Ball popular i tradicional que es representa cada 11 de maig durant les festes de moros i cristians de Biar (l'Alt Vinalopó, País Valencià) en honor de la Mare de Déu de Gràcia.
Redactor/a: Raül Sanchis Francés
El ball deu el nom als protagonistes principals de la representació, les espies moros (en la parla de Biar l'artcle plural masculí es feminitza i es diu les en compte de els). Aquests espies són uns peculiars personatges còmics emmascarats que van disfressats, els uns a la manera d'arlequí, els altres amb vestits que contrafan hipotètics administradors locals i, finalment, el més enigmàtic de tots, que va transvestit de dona. L'objectiu dels espies és assaltar un castell de fusta de grans dimensions construït per a l'ocasió per entronitzar la Mahoma, un gegant moro fet de cartó pedra i vestit a la turca. L'estètica i les accions mímiques identifiquen cadascun dels personatges. Així, les espies estan encarnats pel medior i el cartògraf (porten un fil i un compàs de grans dimensions), l'escrivà i el seu ajudant (porten un gran llibre, una ploma i un orinal que simbolitza un tinter), el portador del llarga vista (duu una llargueruda carabassa foradada), la mare de la Mahoma (un home disfressat de dona amb un càntir tapat de flors) i els seus ajudants (el versador i l'apuntador o consumeta). La representació s'inicia amb l'amidament burlesc d'elements arquitectònics, com el castell, les cases o el mobiliari urbà, tot i que també s'amiden persones o, fins i tot, objectes imaginaris. El to sempre és burlesc i l'execució mímica. Les espies són descoberts pel sentinella cristià que és a dalt del castell i que els dispara amb un arcabús. Aleshores la mare de la Mahoma deixa caure el càntir que, ple de rates, quan es trenca causa un aldarull a la plaça i algunes corredisses. Quan s'acaba la representació còmica, s'escenifica l'ambaixada seriosa, un bigarrat parlament entre els ambaixadors, un cabdill moro i un de cristià, seguit d'una escaramussa a mode de batalla simbòlica. Posteriorment es representa la tercera escena, un ball de plaça al ritme trencat d'una antiga i repetitiva melodia. Tots els personatges anteriors són acompanyats en el ball per un nombrós grup de parelles disfressades. Finalment, els bans burlescos que recita el versador amb l'ajut del consumeta des del carro de la Mahoma són el punt crític i satíric que tanca una representació ben especial.
El Ball de les espies de Biar és un ball pantomímic de carrer que s'escenifica en el context de les festes de moros i cristians d'aquesta població valenciana. La primera referència documental directa que hom pot trobar sobre aquest ball correspon a l'article publicat el 1839 en el Semanario Pintoresco Español. El desenvolupament narratiu descrit en aquest article (basat en la representació del 1838) és bàsicament el mateix que avui dia. No obstant això, s'hi han produït canvis notables, com ara la introducció de disfresses modernes durant la dècada dels vuitanta o el creixement continuat de balladors (locals i forans) d'uns anys ençà. Actualment, el ball és un dels punts de referència de la identitat local dels biaruts i una mostra singular de l'expressió teatral popular valenciana.
El Ball de les espies està emparentat amb antics balls parateatrals valencians i, especialment, amb el Ball de Torrent. Tots dos balls presenten elements comuns, com ara l'amidament burlesc, la combinació de representacions mímiques amb balls de plaça, la utilització de peces musicals semblants i el caràcter satíric de tot plegat. Encara més, la interrelació del Ball de Torrent amb les festes de moros i cristians és palesa a partir de la documentació i altres elements en diverses poblacions de l'entorn de Biar. D'altra banda, la presència dels espies en les representacions de moros i cristians és compartida amb altres indrets de la geografia mundial. Se'n poden trobar documentats en les esporàdiques celebracions festives organitzades a principis del segle xviii a la ciutat d'Alacant, en les festes rurals dels entramoros i las relaciones de la província de València, en els balls parlats d'Aragó, Castelló i Tarragona, així com en les representacions granadines, mexicanes i de diversos països de l'Amèrica del Sud.
Des del punt de vista dramàtic, la seqüència narrativa és molt senzilla i s'estructura en quatre actes: l'amidament, l'ambaixada, el ball i els versos de la Mahoma. Les dicotomies característiques del teatre popular s'expressen a través dels contrastos dels personatges (cristià-moro) i del caràcter (burlesc-seriós).
El ball té una forta càrrega ritual, ja que, d'una banda, manté una seqüència estable d'actes i una estètica més o menys regular; d'una altra banda, perquè la interpretació dels personatges principals té un caràcter hereditari i familiar, i, finalment, perquè antigament no se solia ballar només per diversió sinó que es podia fer per promesa, com una espècie d'exvot simbòlic en acció de gràcies.
La presència de la Mahoma hi confereix una simbologia que en els orígens tingué connotacions religioses però que progressivament ha anat desplaçant-se cap a actituds més bé lúdiques. La Mahoma és compartida amb la població veïna de Villena, com bé expressa l'última i clàssica versada, recitada des de damunt del carro:
La Mahoma de Biar
menja rotllets i fogasses
se l'emporten a Villena
i la unflen a remolatxes.
Reportatge televisiu (entrevista a Joan Antoni Cerdà): https://youtu.be/dtMR08xA4pc
Reportatge televisiu (entrevista a Joan Lluís Escoda): https://youtu.be/hYhwNCLsudM
Moments previs al ball: https://youtu.be/ucmM51ui3tI?t=6m56s
Realització del ball: https://youtu.be/G0uMaVir3Nk
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
