Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 30/11/1875
Lloc de naixement: San Esteban de Pravia (Astúries)
Data de defunció: 27/11/1947
Lloc de defunció: València (L'Horta)
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

De família originària d'Alacant va nàixer, però, a Astúries. Aviat, tanmateix, la seua família es va traslladar a València, on va fer estudis de dret a la universitat, tot i que es dedicà des de molt aviat al periodisme. Va ser també polític, poeta, dramaturg i cineasta.

Com a periodista va dirigir, entre d'altres, el diari La Correspondencia de Valencia i va fundar així mateix diversos setmanaris literaris i d'humor, com El guante blanco (1912-1918), una de les publicacions més innovadores a la València d'aquells anys. Va militar al partit Unió Valencianista Regional, que representava els interessos de la burgesia valenciana regionalista, i amb aquest partit va concórrer sense gaire èxit a diverses convocatòries electorals. Durant la Segona República va dirigir el Museu Valencià d'Etnografia i Folklore, que va contribuir a crear amb estudis com Museo de Etnografía y Folklore de Valencia (1922). Després del 1939 va ser destituït del càrrec i el van privar dels drets d'autor corresponents a l'Himne de l'Exposició Regional.

Com a poeta és autor d'alguns llibres de poemes, com Aladroc (1936), i va obtenir diversos premis, entre els quals la Flor Natural als Jocs Florals de València (1901). Tot i això, la composició poètica que més fama li va donar va ser la lletra per a l'himne ja esmentat (1909), que amb música de Josep Serrano ha esdevingut l'himne oficial de la Comunitat Valenciana.

Molt més interessants són, tanmateix, les seues aportacions al cinema valencià i al teatre. Productor i director, va realitzar durant la dècada dels anys vint del segle passat diversos films muts: Sanz y el secreto de su arte (1918) —una interessant experiència d'explicació de les tècniques emprades pel ventríloc Francesc Sanz—, La bruja (1922), La Dolores (1924), La alegría del batallón (1924), Nit d'albaes (1925) i Moros y cristianos (1926).

No és cap casualitat que la majoria dels seus films tinguen com a base argumental sarsueles ben conegudes i de compositors sovint valencians: Ruperto Chapí, José Serrano o Salvador Giner, a més de Tomás Bretón. I és que Thous, autor dramàtic (en català i en espanyol), va excel·lir com a llibretista de sarsueles: per a Serrano va escriure llibrets com el de Moros y cristianos conjuntament amb Elies Cerdà (1905). Escriurà també diversos llibrets de revistes, en col·laboració en molts casos amb el també dramaturg Faust Hernàndez Casajuana. A la vora del riu mare (1919), en concret, va assolir un gran èxit que va contribuir a l'assentament de la revista valenciana. Amb el mateix autor va escriure també altres revistes: La sombra del Miguelete (1914) i M'he deixat les espardenyes (1921). Igualment, va provar l'escriptura de sainets musicats: De Carcaixent i dolces (1896) i, sobretot, La bella Codony (1913) amb el ja esmentat Hernández Casajuana; es tracta d'una obra d'un humor verbal i gestual propi ja del teatre del segle XX. 

Thous no va restar aliè a les polèmiques que es generen als anys vint al voltant de la necessària renovació del teatre valencià i diversificarà la seua escriptura amb sainets melodramàtics (Foc en l'era, 1900) i sobretot amb obres llargues: El dragó del Patriarca, comèdia en dos actes (1931); La cua de rabosa, en tres (1931), o L'hort de les freses, també en tres actes (1932).


Significació

La producció dramàtica de Maximilià Thous va representar un esforç d'innovació tant temàtic com estílístic, amb la introducció d'un humor modern amb influències no sols teatrals sinó també cinematogràfiques. Va contribuir així mateix a l'esplendor de la revista valenciana durant el primer terç del segle XX i amb les seues comèdies llargues va tractar de superar els límits imposats pel gènere sainetístic.


Estrenes

31 gener 1900. Foc en l'era! Amb Elies Cerdà; música de Salvador Giner. Teatre de la Princesa de València.

27 maig 1905. Moros y cristianos. Amb Elies Cerdà. Música de Josep Serrano. Teatre de La Zarzuela de Madrid.

15 gener 1913. La bella Codony. Amb Faust Hernàndez Casajuana; música de Miquel Asensi. Teatre Apolo de València.

28 octubre 1919. A la vora del riu mare… Amb Faust Hernández Casajuana. Música de Miquel Asensi. Teatre Circ Regües de València.

16 febrer 1931. El dragó del Patriarca. Teatre Alkázar de València.

7 octubre 1931. La cua de la rabosa. Teatre Principal de Castelló de la Plana (La Plana Alta).

15 octubre 1932. L'hort de les freses. Teatre Alkázar de València.


Publicacions

1896. De Carcaixent i dolces! València: Imprenta de Juan Guix.

1900. Foc en l'era! Amb Elies Cerdà. València: El Cuento del Dumenche, núm. 135.

1916. La bella Codony. Amb Faust Hernàndez Casajuana. València: La Gutenberg.

1919. A la vora del riu mare. Amb Faust Hernàndez Casajuana. València: El Cuento del Dumenge, núm. 306.

1921. M'he deixat les espardenyes. Amb Faust Hernàndez Casajuana. València: Impremta valencianista.

1931. El dragó del Patriarca. València: La Gutenberg.

1932. La cua de la rabosa. València: Renovación Tipográfica Valenciana.

1933. L'hort de les freses. València: Arte y Letras.


Bibliografia

Blasco, Ricard. Introducció a la història del cine valencià. València: Ajuntament de València, 1981.

Blasco, Ricard. «El teatre valencià durant el decenni 1926-1936: la polèmica per un Teatre d’art». L’Espill, núm. 20 (1985), p. 51-107.

Simbor, Vicent. Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939). València-Barcelona: Institut de Filologia Valenciana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x