Joaquim Montero Delgado

Director, dramaturg, emprenedor, intèrpret

Dramaturg, actor, director i empresari teatral, llibretista de sarsueles i revistes, traductor i adaptador teatral i periodista.

Joaquim Montero va ser un home de teatre complet: dramaturg, actor, director i empresari teatral, llibretista de sarsueles i revistes, traductor i adaptador. D'origen valencià, va fer el batxillerat i els estudis de declamació al Conservatori de Barcelona. De jove va ingressar en un grup d'aficionats que actuava a la societat La Granada de Gràcia. Més tard va treballar amb Antoni Tutau i Carlota de Mena, amb els quals va representar els primers textos d'Ignasi Iglésias a Barcelona, al Teatre Granvia. El 1900 va marxar a l'Amèrica del Sud, on va residir cinc anys a Buenos Aires i posteriorment a Santiago de Xile. Quan va tornar amb la seva dona Matilde Xatart el 1913, va establir relació amb la colla bohèmia del Bar del Centro i va iniciar el desplegament de la seva activitat teatral al Paral·lel, inicialment al Teatre Nou, on es va associar amb Senén Vergés.

Montero va obtenir una important popularitat com a dramaturg, com a actor còmic i com a llibretista de revistes d'actualitat, de caràcter bilingüe, que van ser l'antecedent del model conreat per l'empresari Manuel Sugranyes en els anys vint. El 1915 va fundar amb una colla d'admiradors l'Associació Montero, amb seu al carrer d'Aribau, 21, on es van fer conferències a càrrec del mateix Montero, Ambrosi Carrion, Pere B. Tarragó o Albert Pejoan, i representacions diverses en què van participar actors com Enric Borràs, Ricardo Calvo, Enric Giménez o Ermengol Goula. El juny del 1917 va ser nomenat director artístic del Teatre Còmic i un any més tard es va incorporar a la companyia del Teatro Español de Madrid. De retorn a Barcelona, l'octubre de 1919 va estrenar al Teatre Nou Les temptacions de Santpere o el vodevil de Santpere a través del temps.

La temporada 1920-1921 Joaquim Montero i la seva dona van ser contractats per Josep Canals del Teatre Romea, on va arribar a estrenar 38 peces, a més d'assumir el càrrec de director artístic durant alguns anys, fins a la temporada 1927-1928, quan l'empresa Canals ja s'havia traslladat al Teatre Novetats. Va reprendre un lligam més estret amb el teatres del Paral·lel, on va participar com a llibretista de revistes de l'empresa de Manuel Sugranyes al Teatre Còmic, com ara Color (1928), Póker (1928), Carnet de Póker (1928) i Cocktails del Nuevo (1928), aquesta darrera al Teatre Nou. Va tornar a estrenar a altres locals com el Victòria i l'Espanyol. Va reprendre també la seva activitat periodística, col·laborant amb una secció fixa a L'Esquella de la Torratxa i assumint la direcció del diari La Noche del 1933 al 1934. Gradualment, però, i fins al desenllaç de la Guerra Civil, la seva figura i la seva producció van anar perdent el reconeixement i la significació social que havien obtingut. Va exercir de professor de declamació a la Institució del Teatre, va escriure Juan Puig Elías, una biografia sobre el president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). El 1939 es va exiliar a França i posteriorment a Santiago de Xile, on va morir el 5 de novembre del 1942.

