Màrius Silvestre

Director, dramaturg, intèrpret

Més enllà de la seua vinculació amb el món del teatre alcoià, Màrius Silvestre va treballar des de molt jove als mitjans de comunicació de la seua ciutat natal, en especial a Ràdio Alcoi i també al semanari Ciudad, on va exercir tasques fonamentalment de periodista esportiu.

Vinculat al món del teatre des de molt menut, va actuar en diverses companyies de teatre afeccionat, com ara el Grup Teatral de Sant Roc, on va fer les primeres passes com a intèrpret, i a la Penya Teatral Alcoiana. També als anys cinquanta treballarà en el quadre teatral de Ràdio Alcoi i participarà en la retransmissió d'obres de teatre en valencià, adscribibles al gènere del sainet fester, que desenrotlla temes, personatges i tòpics relacionats amb les festes de moros i cristians de la capital alcoiana i que gaudeix de gran acceptació en aquesta ciutat.

A mitjan d'aqueixos mateixos anys participa, amb altres intel·lectuals alcoians, en la creació de La Cazuela, teatre de cambra i assaig, que es constitueix el 1955 i en què s'integren membres de diferents companyies d'afeccionats, com la ja esmentada Penya Teatral Alcoiana. Dins aquesta agrupació, Silvestre destacarà aviat com a intèrpret; a poc a poc anirà assumint més protagonisme en la naixent companyia i jugarà un paper decisiu en l'organització dels diferents Cicles de Teatre Actual, que tenen lloc els primers anys seixanta i gràcies als quals van desfilar per Alcoi les principals companyies teatrals peninsulars del moment.

En la faceta d'actor va obtenir èxits notables amb obres com ¿Conoce usted la Vía Láctea?, de Karl Wittlinger, estrenada al Teatre Circ d'Alcoi el 23 d'octubre del 1964 i en què tant ell —que interpretava diferents papers— com Joan Sanjuan desplegaven un interessant duel interpretatiu. Tot i que no de forma habitual, Màrius Silvestre també va actuar en obres dirigides per ell, com Las metamorfosis, en què es feia càrrec del paper del senyor Samsa, pare del protagonista.

A més a més, des de començament dels seixanta serà un dels directors de La Cazuela i aviat passarà a ser-ne director en cap. De la seua mà, i gràcies al seu coneixement del teatre europeu contemporani, la companyia assolirà una notable projecció a l'Estat espanyol amb muntatges com La muralla china (1966), de Max Frisch, que es va representar a diferents localitats, com Alacant, Madrid o Barcelona —ciutat on l'obra es va estrenar al Palau de la Música Catalana. Igualment, sota la seua direcció La Cazuela va gravar diverses obres per a Televisió Espanyola.

El 1970, i com a fruit dels èxits obtesos amb aquesta companyia, Silvestre rebrà el Premi Nacional per a Directors de Teatre Independent.

Una part important del seu treball de director descansava en un estudi sòlid dels textos a muntar. De la seua mà pujaran a les taules alcoianes autors com Frisch, Dürrenmatt (Proceso a la sombra de un burro), Jarry (Ubu rey), Strindberg (La señorita Julia), Ionesco (El cuadro), Sartre (Huis Clos) i fins i tot Woody Allen (Aspirina para dos). Conseqüència d'aquest treball serà que en algun cas desenvolupe una dramatúrgia pròpia, com en el cas de Las metamorfosis (1965), creada a partir del relat homònim de Franz Kafka.

El seu treball, en qualsevol cas i com indica Rodolf Sirera (1974: 10), no s'alinea en els principis habituals del teatre independent d'aquells anys (inmediatesa, simplicitat, poca consideració dels textos sobre els quals es treballa, prioritat de la intencionalitat política, etc.); Silvestre opta per desenvolupar la seua tasca dins uns paràmetres que el crític qualifica de «culturalistes», la qual cosa no exclou obres d'innegable càrrega política com les ja esmentades de Frisch. Un treball en qualsevol cas que, com indica Gómez Grande (1984: 34), posa en primer terme l'autor i els valors literaris dels textos escollits.

Tot i que en l'origen es mostra poc receptiu al teatre en català, d'ençà del seu més que meritori treball de posada en escena de Tirant lo Blanc, de Maria Aurèlia Capmany, Silvestre es mostrarà més obert a fer teatre en aquesta llengua o, si més no, al fet que La Cazuela l'incloga en el repertori, amb obres com El retaule del flautista, de Jordi Teixidor (Sirera, 1974: 11).

Silvestre va romandre vinculat sempre a aquesta companyia, i quan La Cazuela va entrar en declivi d'ençà els anys vuitanta va anar perdent influència en la vida teatral alcoiana, que en qualsevol cas el darrer mig segle ha estat pregonament influïda pel seu treball. El 1999 va rebre el premi Pedro del Río de la Generalitat Valenciana per tota la trajectòria professional.

29 abril 1963. La anunciación a María. Paul Claudel. Teatre Circ. Alcoi (L'Alcoià).

14 abril 1964. Más allá del horizonte. Eugène O'Neill. Teatre Circ.

30 octubre 1965. Las metamorfosis. Franz Kafka/Màrius Silvestre. Teatre Circ. 

7 desembre 1966. La muralla china. Max Frisch. Teatre Circ. 

7 gener 1967. La muralla china. Max Frisch. Palau de la Música Catalana. Barcelona.

7 desembre 1968. Andorra. Max Frisch. Teatre Circ.

9 desembre 1969, Ubu rey. Alfred Jarry. Teatre Circ

16 abril 1971. Tirant lo Blanc. Maria Aurèlia Capmany. Teatre Principal. València.

25 maig 1983. La señorita Julia. August Strindberg. Casa de Cultura. Alcoi (L'Alcoià).

Gómez Grande, Fernando. «La Cazuela de Alcoi». Canelobre [revista de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert], núm. 1 (1984), p. 30-44.

Parra Verdú, Pedro Juan. La Cazuela. Compañía de teatro estable en la sociedad alcoyana. Alcoi: Ciudad, 1995.

Sirera, Rodolf. «Pròleg». A: Tirant lo Blanc de Maria Aurèlia Capmany. València: Gorg, 1974, p. 5-16.