Carme Parreño i Gibert

Intèrpret

Nascuda a Saragossa el 1856, un trasllat laboral del pare, comandant d'infanteria, va portar la família Parreño Gibert a instal·lar-se a Barcelona el 1860. Debutà fent teatre amateur en castellà amb les companyes d'una societat particular de Gràcia i, de manera professional, amb la companyia de Lluís Muns a Sitges com a dama jove (1875). A partir de llavors, anà guanyant prestigi i ofici en companyies secundàries als teatres Olimpo (1876), Figueres (1876) o Mataró (1879-1880 amb Antoní Grifell).

El salt qualitatiu en la seva carrera es produí la temporada 1880-1881, quan Iscle Soler la va contractar, junt amb el seu espòs, l'actor Joan Molas i Pi, per a la companyia del Teatre Romea en substitució de l'actriu Mercè Abella. En formà part durant els hiverns i les gires d'estiu fora de la capital fins al 1890, quan seguint bona part de la companyia es traslladà al Teatre Novetats (1890-1892), dirigit per Antoni Tutau. Reincorporada al Romea (1892), va esdevenir-ne una de les primeres actrius al costat de Teodor Bonaplata. Fent-hi parella, precisament, Parreño va estrenar a Tortosa i per primer cop en català Terra baixa, en la gira de 1896-1897, en el paper de Marta. La seva vinculació amb el Romea va durar una temporada més, interrompuda breument, i hi tornà anys després, entre el 1904 i el 1909. Durant aquest lapse i gràcies als dels empresaris Llanas (1898-1899 i 1899-1900) i Franqueza (1910-1911) s'incorporà al Teatre Principal de Barcelona.

A partir del 1910 i fins a l'any 1919 —temps de crisi del teatre català— alternà els contractes en circuits d'aficionats fent papers de característica amb col·laboracions i campanyes esporàdiques que bevien del repertori clàssic català i del renom dels intèrprets que les havien estrenades, com la mateixa Parreño. Algunes de les més destacades foren al Novetats (amb Enric Borràs, l'estiu del 1913), el Cicle Històric de la Comèdia Catalana organitzat per la revista El Teatre Català (abril i maig del 1915) o les que va endegar Ermenegild Goula, que comptà amb ella en nombroses ocasions (Badalona, 1913; Sant Feliu i L'Auditòrium, 1914; El Triunfo i Teatre del Bosc, 1914-1915, o Sabadell, 1919). En els darrers anys de vida només interpretà molt puntualment en locals d'entitats, com el Centre Català de Sant Gervasi, o el Foment de la Barceloneta, atès que s'havia retirat de l'escena professional.

Carme Parreño va morir a primers de gener del 1924. Havia estat casada en segones núpcies amb el periodista i dramaturg Anton Ferrer i Codina.

Carme Parreño i Gibert formà part de l'estol d'intèrprets del teatre català de la segona meitat del segle XIX que protagonitzaren la represa de l'oficialitat del teatre català. Hi contribuí, principalment, al llarg d'una vinculació de gairebé vint anys amb el Teatre Romea, casa pairal del teatre català, durant la qual estrenà algunes de les obres més representatives del moment al costat de Lleó Fontova, Anna Monner, Iscle Soler, Bonaplata o els germans Borràs, temps després.

La crítica contemporània va destacar-ne el talent per als papers còmics, gràcies als quals va ascendir ràpidament de dama jove a primera actriu. Eduard Aulés i Emili Vilanova foren alguns dels dramaturgs que van confiar-li les protagonistes en virtut d'una naturalitat interpretativa que fugia de l'efectisme, sense perjudici de la calidesa, una característica d'aquesta generació d'actors. Tanmateix, també s'encarregà de papers dramàtics. El més destacable de tots, tot i l'accidentada història de l'estrena de l'obra, fou el de la Marta de Terra baixa, que assumí en primícia en català i al Principat.

10 octubre 1880. La volva d'or. Drama en tres actes. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea. Teatre Català.