En una primera etapa, Montero es mostra com un típic autor d'encuny vuitcentista, amb obres com ara Del cafè a la Vicària (1889), De enero a enero o calendario del año (1899) o Madrid, Barcelona y Valencia (1900), un «juguete cómico trilingüe» que ja assenyala algunes característiques d'altres espectacles posteriors, com ara la combinació lingüística entre el català i l'espanyol, les escenes de costums i les referències a la política local amb un tractament festiu i còmic embolcallat d'una certa actitud de denúncia i que en la dècada del 1910 el va dur a crear un model de revista musical representat per ¡Arriba el telón! i Monterograff, que van tenir la seves corresponents seqüeles. Es tracta de revistes que inclouen escenes sobre fets i manifestacions històriques, culturals i socials de la realitat espanyola i catalana passada i present amb projecció d'imatges, a través de les quals Montero exposava una crítica a un present, socialment complex i corrupte, de què sovint se servia per reivindicar un passat immediat idealitzat, el d'un últim terç del XIX, que proposava com un camí a seguir. Montero va reivindicar també la idea d'unitat d'una determinada tradició cultural, literària i ideològica representada per autors de pòsit republicà com ara Abdó Terrades, Robert Robert, J. A. Clavé o Conrad Roure, de qui va recollir especialment el llegat de la revista musical de peces com El somni de la innocència o Ki-ki-ri-ki. No va renunciar tampoc a defensar la unitat de la tradició dramàtica catalana, com és el cas de Frederic Soler, i la seva continuïtat en una part de l'obra de Josep M. de Sagarra. Una altra relació especial la va mantenir amb el seu gendre Josep Amich Bert Amichatis, amb qui va compartir especialment l'escriptura d'una sèrie de peces destinades a la companyia de Josep Santpere que van assolir una gran popularitat, com La borda. La vida d'una dona de la Rambla (1920), que va ser un dels majors èxits del teatre català de l'època.

Joaquim Montero és una figura essencial i imprescindible de l'escena catalana del primer terç del segle XX com a promotor d'un teatre popular i creador d'un model de revista musical i satírica que es va convertir en el punt de referència obligat d'altres propostes escèniques posteriors. Una altra de les seves activitats teatrals va ser la de traductor i adaptador de textos de diversa procedència i gènere, com ara Míster Pickwick (1921), de Charles Dickens; L'admirable Chrichton (1921), de James M. Barrie; El caduceu (1922), de H. Rotschild; La somrient Magdalena (1922), d'A. Obey i D. Amiel; L'espectre del senyor Imberger (1924), de H. Gorse i H. Clerc; El desert es venja (1924), de Lórand Orbók, o els textos de Pirandello, Sis personatges cerquen un autor (1924), Toca ferro (1924) i Enric IV (1925).

15 juny 1889. Del cafè a la Vicària, Teatre Jovellanos (Barcelona).

19 novembre 1893. Xerraire, Teatre Granvia (Barcelona).

Maig 1893. V. Hugo, Juan Valjuán o Los miserables, adaptació amb Francesc Trullols, Teatre Zorrilla de Badalona.

31 desembre 1896. El senyor Palaudarias, sarsuela en un acte, continuació d' El somni de la innocència, de Conrat Colomer, Teatre Principal (Barcelona).

8 octubre 1897. L'oncle Benet, Teatre Romea.

17 maig 1897. Riera Baixa, paròdia de Terra baixa. Teatre Romea.

7 desembre 1899. De enero a enero o calendario del año, 1899. Teatre Principal.

6 octubre 1900. Madrid, Barcelona y Valencia, juguete cómico trilingüe, Teatre-Circ Espanyol.

20 setembre 1913. Arriba el telón, apropósito en un acto y seis cuadros, Teatre Nou.

25 octubre 1913. Ya está arriba el telón, apropósito en un acto, divido en un prólogo y cinco cuadros, Teatre Nou.

6 desembre 1913. ¿Sigue arriba el telón?, revista en un acte dividit en un pròleg i set quadres amb música del mestre J. Parera, Teatre Nou.

29 desembre 1913. Del Nuevo al Limbo, revista, Teatre Nou.

24 gener 1914. Almanaque del Nuevo, Teatre Nou, revista en un acte dividit en nou quadres amb música dels mestres F. Montserrat i J. Parera.

10 març 1914. Amb A. Ferrer i Codina, Vacaciones conyugales, vodevil en un acte i dos quadres, música de F. Montserrat, Teatre Nou.

