Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1897
Lloc de naixement: Gràcia, Barcelona
Data de defunció: 18/12/1963
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Irene Tarrés
Identificacio/ns

Emprenedora, intèrpret


Biografia

Nascuda en una família d'artistes, filla dels actors Josep M. Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart, va créixer i es va educar en un ambient teatral. Va començar a actuar de molt jove i quan morí la seva mare, l'any 1914, la va substituir com a primera actriu amb només disset anys. Aviat destacà per la versalitat a l'hora de caracteritzar tant personatges còmics com papers de forta intensitat tràgica i dramàtica, en els quals aconseguia l'excel·lència. (Curet: 1967). Va col·laborar amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual i el 1917 el seu pare i ella es van incorporar a la companyia d'Enric Borràs, on va conèixer Pius Daví i Segalès, amb qui es casà el 1919. Els anys vint el matrimoni va formar la companyia Vila-Daví, que va tenir seu al Teatre Romea fins l'any 1936 i posteriorment al Teatre Català de la Comèdia (1936-1938).

Els últims anys destaquen les seves interpretacions a La ferida lluminosa (1954), de Sagarra, i a la reposició de L'hostal de la Glòria, l'última funció de la qual fou el 1960 en un context d'homenatge al Teatre Romea amb motiu de la concessió de la Medalla del Treball. El seu germà, Manuel Vila i Panadès (Barcelona, 1903), també actor, treballà amb la companyia Vila-Daví i més tard fou representant de companyies teatrals. Maria Vila va traspassar el 18 de desembre del 1963.

En una entrevista que concedí a Mercè Rodoreda el 1932, l'actriu afermava el camí vocacional que havia traçat fins llavors, tot declarant que, malgrat les contrarietats, la vida dels artistes «té també les seves compensacions; vivim intensament, vivim de pressa i fruïm de grans emocions».


Significació

La tasca de Maria Vila com a actriu i empresària, al costat del seu marit Pius Daví, significa la difícil continuïtat del teatre català durant i després de la Guerra Civil, en contraposició al silenci a què es van veure sotmesos molts altres artistes i intel·lectuals (Bartrina i Espasa: 2013).

Des que es constituí, la companyia Vila-Daví va apostar pel repertori català, primer amb representacions al Teatre Bartrina de Reus (1920-1921) i, després, a la Ciutat Comtal, als teatres Barcelona, Apolo, Eldorado i, sobretot, al Teatre Romea, amb obres de Josep Maria de Sagarra, Gaston A. Màntua i Carles Soldevila, entre altres. Els crítics aplaudien el repertori de la companyia, per la «vàlua literària i patriòtica» en una «situació veritablement crítica del teatre català», i elogiaven la interpretació emotiva de Vila, a qui qualificaven com «la més portentosa actriu dramàtica» (C.M.: 1920 i 1921). Cal remarcar que la parella també donà a conèixer al públic català obres representatives de la dramatúrgia internacional coetània, com ara El carrer (1930), d'Elmer Rice, i Els criminals (1931), de l'escriptor austríac Ferdinand Bruckner.

El 1936 la companyia del Teatre Català de la Comèdia (TCC), dirigida per Enric Borràs, incorporà Maria Vila com a «primera actriu», i Pius Daví, com a «altre primer actor i director».

Durant la guerra, la Generalitat de Catalunya va engegar una campanya per oficialitzar el TCC amb l'objectiu d'«estimular i protegir» la companyia. El patrocini institucional, però, repercutí en la programació que s'oferí durant les temporades 1937-1938 i 1938-1939, més decantada a les reposicions que a les estrenes, la qual cosa aixecà crítiques des de diversos sectors, que reprovaren la manca de renovació de l'únic escenari oficial (Foguet: 2005). Amb tot, al TCC Vila hi va estrenar obres de gran ressò enmig del context bèl·lic, com ara El casament de la Xela (1938), de Xavier Benguerel, i La fam (1938), de Joan Oliver, entre altres.

Durant la primera postguerra va actuar en companyies espanyoles, com la d'Enrique Rambal, i a partir del 1946 va contribuir activament a la recuperació del teatre català amb actuacions al Teatre Romea i també amb espectacles de teatre infantil.

L'aportació de l'actiu significa, també, un desafiament de gènere (Bartrina i Espasa: 2013), especialment durant la primera meitat de segle, ja que, encarnant personatges femenins, desvetllava un interior normalment relegat en un segon terme i corria el risc de provocar, moralment, una part de la societat de l'època.


Estrenes

20 setembre 1917. Mireia. Frederic Mistral. Adaptació escènica i traducció d'Ambrosi Carrion. Teatre Novetas. Companyia d'Enric Borràs.

19 gener 1918. Hores d'amor i tristesa. Drama de món en tres actes. Adrià Gual. Teatre Novetats. Companyia d'Enric Borràs.

15 novembre 1917. El cardenal. [The Cardinal, de Louis N. Parker]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Novetats. Companyia d'Enric Borràs.

15 març 1918. La mala vida. Drama en tres actes. Juli Vallmitjana. Teatre Còmic. Companyia d'Enric Borràs. 

