Logo Institut del Teatre

Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV)

Comparteix
Dates: 1/1/1994 - 4/1/ 2013
Territori: País Valencià
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Activitat

Organisme de la Generalitat Valenciana creat el 1994 amb l'objectiu d'unificar les competències teatrals de la Generalitat que durant la dècada anterior havien estat repartides entre el Centre Dramàtic de la Generalitat; el Servei de Teatre, Música i Cinematografia, i també en diverses institucions locals, com ara diputacions i ajuntaments. Es pretenia així reforçar la coordinació d'esforços i rendibilitzar els recursos econòmics esmerçats, una de les mancances que més havia llastat la política teatral de la Generalitat Valenciana en l'etapa del Centre Dramàtic.

La multiplicitat de competències que el nou organisme assumia aconsellava una gestió més aviat tècnica i/o política. Tot i això, el director efectiu de la institució durant el període 1994-1995 va ser qui en aquells anys era director de Promoció Cultural, l'escenificador Josep Maria Morera, que va exercir en la pràctica tasques també de director artístic perquè va determinar en bona mesura les produccions a programar.

El nou organisme hi va integrar locals teatrals com ara el Teatre Principal de València (que en l'etapa anterior havia tingut un funcionament en part autònom) i el Teatre Talia de València, a més d'espais com la Sala Arniches d'Alacant. També, el Circuit Teatral Valencià, que coordinava la tasca de desenes de teatres locals, i els diferents festivals de teatre i dansa que havien sorgit tot al llarg del País Valencià.


Evolució

Amb l'arribada al poder del Partit Popular (maig 1995) es va designar com a nou director de TGV el professor universitari Manuel Ángel Conejero. El personalisme de la seua gestió el va dur a enfrontaments amb la professió teatral valenciana, que se sentia marginada del projecte. L'increment, a més a més, de les despeses va tenir com a conseqüència que fos substituït el 1996 pel dramaturg Joan Alfons Gil Albors, que va reorientar la institució i va saber comptar amb dramaturgs, escenificadors i intèrprets valencians. 

De forma paral·lela, Consol Ciscar, sotssecretària de Promoció Cultural i de qui depenia TGV, iniciarà una política expansiva en matèria de cultura, que afectà directament la vida teatral valenciana. Del 1998 data, per exemple, el Centre Coreogràfic, que tractarà de compensar el feble suport a la dansa d'anteriors equips. A partir del 1998 Inmaculada Gil Lázaro dirigirà el Centre Coreogràfic, que comptarà amb coreògrafs de prestigi com Alicia Alonso i Ramon Oller. Així mateix, i com a part de la política de grans infraestructures i grans esdeveniments promoguda per la Generalitat valenciana, Consol Ciscar va posar en marxa a la ciutat de Sagunt una ambiciosa Ciutat de les Arts Escèniques (2000). La seua primera —i única— realització pràctica va ser condicionar un espai nou: La Nau, una nau de la desmantellada siderúrgica del Port de Sagunt destinada a acollir grans espectacles escènics per als quals es van contractar escenificadors com Robert Lepage (amb una nova versió de La Celestina, 2004), Bigas Luna o Luca Ronconi (Infinities, 2002), a més d'Irene Papas, que va jugar un paper essencial en tot el projecte. El 2010, a causa de la crisi, aquest espai es va congelar després que hagués generat un important dèficit. L'agreujament de la crisi farà que el 2014 s'abandone definitivament aquest projecte. 

L'any 2000, Joan Alfons Gil Albors va ser substituït pel periodista Jaume Millàs, qui —política de grans esdeveniments a banda— va continuar en la línia de treball establerta per l'anterior director. Durant el seu mandat es va estudiar la possibilitat de crear un Teatre Nacional Valencià que no va passar de formulacions molt genèriques. El 2004, i enmig d'un clima de creixents reivindicacions professionals, serà nomenat director del TGV el dramaturg i professor universitari Juan Vicente Martínez Luciano, que es posarà al costat dels col·lectius de les arts escèniques valencianes i en defensarà les reivindicacions laborals i econòmiques enfront de les autoritats autonòmiques, raó per la qual serà destituït l'any següent enmig d'un clima de franca i creixent contestació de la professió contra la política teatral del Consell.

La substituta serà la fins llavors directora del Centre Coreogràfic, Immaculada Gil Lázaro. A les reticències de la professió i l'exigència de més transparència, Martínez Lázaro respondrà amb una gestió cada volta més personalista. La política de produccions pròpies, que des de la supressió del Centre Dramàtic havia perdut pes, perdrà també coherència. Així mateix, la presència del català en les programacions i en les activitats del TGV intensificarà un retrocés ja iniciat el 1995. 

La crisi econòmica que esclatà el 2007 tindrà al País Valencià no només particular virulència sinó una manifestació afegida: les grans despeses d'anys anteriors duran el govern de la Generalitat a una situació de pràctica fallida econòmica i obligarà a fortes retallades, que incidiran de forma molt notable en els sectors culturals i educatius. El 2010 tindrà lloc, per exemple, un ERO a Teatres de la Generalitat, i el 2012 TGV renunciarà a la gestió d'una de les sales emblemàtiques, el Teatre Talia, que s'havia especialitzat a programar companyies valencianes. Per tractar de rendibilizar al màxim els recursos existents, la Generalitat crearà el 5 de gener del 2013 CulturArts, institució encarregada de coordinar tota l'acció cultural de la Generalitat, incloent-hi els teatres, que reemplaçava a TGV.

