Logo Institut del Teatre

Joaquim García-Parreño i Lozano

Comparteix

Barcelona, 1819  Barcelona26-3-1880

Director, dramaturg, intèrpret

Redactor/a: Anna Vila Fernández

Biografia

Joaquim García-Parreño va nàixer a Barcelona a inicis de 1819. Era fill del militar i empresari de teatre Josep García Parreño i d'Indalècia Lozano i Lozano. De família acomodada, gaudí d'una bona educació. Va enrolar-se a la milícia o la Guàrdia Nacional pels volts de la primera guerra carlina (1834). Els inicis teatrals de Joaquim García-Parreño es troben a València, en la dècada dels anys trenta, ciutat on es va traslladar la família. El seu pare i, després, la mare, quan va haver enviudat, foren empresaris del Teatre Principal de la ciutat entre els anys 1833 i 1838. Les primeres notícies l'hi situen contribuint en funcions de benefici de milicians o per a les víctimes de la guerra (1837, 1839).

Seguí la carrera de les armes alguns anys més combatent com a liberal les faccions carlines, fent campanyes al Maestrat, Sevilla o Cadis, que li valgueren algunes condecoracions de mèrit, com la creu de San Fernando. Acabada la guerra (1840), cursà estudis de medicina, que no acabà perquè va tornar a comandar un esquadró de cavalleria de la milícia nacional a Barcelona. El 1843, iniciada la revolta de la Jamància contra el govern d'Espartero, prengué part en la Junta Revolucionària que es creà a la capital. En acabar els aldarulls passà a dedicar-se en exclusiva al teatre.

El seu debut professional tingué lloc el 22 de febrer de 1844 al Teatre Principal de València, assumint papers secundaris amb la companyia de Pedro Montaño. Seguí actuant-hi durant la temporada 1845-1846, durant la qual estrenà el seu primer sainet bilingüe, Vicenteta la de Patraix (1-12-1845), versió valenciana del sainet de Renart La Laieta de Sant Just. També va estrenar una altra obra del primer teatre valencià modern, El pretendiente labriego o El Gafaüt, de Josep Bernat i Baldoví (1846). Acabada la temporada, entre el març i el juny de 1846, passà breument per Barcelona per actuar-hi per primer cop com a galant jove del Teatre Principal (Santa Creu), amb Leandro Lugar, José Tamayo i Miguel Ibáñez, fent repertori castellà. Havent mort la seva esposa durant l'agost, tornà al Principal de València ja en qualitat de primer actor i director del gènere còmic (1846-1847). No hi va tornar fins deu anys després.

En l'entretant, va encetar una etapa de certa estabilitat a la capital catalana (1848-1853) tot alternant la interpretació i la direcció còmica als teatres Principal (substituint Joaquín Arjona) i Liceu, al costat d'alguns actors amb qui ja havia treballat a València, com Leandro Lugar, Pedro Montaño o Ceferino Guerra. La primera peça catalana que interpretà a escena a la capital fou En Titó i Donya Paca, el sainet de Renart i Arús, el setembre de 1849. A inicis dels cinquanta va provar sort amb la sarsuela i l'òpera al Principal, però no va reeixir. Després d'una temporada estival a l'Olimp amb força èxit (1853), decidí anar de gira per altres ciutats de l'Estat espanyol. Així, actuà a Granada (1853-1854; 1859-1860), al Teatro de San Fernando de Sevilla (1854-1856), de nou a València (1856-1857; 1857-1858; 1858-1859; 1863-1864), Saragossa (1860-1861) i Bilbao, entre altres llocs.

Tot i que l'estiu de 1857 havia actuat al Teatre Principal de Barcelona amb Càndida Dardalla i José Calvo, el retorn quasi definitiu no es va produir fins a la temporada 1864-1865, quan la companyia de Teodora Lamadrid i Joaquim García-Parreño centraren l'interès del públic del Teatre Principal i les bones crítiques en premsa. Durant aquesta temporada, estrenà Un barret de rialles, de Frederic Soler, escrita expressament per al seu benefici (2-3-1865).

Després d'una nova gira per Saragossa, València (amb Vico) i Granada (1865-1867), les darreres ciutats que va visitar, s'incorporà a partir del març de 1867 al Principal, on actuava la companyia del Romea (març-abril); després s'encarregà de les funcions del diumenge al Liceu i exercí durant l'estiu de primer actor al Prado Catalán. Va mantenir el contacte amb el Liceu durant dues temporades més (1867-1868 i 1868-1869) i en les representacions de La Passió —arranjada per ell— que dugué a terme el febrer de 1869 i el març de 1870, fins que, finalment, entrà al Teatre Romea en la temporada 1869-1870 substituint Josep Villahermosa, que havia marxat a Amèrica.

Va romandre al teatre del carrer de l'Hospital durant deu anys seguits, esdevenint un dels primers actors i directors de la companyia de referència. Fins al punt que els anys 1872 i 1873 fou ell qui assumí la direcció dels tres locals on va actuar la companyia del Teatre Català: Olimp, Liceu i Romea.

Al llarg de la temporada 1879-1880 es va ressentir de la salut i va haver de ser substituït en algunes obres de repertori. Tot i reaparèixer en algunes ocasions, Joaquim García-Parreño i Lozano va traspassar el 26 de març de 1880. El seu fill, Frederic Garcia-Parreño, també fou actor.


