Eduardo Mendoza

Dramaturg

Novel·lista en espanyol i dramaturg. La seua producció narrativa s'inicia el 1975 amb La verdad sobre el caso Savolta, a la qual seguiran altres textos que el convertiran en un dels narradors de més èxit gràcies a l'humor, la paròdia, la seua força satírica, uns personatges traçats amb gran habilitat, un ritme àgil i un estil directe que no exclou, però, una acurada elaboració. Com a obres més significatives destaquen, a més de l'esmentada: El misterio de la cripta embrujada (1979), La ciudad de los prodigios (1986), La isla inaudita (1989), Una comedia ligera (1996), Riña de gatos. Madrid 1936 (2010) i Enredo de la bolsa y de la vida (2012). Una comedia ligera, en concret, és una novel·la d'enjòlit ambientada en la vida teatral barcelonina de la immediata postguerra i protagonitzada pel dramaturg Prullàs, paradigma dels autors que triomfaven a l'escena espanyola d'aquells anys.

La vinculació de Mendoza amb el teatre, més enllà d'aquesta novel·la, té dues vessants: la primera, com a adaptador a l'espanyol de textos dramàtics: El sueño de la razón de William Shakespeare (1985) o Panorama desde el puente (2003) i Mort d'un viatjant (2009), totes dues d'Arthur Miller. La segona, com a autor d'obres originals, faceta per a la qual empra el català amb independència de la posterior traducció al castellà del text. Es tracta, però, d'una producció espaiada en el temps: Restauració (1990), Glòria (1999) o Greus qüestions (2004). Sense oblidar tampoc l'adaptació dramàtica d'una de les seues novel·les paròdiques de més èxit, Sin noticias de Gurb (2006), que va signar conjuntament amb l'actriu i directora Rosa Novell, que es troba darrere la majoria de les experiències dramàtiques de Mendoza.

L'acció de la primera té lloc a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i és una incursió en el teatre històric que traspua, això sí, ironia. Greus qüestions és un hàbil joc que ens situa davant una trama en què les certeses semblen esvair-se. Glòria, finalment, és una comèdia de situacions que es mou en el món de la indústria editorial i que es troba igualment amerada de l'humor característic de la producció d'aquest autor.

El teatre de Mendoza, a més del que té d'atreient per al públic admirador de la seua producció narrativa, destaca per una construcció teatral acurada i és un bon exemple de les possibilitats de l'escriptura teatral dels novel·listes en el trànsit del segle XX al XXI.

16 novembre 1990. Restauració. Ariel García-Valdés. Teatre Romea de Barcelona.

1 juliol 1999. Glòria. Tamzin Townsend. Teatre Romea de Barcelona.

4 desembre 2004. Greus qüestions. Rosa Novell. Teatre de Salt (Gironès).

23 octubre 2006. Sin noticias de Gurb. Eduardo Mendoza i Rosa Novell. Teatre Lliure de Barcelona.

18 octubre 2011. Adéu, dins l’espectacle col·lectiu Un dia d’aquests. Rosa Novell. Círcol Maldà. Barcelona.

Restauració. Barcelona: Seix Barral, 1990.
Una comedia ligera. Barcelona: Seix Barral, 1996.
Gloria. Barcelona: Seix Barral, 2001.

Knutson, David. Las novelas de Eduardo Mendoza. La parodia de los márgenes. Madrid: Pliegos, 1999.

Moix, Llàtzer. Mundo Mendoza. Barcelona: Seix Barral, 2006.

Sirera, Josep Lluís. «Teatro Histórico y contexto sociocultural: Restauración de Eduardo Mendoza». A: Oxford, Jeffrey; Knutson, David (eds.). Eduardo Mendoza. A New Look. New York: Peter Lang, 2002, p. 183-196.

Eduardo Mendoza a Escena digital del CDMAE.

Eduardo Mendoza al portal escritores.org.

Eduardo Mendoza a la Viquipèdia.