Enric Majó

Actor

Després de cursar els estudis elementals s'interessà pel dibuix i la pintura i estudià belles arts a Rubí i Barcelona. La seva primera vinculació amb el món de l'espectacle fou l'Esbart Dansaire de Rubí. Traslladat a Barcelona, va desenvolupar diversos oficis vinculats a les belles arts mentre estudiava interpretació a l'Institut del Teatre i, més tard, a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), interessant-se pel món de l'escenografia. El debut es produí el 1965 amb Después de la caída, d'Arthur Miller, amb la Companyia d'Adolfo Marsillach i, poc després, amb La zapatera prodigiosa, de Federico García Lorca, dirigida per Esteve Polls. En aquells anys treballà en petits papers en diverses companyies i, en especial, en l'Adrià Gual de Ricard Salvat, on destacà la seva interpretació d'Èdip a Èdip Rei, de Sòfocles (1970), dirigida per Pere Planella seguint el mètode actoral grotowskià. El 1971 formà part del repartiment d'El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, amb la Companyia de Pau Garsaball, i de Yerma, dirigida per Víctor García, que muntà la Companyia de Núria Espert, amb què féu una extensa gira per Europa i Llatinoamèrica. El 1974 estrenà Tartan dels micos contra l'estreta de l'Ensanxe, escrita i dirigida per Terenci Moix, amb qui establí una llarga relació sentimental.

Després de la mort del general Franco i ja plenament consolidat en l'escena catalana, participà en diversos muntatges: es va retrobar amb Pere Planella a La cacatua verda, d'Arthur Schnitzler, dirigida per aquest al Teatre Lliure (1977), i va formar part del repartiment de Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Maria Benet i Jornet (1979).

A finals dels anys setanta creà la Companyia Enric Majó, amb què féu l'escenografia i interpretà el paper protagonista de Hamlet, príncep de Dinamarca, de William Shakespeare (1979), en la versió de Terenci Moix, amb direcció de Pere Planella, que girà per tot Catalunya i que féu temporada a Madrid. Dos anys més tard encarnà Manelic a Terra baixa, d'Àngel Guimerà (1981), en la versió de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Josep M. Segarra i Josep Montanyès. Per culminar aquest període, féu l'escenografia i dirigí l'adaptació del llibre de poemes Setmana Santa, de Salvador Espriu (1986), amb la seva companyia i amb la col·laboració de l'Esbart Dansaire de Rubí.

El 1980 debutà com actor de cinema a El vicari d'Olot, dirigida per Ventura Pons, amb qui col·laborà en altres pel·lícules posteriors, com La rossa del bar (1986) i Puta misèria (1988). Però la seva activitat més important en l'àmbit audiovisual fou la interpretació de múltiples papers en adaptacions teatrals d'obres catalanes per a la televisió; entre les més significatives: Fedra, de Llorenç Villalonga; Els savis de Vilatrista, de Santiago Rusiñol; Hores d'amor i de tristesa, d'Adrià Gual; L'ombra de l'escorpí, de Maria Aurèlia Capmany. A més a més participà en el cèlebre Estudio 1 de TVE i fou el protagonista de la sèrie Goya (1985).

A finals dels anys vuitanta participà en dos espectacles de la Companyia Flotats, interpretant el paper protagonista d'Una visita inoportuna, de Copi (1989), i dirigint Un passeig pel bosc, de Lee Blesing (1991), protagonitzat per Abel Folk i Enric Arredondo.

A principis del anys noranta es traslladà a Madrid per formar part de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, i participà en dos muntatges: La verdad sospechosa, de Juan Ruiz de Alarcón (1991), dirigit per Pilar Miró, i El desdén con el desdén, d'Agustín Moreto (1991), dirigit per Gerardo Malla. També a Madrid protagonitzà amb María José Goyanes La muerte y la doncella, d'Ariel Dorfman (1993), dirigit per Omar Grasso. El 1994 retornà a Barcelona i estrenà amb Montse Guallar l'èxit de Broadway La gateta i el mussol, de Bill Manhoff, dirigit per Ricard Reguant. El mateix any interpretà Antonio a El Mercader de Venècia, de Shakespeare, que muntà Sergi Belbel amb el Centre Dramàtic. El 1995 destaca la seva participació en dos muntatges de Valle-Inclán, La cabeza del dragón i Farsa y licencia de la reina castiza, tots dos dirigits per Enric Flores amb el Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet.

