Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1845
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 16/04/1919
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Clara Beltrán Catalán
Identificacio/ns

Escenògraf


Biografia

Neix a Barcelona el 1845. Abans de consagrar-se com a escenògraf es dedica a la pintura de cavallet. Comença la formació de ben jove, copiant els grans mestres en museus de Madrid, París i Londres. S'especialitza en el gènere paisatgístic i les seves obres s'enquadren dins d'un estil romàntic, en les quals utilitza un llenguatge simbòlic que segueix les pautes de Modest Urgell, en què la llum és protagonista. Va participar en nombroses exposicions, on destaquen especialment les seves aquarel·les, en què demostra un sentit exaltat del color amb indubtable influència escenogràfica.

A partir de la dècada dels anys vuitanta s'inicià en el món de l'escenografia, seduït per les possibilitats que oferien les dimensions de les teles. Va freqüentar el taller de Josep Planella juntament amb el seu col·lega, el pintor d'història i paisatgista Lleó Commeleran (1830-1886), amb qui produí nombroses decoracions, sobretot en teatres on es conreava la sarsuela. El 1881 es va associar amb l'escenògraf Miquel Moragas, també deixeble de Planella, amb qui va treballar fins al 1888 al taller del Teatre Circ Barcelonès. Van començar pintant decorats per al Teatre Buen Retiro i van treballar per a nombrosos teatres de Barcelona (Circ, Espanyol, Eldorado, Romea, etc.) de la resta de Catalunya (Terrassa, Reus, Olot, Matarò) i de l'estranger (Buenos Aires, Montevideo, Guatemala, l'Havana). Són anys de dedicació al teatre català, especialment per a obres de Frederic Soler i en gèneres senzills, com les comèdies populars i fantasioses o la sarsuela còmica, amb títols com Sota terraLa cova dels orbsJoan BlanquesLa bruixaEl país de l'olla, etc.

A les darreries de segle XIX, pintà panorames, entre els quals destaca la instal·lació del Panorama de Montserrat, a l'entrada del recinte de l'Exposició Universal (1888). Juntament amb Miquel Moragas també dissenyarà nombrosos telons de boca de teatres catalans, com el Tívoli, l'Espanyol, el Romea, el Principal, Eldorado i el Liceu, entre d'altres, a Barcelona, així com​ també per a teatres de Terrassa, Olot i Reus. Tots dos s'especialitzaren en trucatges de gran efecte, en alguns dels quals es valgueren ja de la projecció cinematogràfica.

En 1889 Moragas es va associar amb al seu nebot Salvador Alarma, i Urgellès continuà sol, dedicant-se a les produccions del teatre català del moment al costat dels grans noms de l'escenografia contemporània. Pel seu caràcter de pintor paisatgista assumia sovint les escenografies dels quadres de paisatge. Destaquen obres com Judes de Kerioth i Jesús, al Romea; Maria Magdala, al Novetats, i diversos títols de gèneres menors lligats a Eldorado i el Granvia.

Una dècada més tard inicia la seva col·laboració amb el teatre d'avantguarda, vinculat sobretot a Adrià Gual. Per a la companyia de Gual treballa fins al 1912, sovint com a realitzador dels croquis imprecisos del director i escenògraf simbolista. Realitza, entre altres títols, L'alegria que passa (1899), per al Teatre Líric; La Margarideta (1903), per al Teatre Les Arts; els nou quadres plàstics titulats Trilogia Històrica Catalana (1903), al Palau de Belles Arts, i la trilogia El geni de la comedia. A partir de 1905 serà un dels principals escenògrafs dels moderns Espectacles i Audicions Graner, al Teatre Principal, dirigits per Gual. Destacaran les seves decoracions per a La fustots i El comte Arnau (1905) i La Santa Espina (1907). Per a molts títols les decoracions s'assumeixen de manera col·lectiva i participen alguns dels mes importants escenògrafs del moment, com Junyent, Vilomara i Alarma, entre d'altres.

