Logo Institut del Teatre

Barcelona, 5-3-1964 

Dramaturg

Redactor/a: Enric Gallén

Biografia

Dramaturg i guionista. Llicenciat en filologia catalana. Provinent del món del teatre d'aficionats, va començar a escriure el 1988 totalment al marge tant dels tallers i seminaris professionals organitzats per l'Obrador de la Sala Beckett com, també, de la formació acadèmica impartida a l'Institut del Teatre de Barcelona. En tant que bon coneixedor de la literatura dramàtica catalana, destaca el paper de referència que ocupen avui Josep M. Benet i Jornet i Sergi Belbel, i es mostra alhora molt identificat amb el model comediogràfic de dos antecedents catalans, Carles Soldevila i, especialment, Rodolf Sirera. De Sirera, en valora la capacitat per explicar històries interessants, l'escriptura clara i directa, desproveïda de floritures estilístiques innecessàries, i el desig d'investigar sobre els gèneres i les formes teatrals més diverses. Galceran també es considera deutor de la comèdia clàssica i la tradició dramàtica europea i nord-americana contemporània, com també del guionatge dramàtic del cinema nord-americà.

 

La producció dramàtica de Galceran, que respon al motlle de la comèdia clàssica en totes les seves possibles derivacions genèriques, es basa en la voluntat d'explicar una història clara i ben travada a partir d'una idea pròpia, carregada de sentit i acció dramàtica, amb l'objectiu d'atrapar el lector/espectador i emocionar-lo. La fórmula teatral de Galceran no es proposa alliçonar ningú, plantejar una determinada tesi moral ni defensar tampoc pròpiament una determinada ideologia. Galceran explica unes històries, descriu unes situacions i exposa uns conflictes amb què un ampli espectre de públic es deu sentir directament i emocionalment reflectit o identificat. En definitiva, representa la figura del comediògraf hàbil que sap connectar amb els interessos i els gustos d'un públic majoritari. Alguns dels seus títols més coneguts són Dakota (1995), Paraules encadenades (1995) i, sobretot, El mètode Grönholm (2003), guardonada amb diversos premis. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de televisió (Nissaga de poder, 1997-1998; Laura, 1998; El cor de la ciutat, 2000-2009; La memòria dels Cargols, 2000; La Sagrada Família, 2010-11; Polseres vermelles, 2013, i Nit i dia, 2016) i ha estrenat sis llargmetratges (Dues dones, 1998; Cabell d'àngel, 2001; Gossos —amb Lluís Arcarazo—, 2002; Càmping, 2006; Serrallonga, 2008, i El mètode Grönholm, 2015, un telefilm dirigit per Enric Folch, diferent d'El método (2005), una pel·lícula dirigida per Marcelo Piñeyro amb guió de Mateo Gil. Ha escrit també el guió cinematogràfic de Frágiles (2005), de Jaume Balagueró. També ha traduït i adaptat obres com ara Estan tocant la nostra cançó, de Neil Simon, Marvin Hamlish i Carole Bayer (Teatre Goya, Barcelona, 1990); Políticament incorrecte, de Ray Cooney (Teatre Condal, Barcelona, 1997); Enredos, de Ken Ludwig (Teatre Tívoli, Barcelona, 1997); Penjats, de Tim Firt (Villarroel Teatre, Barcelona, 1999); La trilogia della Villegiattura (L'estiueig), de Goldoni (Teatre Nacional de Catalunya, 1999); Primera plana, de Ben Hecht (Teatre Nacional de Catalunya, 2003); amb Tania Dragojevic, El professional, de Dusan Kovasevic (Teatre Nacional de Catalunya, 2005); Valentina, de Carles Soldevila (Teatre Nacional de Catalunya, 2006); L'inspector, de Nikolai Gógol (Teatre Nacional de Catalunya, 2009); Un dios salvaje, de Yasmina Reza (Teatro Álcazar, Madrid, 2008); Un déu salvatge, de Yasmina Reza (Teatre Goya, Barcelona, 2010); Conversations avec ma mère, de Santiago Carlos Ovés (Théâtre de la Commune de Paris, 2007); Converses amb la mama, de Santiago Carlos Ovés (Club Capitol, Barcelona, 2008); Fins que la mort ens separi, de Remi de Vos (Teatre Tantarantana, Barcelona, 2009); El rey León, de Roger Allers, Irene Mecchi i Mark Mancina (Teatro Lope de Vega, Madrid, 2011); Toc, toc, de Laurent Baffie (Teatre Borràs, Barcelona, 2012); El nom, de Mathieu Delaporte i Alexandre de la Pelletière (Teatre Goya, Barcelona, 2012); Conversaciones con mamá, de Santiago Carlos Ovés (Teatro Bellas Artes, Madrid, 2013).

 

La seva obra teatral fins ara és: Alta fidelitat (1991), Fauna (1993), Vigílies (1994), Surf (1990/1994-1995), Fuita (1993-1995), Dakota (1995), Paraules encadenades (1995), El mètode Grönholm (2003), Carnaval (2005), Cancun (2007), Burundanga (2011) i El crèdit (2013). També ha escrit el llibret de dos musicals, en col·laboració amb Esteve Miralles: Paradís (2000) i Gaudí (2002), com també d'una versió d'Els Pastorets (2015), tots tres llibrets segons les corresponents partitures d'Albert Guinovart.