La participació en diversos serials de TV3, com Nissaga de poder (1996-1998), el convertiren en un dels actors més populars del país.

El 1998 fou el protagonista del muntatge dirigit per Ricard Salvat A la jungla de les ciutats, de Bertolt Brecht. A partir d'aquest moment establí una profunda relació professional amb Salvat, participant en alguns dels seus últims muntatges: Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (Teatre Lliure, 2003); Cruzando el Puente, de José Triana (2007), i Un dia. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda (2008).

En el camp de la comèdia, destacaren les seves interpretacions de Mentiders, d'Anthony Neilson (2005), dirigida per Abel Folk, i de la nova versió de Pel davant i pel darrere, de Michael Frayn, que assolí un gran èxit (2010 i 2011), totes dues al Teatre Borràs.

En els últims anys ha participat en diversos espectacles dirigits per Joan Ollé, com El jardí dels cinc arbres, a partir de textos de Salvador Espriu (2009); Nô, de Yukio Mishima (2010); Tot esperant Godot, de Samuel Beckett (2011); el musical A la ville de... Barcelona (Grec 2012), i Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca (2014).

És un dels rostres més populars de l'escena catalana. Ha treballat de manera indistinta en teatre i televisió i, a més, ha tingut presències destacades en el món del cinema català. En el seu treball com a intèrpret s'interessà particularment pels mètodes actorals teoritzats per Jerzy Grotowski i Bertolt Brecht mentre es formava a l'EADAG. Als anys setanta fundà companyia pròpia, amb què assolí una gran rellevància com a actor protagonista de muntatges com Hamlet i Terra Baixa. És un actor de gran versatilitat i han destacat les seves interpretacions amb directors com Víctor García, Pere Planella, Ricard Salvat i Joan Ollé.

(Fins al 2014)

1965. Después de la caída, d'Arthur Miller. Companyia d'Adolfo Marsillach. Teatre Poliorama.

1965. La zapatera prodigiosa, de Federico García Lorca, dirigida per Esteve Polls. Teatre Poliorama.

1965. En Baldiri de la costa. Companyia Pau Garsaball. Direcció: Pau Garsaball.

3 maig 1970. Èdip rei, de Sòfocles. EADAG. Direcció: Pere Planella. I Festival Internacional de Teatro de San Sebastián.

27 agost 1970. Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu-Ricard Salvat. EADAG-Cia. Adrià Gual. Direcció: Ricard Salvat. Plaça de Jaume I.

15 octubre 1970. Mort de dama, de Llorenç Villalonga. Companyia Adrià Gual. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea.

18 novembre 1970. Un home és un home, de Bertolt Brecht. Companyia Adrià Gual. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea.

11 abril 1971. El retaule del flautista, de Jordi Teixidor. Companyia Pau Garsaball. Direcció: Feliu Formosa.

1971. Yerma, de Federico García Lorca. Companyia Núria Espert. Direcció: Víctor García.

8 febrer 1974. Tartán dels micos contra l'estreta de l'Ensanxe, de Terenci Moix. Direcció: Terenci Moix. Teatre Romea.

1977. Lucrècia Borgia, una noia de casa bona, de Josep A. Codina i Maria A. Capmany. Direcció: Josep A. Codina.

1977. Èdip rei, de Sòfocles. Companyia La Roda. Direcció: Josep A. Codina.

14 abril 1977. La cacatua verda, d'Arthur Schnitzler. Companyia Teatre Lliure. Direcció: Pere Planella. Teatre Lliure.

2 febrer 1979. Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: Joan Ollé. Teatre Romea.

