Ramon Teixidor Martínez

Identificacio/ns

Intèrpret

Data de naixement

1945

Lloc de naixement

Perigoux (França)

Data de defunció

24/05/1999

Lloc de defunció

Barcelona

Biografia

Actor i productor. Fill d'una família d'exiliats a França a causa de la Guerra Civil que va tornar a Barcelona quan tenia cinc anys. Va estudiar al Liceu Francès i, com el seu germà gran, el dramaturg Jordi Teixidor (1939-2011), va començar molt jove a fer teatre. El 1963 fou membre fundador del grup de teatre independent El Camaleó, al qual pertanyien, a més del seu germà, Ovidi Montllor i Paco Candel i, també, la seva esposa Elpídia Oliver, actriu i figurinista.

Amb El Camaleó i el Grup de Teatre Independent del CICF formà part del repartiment que estrenà el 1971 El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, interpretant el paper de Hans (Teatre Capsa); un any abans havia interpretat el conseller Kost i un vilatà (Aliança del Poble Nou) en la primera versió. L'espectacle estrenat el 1971, dirigit per Feliu Formosa i inspirat en el teatre èpic brechtià, fou un dels grans èxits del teatre independent i del teatre en català durant el franquisme i aconseguí més de dos-cents mil espectadors. El gran èxit assolit per aquest espectacle suposà el pas al professionalisme de molts integrants del teatre independent. El 1970, juntament amb el seu germà, formà part del repartiment que estrenà Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de Maria Aurèlia Capmany, sota la direcció de Joan A. Codina.

De la seva extensa trajectòria podríem destacar les seves interpretacions als muntatges La farsa dels metges, de Molière, amb la companyia A-71, amb direcció de Joan Maria Gual (1973); La mosqueta, d'Angelo Beolco Ruzante (1973), al Teatre Grec de Montjuïc, amb direcció de Ventura Pons; M 7 Catalonia, d'Els Joglars (1978); Les bacants, d'Eurípides, amb la Companyia Adrià Gual, amb direcció de Ricard Salvat (Grec 1980), i, especialment, la seva interpretació d'un homosexual internat en un camp de concentració nazi a Bent, de Martin Sherman, dirigit per Iago Pericot (1982). També interpretà una nova versió de Francesc Layret en una sessió d'homenatge a Maria Aurèlia Capmany (1992) i participà en espectacles del GAT de l'Hospitalet i de La Sínia; amb aquest darrer col·lectiu dirigí el 1983 La Mirandolina, de Goldoni en la versió del seu germà Jordi.

S'endinsà en el monòleg humorístic a la Cova del Drac (1988). El 1989 fou un dels protagonistes de l'espectacle Sex-Light, dirigit per Àngel Alonso a la Sala Villarroel. En un dels esquetxs que formaven part de l'espectacle, Teixidor interpretava un sergent inspirat en la tira còmica del dibuixant Ramon Tosas Ivà al setmanari El Jueves. L'any següent, el mateix Alonso dirigí Historias de la puta mili, que suposà l'èxit professional més gran de Ramon Teixidor, que encarnava el Sargento Arensibia al capdavant d'una tropa de cinc reclutes, una obra que satiritzava el món del servei militar i el militarisme en el seu conjunt. L'èxit els dugué a fer una segona part a l'any següent, Historias de la puta mili, 2a parte (1991), i a realitzar una extensa gira pels teatres de l'Estat i temporada a Madrid, per després retornar a Barcelona i convertir-se en sèrie de televisió (1994), en què el mateix Teixidor interpretava Arensibia, malgrat que la versió cinematogràfica fou protagonitzada per Juan Echanove. Teixidor participà en diverses sèries de televisió, tant estatals com catalanes.

Va fundar el 1989 el Teatre de l'Univers, fusió de les companyies La Sínia i el Nucli Independent de Teatre, que es presentà al Villarroel Teatre amb La parella singular, de Neil Simon, interpretada i dirigida pel mateix Teixidor acompanyat per un repartiment en què destacà Joan Canadell. Amb aquesta companyia produí la nova versió d'El retaule del flautista, aquest cop sota la direcció de Joan Lluís Bozzo (1997), en què interpretà el protagonista, el burgmestre Schmidt.