4 octubre 1918. Montmatre. Comèdia en quatre actes. [de Pierre Frondaie]. Trad. Salvador Vilaregut. Dir. Jaume Borràs. Teatre Espanyol. Companyia Jaume Borràs.

14 novembre 1924. FidelitatPoema dramàtic en tres actes i en vers. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. 

9 octubre 1925. Seny i amor, amo i senyorComèdia en tres actes. Avel·lí Artís i Balaguer. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

21 novembre 1925. Déu hi fa més que nosaltres. Carles Soldevila. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

15 desembre 1925. La follia del desig. Drama en dos actes. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

14 desembre 1927. L'assassinat de la senyora AbrilComèdia dramàtica en tres actes. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

30 març 1929. El procés de Mary Dugan. [The trial of Mary Dugan, de Bayard Veiller]. Trad. Alfons Nadal i Domènec Juncadella. Dir. per Pius Daví. Teatre Romea.

19 abril 1930. El carrerObra en tres actes. [Street scene, d'Elmer Rice]. Trad. per Josep Milàs-Raurell. Dir. Pius Daví. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

17 octubre 1930. La veïna del terratSainet barceloní en tres actes. Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

7 octubre 1931. L'hostal de la Glòria. Poema en tres actes i en vers. Josep Maria de Sagarra. Companyia Vila-Daví.

17 desembre 1931. La morena de Coll-BlancSainet barceloní en tres actes. Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

4 abril 1931. Els criminals. [Die verbrecher, de Ferdinand Bruckner.] Trad. Josep Millàs-Raurell. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

26 març 1932. L'alegria de Cervera. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

7 octubre 1932. Desitjada. Josep Maria de Sagarra. Dir. per Pius Daví. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

14 febrer 1933. El Cafè de la Marina. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

14 març 1933. La més bonica del barri o la portera dels ulls negres. Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

3 octubre 1933. L'Estrella dels miracles. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

29 octubre 1933. La Ben Plantada. Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.

13 febrer 1935. Lilí vol viure. Lluís Elias.Teatre Coliseu Pompeia. Companyia Vila-Daví.

20 abril 1935. Reina. Poema en tres actes. Josep Maria de Sagarra. Dir. Pius Daví. Teatre Nou del Paral·lel. Companyia Vila-Daví.

18 març 1936. Marieta cistellera. Sainet vuitcentista en tres actes (el segon dividit en dos quadros). Salvador Bonavia. Dir. Pius Daví. Teatre Espanyol. Companyia Vila-Daví.

28 maig 1936. La cançó de la filla del marxant. Josep Maria de Sagarra. Teatre Espanyol. Companyia Vila-Daví. 

4 març 1938. El casament de la Xela. Comèdia en tres actes. Xavier Berenguel. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.

4 novembre 1938. Maria la Roja. Rosa Maria Arquimbau. Dir. per Pius Daví. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.

24 desembre 1938. Cèsar i Angèlica. Josep Navarro i Costabella. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.

15 juny 1938. La fam. Joan Oliver. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.

20 gener 1939. Fum sobre teulat. Ramon Vinyes. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.

7 octubre 1951. El marit ve de visita. Comèdia en tres actes. Xavier Regàs. Teatre Romea. Companyia Titular Teatre Romea.

15 febrer 1952. L'alcova vermella. Comèdia dramàtica en tres actes i en vers. Josep Maria de Sagarra. Dir. Lluís Orduna. Teatre Romea. Companyia Titular Teatre Romea.

26 novembre 1952. L'amor viu a dispesa. Comèdia en tres actes. Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls. Teatre Romea. Companyia Titular Catalana.

18 novembre 1954. La ferida lluminosa. Episodi en tres quadres i un epíleg. Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls. Teatre Romea. Companyia Titular Catalana.

27 febrer 1957. Passaport per a l'eternitat. Josep C. Tàpias i Santiago Vendrell. Dir. Esteve Polls. Teatre Romea. Companyia Joan Maragall.


Bibliografia

Bartrina, Francesca. Dones de teatre. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic, 2007.

Bartrina, Francesca; Espasa, Eva. «Dones de teatre catalanes del XX: desafiaments de gènere als escenaris de la primera meitat de segle». A: Dona i teatre al segle XXI: IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Vic: Punctum, 2013, p. 58-59.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.

C.M. «La companyia Vila - Daví al Teatre Bartrina». Revista del Centre de Lectura de Reus, 3a època, núm. 22 (desembre 1920).

C.M. «Teatre Bartrina - Companyia Vila-Daví». Revista del Centre de Lectura de Reus, 3a època, núm. 23 (gener 1921).

Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Milà, 1978.

Foguet, Francesc. Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.

Gallén, Enric; Bacardit, Ramon; Batlle, Carles [et al.]. Romea, 125 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.

Gallén, Enric; Vàzquez, Anna. Dones de teatre. Calendari 2004. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2003.


Fonts iconogràfiques

Fotografia a l'arxiu fotogràfic de la Fundació Folch i Torres: <http://fundaciofolchitorres.org/inici/arxiu/maria_vila.php>


Enllaços

Maria Vila i Panadès al Diccionari biogràfic de dones

Maria Vila i Panadès a l'Enciclopèdia catalana

Maria Vila i Panadés a la Viquipèdia


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x