30 març 1914. ¿Qué le diré?. Un telón corto, Teatre Nou. Funció-benefici de P. Montoro.

11 abril 1914. Paralelo Hotel, revista amb música del mestre F. Montserrat, Teatre Nou.

23 abril 1914. No sé pas què hi veus!, joguina lírica en un acte amb música de F. Montserrat, Teatre Nou.

23 abril 1914. El senyor marquès, Teatre Nou. Funció benefici per a M. Pedrola.

15 maig 1914. La Paralela, Teatre Nou. Funció benefici per a M. Xatart.

16 setembre 1914. Cuando el amor muere, música de F. Montserrat, Teatro Soriano.

23 octubre 1914. Monterograff 1, revista cinematogràfica en un acte, dividida en prefaci, dos quadres, dues pel·lícules i entreacte de variétés. Música del mestre F. Montserrat, Teatre Soriano.

19 novembre 1914. Monterograff 2, revista cinematogràfica, cómico-lírica-satírica en un acte, dividida en quatre actes i tres pel·lícules. Música del mestre F. Montserrat, Teatre Soriano.

5 desembre 1914. Monterograff 3, revista cinematogràfica, cómico-lírica-satírica, ballable en un acte i vuit quadres. Música dels mestres F. Montserrat i C. Casademont, Teatre Soriano.

24 desembre 1914. Monterograffito, pasillo cómico en un acto amb música del mestre F. Montserrat Ayarbe, Teatre Soriano.

Juny 1915. La retirada de la Paralela, improvisació en un acte i en vers, «Asssociació Montero» (carrer Aribau, 25).

23 gener 1916. El éxito del año, revista, Teatre Nou.

21 desembre 1915. La herencia de Míster Puff, paròdia del gènere policíac, Teatre Novetats.

3 octubre 1919. Les temptacions de Santpere o trieu i remeneu (El vodevil a través del temps), Teatre Nou.

20 març 1920. Amb «Amichatis», El telón de anuncios, revista amb música del mestre Millán, Teatre Victòria.

26 maig 1920. L'ànima que m'aguanta, paròdia de L'ànima és meva, d'Àngel Guimerà, Teatre Nou.

3 abril 1920. Amb «Amichatis», La borda (La vida d'una dona de la Rambla), Teatre Nou.

1 maig 1920. Amb «Amichatis», De Colón a Canaletas, revista, Teatre Victòria.

16 juny 1920. Amb «Amichatis», Sota la perruca no es veuen les banyes, «estudiantina en dos actes», Teatre Nou.

23 juny 1920. Amb «Amichatis», Abajo el telón, revista, Teatre Victòria.

2 octubre del 1920. El que costa vestir bé, Teatre Romea.

29 octubre 1920. La nit de les castanyes o un Tenòrio de retalls, Teatre Romea.

23 desembre 1920. Les bones festes, en col·laboració amb «Amichatis», Teatre Nou.

10 gener 1921. C. Dickens, Míster Picwick, adaptació dramàtica francesa de Georges Duvals i Robert Cahrvay, traduïda al català per Joaquim Montero, Teatre Romea.

10 gener 1921. A. Guasti, Tres actes, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

26 febrer 1921. T. Bernard-H. Fremont, La dansa dels set vels, traducció de Joaquim Montero i «Amichatis», Teatre Nou.

26 març 1921. H. Murger, La vida boèmia, novel·la escènica en quatre actes i set quadres, adaptació en col·laboració amb «Amichatis», Teatre Espanyol.

15 abril 1921. Per Catalunya, Música de Càndida Pérez Martinez, Teatre Romea.

13 maig 1921. Amb «Amichatis», Què serà?, Teatre Espanyol.

7 octubre 1921. La Revista del Romea. Setmanari parlat. Primer quadern, Teatre Romea.

1 novembre 1921. La Revista del Romea. Setmanari parlat. Segon quadern, Teatre Romea.

