Logo Institut del Teatre

(un dinar)

Narcís Comadira

Estrena: Teatre Municipal de Girona11 octubre 1991
Publicació: BarcelonaLumen1992

Redactor/a: Irene Tarrés

Descripció

Com Neva (un te) (1989), La vida perdurable (un dinar) sorgeix de la política d'encàrrecs de guions radiofònics-teatrals en llengua catalana convocats pel Centre Dramàtic i Catalunya Ràdio, en aquest cas de l'any 1990.

Tracta el tema de la reconciliació de dues maneres d'entendre la vida contràries a partir de la mútua comprensió a través d'un diàleg que, formalment, té l'aparença d'una simfonia de versos, a la manera de Bernhard. El dinar de La vida perdurable, que reuneix una mare i un fill de més de quaranta anys, fa aflorar ferides que les convencions socials i la hipocresia han colgat amb escreix. Els personatges absents, el pare mort i l'amant del fill, així com l'homosexualitat de l'un (el pare) i l'altre (el fill), formen part d'allò no-dit, tan ocult com les vísceres esbudellades de la rascassa que la mare ha cuinat per al fill, que vindrien a ser, metafòricament, les entranyes que ella ha arrencat als dos homes, defugint el perdó (del marit) i rebutjant la decisió estèril (del fill) d'una vida no-perdurable.


Significació

La vida perdurable és una de les primeres obres dramàtiques de Narcís Comadira, encara deutora del teatre moralitzador burgès (Albertí: 2010), que apunta en les arrels d'un passat tapat sota la catifa la causa del conflicte d'ordre moral que enfronta els personatges en el present. Com a Neva L'hora dels adeus, la peça s'articula al voltant d'una taula. La quotidianitat de l'àpat, així com la vinculació del menjar a uns costums reiteratius —el suquet de peix, la crema (sense merenga), el cafè i la copeta a taula o a la saleta— emmarquen el reconeixement d'una intimitat entre dues persones que, d'altra banda, tenen visions de la vida tan contraposades que estan molt lluny l'una de l'altra. Els versos lliures de Comadira encunyen la força expressiva de la paraula, pròpia del teatre de les idees, per revelar, des de la subjectivitat, el trencament generacional amb una moral caduca.

La peça va estrenar-se al Teatre Municipal de Girona (11 d'octubre 1991), en una coproducció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya amb el Teatre Malic, l'Ajuntament de Girona i el III Festival de Tardor de Barcelona. Va ser dirigida per Boris Rotenstein i interpretada per Teresa Cunillé i Lluís Soler. L'any següent va rebre els premis Crítica Serra d'Or de Teatre i Crítica Teatral de Barcelona.

Rotenstein la va tornar a dirigir el 2003 al Versus Teatre i, el 2013, al Teatre Akadèmia, amb Mercè Managuerra i Emilià Carilla en el repartiment. Amb la col·laboració d'Enrique de la Serna, hi apareixia un personatge fantasma, la incomprensió que separa els dos protagonistes, enfronats a taula, una llicència dramàtica que el director ja havia introduït en l'estrena.


Bibliografia

Albertí, Xavier. «Narcís Comadira, enmig de l'escenari». Serra d'Or, núm. 604 (2010), p. 29-31.

Benet i Jornet, Josep Maria. «Narcís Comadira, escriptor de literatura dramàtica». A: La vida perdurable. Neva. Barcelona: Editorial Lumen: Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1992. (Textos Centre Dramàtic)

Olivares, Juan Carlos. «A la vida no li calen adornaments». Avui (10 febrer 2003).


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x