en Barcelona». Hispania, núm. 49 (30 febrer 1901).

Nocions d'indumentària. Barcelona: Bonavia & Duran: Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona, 1917.

«De antaño: bailes de máscaras». La Publicidad (Barcelona), (3 febrer 1920).

«La indumentaria histórica a l'escena. Uniformes i stendards». A: Assaigs diversos. Barcelona: Imp. de la Casa de Caritat, 1932, p. 13-58.

Indumentaria Militar-Banderas. Text inèdit mecanografiat.


Bibliografia

Bertran, Marc Jesús. El Gran teatre del Liceu de Barcelona: 1837-1930. Barcelona: Institut Gràfic Oliva de Vilanova, 1931, p. 337-338.

Coll, Isabel. Lluís Labarta, autor del disseny dels Gegants de Sitges. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1997.

Opisso, Alfred. «Arte y artistas catalanes. Luis Labarta». La Vanguardia (17 març 1898), p. 4.

Ràfols, Josep Francesc. Diccionari Ràfols:de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX. Barcelona: Art Network, 1998, p. 45.

Ribera, Jordi. «L’escenografia durant el Modernisme». A: El Modernisme. Vol. IV. Barcelona: L’Isard, 2003, p. 218.

Triadó, Joan Ramon (et. al). La pintura catalana. Els protagonistes dels segles XIX i XX. Barcelona: Skira, 1994, p. 21-22.


Fonts iconogràfiques

Retrat de Lluís Labarta per Ramon Casas:
<http://www.museunacional.cat/es/colleccio/retrato-de-lluis-labarta/ramon-casas/027311-d>

Escena Digital: Col.leccions de fons del MAE:
<http://colleccions.cdmae.cat> [Criteri de cerca: Lluís Labarta]


Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x