El 1901 guanya, juntament amb el seu deixeble Oleguer Junyent, el concurs d'escenografia wagneriana convocat pel Liceu arran del Capvespre dels déus. Tanmateix, la seva dedicació a l'òpera va ser efímera, amb títols com Gli amanti de Teruel (1910) per al Teatre Colón de Buenos Aires i Guglielmo Ratcliff per al Liceu, el mateix any de la seva mort (1919).

A banda de pintor-escenògraf, féu de decorador el 1881 al Pavelló Imperial Japonès, o el 1890 amb la reforma de la botiga del fotògraf Rafael Areñas seguint la moda estètica del japonisme. Casat amb Carme Caminals i Sabater, va ser pare de Josep Maria Urgellès i Caminals, també pintor escenògraf.


Significació

Va ser un dels grans pintors de l'escenografia romàntica catalana, especialitzat en pintura i dibuix de paisatge. En les seves escenografies sempre mantingué el seu estil pictòric. Malgrat que no tenia un gran domini de l'espai teatral i les seves composicions a l'escenari quedaven de vegades imperfectes o grolleres, pocs posseïen la seva sensibilitat amb el color, al servei dels espectacles romàntics o exòtics, que aconseguien en les seves decoracions magnífics efectes de llum, i horitzons llunyans i dilatats. Excel·lí com a pintor de telons de boca, dels quals encara es conserva el del Teatre Fortuny de Reus. El Panorama de Montserrat del 1888 creat amb Moragas és una bona mostra de la seva motivació fonamental: unir espectacle escenogràfic i pintura paisatgística, dur al teatre la palpitació interna dels boscos i la terra. Al seu estudi es van formar escenògrafs com Oleguer Junyent i el dramaturg Ignasi Iglésias. Al Centre de Documentació de l'Institut del Teatre se'n conserven dibuixos per a escenografies, figurins, etc.


Estrenes

1873. La revoltosa. Carlos Fernández-Shaw y José López Silva. Teatre Novetats. Barcelona.

1881. La cova dels orbs. Francesc de Paula Sànchez i Gavagnach. Teatre Circ Barcelonès. Barcelona.

1882. La redoma encantada. Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatro Español. Barcelona.

1882. Sota terra. Frederic Soler. Teatro Español. Barcelona.

1883. Fatinitza. F. Zell i Richard Genée. Teatre Espanyol.

1884. Dinorah. Jules Barbier i Michel Carré. Teatre Circ Barcelonès. Barcelona.

1886. El país de l'olla. Josep Coll i Britapaja. Teatre Tívoli. Barcelona.

1886. El reloj de Lucerna. Pedro Miguel Marqués. Teatro Español. Barcelona.

1886. La africana. Eugène Scribe. Teatre Circ Barcelonès. Barcelona.

1887. La bruixa. Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona. Teatre Català.

1889. Judes de Kerioth. Federic Soler. Teatre Romea.

1890. El castell i la masia. Teatre Eldorado. Barcelona.

1890. Muntanyes blanques. Juli Vallmitjana.

c. 1890. El Santo de la Isidra. Carlos Arniches. Teatro Eldorado. Barcelona.

c. 1890. L'almoneda del diable. Rafael Maria Liern. Teatre Eldorado. Barcelona.

c. 1890. La cruz blanca. Teatro Eldorado. Barcelona.

c. 1890. La rebotica. Vital Aza Álvarez-Buylla.

c. 1890. La venta de Don Quijote. Carlos Fernández Shaw . Teatro Eldorado. Barcelona.

c. 1890. Lealtad de una mujer y aventuras de una noche. José Zorrilla . Teatre Apolo. Madrid

c. 1890. Tambor de granaderos. Emilio Sánchez Pastor .