28 desembre 1921. Nothy-Fikshish (pseudònim de Joaquim Montero), Marxa nupcial, Teatre Romea.

29 novembre 1921. J. M. Barrie, L'admirable Crichton, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

18 març 1922. H. Rothschild, El caduceu, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

19 març 1922. La sospita, un acte, Teatre Romea.

Gener de 1923. Amb «Amichatis», Noves i velles temptacions de Santpere, Teatre Espanyol.

26 abril 1922. Un miracle a Barcelona o la qüestió és passar l'estona, pel·lícula extraordinària en tres actes i 10 quadres, amb il·lustracions musicals de Càndida Pérez Martínez, Teatre Romea.

28 maig 1922. Fecunditat, Teatre Romea.

2 novembre 1922. D. Amiel-A. Obey, La somrient Magdalena, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

26 novembre 1922. P. Pi Piñol (pseudònim de Joaquim Montero), La casamentera, entremès acomodat a l'escena catalana, Teatre Romea.

23 desembre 1922. V. Leyva, Quan elles volen, adaptació de Joaquim Montero, Teatre Romea.

28 desembre 1922. Marxa nupcial, Teatre Romea.

29 desembre 1922. Aventura extraordinària d'un comte i una herbolària, Teatre Romea.

Gener 1923. Amb «Amichatis», Noves i velles temptacions de Santpere, Teatre Espanyol.

11 maig del 1923. El truc del senyor Banyuls, comedieta en un acte adaptada per Joaquim Montero, Teatre Romea.

19 maig 1923. Clavé, Teatre Espanyol.

18 febrer 1925. L. Orbók, El desert es venja, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

10 octubre 1923. S. López, Liquido i plego, adaptació de Joaquim Montero, Teatre Romea.

7 desembre 1923. A. Machard, El milió de l'orfeneta, pel·lícula parlada adaptada per Joaquim Montero, Teatre Romea.

28 desembre 1923. Pira Nel·lo (pseudònim de Joaquim Montero), Sis autors cerquen un personatge, Teatre Romea.

28 desembre 1923. El vidu trist, comèdia en tres actes adaptada de l'italià per Joaquim Montero, Teatre Romea.

24 març 1924. L. Pirandello; Sis personatges cerquen un autor, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

5 març 1924. L. Pirandello; Toca ferro, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

5 abril 1924. M. Provins, El caliu, adaptació de Joaquim Montero, Teatre Romea.

19 abril 1924. H. Gorse-H. Clerc, L'espectre del senyor Imberger, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

19 abril 1924. Fins el dimoni porta banyes, fantasia vodevilesca lírica, amb música de Rafael Pou, Teatre Espanyol.

13 maig 1924. Serafins i bonifacis, Teatre Romea.

28 desembre 1924. La Penya Roca o la colònia de l'Ampolla, Teatre Romea.

18 febrer 1925. L. Orbók, El desert es venja, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

11 abril 1925. A Montserrat, Teatre Romea.

3 juny 1925. L. Pirandello, Enric IV, traducció de Joaquim Montero, Teatre Romea.

17 novembre 1925. Matemàtiques, Teatre Romea.

24 març 1926. El bordet de la Bordeta, Teatre Romea.

28 desembre 1925. Nygui-Nyogui. Romea Revue, Teatre Romea.

27 novembre 1926. Els capells d'en Cunill, comedieta en un acte i pròleg inspirada en una obra francesa, Teatre Novetats.

4  gener 1927. Jazz-Band, humorada en dos actes, Teatre Novetats.

4  juny 1927. Barcelona, amb il·lustracions musicals de J. Casas Auger, Teatre Novetats.

27 desembre del 1927. Llegint «Tarzan de los monos», humorada en dos actes i quatre quadros, Teatre Novetats.

10 desembre 1927. «Madame Mundeta». Robes et chapeaux, Teatre Novetats.

21 març 1928. El pobre Bonifaci, Teatre Novetats.

