Manuel Folch i Torres

Polític, poeta, escriptor, dramaturg i advocat, era el gran dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Des de ben jove va militar a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. Dedicat al periodisme des dels divuit anys, va col·laborar en un gran nombre de publicacions, com La Veu de Catalunya, El Poble Català, L'Atlàntida i L'Aureneta. També va destacar en el teatre i en la poesia. Va ser cofundador i durant dotze anys director del semanari satíric ¡Cu-Cut!, de gran influència en la vida política de l'època. Va formar part del grup de joves escriptors que donaven suport a Jacint Verdaguer i, després de la mort del poeta, va ser l'encarregat dels homenatges que es feien arreu de Catalunya a la seva memòria, dels quals cal destacar el seu discurs «L'obra d'en Verdaguer». El 1905 va contraure matrimoni amb Maria Luandra i Vilargunté, i va començar a col·laborar en el setmanari En Patufet, que va contribuir extraordinàriament a la catalanització del país. Va obtenir gran popularitat amb dos llibres de contes per a infants, publicats en la Biblioteca Patufet: De quan les bèsties parlaven (1907) i Encara parlen les bèsties (1909). Durant dinou anys va exercir de secretari general de la revista BA (Barcelona Atracció), una revista que tenia com a objectiu principal situar Barcelona en l'òrbita turística de l'època. L'edició era a càrrec de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona (SAF), sota la direcció de Manuel Folch i Torres. El 1913 funda l'Esbart Teatral de Castellar del Vallès, i el 1914 és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de Barcelona. El 1915, per iniciativa de Josep Baguñà i Gaietà Cornet, inicia els «Espectacles Patufet» a la Sala Mercè. Als quaranta anys, va començar a estudiar dret i, un cop acabada la carrera, el 1918, va impartir classes a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. La seva mort prematura, el 1928, als cinquanta-i-un anys, va commoure profundament els germans, pels quals havia estat un referent i un guia. El 1930 es publica a títol d'homenatge pòstum el recull de poesia Encens i mirra.

A l'inici del teatre de Manuel Folch i Torres hi ha el «teatre familiar», aquelles representacions escèniques que ideava amb els seus germans per als veïns durant les llargues temporades d'estiu a Pedralbes, a casa del seu oncle Francesc Folch i Brossa. La seva obra dramàtica inclou comèdies (De bon tremp, Duetto, Les ales de cera, Un interior, L'oncle rector, Dissabte de glòria, La germaneta), sainets (Extrems que es toquen i Un joc de cartes o Memorialistes amb lletra menuda) i obres per a infants (Jesús és nat o el Bon rabadà, La invenció de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Ramon).

25 abril 1901. La cugula. Teatre Novetats, Barcelona. 
14 febrer 1905. De bon tremp. Teatre Català (Romea), Barcelona.
6 octubre 1905. Un interior. Teatre Català (Romea), Barcelona.
8 maig 1906. Duetto. Teatre Català (Romea), Barcelona. 
5 octubre 1906. La sàvia casualitat. Teatre Català (Romea), Barcelona.
9 abril 1908. Les ales de cera. Teatre Català (Romea), Barcelona
Març 1909. Un joc de cartes o Memorialistes amb lletra menuda. Teatre Català (Romea), Barcelona.
16 febrer 1910. Reixes enfora. Teatre Català (Romea), Barcelona.
7 novembre 1910. Extrems que es toquen. Teatre Català (Romea), Barcelona.
10 maig 1911. L'oncle rector. Teatre Català (Romea), Barcelona.
25 maig 1912. Dissabte de glòria. Teatre de Catalunya, Barcelona.
26 desembre 1914. A sang i foc. Centre Castellarenc, Castellar del Vallès.
1915. La invenció de la Mare de Déu de Montserrat.
14 novembre 1915. Jesús és nat o el bon rabadà. Sala Mercè, Barcelona.

De bon tremp. Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1905.
Un interior. Barcelona: Llibreria Baguñà, 1905.
La cugula. Camprodon: Imp. P. Aubert, 1906.
Duetto. Barcelona: Llibreria Baguñà, 1906.
La sàvia casualitat. Barcelona: Llibreria Baguñà, 1906.
L'oncle rector. Barcelona: s. d., 1906, 1911 i 1934.
Les ales de cera. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1908.
Un joc de cartes o Memorialistes amb lletra menuda. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1909.
Extrems que es toquen. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1910.
La germaneta. Barcelona: Salvador Bonavia, 1912 i 1915.
Dissabte de glòria. Barcelona: Salvador Bonavia, 1912.
A sang i a foc. Barcelona: Impr. d’Art, 1915.
Reixes enfora. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1923.

Teatre publicat a la premsa:
Fragment de La cugula (acte III, escena VII). A: Catalunya Artística, núm. 47 (1901), p. 236.
De bon tremp. A: Catalunya Artística (1902).
De bon tremp. A: El Poble Català (1905).
Les ales de cera. A: De tots colors (1908).
Extrems que es toquen. A: De tots colors (1910).
L'oncle rector. A: De tots colors (1911).
De bon tremp. A: De tots colors (1911).
Fragment de La germaneta. A: El Teatre Català (1912).
Escena de A sang i a foc. A: El Teatre Català (1915).

• Manuel Folch i Torres. Els homes d’en Patufet, pròlegs de Narcís Oller i Manuel Marinel·lo, IV, Barcelona: Editorial David, s. d. [1925].
• Jardí, Enric. Els Folch i Torres i la Catalunya del seu temps. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
• Foguet, Francesc; Santamaria, Núria (ed.). Dramatúrgia al País de les Meravelles? I Simposi sobre teatre infantil i juvenil. Lleida: Punctum; GELCC, 2008.

Galeria històrica de fotos del segle xx del Teatre Romea, Manuel Folch i Torres.

• Fundació Folch i Torres
• Gran Enciclopèdia Catalana
• Rius Xirgu, Xavier, «Manuel Folch i Torres». <http://margaritaxirgu.es/vivencia3/132/132.htm> [Consulta: 30 novembre 2016].