9 novembre 1880. El dir de la gent. Comèdia en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

25 gener 1881. El xiu-xiu. Humorada (paròdia de Lo dir de la gent) en 1 acte. Joan Molas i Casas. Teatre Romea.

29 setembre 1881. Cèrcol de foc. Drama en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

20 desembre 1881. Lo mas perdut. Comèdia en 3 actes. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea.

21 març 1882. Almodis. Tragèdia en tres actes. Francesch Ubach i Vinyeta. Teatre Romea.

25 abril 1882. La banda de bastardia. Poema dramàtic en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

24 octubre 1882. Una senyora sola. Comèdia en 1 acte. Joan Molas i Casas (trad.). Teatre Romea.

7 novembre 1882. El timbal del Bruc. Drama en 4 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

2 octubre 1883. El llibre de l'honor. Tragèdia en 3 actes. Frederic Soler i Manuel Mata Maneja. Teatre Romea.

22 gener 1884. Judith de Welp. Tragèdia en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Teatre Català.

16 octubre 1884. El trinc de l'or. Comèdia en quatre actes. Frederic Soler. Teatre Romea.

29 gener 1885. Sota Terra. Drama en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

20 març 1885. Quatre casats i un viudo. Comèdia en 1 acte. Joan Molas i Casas. Teatre Romea.

15 octubre 1885. La ratlla dreta. Drama en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

13 març 1886. La justícia del Abat. Drama en 3 actes. Josep Martí Folguera. Teatre Romea. Teatre Català.

2 maig 1886. El rústic Bertoldo. Comèdia en 4 actes. Frederic Soler i Joan Molas. Teatre Romea.

15 abril 1886. Lo pubill. Drama en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

21 maig 1886. El lliri d'aigua. Balada en 3 actes i en prosa. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

21 octubre 1886. Un pis a l'Eixample. Comèdia en 1 acte. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea.

9 novembre 1886. Foc d'encenalls. Comèdia en tres actes. Josep Martí i Folguera. Teatre Romea. Teatre Català.

7 octubre 1887. L'hereuet. Comèdia en 3 actes i en prosa. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

25 abril 1887. Batalla de reines. Drama històric en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

17 novembre 1887. L'espurna. Comèdia en 1 acte. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Romea.

4 novembre 1888. La comèdia social. Drama en 3 actes. Antoni Ferrer i Codina. Teatre Romea. Teatre Català.

6 novembre 1888. Lo senyor Matxaca. Comèdia en 3 actes. Teodor Baró. Teatre Romea. Teatre Català.

4 febrer 1890. Rei i monjo. Tragèdia en tres actes i en vers. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Teatre Català.

14 octubre 1890. Sogra i nora. Comèdia en 3 actes. Josep Pin i Soler. Teatre Novedades.

2 desembre 1890. La sala d'espera. Comèdia en 1 acte. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

9 desembre 1891. La germana gran. Comèdia en 3 actes. Albert Llanas. Teatre Novedades. Companyia D'A. Tutau.

1 abril 1891. Don Gonzalo o l'orgull del gec. Comèdia en 3 actes. Albert Llanas. Companyia D'A. Tutau.

8 gener 1892. El promès. Drama en 3 actes. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Novetats.

11 novembre 1892. L'infern a casa. Comèdia dramàtica en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea.

6 desembre 1892. El moviment continu. Comèdia de costums en tres actes. Ramon Bordas i Estragués. Teatre Romea.

23 novembre 1893. La marca de foc. Drama en 3 actes. Antoni Careta i Vidal (trad.). Teatre Romea.

17 desembre 1895. Otger. Drama tràgic en 3 actes. Anton Ferrer i Codina. Teatre Romea.

12 març 1895. La suripanta (ells i elles). Comèdia en 3 actes. Anton Ferrer i Codina. Teatre Romea. Teatre Català.

16 abril 1895. L'herència de l'oncle Pau. Comèdia en 4 actes. Conrad Colomer. Teatre Romea.

28 setembre 1895. Al cim de la glòria. Lloa en 1 acte. Antoni Careta i Vidal. Teatre Romea.