14 abril 1928. T'agrada la meva dona?, tres actes, Teatre Romea.

21 abril 1928. La princesa entremaliada, Teatre Novetats.

4 abril 1931. Todo a 0'65, apunte para una revista bilingüe en dos actos y varios cuadros, Teatre Victòria.

22 desembre 1932. El «Papitu» Santpere, setmanari sonor en dues planes i vàries seccions, Teatre Espanyol.

10 febrer 1933. El segon número de «Papitu» Santpere, Música dels mestres Duran, Mas, Pou i Torrents, Teatre Espanyol.

15 abril 1933. My baby [Mi muñeca], en col·laboració amb «Amichatis» i Manuel Sugranyes, espectacle en un acte, Teatre Nou.

Del café a la vicaría: juguet-comich en un acte y en vers. Barcelona: Impr. Militar, 1889.

¡¡Xerraire!!: extravagancia en un acte, en vers. Barcelona: Imp. Alsina y Clos, 1894.

Lo senyor Palaudarias: continuació de Lo somni de la ignocencia, sarsuela en un acte. Barcelona: Tip. de Pujol y Ca, 1897.

Riera baixa: paròdia de Terra baixa. Barcelona: Tip. de F. Badia, 1897.

L’oncle Benet: comèdia en un acte i en prosa. Barcelona: Tip. de F. Badia, Biblioteca de l’Aureneta, 1897.

V. Hugo, Juan Valjuán o Los miserables: drama en siete actos dividos en diez cuadros en prosa y en verso, adaptació de J. Montero i F. Trullols. Barcelona: Tip. de Pujol y Ca., 1897.

De enero a enero, o Calendario del año: revista en un acto y siete cuadros. Madrid: Florencio Fiscovich. Ed., 1899.

Madrid, Barcelona y Valencia: juguete cómico trilingüe en un acto y en verso. Barcelona: Impr. de Manuel Tasis, 1900.

Nube de verano. Santiago de Chile: Imp. León V. Caldera, 1907.

¡21 de mayo de 1879!, Apuntes para una loa a la memoria del insigne héroe Arturo Prat. Santiago de Chile: Im. Universitaria, 1907.

¡Arriba el telón!; Ya está arriba el telón: apropósitos en un acto. Barcelona: Imp. Bonavía y Durán, 1913.

¿Sigue el arriba el telón?, Almanaque del Nuevo: revistas cómico-líricas en un acto. Barcelona: Imp. Artís y Co, 1914.

Monterograff 1º: revista cinematográfica en un acto, dividida en: prefacio, dos cuadros,dos películas y entreacto de variétés. Barcelona: Imp. Bonavía y Duran, 1914.

Monterograff 2º: revista cinematogràfica cómico-lírica-satírica, en un acto, dividida en cuatro cuadros y tres películas. Barcelona: Imp. Bonavía y Durán, 1914.

Monterograff 3º: revista cinematogràfica, cómico-lírica, satírica, bailable en un acto y ocho cuadros. Barcelona: Imp. Bonavia y Durán, 1914.

Cuando el amor muere: apuntes para escribir una obra cómico-lírica-fantástica y casi filosófica, en un acto y varios cuadros, en prosa y verso. Barcelona: Imp. de Bonavia y Durán, 1914.

Monterogaffito: pasillo cómico, en un acto dividido en un cuadro y una alegoría. Barcelona: Imp. Bonavia y Durán, 1915.

La herencia de Mister Puff: parodia del género policial en un acto y cinco cuadros. Barcelona: Millá y Piñol, 1916.

La «Paralela»: col·lecció de diàlegs. Barcelona: Casa editora de Teatre Bonavia i Duran, 1916.

La retirada de la «Paralela»: improvisació en un acte i en vers. Barcelona: Casa Editorial de Teatre Bonavia i Duran, 1916.

El éxito del año: revista cómico-lirica, satñirica, bailable, en un acto y doce cuadros. Barcelona: Imp. Bonavia y Durán, 1916.

