Logo Institut del Teatre

La infanta Tellina i el rei Matarot

Comparteix
Subtítol: Secret de peixcar tellines i traça d’agafar rates
Autor/s: Atribuïda al pare Francesc Mulet
Local estrena: Teatre Principal de València
Data estrena: 22 desembre 1972
Lloc publicació: València
Editorial/s: Llibreria d'en Francesch Aguilar
Data publicació: 1876
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Descripció

Comèdia atribuïda al frare dominicà Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 25-9-1675), suposat autor també de Los amors de Melisendra i de diversos poemes festius i burlescs. Es tracta d'una atribució molt discutida perquè, mentre que alguns investigadors s'inclinen per aquesta opció (Bellveser, 1989), d'altres (Fuster, 1976; Rossich, 2013) la rebutgen i la daten en ple segle XVIII (en la segona meitat, segons el darrer investigador). Com en el cas de Los amors de Melisendra, els arguments de Rossich es basen en aspectes lingüístics, d'estil i temàtics.

A diferència de Los amors de Melisendra, aquesta obra no remet al món del Romancero i de la comèdia burlesca castellana (tot i les aportacions de Castillo, 2005), raó per la qual no podem excloure que en realitat La infanta Tellina i el rei Matarot siga d'autor diferent a Los amors de Melisendra. En qualsevol cas, els trets que remeten a Tirant lo Blanc (la visita nocturna de l'heroi a l'habitació de Carmesina o la figura de Piula, la cambrera de la infanta) i a la processó del Corpus de València, així com les referències culturals i urbanes a la capital valenciana, atorguen a aquest text una personalitat molt diferenciada.

Ens n'han arribat dotze manuscrits (el més antic, datat el 1779) i tenim notícia d'un tretzé, que seria el que va emprar el primer editor (Llombart). L'atribució de l'obra a Mulet es troba ja en un del 1809.

L'argument és molt simple: el rei Matarot, enamorat de la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, aconseguirà d'entrar a l'habitació de la jove amb l'excusa de matar unes rates. Descobert l'engany, Tabalada acceptarà la unió de tots dos. Dividida en tres actes, amb uns 1560 versos en la darrera edició moderna (Bellveser, 1989), recorre a estrofes del teatre castellà, com les redondilles i les quintilles, així com també al romanç.

Tot i que no ens consten estrenes públiques a causa possiblement de les nombroses referències eròtiques, hom pot suposar que se'n farien representacions als teatres privats. La primera estrena oficial, tanmateix, no va tenir lloc fins al 1972 i en versió de Rodolf Sirera.


Significació

Aquesta obra i Los amors de Melisendra han estat objecte d'especial atenció pel que fa a la datació, perquè si és correcta la que les fa escrites al segle XVII serien una mostra excepcional d'un teatre en valencià en una època caracteritzada per la decadència en l'ús literari del català al País Valencià.

En qualsevol cas, l'obra presenta interessants referències a la literatura i a la cultura valenciana dels segles XV al XVIII.

D'altra banda, pel to desimbolt i les referències escatològiques i eròtiques, va contribuir durant el segle XIX a consolidar la imatge d'un teatre valencià festiu, si no obertament satíric, i amb elements eròtics.


Bibliografia

Bellveser, Ricardo. El «Pare» Mulet (1624-1675). Un enigma desvelado. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1989.

Castillo, Lluïsa. «La parodia de la comedia áurea en La infanta Tellina i el rei Matarot. Una comedia burlesca en catalán». A: Induráin, Carlos Mata; Zugasti, Miguel (editors). Actas del Congreso «El Siglo de Oro en el nuevo milenio». Pamplona: Eunsa, 2005, p. 405-416.

Fuster, Joan. «Plantejaments històrics del teatre valencià». A: Fuster, Joan. La Decadència al País Valencià. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1976, p. 27-113.

Iborra, Enric. Teatre del Renaixement i la Decadència. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 141-190.

Llombart, Constantí. Obres festives compostes segons antiga, general y molt rahonable tradició pel pare Francesch Mulet. València: Llibreria d’en Francesch Aguilar (editor), 1876.

Rossich, Albert. «Dues obres falsament atribuïdes a Francesc Mulet. La paròdia dramàtica al segle XVIII». A: Salord, Josefina (coord.). Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme. Barcelona: Edicions U.I.B.: Institut d’Estudis Baleàrics: Institut d’Estudis Menorquins: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, p. 4-29.

Sirera, Josep Lluís; Sirera, Rodolf. Revistes valencianes de Francesc Mulet, Bernat i Baldoví i Eduard Escalante. València: Tres i Quatre, 1990.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x