Centre Dramàtic de les Illes Balears

Centre creat el 1986 pel Govern Balear i adscrit a la Conselleria d'Educació i Cultura. Nasqué amb la finalitat de cohesionar, d'impulsar i de perfeccionar l'activitat dramàtica de les Illes Balears.

Si bé no aconseguí consolidar-se, aquest organisme nasqué amb uns objectius ambiciosos: produir espectacles programats per la Conselleria d'Educació i Cultura, promoure i difondre aquests espectacles, coproduir espectacles amb altres entitats, proposar a la Conselleria la contractació d'espectacles d'especial rellevància i crear un departament de documentació i d'informació teatral, entre d'altres.

El centre visqué dues etapes. En la primera, que va des de la fundació d'aquest organisme i fins al febrer de 1987, fou dirigit per una comissió formada per Francesc Mesperuza Rotger, Sebastià Frontera, Pere Fullana, Jaume Llabrés, Carles Molinet i Josep Pitus Fernàndez i Fernàndez. En la segona, del 25 de febrer de 1987 i fins al 3 de febrer de 1988, la direcció recaigué en Pitus Fernàndez i es constituí un Consell Consultiu format per sis vocals: Pere Noguera, Gabriel Sabrafín, Francesc Mesperuza, Francesc Forteza, Joan Guasp i Jaume Llabrés.

Durant aquests anys el centre dugué a terme diverses activitats. El 1987 posà en escena dues obres: L'avar, de Molière, sota la direcció de Pere Noguera i amb Xesc Forteza com a protagonista, a la Sala Magna de l'Auditòrium de Palma, i Balneàric, del Grup Groc, al Teatre de Ciutadella. Es volgué atendre també la formació i s'organitzaren diversos cursos impartits per Pere Fullana, Leona di Marco i Sebastià Frontera, entre d'altres, així com tallers de pràctiques teatrals amb professors com Patrícia Trapero, Pere Fullana, Sebastià Frontera, Pitus Fernàndez, Mateu Grau i Carles Molinet. Aquest mateix any es dugué a terme un circuit de 41 representacions (entre Palma, Maó, Manacor i Deià) i una mostra al Teatre Romà del Poble Espanyol de Palma de teresetes i d'animació (Tra-la-ra-la-ra, de Foc i Fum; Micomicona, del grup amb aquest mateix nom; El millor espectacle del món, de Gomes i Gomis; Experiments, de S'Estornell, i All circus Llonovoy, dels Hermanos Llonovoy) i també de muntatges teatrals (La moixa, d'Estudi Zero Teatre; Les troianes, de Taula Rodona Teatre; Jacques i el seu amo, de La Lluna de Teatre, i Balneàric, del Grup Groc).

El 3 de febrer de 1988 Pitus Fernàndez va cessar del càrrec de director i es clogué així l'activitat del centre.

• Nadal, Antoni. «Els teatres menorquí, eivissenc i formenterer del segle xx». A: Estudis sobre el teatre català del segle xx. Barcelona/Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears, 2005, p. 121-129.