Paraules encadenades

La idea del joc té una significació explícita en el títol i en l'argument de l'obra, i alhora entronca amb la premissa del teatre com un joc d'entreteniment adoptada per Galceran. Les regles d'un joc aparentment ingenu, en què el paper de botxí a voltes sembla alternar-se, desencadenen una violència deshumanitzadora al mateix temps que revelen la fragilitat d'un home incapaç d'assolir el control de les seves emocions. Les paraules encadenades són una excusa per desvetllar veritats ocultes i mantenir l'equívoc d'una situació tensa que, paral·lelament, arrossega el lector/espectador per una aventura psicològica fins a l'inevitable final tràgic de la comèdia, que «era escrit així», diu el protagonista. Perquè així ho exigien les normes del joc però també la fidelitat de l'autor a una coherència tècnica a l'hora de resoldre la trama. Una de les característiques de l'estil de Galceran és el control de les regles dramatúrgiques, que, juntament amb el to desimbolt de la comèdia, evita que la provocació plantejada a Paraules encadenades derivi en una revulsió excessiva per part del públic.

L'obra es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona l'any 1998, coproduïda pel Centre Dramàtic de la Generalitat i Focus, i va rebre el premi Butaca en la temporada 1997-1998. La interpretaren Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas sota la direcció de Tamzin Townsed. L'escenografia, de Jon Berrondo, reproduïa l'ambient angoixant d'un espai «inconcret» i aïllat amb un mobiliari auster: una taula llarga, una cadira i dues pantalles de vídeo. L'autor induïa el públic a sospitar de la potencialitat assassina dels espectadors veïns, amb preguntes com aquesta en el programa de mà: «Com pot saber que aquesta persona no és capaç, en determinades circumstàncies, de cometre un acte de violència extrema?». L'interpel·lava, doncs, abans que comencés la funció, amb la barreja d'humor i terror que ressegueix el to de l'obra i una certa complicitat sagaç.

La versió castellana s'estrenà l'any 2000 al Teatro Infanta Isabel, de Madrid, i posteriorment es representà a Buenos Aires, Caracas, Medellín, Santiago de Xile, Miami i Mèxic. Laura Mañá en va dirigir la versió cinematogràfica, amb Darío Grandinetti i Goya Toledo com a protagonistes i una adaptació del guió a càrrec de Fernando de Felipe.

Hurtado, Joana. «Paraules encadenades, destarotat psicothriller a la catalana». Assaig de teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (Barcelona), núm. 12, 13, 14 (setembre-desembre 1998), p. 325-329.

Leal, Natasha. «Del teatro al cine. Palabras encadenadas de Jordi Galceran». A: Llombart, Maria (dir.). Teatre contemporani. Monografia: Entorn de l'obra de Jordi Galceran. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.

Santamaria, Núria. «El professional: imatge pública i procediments comediogràfics de Jordi Galceran». A: Llombart, Maria (dir.): Teatre contemporani. Monografia: Entorn de l'obra de Jordi Galceran. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.

Soler, Esteve. «Jordi Galceran, comediògraf». A: Llombart, Maria (dir.). Teatre contemporani. Monografia: Entorn de l'obra de Jordi Galceran. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.