Logo Institut del Teatre

Frederic Soler (Serafí Pitarra)

Estrena: Teatre Odèon25-2-1864
Publicació: BarcelonaI. López1864

Redactor/a: Ramon Bacardit

Descripció

Peça en dos actes de Frederic Soler, paròdia de l'obra La campana de la Almudaina (Teatre Circ, 7-12-1859), de J. Palou i Coll, estrenada el 25 de febrer de 1864 per la societat particular Melpómene al Teatre Odèon. L'èxit fou immediat i l'obra es representà diverses vegades i en altres teatres el mateix any. Així, la primera sessió pública del text es produí al Teatre de Gràcia; fora de Barcelona, doncs. El 8 de maig de 1864, el Diario de Barcelona anuncia la publicació de les obres de «Serafí Pitarra» i es refereix a les seves produccions amb el nom de «gatades». És la primera referència que trobem tant del pseudònim de Soler com del nom de les seves peces humorístiques. A partir del dia 25 del mateix mes de maig, L'esquella serà anunciada com a «gatada»; abans era presentada com una sarsuela. L'obra havia estat musicada per Joan Sariols, que fou qui n'afavorí l'estrena a través de la societat abans esmentada. La trama barreja un component de sàtira política —l'alcalde que ha de fer sortir un diputat i prepara la compra de vots, que es veu complicada amb l'aparició d'un nou candidat— amb una trama amorosa embolicada per un matrimoni secret i amb la desaparició d'una dona i una filla que tornen a aparèixer després de molts anys.


Significació

Com en altres textos de l'autor, el component paròdic és merament circumstancial, ja que en el fons es tracta d'una peça de fort contingut costumista que satiritza les pràctiques polítiques de l'època. Soler, influït molt probablement per les noves formes de teatre humorístic i popular sorgides a França i a Madrid (la companyia dels Bufos Madrileños d'Arderius), acaba reformulant la tradició del sainet i la sarsuela paròdica i impulsa així una renovació que va més enllà de la que practicaven els seus companys de generació. De fet, l'ús de la paròdia i la sàtira per part de Pitarra comportava un component de realisme que el feia molest en alguns sectors més conservadors. Així, Pau Estorch i Siqués, a La Tuietes del Mallol (Teatre Romea, 30-1-1865), criticava que Pitarra pintés la realitat tal com era i no tal com hauria de ser, ja que d'aquesta manera no es podia moralitzar el públic. La fórmula pitarresca, consistent en la barreja de sarsuela, sainet i paròdia, donà molt bons resultats i és a la base dels textos teatrals inclosos dins dels Singlots poètics.

Posades en escena rellevants:
14 de febrer de 1977. Grup de l'Escola del Teatre de l'Orfeó de Sants. Direcció: Ramon Teixidor. Actors: Jesús Agelet, Lola Barceló, Carme Basses, Conxita Campos, Josep Casali, Toia Duran, Joan Faneca, Montserrat Llucià, Pep Maulini, Lluís Navarro, Núria Puigdomènech, Pilar Serra i Llàtzer Torrente. Música: Carles Berga (interpretada al piano per Luis Abendaños). Coreografia: Avelina Argüelles. Escenografia: Xavier Gómez. Llum i so: Lluís Gómez. La presentació del text pitarresc va ser plantejada des de paràmetres propers als del teatre èpic brechtià, cercant un distanciament deliberat entre la literalitat de l'obra i els ressons de crítica sociopolítica que se'n podien extreure.

6-9 de març de 2014. Egos Teatre a la sala Tallers del TNC. Direcció: Egos Teatre. Direcció musical i piano: Francesc Mora. Actors: Carme Alborch, Lali Camps, Rubèn Montañà, Albert Mora, Francesc Mora, Toni Sans, Maria Santallusia, Quimeta Orpinell. Il·luminació: Ignasi Camprodon. A diferència de la posada en escena de 1977, Egos aposta per recuperar la partitura original de Joan Sariols i planteja un espectacle en què es remarca el caràcter de comèdia, en què la farsa política és emmarcada en una lectura goldoniana que subratlla especialment l'humor, ironitzant amb els elements d'una certa «etnicitat» (capgrossos, gegants). És una versió que pretén reivindicar la figura de Pitarra com a clàssic.


Bibliografia

Bacardit, Ramon. «El teatre català del segle xix i la realitat catalana de l’època». A: Caplletra, 50 (primavera 2011), p. 113-138.

Fàbregas, Xavier. «Introducció». A: Soler, Frederic, «Pitarra». Gatades. Barcelona: Laia, 1980, p. 9-24.

Lluna, Xavier. «Revisió sociolingüística de Serafí Pitarra». A: Carbó, Ferran; Rosselló, Ramon X.; Sirera, J.-L. Escalante i el teatre del segle xix. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p.153-163.

Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Curial, 1995.

Poblet, Josep M. Frederic Soler. Serafí Pitarra. Barcelona: Aedos, 1967.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x