Des del punt de vist artístic, aquestes restriccions econòmiques es traduiran en una reducció de la producció pròpia tant en nombre de propostes com en pressupostos, així com en un increment de coproduccions amb companyies privades. La manca, per altra banda, d'un pla coherent de producció i programació agreujarà la vida teatral valenciana de les darreres temporades.

Principals muntatges:

20 octubre 1994. Poquelín-Poquelen. Ximo Llorens. Pep Cortés. Teatre Talia (València).

27 març 1995. Tres forasters de Madrid. Dramatúrgia de Josep Lluís i Rodolf Sirera sobre sainets d'Eduard Escalante. Luis García Berlanga.Teatre Rialto (València).

5 desembre 1996. Las arrecogías del Beaterio de Santa María Egipcíaca. José Martín Recuerda. Vicent Genovés. Teatre Rialto.

10 abril 1997. Shakespeare, la mujer silenciada. Manuel Molins. Xavier Berraondo. Teatre Rialto.

5 desembre 1997. Terentius. Juanjo Prats. Pep Cortés. Teatre Rialto.

16 desembre 1999. Atardecer en Santa Elena. Gonzalo Torrente Ballester. Joaquín Hinojosa. Teatre Principal (València).

21 setembre 2001. Las troyanas. Eurípides. Irene Papas. La Nau de Sagunt (Port de Sagunt)

11 setembre 2002. Sama Samaruck Suck Suck. Carles Santos. Carles Santos. La Nau de Sagunt.

26 febrer 2003. Un enemic del poble. Henrik Ibsen. Carme Portaceli. Teatre Rialto.

30 setembre 2003. Comedias bárbaras. Ramon Maria del Valle-Inclán. Bigas Luna. La Nau de Sagunt.

12 febrer 2004. Una altra Ofèlia. Manuel Molins. Carlos Marchena. Teatre Rialto.

7 abril 2005. El último beso. Jerónimo Cornelles. Rafael Calatayud. Sala Matilde Salvador (València).

17 gener 2008. Dario Fo, alcalde. Pedro Montalbán Kroebel. Emiliano Bronzino. L'Altre Espai (València).

16 octubre 2008. Tres sombreros de copa. Miguel Mihura, Antonio Díaz Zamora. Teatre Talia.

1 octubre 2009. El mercader amante. Gaspar Aguilar. Teatre Rialto.

6 octubre 2010. Los intereses creados. Jacinto Benavente. Pepe Sancho. Teatre Rialto.

19 octubre 2011. Los locos de Valencia. Lope de Vega. Antoni Tordera. Teatre Rialto.

12 gener 2012. Hamlet (retrato de familia). William Shakespeare, Ximo Flores. Ximo Flores. Teatre Rialto.


Bibliografia

Herreras, Enrique (ed.). ¿Por qué un Teatre Nacional Valencià? Alzira: UNED Alzira-València, 2003.

Mayordomo, Alfredo. «Al voltant del teatre públic valencià: el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana». A: Rosselló, Ramon X. (ed.). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000, p. 141-176.


Enllaços

Web de Teatres de la Generalitat Valenciana: <http://teatres.gva.es/portada> [Consulta: 22 abril 2020]

Notícia sobre Hamlet en versió de Ximo Flores (TGV, 2012): <https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20120214/54254279336/el-hamlet-de-shakespeare-llega-al-rialto-en-la-vision-innovadora-de-ximo-flores.html> [Consulta: 22 abril 2020]

Noticia sobre Los locos de Valencia, dir. Antoni Tordera (TGV, 2011): <https://www.teatroateatro.com/los-locos-de-valencia-antoni-tordera/> [Consulta: 22 abril 2020]

Los intereses creados, de Jacinto Benavente, dir. Pepe Sancho (TGV, 2010): <https://youtu.be/awoBoyxtR5w> [Consulta: 22 abril 2020]

Notícia sobre Una altra Ofèlia, de Manuel Molins (TGV, 2004): <https://elpais.com/diario/2004/02/13/cvalenciana/1076703500_850215.html> [Consulta: 22 abril 2020]

Informació sobre Poquelín-Poquelen, de Ximo Llorens, dir. Pep Cortés (TGV, 1994): <https://documentacionescenica.com/peripecia/consultes/espectacle/espectaculo_3563/poquelin-poquelen> [Consulta: 22 abril 2020]

Notícia sobre Sama Samaruck Suck Suck, de Carles Santos (TGV, 2002): <https://elpais.com/diario/2002/09/02/cvalenciana/1030994293_850215.html> [Consulta: 22 abril 2020]

Notícia sobre l'estrena de Tres forasters de Madrid, dramatúrgia dels germans Josep Lluís i Rodolf Sirera a partir d'Eduardo Escalante, dir. Luis G. Berlanga (TGV, 1995): <https://elpais.com/diario/1995/04/27/cultura/798933616_850215.html> [Consulta: 22 abril 2020]


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x