Logo Institut del Teatre

Farsa en tres actes i sis quadres, del nostre temps

Josep M. de Sagarra

Estrena: Teatre Victòria, Barcelona12-12-1948
Publicació: BarcelonaSelecta1952

Redactor/a: Miquel M. Gibert

Descripció

En un món trasbalsat per una guerra de gran abast, Galatea, una domadora de foques que malvèn els animals al carnisser Samson, fuig de la gran ciutat on dirigeix un circ davant el perill imminent de l'arribada de l'enemic. Després de penes i treballs durant la fugida i l'exili, en què va coneixent especuladors i farsants de tota mena, la dona, ja en la postguerra, retorna a la gran ciutat —metafòricament, París— convertida en una cantant de cabaret admirada pels existencialistes. Com el seu fidel company de viatge, Jeremies, Galatea representa el món de la imaginació i l'art més purs, al qual el món sorgit de la guerra ha posat fi per sempre en fer néixer un món ferotgement capitalista, groller —molt ben representat per Samson— i alhora frívol, pedant i corromput —que Ganimedes, un jove existencialista, encarna arquetípicament—, en què els somnis i l'art veritables, la Poesia, són derrotats per la Prosa de la mesquinesa i la vulgaritat.


Significació

Josep M. de Sagarra va ser conscient que les noves circumstàncies humanes i estètiques provocades pel trasbals del conflicte espanyol, primer, i per la Segona Guerra Mundial, després, li exigien una renovació de l'escriptura escènica, que es concreta, sobretot, en Galatea. Arran de l'estrena, la crítica del moment, desconcertada, la va qualificar d'existencialista, però hi ha en el text de l'autor la voluntat d'anar per un altre camí. En realitat, Galatea és una peça de fons simbolista que recupera l'antic enfrontament modernista —tan representatiu del teatre de Rusiñol, per exemple— entre realitat i ideal, entre Prosa i Poesia. Això sí, el situa en les circumstàncies contemporànies de l'escriptura del text i el projecta en uns personatges adequats al moment de redacció, lleugerament farsescos, que viuen una peripècia entre tràgica i grotesca, amb tocs melodramàtics. Des d'abans d'alçar-se el teló, Galatea és una dona de vida irregular, extraviada, però que, així i tot, conserva —com altres dones del teatre sagarrià— una estranya puresa. I aquesta puresa resta gairebé intacta al llarg dels sis quadres de l'obra: la protagonista hi recorre les diverses estacions del camí de la derrota sobre el fons terrible de la guerra i del món que n'ha emergit. En aquest aspecte, la trajectòria de Galatea fa pensar, en part, en l'itinerari dels protagonistes de l'Stationen-Drama expressionista. Però el sentit últim hi és oposat, perquè la trajectòria de la protagonista no es tanca sobre ella mateixa després d'aconseguir un guany moral indiscutible. El punt de partida del text és la guerra contemporània i el desplaçament inevitable de grans masses de població. Aquesta situació general, que emmarca el primer acte, posa en funcionament un engranatge que, a més de la mort, implanta el desordre moral més profund entre els qui sobreviuen i anorrea les antigues formes de vida. Els esperits sensibles s'adonen que les noves formes són absurdes i, per això mateix, rebutjables. La crueltat de la guerra fa triomfar del tot els temps nous, confusos, grotescos i implacables, anunciats per l'egoisme fred, cínic, d'Eugènia, la filla de Galatea, i realitzats perfectament en l'ascensió social del carnisser Samson, símbol de la brutalitat contemporània. Sagarra, des de la seva perspectiva fonamentalment ètica, opta per un rebuig del present històric i estètic sorgit de la guerra. El fons tràgic, apocalíptic, de Galatea és evident, així com l'ambició de la proposta dramàtica que l'autor hi fa. I, així, l'obra esdevé un text antimodern per la nostàlgia d'un ordre ètic inalterable que manifesta, i alhora rigorosament modern per la realitat esquarterada que mostra i el mirall angoixat amb què la reflecteix.


Bibliografia
  • Albertí, Xavier. «Pròleg». A: Sagarra, Josep M. de. Teatre de postguerra (Ocells i llops; Galatea; L'alcova vermella). Barcelona: Labutxaca, 2014, p. 7-12.
  • Gallén, Enric. «Notes sobre la introducció de l'existencialisme. Sartre i el teatre a Barcelona (1948-1950)», Els Marges, núm. 26 (1982), p. 120-126.
  • — «El cas de Josep M. de Sagarra». A: Gallén, Enric. El teatre a Barcelona durant el règim franquista (1939-1954). Barcelona: Publicacions de l'Institut del Teatre, 1985, p. 138-152.
  • — «La represa teatral de Josep M. de Sagarra». A: Diversos Autors. Homenatge a Antoni Comas. Barcelona: Universitat de Barcelona; Facultat de Filologia, 1985, p. 113-149.
  • Gallén, Enric; Gustà, Marina. «Josep M. de Sagarra». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 138-152.
  • Gibert, Miquel. «Pròleg». A: Sagarra, Josep M. de. Galatea. Barcelona: Proa, 1998, p. 7-17.
  • — «Introducció al teatre de Josep M. de Sagarra». A: Sagarra, Josep M. de. Teatre 1, València: Tres i Quatre, 2006, p. VII-LII.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x