1979. Hamlet, príncep de Dinamarca, de William Shakespeare. Companyia Enric Majó. Direcció: Pere Planella.

29 octubre 1981. Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Companyia Enric Majó. Direcció: Josep M. Segarra i Josep Montanyès. Teatre Poliorama.

22 octubre 1986. Setmana Santa, de Salvador Espriu. Companyia Enric Majó i Esbart Dansaire de Rubí. Direcció, escenografia i vestuari: Enric Majó. Mercat de les Flors.

1989. Joc de dos, de Dario Fo. Intèrprets: Carme Sansa i Enric Majó.

30 desembre 1989. Una visita inoportuna, de Copi. Companyia Flotats. Direcció: Jorge Lavelli. Teatre Poliorama.

24 gener 1991. Un passeig pel bosc, de Lee Blesing. Companyia Flotats. Direcció: Enric Majó. Teatre Poliorama.

4 juliol 1991. El desdén con el desdén, d'Agustín Moreto. Compañía Nacional de Teatro Clásico. Direcció: Gerardo Malla. Plaza de Santo Domingo de Almagro (Festival de Teatro Clásico de Almagro).

29 novembre 1991. La verdad sospechosa, de Juan Ruiz de Alarcón. Compañía Nacional de Teatro Clásico. Direcció: Pilar Miró. Teatro de la Comedia (Madrid).

1993. La muerte y la doncella, d'Ariel Dorfman. Collado Producciones Teatrales. Direcció: Omar Grasso.

1994. La gateta i el mussol, de Bill Manhoff. Direcció: Ricard Reguant. Teatre Goya.

23 novembre 1994. El mercader de Venècia, de William Shakespeare. Centre Dramàtic de la Generalitat. Direcció: Sergi Belbel. Teatre Poliorama.

6 abril 1995. Les paraules de l'ànima (basat en Llibre d'amic e amat, de Ramon Llull). Direcció: Xavier Albertí. Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Romea.

1995. La cabeza del dragón, de Ramón M. del Valle-Inclán. GAT de L'Hospitalet. Direcció: Enric Flores.

18 abril 1995. Farsa y licencia de la reina castiza, de Ramón M. del Valle-Inclán. GAT de l'Hospitalet. Direcció: Enric Flores. Teatre Joventut.

8 octubre 1998. A la jungla de les ciutats, de Bertolt Brecht. Centre Dramàtic de la Generalitat (Terrassa). Direcció: Ricard Salvat.

9 abril 1999. L'autèntic inspector Houd, de Tom Stoppard i Comèdia Negra, de Tom Shaffer. Direcció: Tamzin Towzend. Teatre Poliorama.

10 abril 2002. Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Companyia Teatre Lliure. Direcció: Ricard Salvat. Lliure de Montjuïc.

16 novembre 2005. Mentiders, d'Anthony Neilson. Direcció: Abel Folk. Teatre Borràs.

2007. Cruzando el Puente, de José Triana. AIET. Direcció: Ricard Salvat.

11 setembre 2008. Un dia. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. El Corral de l'Olivera. Direcció: Ricard Salvat.

2 octubre 2009. El jardí dels cinc arbres, a partir de textos de Salvador Espriu. Direcció: Joan Ollé. Teatre Municipal de Girona (Temporada Alta).

27 juny 2010. Nô, de Yukio Mishima. Direcció: Joan Ollé. Mercat de les Flors (Grec 2010).

2010. Pel davant i pel darrere, de Michael Frayn. Direcció: Alexander Herold.

15 juliol 2011. Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Festival Grec. Direcció: Joan Ollé. Mercat de les Flors (Grec 2011).

2011. Pel davant i pel darrere, de Michael Frayn. Direcció: Alexander Herold.

20 juliol 2012. A la ville de… Barcelona. Creació i Direcció: Joan Ollé. Teatre Grec (Grec 2012).

27 febrer 2014. Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca. Teatre Nacional de Catalunya. Direcció: Joan Ollé. Sala Gran Teatre Nacional de Catalunya.

19 novembre 2014. El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya. Direcció: Joan Ollé. Sala Gran Teatre Nacional de Catalunya.