Josep Feliu i Codina

Dramaturg i periodista. Fou molt amic de Frederic Soler, amb qui col·laborà amb el pseudònim de Josep Serra en comèdies com El pla de la Boqueria o el rovell de l'ou (Teatre Romea, 8-4-1869), La Rambla de les Flors (Teatre Novetats, 1-6-1870), La filla del marxant (Teatre Romea, 12-1-1875), La mà de l'inglés (Teatre Romea, 8-12-1879, obra en què també participà Joan Molas i Casas), El rústic Bertoldo (Teatre Romea, 2-5-1886) i Bertoldino (Teatre Romea, 8-5-1887). Estrenà la seva primera obra (Un mosquit d'arbre) al Teatre Odèon el dia 1 de febrer de 1866 amb la societat La Gata, que dirigia Soler. L'havia escrit en col·laboració amb Ramon Gros, que morí poc abans de l'estrena. El seu primer drama fou Els fadrins externs (Teatre Romea, 4-2-1870). L'obra estava en la línia del que Yxart anomenà «drames jurídics», ja que plantejava la problemàtica generada per la institució de l'hereu. Cap a 1872 anà per primera vegada a Madrid, on va estrenar obres en llengua castellana com Bertoldino o El testamento del brujo, que tingueren força èxit. El 1878 va tornar a Barcelona i estrenà una altra vegada peces catalanes com El mestre de minyons (Teatre Romea, 8-10-1878) o La volva d'or (Teatre Romea, 5-10-1880). El 13 de novembre de 1883 presentà en el Romea la que ha estat considerada com una de les primeres obres catalanes en prosa deutores del realisme, El gra de mesc. D'aquests anys són El rabadà (Teatre Romea, 5-4-1878), Cofis i mofis (Teatre Romea, 1-4-1879), El mas perdut (Teatre Romea, 20-12-1881), A ca la sonnàmbula (5-4-1881) i Un pis de l'Ensanxe (21-10-1886). Cap a 1884 tornà a Madrid, on s'instal·là definitivament. Fins als anys noranta va col·laborar en la revista La Iberia. En aquells mateixos anys inicià una carrera com a autor de drames rurals castellans que li donà força èxits. Així, La Dolores (estrenada al Teatre Novetats de Barcelona el 10 de novembre de 1892 i, més tard, al Teatro de la Comedia de Madrid per la companyia d'Emilio Mario, ja el 1893), Miel de la Alcarria (Teatro de la Comedia, 8-1-1895) i María del Carmen (Teatro Español de Madrid, 14-2-1896). Tanmateix, no abandonà del tot el conreu del teatre en català, i el 2 de febrer de 1898 estrenà a Barcelona El nuvi.

Feliu intentà crear un tipus de novel·la popular en català a partir dels èxits teatrals de Soler com La dida (1875) o El rector de Vallfogona (1896), o en una obra pròpia, El bruc (1880). També adaptà al teatre rondalles populars com Lo tamboriler (1876) i Lo pont del diable (1876). La seva activitat com a periodista fou intensa: fundà les publicacions en català La Pubilla (1867) i Lo Nunci (1877), i, en castellà, La Jornada (1883).

Feliu fou un dels assistents habituals a la rebotiga de Pitarra i es relacionà amb tot el grup d'escriptors que s'hi movien. La seva producció abasta tota mena de gèneres teatrals, de la comèdia al sainet i la rondalla, la sarsuela, etc. Veritable professional de l'escriptura, alternava el teatre amb la prosa periodística. Malgrat la dependència que tenia del model costumista, Feliu s'acostà sovint a formes de realisme força convincents, no només a El gra de mesc, sinó també en quadres com El mestre de minyons, en què encerta a mostrar de manera crítica les condicions de vida dels docents de l'època. I si les seves produccions castellanes formaren part dels intents de modernització del teatre espanyol que duien a terme actors com Emilio Mario o escriptors com Galdós, la seva darrera producció catalana, tot i l'ús de l'heptasíl·lab, és remarcable per la seva aproximació a les pautes del drama realista burgès.

Fàbregas, Xavier. «Els joves inconformats». A: Teatre català d’agitació política. Barcelona: Edicions 62, 1969, p. 83-117.

  — «Frederic Soler i el teatre del seu temps». A: Riquer, M. de; Comas, A.; Molas, J. Història de la literatura catalana, vol. 7. Barcelona: Ariel, 1986, p. 306-350.

  Poblet, Josep M. Les arrels del teatre català. Barcelona: Selecta, 1965, p. 175-182.

Vilà, Esther. «El nuvi de Josep Feliu i Codina, La crisi d'uns models i la recerca d'una nova direcció dramàtica». A: Domingo, Josep M.; Gibert, Miquel M. (ed.). Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle xix. El Vendrell, 28, 29 i 30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000, p. 471-492.