L'Ànima que m'aguanta: paròdia de L'ànima es meva. Barcelona: Salvador Bonavía, 1920. La Escena Catalana, Suplement, 7.

La borda: la vida d'una dona de la Rambla, pel·lícola [sic] parlada, realista, en tres sèries i tretze episodis. Barcelona: Salvador Bonavia, Llibreter, 1920. La Escena Catalana. Segona època, 54.

El que costa vestir bé!: comedieta en un acte. Barcelona: Llibreria de La Escena Catalana, 1920, La Escena Catalana, Suplement, 8.

La nit de les castanyes: astrakanada en un acte, [Barcelona], [1920].

Amb «Amichatis», El telón de anuncios: revista en nou quadres. Barcelona: Salvador Bonavia, 1920.

Les bones festes: escenes de Nadal en dos actes, dividits en una dècima, sis quadros, una invitació i un pessebre. Barcelona: Gráf. Cortel, [1920?].

El senyor Palaudàrias: continuació d’El somni de la innocència. Barcelona: La Escena Catalana, 1921.

La vida boèmia: novel·la escènica en quatre actes i sis quadros, adaptació moderna de l’obra de Murger. Barcelona: Salvador Bonavia, 1921, La Escena Catalana, Segona època, 79.

Marxa nupcial: comèdia en dos actes. Barcelona: Salvador Bonavia, Llibreter, 1921, La Escena Catalana. Segona època, 97.

Per Catalunya: col·lecció de postals catalanes, amb anècdotes intercalades, dividides en tres quaderns i lligats amb el fil d’un argument arbirari. Barcelona: Salvador Bonavia, 1921, La Escena Catalana, Segona època, 81.

La Revista del Romea setmanari parlat: quadern primer. Barcelona: Salvador Bonavia: 1921, La Escena Catalana, Segona època, 92.

La Revista del Romea setmanari parlat: quadern segon. Barcelona: Salvador Bonavia: 1921, La Escena Catalana, Segona època, 93.

T. Bernard – F. Fremont, La dança dels sets vels, comèdia vodevill en tres actes, traducció de J. Montero i «Amichatis». Barcelona: Llibreria de La Escena Catalana, 1921. (Biblioteca vodevillesca; 2).

D. Amiel-A. Obey, La somrient Magdalena, tragicomèdia en dos actes, traducció de Joaquim Montero. La Escena Catalana (Barcelona: Salvador Bonavia), 2a època, núm. 117 (1922).

Un miracle a Barcelona o la qüestió és passar l’estona: pel·lícula extravagant en tres actes i deu quadros, Barcelona: Salvador Bonavia, 1922, La Escena Catalana, Segona època, 105.

La casamentera. La Escena Catalana (Barcelona: Salvador Bonavia), 2a. època, núm. 123 (1922).

Clavé: narració popular, anecdòtica, de la vida d'un gran ciutadà, en quatre actes, dividits en dotze quadros. Barcelona: Salvador Bonavía, 1923. La Escena Catalana, 130.

A. Machard. El milió de l'orfaneta: conte sentimental en 4 actes i 12 quadros, traducció de Joaquim Montero. Barcelona: Salvador Bonavia, Llibreter, 1923, La Escena Catalana. Segona època, 144.

Aventura extraordinària d’un comte i una herbolària: comèdia en dos actes. Els diàlegs dels pallassos (Mhingo and Kim), innocentada. Barcelona: Salvador Bonavia, 1923, La Escena Catalana, Segona època, 120.

Amb «Amichatis», La hija de nadie: historia de una mujer del arroyo.: drama popular en tres actos y diez cuadros; traducido del catalán y llevado a la vida madrileña por Ceferino Rodríguez Avecilla. Barcelona: Publicacions Ràfols, 1923.

El vidu trist: comèdia en tres actes. Barcelona: Salvador Bonavia, 1923.