Significació

A diferència de gran part dels actors del segle xix —menestrals o artesans—, Joaquim García-Parreño provenia d'una classe acomodada. Els estudis, la notable cultura de què disposava i una trajectòria militar farcida de peripècies fulletonesques li perfilaren una imatge d'home d'honor, liberal compromès, valorós, refinat i culte, fins al punt que, en el record dels seus contemporanis, el personatge sembla sobrepassar la persona. 

Tot i l'estampa romàntica, García-Parreño abandonà la militància i l'estament de manera definitiva (la consideració social de l'actor encara es dolia dels prejudicis atàvics dels moralistes) per dedicar-se per complet a l'art dramàtic, al qual havia contribuït de ben jove des de l'afició i a l'empara d'uns pares que també gaudien del negoci teatral. Format en l'escola i el teatre castellans, s'especialitzà en els papers còmics, de galant jove i tronera. Inquiet, provà sort en la sarsuela i el cant quan es posà en voga a meitat de segle a la capital catalana. La seva determinació el va portar a assumir ben aviat la direcció teatral de les companyies on actuava. N'il·lustra l'emprenedoria una Passió que s'acabà publicant «conforme se representa en lo Gran Teatro del Liceo de Barcelona baix la direcció del primer actor Joaquim García Parreño». Junt amb Emili Arolas, fou un dels dos grans Jesús vuitcentistes que van passar al record del públic català. 

Més enllà d'haver representat sainets i finals de festa dels catalans Renart o Robrenyo, i d'estrenar peces del primer període de la Renaixença catalana (La teta gallinaire, de Camprodon, o Paraula és paraula, de Vidal i Valenciano), Bernat i Baldoví o Rafael Maria Liern van confiar-li algunes obres del que fou els inicis del teatre valencià modern. Anys després, Frederic Soler li va escriure Un barret de rialles per al seu benefici (1865), fet que suposà l'accés de Pitarra al Teatre del Liceu. 

De la bona sintonia entre dramaturg i actor també sorgí El rector de Vallfogona (1871), el primer protagonista dramàtic en català que va fer i amb què García-Parreño fou més recordat. Tanmateix, introduir-se en l'òrbita de Frederic Soler i del Teatre Romea li valgué l'acusació d'haver-ne desviat la línia programàtica cap a tendències pròpies del teatre castellà (Sellés, Echegaray), eminentment sentimentalista, de temàtica i personatges no genuïnament catalans i d'interpretació efectista. Altres, com Conrad Roure, en canvi, hi veieren una certa aristocratització de l'estil i el repertori. Greuges al marge, durant els deu anys en què hi exercí de director, tant de la companyia catalana com de la castellana, estrenà i en alguns casos dirigí peces insígnia del període, com La dida o Les esposalles de la morta

Com a dramaturg, destacà per haver traduït algunes obres que foren àmpliament representades en els teatres vuitcentistes, especialment La fuerza de la conciencia.


Estrenes

1994. La cancha. Companyia La cancha.
1994. Help!. Companyia Boig Teatre.
1995. El diari de Noa. Escola Municipal de Teatre de Mislata.
1996. Salsa kurda. Escola Municipal de Teatre de Mislata.
1997. Crònic. Companyia Malpaso.
1998. Òxid. Companyia Malpaso.
1998. Joan, el Cendrós. Direcció: Carles Alberola. Albena Teatre/Centre Teatral Escalante.
1999. Besos. Direcció: Carles Alberola. Albena Teatre.
2000. 23 centrímetres. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama. Bitò Produccion/Albena Teatre/GES Management.
2000. Follow me. L'Horta Teatre.
2001. Les tres porquetes. L'Horta Teatre.
2002. Miss Ceuta. L'Horta Teatre.
2002. Spot. Direcció: Carles Alberola. Albena Teatre.
2002. Iglú. Direcció: Ramón Moreno. L'Horta Teatre.
2003. Pelussa, la intrussa. L'Horta Teatre.
2004. Maria Fideus. L'Horta Teatre.
2004. Perfect. Albena Teatre.
2005. Pica, ratlla, tritura. Teatres de la Generalitat Valenciana/L'Horta Teatre.
2006. La bella dorment. Direcció: Juan Pablo Mendiola. L'Horta Teatre.
2008. Oral. Producció del Festival VEO de València.
2008. Moby disc. L'Horta Teatre.
2009. L'art de la fuga. Companyia Dramatúrgia 2000.
2009. La volta al dia en 80 mons. L'Horta Teatre.
2010. La pell de gallina. L'Horta Teatre.
2011. Eufòria. L'Horta Teatre.
2012. Reset. Teatres de la Generalitat Valenciana.
2013. Show cost. L'Horta Teatre.
2013. Cyrano de Bergerac. Autor: Edmond Rostand. Versió lliure de García. Centre Teatral Escalante i L'Horta Teatre.


Publicacions

Scout. Madrid, Instituto Nacional de la Juventud, 1996.

Scout/Òxid. València, Teatro Siglo XX, 1998.

Joan, el Cendrós. Alzira, Bromera, 1998.

Besos. Alzira, Bromera, 1999.

23 centímetres. València, Tres i Quatre, 2002.

Spot. Alzira, Bromera, 2003.

Indecent. Barcelona, Edicions 62, 2004.

Pica, ratlla, tritura. València, Teatres de la Generalitat Valenciana, 2007.

Combustió. Alzira, Bromera, 2007.


Bibliografia
  • Puchades, Xavier (2007) "Roberto García: una dramaturgia del (des)engaño", pròleg a García, Roberto, Pica, ratlla, tritura. València: Teatres de la Generalitat Valenciana.
  • Tortosa, Virgilio (2000) "Panorama de la dramatúrgia valenciana dels noranta", dins Rosselló, Ramon X., Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x