1891. La caza del oso o el tendero de comestibles. José Jackson Veyán. Teatre Eldorado. Barcelona.

1892. Jules Vert i Companyia. Joan Molas i Casas. Teatre Eldorado. Barcelona.

1892. Maria de Magdala. Antoni Ferrer i Codina. Teatre Novetats. Barcelona.

1893. La saeta. Guillermo Fernández-Shaw. Teatre Eldorado. Barcelona.

1894. Jesús. Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona.

1894. Zaragüeta. Miguel Ramos Carrión y Vital Aza Álvarez-Buylla. Teatro Lara. Madrid.

1895. Sylvia ou la nymphe de Diane. Léo Delibes. Teatre Liceu. Barcelona.

1896. Cuadros disolventes. Guillermo Perrin y Miguel de Palacios. Teatre Eldorado. Barcelona.

1896. De vuelta al vivero. Fiacro Yrayzoz. Teatre Eldorado. Barcelona.

1898. Trafalgar. Javier Burgos. Teatre Novetats. Barcelona.

1899. La luz verde. Fiacro Yráyzoz. Teatre Eldorado. Barcelona.

1899. Los garrochistas. Pedro de Novo Colson. Teatro de Apolo. Madrid.

1900. Los amantes de Teruel. Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatro Colón. Buenos Aires.

1900. El barquillero. José López Silva y José Jackson Veyán. Teatre Eldorado. Barcelona.

c. 1900. El Año 13.000. Teatre Gran Via. Barcelona.

1901. El capvespre dels déus. Richard Wagner. Teatre Liceu. Barcelona.

1903. La venta de Don Quijote. Carlos Fernández Shaw.

1905. El comte Arnau. Josep Carner. Teatre Principal. Espectáculos y Audiciones Graner. Barcelona.

1905. La fustots. Teatre Principal. Espectáculos y Audiciones Graner. Barcelona.

1906. ¡Del valle... al monte!. Lola Ramos de la Vega. Ricard Moragas. Teatre Gran Via. Barcelona.

1907. La Santa Espina. Teatre Principal. Espectáculos y Audiciones Graner. Barcelona.

c. 1910. La Noche de Reyes. Carlos Arniches. Teatre Gran Via. Barcelona.

1919. Guglielmo Ratcliff. Andrea Maffei. Teatre Liceu.


Bibliografia

B. B. «Los nostres pintors de teatre. Fèlix Urgellès». La Ilustració catalana (22 abril 1906), p. 6-8.

Bertran, Marc Jesús. El Gran teatre del Liceu de Barcelona: 1837-1930. Barcelona: Institut Gràfic Oliva de Vilanova, 1931, p. 325.

Bravo, Isidre. Cinc escenògrafs catalans. Francesc Soler i Rovirosa, Fèlix Urgellés, Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Oleguer Junyent. Barcelona: Institut del Teatre, 1985, p. 6-7.

Bravo, Isidre. L'escenografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 83.

Garrut, Josep Maria. Dos siglos de pintura catalana. Madrid: Ibérico Europea de Ediciones, 1974, p. 171.

Ossorio y Bernard, Manuel. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX [1883-1884]. Madrid: Giner, 1975, p. 674.

Pantorba, Bernardino de. Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en España. Madrid: Jesús Ramón García-Rama, 1948, p. 491.

Ràfols, Josep Francesc. Diccionari Ràfols de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX. Vol. III. Barcelona: Art Network, 1954, p. 1299.

Ribera, Jordi. «L'escenografia durant el Modernisme». A: El Modernisme. Vol. IV. Barcelona: L'Isard, 2003, p. 211.

Triadó, Joan Ramon [et al.]. La pintura catalana. Els protagonistes dels segles XIX i XX. Barcelona: Skira, 1994, p. 18-19.


Enllaços

Programa de mà i teatrí de Fèlix Urgellès a Escena Digital del MAE.

Fèlix Urgellès a la Viquipèdia

Fèlix Urgellès a l'Enciclopedia.cat


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x