Logo Institut del Teatre

Redactor: Maria Muntaner

Territori: Illes Balears
Descripció

És l'illa Pitiüsa menor. Configura, juntament amb les illes de s'Espardell i s'Espalmador, així com amb altres illots més petits, un únic municipi de les Illes Balears. En total, aquest municipi té una extensió de 83 km2 i aproximadament 10.000 habitants. Sant Francesc Xavier és la capital de l'illa i la zona més poblada.

En l'actualitat la major part de l'activitat teatral de l'illa es concentra justament en aquesta capital, principalment en una infraestructura teatral: la Sala Municipal de Cultura de Formentera, inaugurada el 1987 i en funcionament des d'aleshores com a espai polivalent amb programacions de teatre, concerts, cinema i conferències, entre d'altres. D'ençà de l'any 2009 fa ús d'aquestes instal·lacions l'Espai Frumentària, un col·lectiu centrat en la investigació, la creació i la formació en l'àmbit de les arts escèniques contemporànies, fundat i dirigit per Miquel Costa.


Activitat

Com a l'illa Pitiüsa major, a Formentera, de l'edat mitjana al segle xviii, s'hi escenificava teatre religiós, principalment nadalenc o pasqual: les representacions del Dijous i el Divendres Sant, la Passió, els pastorells i l'Adoració dels Reis d'Orient, entre d'altres. A començament del segle xx aquest tipus de teatre, juntament amb els jocs del Carnestoltes o del dia de matances, encara hi perviu. En l'actualitat s'han recuperat, a més, les caramelles de Nadal, uns cants d'origen antic que anuncien el naixement de Jesús i que són interpretats per esquadres de caramellers durant la missa de la nit de Nadal. Les caramelles, que s'interpreten arreu de les Pitiüses, han estat declarades bé d'interès cultural.

Durant les tres primeres dècades del segle xx, a banda d'aquestes representacions, trobam un tipus de teatre popularitzant estretament vinculat a l'entorn educatiu. En primer lloc, cal tenir en compte la tasca feta en aquest sentit pel mestre Lluís Andreu i Minguet, que tingué continuïtat durant la postguerra, moment en què el teatre a l'illa s'articulà al voltant d'institucions religioses com la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, on Gabriel Salvà promovia el teatre durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta, o com el convent de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (conegut com «ca ses Monges»), de Sant Francesc Xavier. De fet, l'única companyia independent i estable és fundada el 1982 per una monja d'aquesta comunitat, sor Francisca Serra. En els seus inicis el grup segueix la tradició de la comèdia costumista i duu a escena adaptacions de rondalles, entremesos i comèdies, com Qui sembra escards cull espines (1983), Ous de somera (1985) o S'herència d'en Toni Fabioler (1986), encara que de mica en mica incorpora en el seu repertori obres d'autors més renovadors com Llorenç Pagès-Arqués (La assassinadetes de Lighting's House, 1994), Bernat Joan i Marí (Marc Ferrer: Formentera, la nova terra, 1995) i Marià Villangómez (Es més alt embruixament, 2000), entre molts d'altres. D'aquest grup també en sorgí S'Esglaiet, dedicat al teatre infantil i juvenil.

Fins que s'inaugurà la Sala Municipal de Cultura de Formentera el 1987, les representacions es duien a terme a ca ses Monges, on el 1953 es feren les primeres projeccions cinematogràfiques, o, ja en el tombant dels anys cinquanta als seixanta, a les dues sales de cinema (una de coberta i una altra de descoberta, per a l'estiu), que depenien de la parròquia.
El 1977 es fundà a l'illa una delegació de l'Obra Cultural Balear, que també promogué les representacions teatrals.

L'activitat teatral també es veié impulsada als anys vuitanta amb la implantació dels estudis de secundària a l'illa. El teatre escolar s'acabà de consolidar, a més, a partir dels noranta, quan en els plans d'estudis s'incorporaren els tallers de teatre com a assignatura optativa. Cal esmentar especialment el Grup de Teatre de l'IES Marc Ferrer, que ha participat en diverses ocasions en la Mostra de Teatre Amateur d'Eivissa i Formentera i que ha representat algunes obres en escenaris del Principat i del País Valencià.

Quant als directors i autors de teatre formenterers, destaca la feina del director i professor Miquel Costa Torres a l'Estudi d'Investigació Teatral Banya de Bou de València i a diversos centres de Barcelona, i la de Vicent Ferrer Mayans, autor de les obres Eren pesants, els gots (2000), S'illa de ses dones (2003), Cartutxos a la frontera (2003), Lluny. Els captius d'Ibòsim (2006), Tramuntana morta (2005) i Snif... snif... Corsaris! (2006), entre d'altres.


Bibliografia
  • Diversos autors. «Formentera. Cultura i arts». A: Cirer Costa, Felip (dir.). Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1995. En línia: <http://www.eeif.es/>.
  • Nadal, Antoni. «Els teatres menorquí, eivissenc i formenterer del segle xx». A: Estudis sobre el teatre català del segle xx. Barcelona/Palma: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Universitat de les Illes Balears, 2005, p. 121-129.
  • Torres Torres, Marià. Lluc Cardona. Passió y Mort de Christo Nostre Señor. (Antic teatre religiós a les Pitiüses. Segle xviii). Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa, 2001.

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x