La seva última aparició als escenaris fou en el muntatge Mesura per mesura, de William Shakespeare, dirigit per Calixto Bieito a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (1998).

Significació

Actor de formació autodidacta format en el teatre independent i procedent d'una família d'exiliats. Juntament amb el seu germà Jordi Teixidor, participà en diversos col·lectius escènics dels anys seixanta i setanta i cofundà El Camaleó, assolint un primer gran èxit com intèrpret a El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, estrenat el 1971 i que reposà el 1996. Posteriorment treballà per diversos grups i companyies, com Els Joglars, la Companyia Adrià Gual o el GAT de l'Hospitalet, com a actor de repartiment. En l'àmbit popular aconseguí un gran èxit interpretant el sargento Arensibia a Historias de la puta mili a principis dels anys noranta.

Estrenes

1970. Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de Maria Aurèlia Capmany.

31 gener 1970. El retaule del flautista, de Jordi Teixidor. El Camaleó i Grup de Teatre Independent. Direcció: Feliu Formosa. Escenografia i figurins: Fabià Puigserver. Principals actors: Pau Garsaball, Alfred Lucchetti, Ovidi Montllor, Ramon Teixidor. Aliança del Poble Nou (Off-Barcelona).

1971. Homenatge a Picasso, de Josep Palau i Fabre. Direcció: Josep A. Codina. Cova del Drac.

1973. La mosqueta, d'Angelo Beolco Ruzante.

1973. La farsa dels metges, de Molière.

25 maig 1975. La lliçó, d'Eugène Ionesco. Grup A-71. Sala Villarroel (I Mostra de Teatre Independent). Intèrprets: Núria Duran, Joan Maria Gual i Ramon Teixidor.

28 novembre 1978. M 7 Catalonia. Els Joglars. Direcció: Albert Boadella. Teatre Romea.

16 juny 1980. Les Bacants, d'Eurípides. Traducció: Josep Montserrat. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Grec de Montjuïc (Grec 80).

1982. Bent, de Martin Sherman.

2 febrer 1983. Deixeu-me ser mariner, de Jaume Serra i Fontelles. Centre Dramàtic de la Generalitat. Direcció: Beno Mazzone. Sala Villarroel.

1983. La Mirandolina, de Carlo Goldoni.

30 abril 1985. Tragedia fantástica de la gitana Celestina, d'Alfonso Sastre. Grup d'Acció Teatral. Direcció: Enric Flores. Sala Villarroel.

20 octubre 1988. Sex-Light, d'Àngel Alonso. C.I.T., Direcció: Àngel Alonso. Sala Villarroel.

21 feberer 1989. La parella singular, de Neil Simon. Teatre de l'Univers – N.T.I. La Sínia. Direcció: Ramon Teixidor. Sala Villarroel. Intèrprets: Adolf Bras, Joan Canadell, Quim Castellà, Jaume Costa, Rosa Morata, Joan M. Orfila, Dolors Rusiñol i Ramon Teixidor.

21 febrer 1990. Historias de la puta mili, de Ramon Ivà. Catalana de Gags. Direcció: Ángel Alonso. Sala Villarroel.

23 gener 1991. Historias de la puta mili. 2ª parte, de Ramon Ivà. Catalana de Gags. Direcció: Ángel Alonso. Sala Villarroel.

8 abril 1992. Festa 100.000 espectadors d'Historias de la puta mili. Sala Villarroel.

1997. El retaule del flautista, de Jordi Teixidor (actor i productor).

1998. Mesura per mesura, de William Shakespeare. Direcció: Calixto Bieito. Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Enllaços

Entrada de Ramon Teixidor a Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Teixidor_i_Mart%C3%ADnez>

Entrada de Ramon Teixidor a l'Enciclopèdia Catalana: <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0255338.xml>

Ramon Teixidor a Internet Movie Database (IMDb): <https://www.imdb.com/name/nm0854155/>

Fitxa de Ramon Teixidor a anuaris.cat: <http://anuaris.cat/article/ramon_teixidor/1254/>

 

Redactor/a

Enric Ciurans