Significació

Jordi Galceran ha esdevingut un autèntic fenomen social i cultural que ha agitat l'escena catalana i espanyola dels últims vint anys. Amb el principal objectiu d'entretenir el públic, s'ha convertit en un dels millors comediògrafs actuals gràcies a una saviesa dramatúrgica que li permet d'elaborar unes obres que connecten amb un públic molt majoritari. De tots els seus textos, el més conegut i el que va llançar-lo al reconeixement més extensiu és El mètode Grönholm.


Estrenes

15 octubre 1996. Dakota. Teatre Poliorama, Barcelona. Premi Ignasi Iglésias (1995). Premi Butaca (temporada 1996-1997)

22 gener 1998. Paraules encadenades. Teatre Romea, Barcelona. XX Premi Born de Teatre (1995). Premi Crítica Serra d'Or 1997. Premi Butaca (temporada 1997-1998). Versió cinematogràfica de Laura Mañà (2003).

26 febrer 1998. Surf. Teatre Villarroel, Barcelona.

3 de desembre de 1998. Fuita. Teatre Principal, Barcelona.

1999. Cap nen sense joguina [dins de Sopa de Ràdio]. Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas. Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

30 setembre 2002. Gaudí. Barcelona Teatre Musical, Barcelona. Premi Butaca (temporada 2002-2003).

29 abril 2003. El mètode Grönholm. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Novembre 2003. Dakota. Teatro Juan Bravo, Segòvia; gener 2004. Teatro Albéniz, Madrid.

15 setembre 2004. El método Grönholm. Teatro Marquina, Madrid.

15 setembre 2004. El mètode Grönholm. Teatre Poliorama, Barcelona.

26 desembre 2005. Paradís. Teatre Condal, Barcelona. Premi Butaca (temporada 2004-2005).

23 octubre 2006. Carnaval. Teatre Romea, Barcelona.

27 març 2008. Carnaval. Teatro Bellas Artes, Madrid.

12 novembre 2008. Cancun. Teatre Borràs, Barcelona.

13 gener 2011. Fuga. Teatro Alcázar, Madrid.

29 juny 2011. Burundanga. Teatro Maravillas, Madrid.

23 novembre 2011. Burundanga. Sala la Planeta, Girona.

28 novembre 2011. El crèdit. Sala la Planeta, Girona. Torneig de Dramatúrgia Catalana.

12 gener 2012. Burundanga. Sala Flyhard, Barcelona.

14 abril 2012. Burundanga. La Villarroel, Barcelona.

19 setembre 2013. El crèdit. La Villarroel, Barcelona. Premi Ceres (2014).

27 setembre 2013. El crédito. Teatro Maravillas, Madrid.

3 octubre 2014. Cancún. Teatro Infanta Isabel, Madrid.

12 novembre 2014. Polònia: el musical. Teatre Poliorama, Barcelona.

2 abril 2015. Dakota. Teatro Lara, Madrid.


Publicacions

Dakota. Barcelona: Institut del Teatre; Diputació de Barcelona, 1996.

Paraules encadenades. València: Edicions 3 i 4, 1996.

Cap nen sense joguina. Revista Escena, 1999.

El mètode Grönholm. Barcelona: Proa, 2006.

Carnaval. Barcelona: Proa, 2006.

Sis comèdies. Barcelona: Edicions 62, 2010.

El crèdit. Barcelona: Edicions 62, 2014 (Labutxaca).

 

Traduccions publicades:

Al castellà:

Dakota. Madrid: Fundación SGAE, 1999.

Palabras encadenadas. Madrid: ADE, 1999.

El método Grönholm. Madrid: Fundación SGAE, 2006.

Carnaval. Madrid: Fundación SGAE, 2008.

El crédito. Madrid: Antígona, 2013.

Cancún. Madrid: Antígona, 2014. 

 

A l'italià

Il Metodo Grönholm e altre eccezioni. Milà: Gran Via, 2008 (trad. de Laura Bernardini, Davide Carnevali i Enrico Ianniello). 

 

A l'hongarès

A Grönholm-módszer, Váltságdij, Burundanga [El mètode Grönholm, Carnaval, Burundanga]. A: Belbel; Sergi; Galceran, Jordi. 6 mai Katalán dráma. Budapest: L'Harmattan, 2013 (trad. de Dóra Bakucz). 


Bibliografia
  • Gallén, Enric. «Pròleg». A: Galceran, Jordi. Paraules encadenades. València: 3 i 4, 1996, p. 7-15.
  • — «Pròleg». A: Galceran, Jordi. Sis comèdies. Barcelona: Edicions 62, 2010, p. 9-25.
  • Graells, Guillem-Jordi. «Una comèdia de comediògraf sense complexos». A: Galceran, Jordi. Dakota. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1996, p. 5-17.
  • Llombart Huesca, Maria (dir.). Teatre català contemporani. Monografia: entorn de l'obra de Jordi Galceran. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.
  • Riera, Pere. «Una dramatúrgia desacomplexada, o l’altra cara de la moneda». Pausa, núm.  29 (2008), p. 93-110.
  • Rollet, Aymeric. «Discours de la méfiance, confiance dans le dialogue: espace, temps et discours dans El mètode Grönholm». Catalònia, Université Paris-Sorbonne, núm. 16 (2015).
  • Soler, Esteve. «Jordi Galceran, comediògraf». Pausa, núm. 29 (2008), p. 75-92.

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x