Cuerpo de sombra y luz

Espectacle multidisciplinari de la companyia Lanònima Imperial dirigit per Juan Carlos García i estrenat al Mercat de les Flors dins del Festival Grec 1998. Va ser produït amb la col·laboració escenogràfica de l'artista visual Paloma Navares, qui cedí algunes de les seves insta·lacions i videocreacions per a l'estrena i l'exhibició de l'espectacle.

Cuerpo de sombra y luz fou interpretat pels ballarins de Lanònima Imperial Laura Arís, Sofia Asencio, Iva Horvat, Nathalie Labiano, Manolo Bes, Bebeto Cidra i Fernando Hurtado. Tomàs Aragay s'encarregà de la dramatúrgia, i Xavier Maristany i Joan Saura crearen una part de la banda sonora, que es complementà amb Stabat Mater dolorosa, de Radio Symphony Orchestra Ljubljana. El vestuari va anar a càrrec de M. Á. García, i Mingo Albir firmà la il·luminació.

Cuerpo de sombra y luz s'inicia a l'espai fosc de l'escenari en aparèixer en primer pla una ballarina nua ajaguda sota un doll de llum enfrontada a una de les instal·lacions cilíndriques de Navares, que mostra la coneguda imatge d'Eva sortint del paradís. La noia desplega un solo lent i sensual per fer ressaltar la seva feminitat i la bellesa del seu cos. Al fons de l'escenari apareix la imatge d'una dona d'aparença reinaxentista, vestida de negre, amb un posat impassible. Apareix llavors un home, igualment nu, amb moviments lents i voluptuosos, mostrant la seva virilitat, mentre la instal·lació de Navares desapareix. Se sent llavors el so d'uns animals salvatges rugint. Al fons i a mitja alçària de l'escenari apareixen les imatges d'unes panteres imposants que es passegen cíclicament de banda a banda. Els ballarins, mig vestits de negre, s'arrengleren d'esquena al públic davant la projecció. Una noia empeny el grup a disgregar-se suaument, mentre al fons, a mitja altura, es reprodueix de forma horitzontal i repetitiva una de les càpsules retroil·luminades de Navares amb fragments dels pits d'una dona, que més endavant subjectarà delicadament una ballarina amb les mans.

La peça anirà augmentant progressivament d'intensitat i sensualitat, emetent una cascada de solos, duets i trios —mai en formació grupal— en què alguns ballarins s'aturen a mirar les evolucions de les dones, algunes parelles s'atansen i s'acaricien delicadament, d'altres roden plegats per terra, se subjecten els uns als altres per saltar lleugerament, per crear una atmosfera onírica de gran bellesa i sensualitat penetrant al voltant de la resta de les instal·lacions de Navares.