4 desembre 1895. Toreros d'hivern. Comèdia en 3 actes. Antoni Careta i Vidal. Teatre Romea.

24 abril 1896. La festa del blat. Drama en tres actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

1 maig 1896. El gec d'en Migranya. Sainet en un acte. Teodor Baró. Teatre Romea.

7 febrer 1897. Terra baixa. Àngel Guimerà. Teatre Principal de Tortosa. Companyia de T. Bonaplata.

16 novembre 1897. Matrimonis fi de sigle. Drama en 3 actes.. Anton Ferrer i Codina. Teatre Romea.

24 febrer 1898. El nuvi. Drama en 3 actes. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea.

14 novembre 1899. L'Alosa. Comèdia dramàtica en 3 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Principal de Barcelona.

28 gener 1901. La gent de l'ordre. Comèdia dramàtica en tres actes i en prosa. Jacint Capella. Teatre Novetats.

Maig 1902. Sol ixent. Comèdia en 3 actes. Josep Pous i Pagès. Teatre Romea.

21 octubre 1902. L'escolanet de la Pobla. Drama en 3 actes. Anton Ferrer i Codina i F. Giraldos. Teatre Romea.

16 octubre 1903. Cavalleria Rusticana. Drama en 1 acte. Giovanni Verga [C. Costa i J. M. Jordà, trad.]. Teatre Romea.

17 maig 1905. La fi de Tomàs Reynald. Drama de món en 3 actes. Adrià Gual. Teatre Romea.

20 octubre 1905. Comèdia d'amor. Comèdia en 2 actes. Pompeu Crehuet. Teatre Romea.

14 febrer 1906. La bona gent. Obra en 4 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Companyia de J. Borràs.

27 març 1906. L'Eloi. Drama en 3 actes i en prosa. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Companyia de Jaume Borràs.

2 octubre1906. Arrels mortes. Drama en 3 actes. Joan Puig i Ferreter. Teatre Romea.

16 octubre 1906. L'aranya. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

13 novembre 1906. Fugint del niu. 3 actes. Francisco J. Godó. Teatre Romea.

20 novembre 1906. Tot ha anat bé... és un noi. Comèdia en 1 acte. Ramon Franqueza. Teatre Romea.

12 gener 1907.El mestre. Comèdia lírica en 3 actes. Pompeu Crehuet i Enric Morera. Teatre Romea.

20 febrer 1907. La mare. Obra en 4 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

21 agost 1907. La merienda fraternal. Obra en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre del Casino de Puigcerdà.

29 octubre 1907. Els porucs. Comèdia en 2 actes. Ramon Franqueza. Teatre Romea.

03 novembre 1908. La llei d'herència. Farsa en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

26 febrer 1908. La campana submergida. Rondalla dramàtica en 5 actes. G. Hauptmann [Salvador Vilaregut, trad.]. Teatre Romea.

20 gener 1909. La família Rocamora. Drama en 4 actes. Pompeu Crehuet. Teatre Romea.

30 gener 1909. La intel·lectual. Comèdia en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

27 febrer 1909. El testament de la tia. Comèdia en 3 actes. P. Gavault i R. Charvray. Ramon Franqueza (trad.). Teatre Romea.

Artís i Balaguer, Josep. Fons personal. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 16, sobre amb l’epígraf «Parreño i Gibert, Carme». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.

Folch i Torres, Manel. «Carme Parreño» i «Declaracions». L’Atlàntica, núm. 57 (14 octubre 1898), p. 3 i 4.

«Homenatge als que foren comediants vuitcentistes catalans». L'Escena Catalana, (Barcelona: Impr. Salvador Bonavia), 2a època, núm. 175 [extraordinari] (18 abril 1925). 

Julio, Teresa. «Actrius». A: Sanmartí, Montserrat (ed.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo: Publicacions de la Universtiat Rovira i Virgili, 2010.

Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial i PAM, 1995.

Soler, A. «Teatro Catalán. Crónicas barcelonesas». La Acción, Any I, núm. 173 (7 agost 1916), p. 2.