Logo Institut del Teatre

Barcelona, 2-1-1924  Barcelona2-2-2000

Coreògraf, Intèrpret

Redactor/a: Marta Porter

Biografia

Ballarí i coreògraf català d'àmbit internacional, Josep Ferran va ser deixeble de Joan Magrinyà i ballarí al Gran Teatre del Liceu a partir dels setze anys.

Arran d'una actuació del Ballet del Coronel W. de Basil, Ballet del Marqués de Cuevas, al Gran Teatre del Liceu, va conèixer la ballarina Rosella Hightower, que el va convèncer per enrolar-se a la companyia. Després d'uns quants anys com a primer ballarí amb el Ballet del Marqués de Cuevas, va entrar a formar part de la companyia Les Ballets de Paris, fundada el 1948 per Roland Petit, amb la qual va dur a terme importants gires per Europa i Amèrica. També va col·laborar en pel·lícules de Hollywood, com Papà cames llargues, amb Fred Astaire i Leslie Caron, i en importants teatres de Broadway (Nova York) i Londres. Entre aquests teatres, destaca la seva interpretació del Magician en el ballet La Dame dans la lune, l'any 1958, al Pitt Stadium (Estats Units), o el de bandit a Carmen. Amb aquesta companyia també va interpretar els papers de Boy a La Rose des vents (1958) i Le Loup.

Josep Ferran, però, passarà a la història com un dels mestres de ball més grans del segle xx. L'any 1961 va cofundar amb Rosella Hightower l'École Supérieure de Danse de Cannes, i quan ella es va retirar, se'n va fer càrrec. Entre els seus deixebles més destacats hi ha Gil Roman, director del Béjart Ballet Lausanne; Víctor Ullate, director del Ballet de Madrid; Jean-Christophe Maillot, director dels Ballets de Montecarlo, i José Martínez, actual director de la Compañía Nacional de Danza (CND) i antic étoile del Ballet de l'Òpera de París —val a dir que Martínez no ha deixat mai d'anomenar-lo «el seu gran mestre» i, en agraïment, li va dedicar la coreografia Mi Favorita (2002).

Ferran va defensar fins al final les bases que li havia donat Joan Magrinyà de ben jove: una obsessió excessiva per la tècnica enfront de la consciència d'estar en escena. Ferran, com a mestre, va encomanar als seus alumnes el seu credo: la voluntat i el respecte.


Significació

Sens dubte, el ballarí català de ballet clàssic més internacional. Mestre indiscutible del segle xx internacionalment.


Estrenes

Ballets (amb coreografia de Joan Magrinyà):
El amor brujo (1945). Música: Manuel de Falla. Personatge: El espectro.
Carnaval (1946). Música: Robert Schumann. Personatge: Eusebio.

Òperes (amb coreografia de Joan Magrinyà):
Aïda, de Verdi (1942, 1944).
Orfeo ed Euridice, de Gluck (1947).
«Obertura» i «Bacanal» de Tannhäuser, de Wagner (1948).

Ballets del Marqués de Cuevas:
Jeux (1950). Música: Claude Debussy.
Les dones de bon humor (1950). Música: Domenico Scarlatti, arranjada per Vincenzo Tommasini.
La bella dorment del bosc (1961). Música: Piotr I. Txaikovski. Coreografia: Marius Petipa. (Estrena a Espanya.)
Sebastian (1961). Música: Gian-Carlo Menotti. Coreografia: Edward Caton. Personatge: El doctor. (Estrena.)
Gaîté parisienne (1961). Música: Jacques Offenbach. Coreografia: Leonide Massine. Personatge: El peruà.
Corrida (1961). Música: Domenico Scarlatti. Coreografia: David Lichine Personatge: L'ajudant.
Giselle (1961). Música: Adolphe Adam. Coreografia: Marius Petipa. Personatges: Hilarion i Wilfrid.

Ballets de París:
La Dame dans la lune (1958).
Carmen. Personatge: bandit.
La Rose des vents (1958). Personatge: Boy.
Le Loup.


Bibliografia

Martos, Pastora. A: Montsalvat, 118 (1984), p. 37-39.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x