Les temptacions de Santpere: tres actes de comèdia, sarsuela i òpera bufa, dividits en un grapat de quadros que formen varis episodis reflectes de les passades encarnacions d’en Santpere. Barcelona: Carrer Tapineria 13, llibreria, 1923.

Fins el dimoni porta banyes: fantasia vodevillesca en un pròleg i tres actes, dividida en tretze quadros. Barcelona: S. Bonavia, 1924.

H. Gorse-Fremont, L’espectre del senyor Imberger: drama en quatre actes, traducció de Joaquim Montero. Barcelona: Salvador Bonavia, 1924, La Escena Catalana, 1924

El truc del Senyor Banyuls: un acte; Liquido i plego: un acte. Barcelona: Salvador Bonavia, Llibreter, 1925. La Escena Catalana, 173.

H. Rothschild, El caduceu: drama en quatre actes, traducció de Joaquim Montero. Barcelona: Salvador Bonavia: 1925, La Escena Catalana, 138.

A Montserrat!: humorada en quatre actes, dividits en onze quadros. Barcelona: Salvador Bonavia, Llibreter, 1925, La Escena Catalana, 176.

La Penya-Roca o la colònia de l’Ampolla: joguina en tres actes. Barcelona: Salvador Bonavia, 1925, La Esscena Catalana, Segona època, 169.

Nyigui-nyogui: (Romea-Revue): revista en tres actes i catorze quadros. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1926.

Jazz-Band: humorada en dos actes; Els capells d'en Cunill: comedieta en un acte i un pròleg, inspirada en una altra d'autor francès. Barcelona: Salvador Bonavia, 1927, La Escena Catalana. Segona època, 222.

A Barcelona: excursió accidentada en 4 actes. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1927. Barcelona: Salvador Bonavia, La Escena Catalana, Segona època, 230.

Llegint «Tarzán de los monos»: humorada en 2 actes i 4 quadros; «Madame Mundeta»: robes et chapeaux: un acte. Barcelona: Llibreria Bonavía, 1928, La Escena Catalana, Segona època, 247.

H. Murger-T. Barrière, Mimí: escenes de la vida bohèmia: drama en cinc actes, traducció de Joaquim Montero, Barcelona: Llibreria Bonavia, 1929, La Escena Catalana, Segona època, 280.

Todo a 0’65: apuntes para una revista bilingüe en dos actos y varios cuadros. Barcelona. Imp. Layetana, [1931 o post.].

El «Papitu» Santpere: setmanari sonor en dues planes i vàries seccions. Barcelona. Llibreria Bonavia, 1933, La Escena Catalana, Segona època, 371.

Arévalo i Cortès, Just. «La labor popular i populista d’un home de teatre complet: Joaquim Montero». A: La cultura de masses a la Barcelona del Nou-cents. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, p. 145-171.

Arévalo i Cortès, Just. «Amichatis i el teatre realista de baixos fons ciutadans». A: La cultura de masses a la Barcelona del Nou-cents. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, p. 173-230.

Cortès, Just. «Homes i coses de la Barcelona d’abans. Crònica segona: els lloc on els besavis anaven a fer-la petar i, en concret, el Bar del Centro». El Procés (Santa Coloma de Farners), núm. 6 (2014), p. 235-244.

Curet, Francesc. «La tasca de Joaquim Montero». A: Història del Teatre Català. Barcelona: Aedos, 1967, p. 417-418.

Gallén, Enric. «El teatre». A: Molas, Joaquim (dir.). Història de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Ariel, 1988, p. 319-321.

Rossich, Albert; Cornellà, Jordi. El plurilingüisme en la literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2014, p. 206-213.

Revista El procés, núm. VI (2014)

Joaquim Montero a la Viquipèdia

Joaquim Montero a enciclopèdia.cat

Joaquim Montero a la Internet Movie Database (IMDb)

Retrats de Joaquim Montero a l'Arxiu Municipal de Barcelona